Fa dos anys, ja coneixíem Horaci

Ara que esteu acabant un cicle, alumnes de 2n de batxillerat, està bé que recapitulem i comprovem si hem evolucionat, des de 4t d’ESO, si ara cometríeu els mateixos errors, si teniu les mateixes mancances que quan vau començar el vostre contacte amb la matèria de Llatí.

A punt d’endinsar-nos en la profunditat de la lírica horaciana, en els tòpics que el poeta va deixar per a la posteritat, en la lectura de la selecció d’Odes i Epodes que ens proposen per  a Selectivitat, cal recordar que fa dos anys l’Annia i la Cristina van fer aquest treball sobre l’oda I, 11.


[Per veure-ho més còmodament cliqueu aquí i seleccioneu pantalla compelta]

A part de donar la vostra opinió sobre la pervivència del tòpic literari del carpe diem en la cançó de “Falsa alarma”, aprofitem per fer una reflexió sobre l’aspecte formal de la presentació. A dia d’avui la tornaríem a fer igual? Què retocaríeu? Quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de fer una presentació de diapositives?

Compareu la cançó amb aquesta altra que ens presentava l’Oriol de Premià.

A hores d’ara també hauríem de ser capaços de copsar la pervivència del tòpic en d’altres manifestacions que no el citen directament, però que sens dubte el fan palès. Què us sembla aquesta cançó de Melendi? O l’Hoy puede ser un gran dia de Joan Manuel Serrat? La veritat és que no acabaríem mai…

Carpete diem, discipuili discipulaeque!

Google Maps d'”amor”

A partir de l’article de l’exalumna de la Margalida, Audrey de Jesús, de fa ja dos anys he tingut la idea de fer un google maps amb la paraula amor.  Hi col·laboreu? Per què el mot és molt semblant en unes llengües? En quines?


Mostra “Amor” plurilingüe en un mapa més gran

Fatima El Azouan
1r A Batxillerat

“T’estimo” en diferents llengües

Ara que ve  Sant Valentí, he pensat que podríem animar-nos a buscar com es diu “t’estimo” en diferents llengües de tot el món i deixar constància en comentari quines són indoeuropees i quines deriven del llatí.


Mostra “T’estimo” en diferents llengües en un mapa més gran

Francesc Martínez Sanchez
1r A batxillerat

L’espoliació de peces arqueològiques


Venus de Milo, Louvre

El nostre col·laborador, filòleg clàssic i periodista Antoni Janer en una entrevista feta fa poc a Luces en la oscuridad parla sobre l’espoliació de peces arqueològiques, un tema que sovint surt a classe i al bloc, com és el cas dels marbres del Partenó, de la pedra Rosetta, del tresor de Troia o de la Venus de Milo.


Què n’opineu?