Χαίρετε!
El 12 de desembre del 2014 els alumnes d’Història del Món contemporani i Grec de 1r de Batxillerat vam fer una sortida a l’exposició Dones Mujeres Women Afganistan, i també a veure des de fora la Mansana de la Discòrdia (o l’illa de la Discòrdia), tot situat al Passeig de Gràcia de Barcelona.
L’exposició tractava sobre l’estat actual de la dona a l’Afganistan. És un projecte de l’Associació pels Drets Humans a l’Afganistan, on denuncien la falta de drets i la violència contra la dona afganesa. Estava tot ple de fotografies de dones en diferents situacions, acompanyades amb textos. Anaven des dels matrimonis concertats pels pares, plens de violència; dones que intentaven fugir dels seus marits; nenes menors que estaven empresonades per crims que no havien comès o dels quals no tenien la culpa; també nenes que practicaven esports com el futbol o la boxa i els volien treure aquest dret; dones que, malgrat les normes masclistes que hi ha al seu país, segueixen lluitant. L’exposició té la finalitat que la gent conegui millor la situació de la dona afganesa i també que la denúncia arribi a l’ONU.
L’exposició va començar al desembre i va finalitzar al febrer però, si voleu informació sobre el projecte, podeu visitar la pàgina de facebook.

Cartell de l’exposició.
Els d’Història tenien una altra tasca a fer, però la Teresa ens en va encomanar als de Grec una altra; havíem d’observar bé l’exposició per després en un treball, comparar la situació de la dona afganesa amb la de l’antiga Grècia.
L’exposició va ser molt dura de veure, jo abans d’anar-hi ja en sabia que la situació de les dones a l’Afganistan era denigrant, però és pitjor del que creia. Tampoc pensava que la dona afganesa tingués tantes similituds amb la dona atenesa, em va impressionar molt.
Des de l’inici de la història, la dona sempre ha estat sotmesa a l’home, sense cap dret i considerada inferior. Això passava a tot arreu del món, en totes les cultures i civilitzacions. Però a mida que ha anat passant el temps, hem anat avançant en aquesta concepció; i, encara que en l’actualitat a quasi tot el món les dones tenen drets i estan considerades com a persones, no totes les cultures han avançat. I un clar exemple es troba a l’Afganistan. Si compares la dona afganesa d’avui amb la dona atenesa de l’antiga Grècia, es veu clarament moltes semblances i també com aquesta cultura es manté estancada.
La situació de la dona atenesa es podia resumir en un fragment de la Medea d’Eurípides que, personalment, m’agrada molt:
De tot el que té la vida al món, i un pensament,
les dones som la planta que més pena fa.
Perquè d’antuvi ens cal, a força de diners,
comprar-nos qui ens esposi i acceptar un senyor
de la persona: un mal, això, que agreuja el mal.
I encara més angúnia: si l’has pres dolent
o bo. Perquè el divorci no es reputa bé
en una dona, i no podem llançar el marit.
Després, quan s’entra en nous costums i noves lleis,
cal ser endevina, si a casa no s’ha après,
per ben usar de l’home amb qui es comparteix el llit.
Si, la primera feina havent-nos reeixit,
l’espòs no porta amb violència el jou comú,
fa goig la vida; que, si no, morir val més.
Un home, quan la casa se li fa pesant,
va fora i allibera el cor del seu enuig
en la conversa d’un amic o d’un igual;
nosaltres, un sol ésser per mirar tenim.
I diuen que nosaltres fem sense perill
la vida a casa i que ells es baten llança al puny.
Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut
en línia tres vegades que una de parir.
Eurípides, Medea (230-251). Traducció de Carles Riba.
L’Afganistan és una república islàmica situada a l’Àsia Central. Abans de l’arribada dels talibans al poder, les dones de l’Afganistan tenien llibertat, podien estudiar, treballar, vestir com volien (no portaven el burka). Però, una vegada hi van arribar, aquesta llibertat que amb molt esforç havien aconseguit, va desaparèixer. Actualment, les dones a Afganistan viuen un infern total al seu propi país.

Dones afganeses i altres estudiants a la universitat.

Dones afganes de camí a la universitat, 1967.
La dona atenesa no va viure tan oprimida, però la seva situació sempre ha estat molt semblant a la de la dona afganesa. A continuació, les similituds i diferències.
Similituds | Dona atenesa i dona afganesa |
Sempre han d’estar-se a casa i només sortir per necessitat. | |
Es casen molt joves i amb un home més gran que elles. | |
El matrimoni ha de ser acceptat per les famílies (del nuvi i de la núvia). A més, és un matrimoni concertat. | |
Han de mantenir-se verges fins al matrimoni. | |
Només han de treballar en les feines domèstiques (manteniment de la llar i cria dels fills). | |
Estan sotmeses a l’home (marit, pare, germà i fins tot el fill gran). | |
No tenen dret a propietat ni al vot. | |
L’educació és mínima, només a una certa edat. No poden dedicar-se a la política, i vegades ni tan sols a la cultura. | |
L’única cosa a què poden aspirar és a formar una família. |

“Ni submises ni tancades a casa”. Decoració d’un epinetre del segle V aC, obra del Pintor d’Erètria. [National Geographic]
Diferències | Dona atenesa | Dona afganesa |
Sortia de casa sense cap acompanyant. | Sempre ha d’anar acompanyada d’un home quan surt de casa. | |
No feia falta que anés coberta de cap a peus. | Ha d’anar coberta del cap fins als turmells. | |
Cuidava molt la seva imatge. Utilitzava productes comètics per cuidar el seu rostre. | No té permès utilitzar maquillatge o alguna mena de producte per la cara. | |
S’encarregava de l’educació dels fills fins que complien set anys. | No s’ocupa de l’educació dels seus fills. |

Dones afganes cobertes de cap a peus. [Font]
La situació en què viuen les dones a l’Afganistan és indignant i intolerable. És increïble que avui dia encara en algunes parts del món es tingui aquest pensament tan masclista. A les dones encara els falta molt per lluitar, no només pels seus drets sinó també per la seva llibertat.
- I vosaltres, sabeu alguna altra diferència o similitud entre la dona atenesa i la dona afganesa que no estiguin esmentades anteriorment?
- Què en peseu, sobre la situació de les dones a l’Afganistan?
- Si vau anar a l’exposició, què us va semblar?
Marina Ruiz. Grec i Llatí 1r Batx.
Marina, et felicito per aquest apunt, tot i que la temàtica em posi els pèls de punta! L’he recuperat del dia 15 perquè jo no l’he llegit fins ara i dubto que m’hagi passat per alt. Més aviat crec que hi ha hagut un problema amb la publicació, si no és així, poseu-lo, Teresa, al dia 15 de març altre cop.
Us recomano també d’ampliar la comparativa dona grega-dona musulmana.
El problema, Margalida, és que durant el procés d’elaboració, en lloc d’actualitzar-lo, el vaig publicar sense voler, però encara no estava acabat i ràpidament el vaig tornar a esborrany. Sé que això pot fer anar una mica de bòlit als que ens segueixen, però no hi havia altra opció. Deixa’l al dia 20, gràcies.
Bona feina, Marina, ja veus que has aconseguit transmetre la mateixa sensació d’impotència i preocupacó amb què vau tornar totes de la exposició. Li passaré l’enllaç a la Rosa perquè vegi que vau aprofitar la sortida dels d’Història del món contemporani. La veritat és que el teu article és una mostra més dels fantàstics articles que vau fer tots els alumnes de Grec sobre la sortida.
D’altra banda, què me’n dieu sobre el nom de la zona de Barcelona que esmenta la Marina al principi? A què deu el seu nom? Quina és la relació amb el seu referent mitològic?
Xaipete!
Bona feina! Hi ha moltes característiques que m’han sorprés molt com el fet de que sempre han d’estar-se a casa i només sortir per necessitat, es casen molt joves i amb un home més gran que elles, el matrimoni ha de ser acceptat per les famílies (és un matrimoni concertat), han de mantenir-se verges fins al matrimoni, només han de treballar en les feines domèstiques (manteniment de la llar i cria dels fills), estan sotmeses a l’home (marit, pare, germà i fins tot el fill gran), no tenen dret a propietat ni al vot, l’educació és mínima, només a una certa edat. No poden dedicar-se a la política, i vegades ni tan sols a la cultura, l’única cosa a què poden aspirar és a formar una família….
Aquestes són algunes de les coses que penso que són masclistes i s’haurien de cambiar, no crec que sigui just per elles aquesta discriminació de la dona.
Xaipete!
És un apunt molt interesssant! Noies, hem d’estar ben agraïdes de viure com vivim, perquè és impressionant la manera com tracten a les dones a països com Afganistán. Crec que la dona no es mereix tot aquest masclisme… Que no pugui sortir al carrer sola, que no tinguin dret a vot, que s’hagin de casar amb algú molt més gran que elles (que segurament està obligada a casar-se amb aquell individu), que estiguin sotmeses totalment a l’home, que vagin COBERTES FINS ALS TURMELLS!! Als països on tot això esta PROHIBIT, hauríem de fer alguna cosa per ajudar a que aquesta situació canviés, ja que és molt injust, la dona és igual o superior a l’home i que estigui tant menyspreada a algunes cultures em sembla horrible.
És un article molt interessant, val molt la pena llegir-lo. És intolerable que en el món actual en el qual vivim, encara es produeixin situacions de violència i masclisme en països com l’Afganistan.
És injust que no puguin decidir amb qui casar-se, que els seus propis pares decideixin amb qui; és injust que no puguin sortir soles de casa, que hagin d’estar sempre controlades o pels seus pares o pels seus marits; és injust que pateixin violacions, ningú hauria de patir-les, però els homes no tenen cap dret sobre elles; és injust que no puguin votar, que no puguin decidir el que volen pel seu futur; ÉS INJUST QUE LA DONA, AVUI EN DIA, SIGUI DISCRIMINADA I HI HAGI MASCLISME. AIXÒ HAURIA DE CANVIAR JA!
Ningú ha respost la qüestió que peoposava al meu segon comentari. Potser aquest article us ajudarà.
http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/2015/04/la-mansana-de-la-discordia.html
Una feina molt bona, felicitats.
Bona feina! Hi ha moltes característiques que m’han sorprés molt com el fet de que sempre han d’estar-se a casa i només sortir per necessitat, es casen molt joves i amb un home més gran que elles, el matrimoni ha de ser acceptat per les famílies , han de mantenir-se verges fins al matrimoni, només han de treballar en les feines domèstiques, estan sotmeses a l’home , no tenen dret a propietat ni al vot, l’educació és mínima, només a una certa edat. No poden dedicar-se a la política, i vegades ni tan sols a la cultura. A aquestes dones li treuen quasi tots els drets..i no es just
Salve!
Primer de tot felicitats per el l’article, la veritat que ha mesura que he anat llegint l’article més impresionada estaba.
El que més llastima i indignació m’ha provocat ha sigut la imatge que té aquest peu de foto: Dones afganes cobertes de cap a peus. [Font].
Segurament en aquesta cultura tracten millor als animals que a les dones i és indignant, avui en dia crec que hauriem de poder ajudar aquestes dones com a cilivilització mundial que sóm, fer força, i ajudar a aquestes dones que estan indefenses i no poden lluitar per el que els hi pertany.
Tampoc acabo d’entendre com en aquella epoca, a grecia, els hi donaven aquell tracte a les dones.
Avui en dia s’ha demostrat que les dones es poden valdre per si mateixes sense l’ajuda de ningú, i tampoc ene special d’un home, crec que ens ahuriem de valorar més com a persones i no regir-nos per el sexe, trobo innecesari que els homes dictin normes tan absurdes com : no sortir de casa sense un home , no maquillarte la cara, i només tenir fills i crear una familia, és absurd, ridicul, i patetic, realment sento molta indignació contra aquest tema.
Vale..
Salve!
Molt bon apunt!
Em sembla realment indignant la forma de tractar a les dones en aquesta cultura, crec que les dones tenim els mateixos drets que cualsevol home, ningú és més que ningú.
Es denigrant que a aquestes altures encara es tarcti a la dona com si fos un objecte sexual sense cap tipus de sentiment, llibertat o opinió.
Vale!
Pingback: Ser mare a l’antiga Roma | Aracne fila i fila