L’art a Milà es vesteix de Prada

prada-milan--644x362

Escultures en el museu creat per la fundació Prada a Milà

4La Fundació Prada pretén donar a Milà una major projecció cultural amb la creació d’un museu, un gran projecte sense precedents a Itàlia. El nou espai de la fundació, que ha estat dissenyat per l’estudi d’arquitectes OMA, guiat per l’holandès Rem Koolhaas, és el resultat de la transformació d’una antiga destil·leria de la dècada de 1910.

Està situat al sud de Milà, compta amb una 3superfície de 19.000 metres quadrats, dels quals 11.000 s’han destinat a espai per a exposicions. A més del museu, hi ha una zona per a nens, una sala de cinema i un bar. A partir  del 9 de maig, es podrà visitar els set dies de la setmana, a 10 euros l’entrada. Per a la inauguració, Roman Polanski ha realitzat un documental de 24 minuts sobre les seves fonts d’inspiració i sobre les seves obsessions.

6

Serial clàssic

Miuccia Prada, al costat del seu marit, Patrizio Bertelli, van començar a col·leccionar obres d’art en els anys vuitanta. «Ho vam fer sols, sense consells. Compràvem de tant en tant, segons les nostres possibilitats. No hem venut ni una sola obra. Estem lligats a totes, perquè són com les etapes d’un camí de coneixement», afirma Bertelli. Ara, moltes d’aquestes obres serran exposades: «Més que en exposar una col·lecció permanent, pensem en una rotació organitzant exposicions. El museu s’obrirà amb l’exposició «Serial Classic», que es podrà visitar fins al 24 d’agost i se centra en l’escultura clàssica.

5

Serial clàssic

8

Serial clàssic

9

Serial clàssic

El comissari és l’arqueòleg i historiador de l’art italià Salvattore Settis, que explica que l’exposició explora la relació ambivalent entre l’originalitat i la imitació en la cultura romana i la seva insistència en la circulació de còpies múltiples com homenatge a l’art grec. Es tendeix a associar el clàssic amb el únic i exclusiu, però durant tota l’època imperial de Roma va tenir extraordinària importància la creació de còpies de grans obres mestres del passat.

L’exposició compta amb més de 70 obres d’art, amb una anàlisi d’originals perduts i la multitud de còpies que s’han fet d’ells, estudiant el cas de dues sèries especialment conegudes com són el «Discòbol» i l’«Afrodita ajupida». Altres dos apartats destacats es dediquen al material i el color d’estàtues clàssiques de bronze i marbre, el que es pot veure, per exemple, en el «Apol·lo de Kassel». Una altra zona il·lustrarà les tecnologies i mètodes per fer les còpies, amb dues sèries famoses: «Penèlope» i les «Cariàtides».

10

Afrodita ‘Serial clàssic’

Milà tindrà amb aquest museu de la prestigiosa firma de moda dissenyat per Rem Koolhaas un altre reclam turístic per visitar-la i Prada, com altres firmes com Versace, restarà unida per sempre a l’art, la perfecció i la bellesa!

Maria Mayor
2n Batx. Humanístic

El I Certamen d’oratòria ja és una realitat!

foto guany

Guanyadors I Certamen d’oratòria

Aquest Certamen d’oratòria ha estat el final d’una odissea que va començar, fa més d’un any, a l’institut Premià de Mar. El mes de desembre de 2013 vaig visitar l’institut per tornar-me a trobar amb la prof. Margalida Capellà després de trenta anys.
Davant uns cent alumnes de 4t, vaig parlar per primera vegada de la meva intenció d’organitzar un Fòrum d’oratòria. La paraula Forum es va transformar després en Certamen. Bé, tot és llatí igualment.
Obrir les portes de l’Administració no va ser fàcil. L’odissea es va posar en marxa un dia de gener de 2014, i un any després es va convocar el Certamen d’oratòria.

Malauradament no tots els instituts van participar-hi, més bé el contrari. La majoria d’escoles que es van inscriure eren concertades i privades. El Certamen estava obert a tothom. D’un total de 320 inscripcions, menys de 20 eren d’alumnes d’instituts de Catalunya. I no ho comprenc, sobretot veient el resultat: el primer premi en anglès l’ha guanyat una alumna d’un institut (IES Ernest Lluch).

fotoparticipants

I Certamen d’oratòria. Paranimf, UB

La quëstió és que des del primer moment vaig tenir clar que la professora Margalida Capellà havia de formar part d’aquest projecte. Ella era l’ànima i el punt de partida d’aquest somni. Gràcies, Margalida, per haver acceptat formar part del Jurat.

La primera convocatòria ha estat un èxit, i us animo a tots a participar-hi l’any proper.

foto finalistes (1)

Participants finalistes i premiats en el I Certamen d’Oratòria

Els somnis, somnis són… fins que deixen de ser-ho.
Aprendre a parlar en públic és una necessitat.

musa

Gràcies, Eva Maria Zimmer, la Musa del Certamen.

L’Antígona de l’INS D’Auro

Salvador Espriu és l’autor dAntígona, una versió de la tragèdia original de Sòfocles. L’autor trasllasa el mite a la Guerra Civil  i a la seva immediata postguerra.

A la versió espriuana  trobem que el dramaturg català ha afegit alguns fragments com ara el primer acte que comença abans que esclati la guerra entre els exèrcits d’Etèocles i de Polinices, quan en l’original el primer acte comença amb la mort dels dos prínceps.

També introdueix altres personatges: Euriganeia i Astimedusa (serventes d’Eurídice), Eumolp (el fidel esclau d’Antígona), els consellers de Creont i el Lúcid Conseller (un dels consellers de Creont que no està d’acord amb el rei).

Nosaltres, els alumnes de 1r i 2n de llatí, hem donat un gran protagonisme a Eumolp i Antígona, igual que hem recuperat el cor grec representat en les veus de les dones i dels homes. L’adaptació la podeu trobar aquí.

Us deixem   el nostre petit homenatge a un autor “clàssic” en un Sant Jordi dedicat al” llibre prohibit”, a la lectura i a la llibertat.

[youtube]https://youtu.be/zjyWav3jZVI[/youtube]

Rocío

L’onzena Magna Celebratio

Aquest cap de setmana he participat de nou a aquest esdeveniment organitzat pel Museu de Badalona, però a diferència dels companys baetulonenses i barcinonenses ho he fet vestint de soldat i com a membre del grup Barcino Oriens, que s’encarregava tant del campament militar com dels tallers de pentinats (que sé que moltes de vosaltres heu visitat al llarg d’aquestes dues edicions), i de nou he gaudit de la reconstrucció històrica, com ho ha fet la gent que ha visitat el festival, tot i que he remarcat un lleu descens de visitants (com a mínim en el meu cas).

Tot i els contratemps que han viscut els organitzadors de la Magna, els canvis en l’estructura jeràrquica del Museu i els ajustaments econòmics que ha patit aquest esdeveniment, tant els voluntaris, participants com els organitzadors han sabut mantenir l’esperit d’allò que es va iniciar l’any 2004.

Pel que fa a mi, aquest any he pogut comptar amb la companyia d’en Guillem Acien, company de 1r de Batxillerat de l’IPM, que s’entrenava en una Magna set anys després que jo ho fes, i ha gaudit aquesta experiència tant o més que un servidor, com podeu veure en aquesta foto amb en Ricard Llop, director de Barcino Oriens i praefectus castrorum de la Legio II Traiana Fortis, que és el nom que té la secció militar del grup:

Arnau Lario

2n Batxillerat Humanístic