Messalina, un exemple de prostitució a Roma

L’any passat vam fer articles sobre les dones gregues, en canvi, aquest any els fem sobre les dones romanes, jo, he fet una infografia sobre Messalina, que va ser l’encarnació de la feminitat desenfrenada i la prostitució a Roma.

websitewer
easel.ly

Vosaltres creieu que la prostitució és un bé social com els companys de classe, Joan i Júlia?

1426579296

La prostitució actualment és un tema que obre molts debats. Alguns consideren aquest ofici digne com a qualsevol altre, mentre d’altres el consideren un ofici de mala reputació. Què en sabeu de la prostitució a l’antiga Roma? Creieu que se’n feia la mateixa pràctica? On l’exercien? Com es pagava?

Aquí teniu dues infografies del Joan i la Júlia amb tota la informació que us cal saber sobre la pràctica d’aquest ofici en els vells temps.

1426581312

1426668437

Iria Rael, Joan Barrabino i Júlia Paris
1r de Batxillerat Humanístic

Referents de la nimfa Calipso

PERSONATGE MITOLÒGIC, MARCA DE RELLOTGES, NOM DEL VAIXELL DE JACQUES COUSTEAU, BALL TÍPIC DE TRINIDAD I TOBAGO,CENTRE DE SUBMARINISME A L’ESTARTIT (BAIX EMPORDÀ) I GRUP BARCELONÍ DE MÚSICA SKA.

Què en sabeu de la nimfa Calipso? A quina famosa obra èpica apareix?

Francesc Franquet Yerro

El món de les termes romanes

[youtube]https://youtu.be/b9McZC6y_rQ[/youtube]

Les termes romanes (thermae) eren edificis públics amb prestacions higièniques i també sanitàries. Les termes van esdevenir una part fonamental en la societat romana, sobretot en l’època imperial, encara que el seu origen és grec. La diferència amb els banys grecs és que els grecs es centraven principalment en la preparació física que portaven a terme al gimnàs i a la palestra i el bany només l’utilitzaven per rentar-se la suor. En canvi, els romans li donaven més importància al bany i l’esport va quedar com a activitat opcional.

Des dels inicis de l’imperi fins a la seva decadència, sempre es va seguir el ritual del bany que consistia en més coses que només en rentar-se la brutícia. El ritual del bany era un elaborat procés de tractament corporal amb aigües fredes i calentes, de massatges i suor.

Els romans, quan anaven a les termes, primerament confiaven les seves túniques als guarda-robes o capsarii i seguidament passaven al frigidarium on es banyaven amb aigua freda. Després anaven al tepidarium, un bany d’aigua temperada i finalment anaven al caldarium que era un bany calent, com si fos una sauna que provocava una abundant transpiració. Després de banyar-se, els strigile es dedicaven a rentar a les persones de la suor i de depilar-los. Contínuament, els tractatores o massatgistes donaven massatges als seus clients per després donar pas als unctores els quals els untaven amb olis aromàtics. Finalment, els romans es cobrien amb una tovallola ben calenta per treure la resta de brutícia.

Les termes estaven obertes des de mig matí, però la gent acostumava a anar a mitja tarda, amb l’objectiu de relaxar-se després d’una jornada de treball que feien durant el dia. El preu d’entrada a les instal·lacions era molt baix i fins i tot els més pobres podien arribar a pagar-ho, per tant, els banys acollien a tot tipus de classes socials i també d’ambdós sexes.

Les termes romanes tenien sales amb diferents funcions cada una:

  • Palestra: Pati central al qual s’obrien totes les altres estances i es podia practicar exercicis físics.
  • Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.
  • Caldarium: Bany d’aigua calenta, el alveus. Era l’habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes hi havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia en banyera o dipòsits d’aigua calenta anomenats llaura.La calefacció de l’aigua en el cas del caldari, els banys de vapor, i en menor grau del tepidari, es duia a terme per mitjà de l’hipocaust. Aquest sistema consistia en un forn (praefurnium) que omplia de fum una zona intermèdia entre el sòl i el terra de les termes (suspensurae) anomenada area. La distància entre ambdós era d’uns 70 cm aproximadament, això és, l’alçada mitjana de les pilae, unes estructures de maó que suportaven el suspensurae. D’aquesta manera, i per acció natural, el vapor ascendia pels tubuli latericio les tebulae mamatae, uns tubs i unes plaques situades a les parets, que permetien la calefacció de l’interior de la sala. Així, l’alçada de les pilae determinava el grau d’escalfament de les sales: més alta en el caldari (més escalfor) i més baixa en tepidari (menys escalfor).
    En la següent fotografia us trobareu les diferents parts del caldari: 1. Forn 2. Caldera 3. Banyera d’aigua calenta (Alveus) 4. Sistema de calefacció (Hypocaustum o Hipocaust) 5. Pilars de sustentació (Pilae).
  • [youtube]https://youtu.be/q-32UWMCrtE[/youtube]

  • Frigidarium: Era la sala destinada als banys d’aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal·lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatio).
  • Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per a la d’aigua calenta.
  • Apodyterium: Vestuaris. Habitació pròxima al pòrtic de l’entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.
  • Laconicum: Bany de vapor.

Xènia Serra i Xènia Sánchez
2n Batx. C, Llatí

Gimcana d’una ciutat d’Hispània romana

Com que aquest any també a les PAU entra el tema de la Hispània romana, he aprofitat per fer-vos aquesta presentació amb una sèrie d’imatges que us seran molt útils i us serviran d’ajut per estudiar i preparar-vos les proves.

Sabríeu respondre les preguntes següents tot observant les diapositives del DRIVE?

1. Quina ciutat de la Hispània romana representen les il·lustracions següents?
2. Quina ciutat de la Hispània romana representa aquesta imatge?
3. De quin monument són aquestes restes?
4. De quin monument són aquestes restes?
5. A quin monument fa referència aquesta imatge?
6. De quin edifici es tracta?
7. Quin nom té l’arc representat en aquesta il·lustració?
8. I per últim, quin nom rep aquest monument?

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat Humanístic