Per celebrar el Dia Internacional de la Dona, enguany també em plau compartir hic et nunc la presentació que va acompanyar la conferència Les edats de la dona en la poesia grega, concretament en l’Antologia Palatina, dins del curs d’actualització organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics de l’IEC: Les edats del món, les edats dels homes… Els epigrames funeraris hel·lenístics de l’Antologia Palatina, recopilats per A.S.F. Gow i D.L.Page, esdevenen, tot i la ficció literària, testimonis interessants pel que fa a les dones gregues ja que faciliten dades sobre el nom de la finada, la família, la ciutat, les causes de la mort, qualitats ideals i també l’edat (nenes, joves donzelles, casades i velles), ara bé dels 286 epitafis sols 68 van destinats a dones i malauradament a diferència dels masculins els femenins són menys explícits. Quan pensem en l’esperança de vida de la dona grega, cal tenir en compte que aleshores com ara les dones vivien més que els homes però sobretot vivien molt menys: l’esperança de vida femenina a l’època hel·lenística era de 36 anys per a les dones i un any més per als homes, sols menys d’un 1% de la població arribava als 80 anys.
Tot i la meva recerca, en l’Antologia Palatina, no hi ha cap epigrama a l’estil de “A la edad de las mujeres” de Quevedo que ens parli de totes les edats de la dona amb uns quants versos, per això a tall de conclusió vaig demanar a la Pepita Castellví que ens fes un poema:
LES TEVES EDATS
Sols fa un moment que has obert els ulls,
sols un moment que encara eres somni.
Els dies s’enfilen un darrere l’altre
i passa el temps: un, dos, cinc anys…
Infància esplendorosa plena de jocs.
Bella i jove, a l’hora blava
del matrimoni, bella i dolça.
I ara, ja has complert el teu destí.
Entre els teus braços, gronxant-lo
tendrament, dorm el teu petit nadó.
Ara ja no hi ha converses de noietes.
La llar, els fills, s’emporten les xerrades,
els jocs, cap a uns altres horitzonts.
I un dia, sense avisar, t’arriba la vellesa
mentre el sol envermelleix els núvols,
i pinta la teva vida amb colors d’or i aram.
PEPITA CASTELLVÍ
Pingback: Les edats de la dona grega | El Fil de les Cl&a...
Pingback: La rebel·lió de Medea envers la situació de les dones | Literatura grega a escena
Pingback: Les dones del llibre primer Ab urbe condita de Tit Livi | Aracne fila i fila
Salve!
M’ha agradat aquest treball, no sabia que existia l’antologia Palatina, em sembla força interessant i admiro el poder fer un poema fen veure l’edat de la dona.
Aquestes són les edats d’una dona espanyola segons la poesia de Quevedo:
15-20: nena.
20-25: mossa.
25-30: dona.
30-35: vella.
35-40: fetillera.
40-45: bruixa.
45-50: se l’emporta el diable.
Les dones gregues no es sap ven bé les etapes d’edat que tenien, podem suposar a partir dels poemes que va passar tres: nena (0-12), dona (12-16), mare (16- fins la mort) aproximadament.
Ànite de Tègea, Anth. Pal. VII 490
Parla d’Antíbia, una nena grega de catorze anys. L’autor ens diu que la gent que la desitja sentir cantar, que se li dóna realment bé, va a casa del seu pare a veure-la. Però ara és morta, ha mort amb catorze anys, ni tan sols s’ha pogut casar, i la gent plora la cruel mort d’una dolça nena.
Xairete!
M’ha agradat molt aquesta presentació, però la veritat es que és molt trista, hi ha nenes que moren als pocs anys i és molt trist.
Es clar que la gent havia de morir, però fer-ho als pocs anys de nèixer és passar-se.
Sempre m’he fitxat que els grecs tenen una visió molt negativa de la mort, hi ha moltes religions que pensen que quan mores vas al cel i que estaràs millor, però ells directament pensen en el déu de l’infern, l’Hades.
Crec que ja podrien haver tingut una visió més positiva, així quan un familiar morís, com a mínim podries tenir el consol que estarà en un lloc millor.
Pingback: Dona atenesa i afganesa | Aracne fila i fila
Molt bon apunt!
Per exemple en aquesta part del poema:
Bella i jove, a l’hora blava
del matrimoni, bella i dolça.
I ara, ja has complert el teu destí.
Entre els teus braços, gronxant-lo
tendrament, dorm el teu petit nadó.´
És reflexa que la millor edat de la dona es qaun és joveÉs impressionant amb quines edats és casaven les dones gregues,eran edats en les quals no sabien res de la vida, l’edat de casar-se,era de 14 o 15 anys.
Xaipe!
Bon apunt.
En molts dels poemes es pot veure com diuen que la millor edat per de la dona és quan és jove.
En aquella època les “dones” es casaven als 14 o 15 anys. Només de pensar que la meva germana petita s’hauria de casar d’aquí poc m’esgarrifo…
Xaipete!
Bon apunt sobre l’edat de les dones!
La veritat la part que més m’ha agradat com ho descriu és el principi:
Sols fa un moment que has obert els ulls,
sols un moment que encara eres somni.
Els dies s’enfilen un darrere l’altre
i passa el temps: un, dos, cinc anys…
Infància esplendorosa plena de jocs.
Aquí ho descriu molt bé, el naixement i l’infacia d’un nen.
Un altre poema sobre l’edat podria ser el de Lisístrata:
Als set anys ja vaig portar
les insígnies d’Atenea
en solemne processó.
I als deu, feia les coques
per l’ofrena a la deessa.
I també a les festes d’Àrtemis
feia d’óssa amb un vestit
molt bonic, ensafranat.
Fins i tot m’encomanaren
-jo ja era més grandeta-
el cistell de les ofrenes.
Que n’estava de bonica!
Duia al coll un enfilall
tot ell fet de figues seques.
La idea de casar-se als 12-15 i ser mare als 16 em posa els pèls de punta… Encara que, vivien d’una altre manera i potser maduraven abans, ja que també morien abans, però igualment, quan disfruten d’aquella ètapa?
M’ha agradat molt aquesta presentació, però la veritat es que és molt trista, hi ha nenes que moren als pocs anys i és molt trist.Es clar que la gent havia de morir, però fer-ho als pocs anys de nèixer és passar-se.En molts dels poemes es pot veure com diuen que la millor edat per de la dona és quan és jove.
En aquella època les “dones” es casaven als 14 o 15 anys.
Un apunt molt complert sobre l’edat de la dona grega de l’antiguitat.
Ara ens sembla molt fort que les dones de l’antiga grecia es casessin tan joves pero es clar en aquella època l’esperança de vida era molt mes curta i crec que els grecs casaven a les adolescents perque ja havien arribat a la seva maduresa sexual. La dona grega es casava a l’edat de 14 o 15 anys i al any seguent eran mares, suposo que cada època te les seves coses dolentes…
Salve!!
Un apunt molt interessant!! Les dones gregues en aquella època es casaven als 14 o 15 anys, la veritat que m’espanta pensar que als 16 anys podries ser mare…
En molts poemes de l’època podem veure com l’autor parla que la millor edat de la dona és quan és jove.
Xaipe!!
L’edat ideal, segons la cultura de l’antiga Grècia, era sobre els 15 i cap als 16 anys ja tenir fills.
En aquella època i cultura ho veien normal casar-se tan aviat, ja que morien més aviat que actualment. El tema de la mort, jo crec que li tenien por al fet de morir, ja que associaven la mort com un fet dolent i com han dit en algun comentari anterior, ho associaven al déu Hades, déu de l’infern.
En general l’article està molt ben fet, molt ben explicat i es veu clarament com era la vida de la dona en la cultura de l’antiga Grècia.
Xaipete!
Un article molt interessant, a mi personalment m’agrada moltíssim poder saber com es pensava en èpoques antigues de les quals en deriva la que jo estic vivint, ja que no puc anar físicament aquelles èpoques, puc anar via imaginació.
L’edat ideal per casar-se oscil•lava entre el 14 fins als 16 anys, ja que abans la durada de vida no superava els 50 anys normalment, sempre hi ha excepcions, dedueixo que es casaven tan aviat per poder tenir fills, ja que una dona es fèrtil desde el 15 fins als 30-35 anys( en molts poemes de l’època podem veure com l’autor parla que la millor edat de la dona és quan és jove.), i els nois ja havien arribat a la maduresa sexual. Molta gent pensarà que casar-se amb 15 anys o 14 es una bogeria, però ho pensen nomes perquè en la societat en la que viuen ho han inculcat així i el pensament actual es així, però no obstant avui en dia cultures com la gitana els nens es cassen amb 15 anys.