Diumenge dia 15 de març es va inaugurar la planta octagonal descoberta a finals de l’any 2000, que porta el nom de Museu Romà de Premià de Mar, ubicat al barri de Can Ferrerons. A partir de les 12h del matí es van dur a terme una sèrie de tallers i ambientació romana, a càrrec de Barcino Oriens i Reconstrucció històrica de Badalona, que va aplegar un públic nombrós. A las 13h es va obrir el jaciment romà i vam poder visitar l’espai.
Camila Arigón
2n batxillerat de llatí
Χαίρετε!
El 12 de desembre del 2014 els alumnes d’Història del Món contemporani i Grec de 1r de Batxillerat vam fer una sortida a l’exposició Dones Mujeres Women Afganistan, i també a veure des de fora la Mansana de la Discòrdia (o l’illa de la Discòrdia), tot situat al Passeig de Gràcia de Barcelona.
L’exposició tractava sobre l’estat actual de la dona a l’Afganistan. És un projecte de l’Associació pels Drets Humans a l’Afganistan, on denuncien la falta de drets i la violència contra la dona afganesa. Estava tot ple de fotografies de dones en diferents situacions, acompanyades amb textos. Anaven des dels matrimonis concertats pels pares, plens de violència; dones que intentaven fugir dels seus marits; nenes menors que estaven empresonades per crims que no havien comès o dels quals no tenien la culpa; també nenes que practicaven esports com el futbol o la boxa i els volien treure aquest dret; dones que, malgrat les normes masclistes que hi ha al seu país, segueixen lluitant. L’exposició té la finalitat que la gent conegui millor la situació de la dona afganesa i també que la denúncia arribi a l’ONU.
L’exposició va començar al desembre i va finalitzar al febrer però, si voleu informació sobre el projecte, podeu visitar la pàgina de facebook.
Cartell de l’exposició.
Els d’Història tenien una altra tasca a fer, però la Teresa ens en va encomanar als de Grec una altra; havíem d’observar bé l’exposició per després en un treball, comparar la situació de la dona afganesa amb la de l’antiga Grècia.
L’exposició va ser molt dura de veure, jo abans d’anar-hi ja en sabia que la situació de les dones a l’Afganistan era denigrant, però és pitjor del que creia. Tampoc pensava que la dona afganesa tingués tantes similituds amb la dona atenesa, em va impressionar molt.
Des de l’inici de la història, la dona sempre ha estat sotmesa a l’home, sense cap dret i considerada inferior. Això passava a tot arreu del món, en totes les cultures i civilitzacions. Però a mida que ha anat passant el temps, hem anat avançant en aquesta concepció; i, encara que en l’actualitat a quasi tot el món les dones tenen drets i estan considerades com a persones, no totes les cultures han avançat. I un clar exemple es troba a l’Afganistan. Si compares la dona afganesa d’avui amb la dona atenesa de l’antiga Grècia, es veu clarament moltes semblances i també com aquesta cultura es manté estancada.
La situació de la dona atenesa es podia resumir en un fragment de la Medea d’Eurípides que, personalment, m’agrada molt:
De tot el que té la vida al món, i un pensament,
les dones som la planta que més pena fa.
Perquè d’antuvi ens cal, a força de diners,
comprar-nos qui ens esposi i acceptar un senyor
de la persona: un mal, això, que agreuja el mal.
I encara més angúnia: si l’has pres dolent
o bo. Perquè el divorci no es reputa bé
en una dona, i no podem llançar el marit.
Després, quan s’entra en nous costums i noves lleis,
cal ser endevina, si a casa no s’ha après,
per ben usar de l’home amb qui es comparteix el llit.
Si, la primera feina havent-nos reeixit,
l’espòs no porta amb violència el jou comú,
fa goig la vida; que, si no, morir val més.
Un home, quan la casa se li fa pesant,
va fora i allibera el cor del seu enuig
en la conversa d’un amic o d’un igual;
nosaltres, un sol ésser per mirar tenim.
I diuen que nosaltres fem sense perill
la vida a casa i que ells es baten llança al puny.
Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut
en línia tres vegades que una de parir.
Eurípides, Medea (230-251). Traducció de Carles Riba.
L’Afganistan és una república islàmica situada a l’Àsia Central. Abans de l’arribada dels talibans al poder, les dones de l’Afganistan tenien llibertat, podien estudiar, treballar, vestir com volien (no portaven el burka). Però, una vegada hi van arribar, aquesta llibertat que amb molt esforç havien aconseguit, va desaparèixer. Actualment, les dones a Afganistan viuen un infern total al seu propi país.
Dones afganeses i altres estudiants a la universitat.
Dones afganes de camí a la universitat, 1967.
La dona atenesa no va viure tan oprimida, però la seva situació sempre ha estat molt semblant a la de la dona afganesa. A continuació, les similituds i diferències.
| Similituds | Dona atenesa i dona afganesa |
| Sempre han d’estar-se a casa i només sortir per necessitat. | |
| Es casen molt joves i amb un home més gran que elles. | |
| El matrimoni ha de ser acceptat per les famílies (del nuvi i de la núvia). A més, és un matrimoni concertat. | |
| Han de mantenir-se verges fins al matrimoni. | |
| Només han de treballar en les feines domèstiques (manteniment de la llar i cria dels fills). | |
| Estan sotmeses a l’home (marit, pare, germà i fins tot el fill gran). | |
| No tenen dret a propietat ni al vot. | |
| L’educació és mínima, només a una certa edat. No poden dedicar-se a la política, i vegades ni tan sols a la cultura. | |
| L’única cosa a què poden aspirar és a formar una família. |
“Ni submises ni tancades a casa”. Decoració d’un epinetre del segle V aC, obra del Pintor d’Erètria. [National Geographic]
| Diferències | Dona atenesa | Dona afganesa |
| Sortia de casa sense cap acompanyant. | Sempre ha d’anar acompanyada d’un home quan surt de casa. | |
| No feia falta que anés coberta de cap a peus. | Ha d’anar coberta del cap fins als turmells. | |
| Cuidava molt la seva imatge. Utilitzava productes comètics per cuidar el seu rostre. | No té permès utilitzar maquillatge o alguna mena de producte per la cara. | |
| S’encarregava de l’educació dels fills fins que complien set anys. | No s’ocupa de l’educació dels seus fills. |
Dones afganes cobertes de cap a peus. [Font]
La situació en què viuen les dones a l’Afganistan és indignant i intolerable. És increïble que avui dia encara en algunes parts del món es tingui aquest pensament tan masclista. A les dones encara els falta molt per lluitar, no només pels seus drets sinó també per la seva llibertat.
Marina Ruiz. Grec i Llatí 1r Batx.
Bon dia, sóc en Carlos Thiriet i en aquest apunt parlaré d’un tema que ja havia explicat una mica i que ara m’agradaria profunditzar més. Haig de dir que aquest apunt pot contenir spoilers de la saga de God of War, sobretot de la tercera part.
El tema sobre el què parlaré és la saga de videojocs God of War, ambientada en l’antiga Grècia o, millor dit, en la Grècia mitològica. Explicaré breument la història (ja que no vull perdre temps tornant a explicar-la), però si voleu entendre- la millor podeu anar a l’apunt d’Aracne “God of War, mitologia pura i dura!“.
Com ja sabreu, la història gira al voltant d’un general espartà, Kratos, que sumit en la bogeria pel déu de la guerra Ares, mata la seva família i com a revenja mata el déu amb la ajuda d’Atenea, ja que Ares està destruint Atenes, i dels poders benignes de la caixa de Pandora, fent que els malignes es propagin pel món afectant els déus olímpics. Amb la mort d’Ares, Kratos ocupa el càrrec de déu de la guerra i aconsegueix poders divins. Per desatar la seva ràbia interna, el nou déu comença a arrassar Grècia, i finalment és mort per Zeus, que es desvela com el seu pare, ja que una profecia havia dit que el seu fill el mataria i un guerrer marcat (kratos té unes pintades roges en el seu cos) destruiria l’Olimp. Kratos és ressuscitat per Gea i altres titans supervivents a la titanomàquia, i aconsegueix tornar al passat i evitar que Zeus el mati, encara que provoca la mort d’Atenea.
Llavors Kratos viatja al passat, abans que els titans siguin derrotats en la titanomàquia, i els porta a la seva època. Amb Ares i Atena morts, les possibilitats de derrotar els déus serà major.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=W367nw825sA[/youtube]
Com podeu veure en aquest vídeo, que és el final de God of War 2, Kratos està decidit a acabar amb l’Olimp, i ho intentarà fer amb l’ajuda dels titans. En el següent vídeo veurem com comença God of War 3 i per tant la segona titanomàquia.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=A6PjfrL85cQ[/youtube]
Aquí podem veure una introducció inicial en la qual es veuen els esdeveniments més importants dels jocs anteriors. Llavors es veu a una harpia sobrevolant els dominis dels déus, l’inframón i el mont Olimp, mentre que Zeus els parla de què no han de rendir-se i que és prioritari acabar amb aquella amenaça. Veiem a alguns titans com Oceà, Perses o Gaia pujant al cim del mont.
Zeus llança a la batalla Hades, Hèlios i Hermes, i més tard s’afegeix Posidó, que convoca un hipocamp per ajudar-lo.Entre Kratos i Gaia aconseguiran acabar amb el déu del mar, un dels guerrers més poderosos de l’Olimp.
En el minut 6:30 podem veure l’heroi Hèracles, qui dirigeix l’exèrcit dels déus. Aquest tindrà una gran batalla amb Kratos, ja que estava molt indignat amb l’elecció del seu mig germà com a déu de la guerra, i morirà pels cops que li donarà al cap l’espartà amb la seva pròpia arma, els punys de Nemea.
Hèracles i Kratos es troben abans de la batalla
Després de la mort de Posidó, Kratos i Gaia aconsegueixen arribar al cim de la muntanya, però són derrotats per Zeus, que els llança un raig. Gaia perd una mà i no ajuda a Kratos, que cau al riu Estígia, on perd els seus poders de déu de la guerra. La corrent del riu el porta cap a l’inframón, on es troba amb l’esperit d’Atena i decideix acabar amb Hades. Durant la seva travessia per l’inframón, Kratos troba Píritoo, al qual crema per aconseguir el seu arc. En aquest vídeo, a partir del minut 5:10 podrem veure l’escena completa.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=eyWSW0U16h8[/youtube]
A mesura que els déus van morint a mans de Kratos, es van desatant al món una sèrie de desastres (mort de Posidó, inundacions, mort d’Hèrmes, plagues, mort d’Helios, desaparició del sol) fins que s’arribi al caos absolut amb la mort de Zeus.
Amb la traïció de Gaia, Kratos es pren la guerra com un assumpte personal i comença a matar déus i titans, fins i tot el propi Cronos, que va ser assassinat per l’espartà al Tàrtar. La deessa Afrodita es va salvar, ja que va tenir sexe amb ell, i altres déus com Artemisa es desconeix si van sobreviure al desastre. No posaré vídeos ni imatges de les morts perquè són bastant violentes i sanguinàries, especialment les de Cronos i Hèlios.
Kratos es troba amb Cronos
Finalment, Kratos aconseguirà matar el rei dels déus a dins del cos de Gaia, que també va morir quan Kratos li travessà el seu cor. Després de derrotar l’esperit de Zeus, va aparèixer l’esperit d’Atena, que li demanà els poders de la caixa de Pandora per dominar el món. Es veu que el plan d’Atena era ajudar Kratos a fer l’apocalipsi olímpica per després manar en solitari a la humanitat. Kratos es nega i se suïcida per donar el poder de l’esperança a la humanitat, fet que li dóna molta ràbia a Atena.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9vpRVJwzzgk[/youtube]
Després dels crèdits, es pot veure el lloc on estava mort Kratos buit, i una imatge d’un au Fènix al terra, el que significaria que Kratos podria tornar a la vida, fet bastant probable ja que ha escapat tres vegades de l’inframón.
El món en caos amb la mort de Zeus i la resta de déus
La confirmació d’un nou God of War confirma la teoria de què Kratos no està mort, i potser el veurem matant déus d’altres mitologies com la nòrdica o l’egípcia. Què us semblaria aquest canvi? Heu jugat a algun dels jocs de la saga? Què penseu de l’armagedòn de la mitologia grega a mans del fantasma d’Esparta?
Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat.
Fa un temps va aparèixer una app per el mòvil anomenat “Apalabrados“, semblant al Scrabble, però que es juga online. El joc consisteix en col·locar peces amb lletres a un tauler, intentant formar paraules. Guanya qui tingui més puntuació.
Doncs ara, els creadors d’aquesta aplicació, han creat una nova app anomenada “Preguntados“. Aquest joc de preguntes i respostes consisteix en posar a prova els teus coneixements i jugar amb els teus amics.
El joc té sis categories: Geografia, Història, Art i Literatura, Ciència i Tecnologia, Entreteniment i Esports. Per guanyar, s’han d’aconseguir tots els personatges, a base d’anar responent unes preguntes. Hi ha una roda i a l’atzar surt una de les categories i toca una pregunta relacionada amb la categoria que ha sortit.
I com sempre diem a classe, trobem referents clàssics a tots els llocs, fins i tot al “Preguntados”. Aquí us deixo un Thinglink amb les preguntes que m’han anat sortint sobre la cultura grega i romana.
Hi jugueu vosaltres? Quines preguntes us han sortit a vosaltres relacionades amb el món clàssic i la seva pervivència?
Ariadna Zarkos
1r Batx. Grec
