Tocant la flauta ad lib. a classe de llatí

En la música s’utilitzen conceptes sobretot italians, però de tant en tant se’n troba de llatins.

L’altre dia, tocant una sonatina ( que té uns moviments semblants a l’ òpera) vaig trobar l’expressió ad lib. Qui de vosaltres em sabria dir què  vol dir?

Bé, us segueixo posant en situació, com us deia, la sonatina que estava tocant tenia els moviments d’una òpera.

L’òpera es caracteritza perquè sempre hi apareix una Aria, que és quan el/la protagonista expressa els seus sentiments. Per posar-vos un exemple, he triat l’Aria d’una òpera molt especial, dedicada a Orfeu i Eurídice. En l’Aria, Orfeu expressa el seu patiment en viure sense Eurídice. No us explico més que aquest mite està a la tercera part del llibre Narracions de mites clàssics i ens l’hem de llegir abans de les vacances de Nadal.]

Aquí podem veure com la mitologia apareix en l’art escènic (ja que l’òpera és actuada), en la música i en la pintura. Com per exemple aquest quadre de Rubens també representant el mite d’Eurídice i Orfeu.

http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/lenguayliteratura/media/200704/18/literaturauniversal/20070418klplylliu_29.Ies.SCO.jpg

A classe de llatí de primer de batxillerat, tocant per a tots vosaltres:

Laura Luna Surinyach
1r Batx. Llatí

Presentació sui generis de Gladiadores: mito y realidad

 

Lillus Máximus

El professor de clàssiques de l’institut San Tomé de Freixeiro de Vigo i col·laborador aràcnid acaba de publicar un nou llibre, Gladiadores: mito i realitat. L’entretinguda presentació del llibre a la Casa del Libro de Vigo palesa el seu enorme afany de divulgació del món clàssic sense deixar de banda l’erudició. Després de la rigorositat de la presentació a cura D. José Manuel Otero, catedràtic del Llatí del IES San Tomé de Freixeiro (vid. O olmo dos falsos soños), ell mateix vestit de Lillus Máximus va posar en pràctica els continguts del seu llibre amb l’entranyable col·laboració dels seus fills, vestits de gladiadors. Qui diu que les presentacions dels llibres han de ser soporíferes? Qui diu que els llibres han de ser un pal?

Combat entre un traci i un mirmilló

Setmana de la ciència MMXI – 1r. de Batxillerat

Aquest any els alumnes de 1r. de Batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz han fet una recerca per relacionar el món dels animals amb el món llatí.  La relació entre ambdós és evident ja que tot el món científic, fins a finals del segle XIX, parlava en llatí.  Però no es tractava tant de buscar aquestes relacions en la nomenclatura, a partir de la taxonomia proposada per Linneum, sinó de relacionar alguns animals amb  personatges de la mitologia romana. La font principal de la nostra recerca han estat, evidentment,  les Metamorfosis d’Ovidi. A poc a poc aniran apareixent al nostre bloc els articles sobre els animals que han treballat. Aquí en teniu el llistat:

Podríem haver-ne triat d’altres, però aquests són els que ells han treballat. Espero que gaudiu de la seva recerca i pogueu afegir-ne més informacions amb els vostres comentaris.

Núria Valls

Emporiae MMXI: Importància i riquesa d’Empúries i Bètulo

Hem anat d’excursió a Empúries i hem decidit comparar la ciutat d’Empúries amb la nostra Bètulo i veure les diferències i semblances i quines relacions hi havia entre elles.

L’origen i el motiu de la fundació dels emplaçaments d’Empúries i Bètulo ja marca d’alguna manera el seu futur en relació a l’activitat econòmica que desenvoluparan.

Empúries va ser constituïda com una colònia pels foceus, que ja per  l’any 600 a C. van fundar Massàlia (Marsella)  amb l’objectiu d’obrir una ruta comercial des del Meditarrani cap a l’interior de l’actual França i Europa central a través del riu Ròdan. Aquesta ciutat es va convertir a la vegada en metròpoli d’altres colònies del Mediterrani occidental per assegurar el comerç amb el Migdia francès i amb la península ibèrica, com van ser Niça, Dènia, Màlaga i Empúries.
El nom d’Empúries (Empòrion), que vol dir mercat,  ja ens ve a determinar quina va ser la seva funció i la seva principal activitat econòmica.

Photobucket
Foto d’Annia durant la sortida

Si bé els grecs fundaven colònies de forma pacífica per poder comerciar, els romans ho feien utilitzant la força i el seu potent exèrcit. Si bé el component econòmic era important per a la metròpolis, no ho feien en un pla d’igualtat amb els pobles indígenes, com els grecs, i conquerien el territori i imposaven les seves lleis. D’aquesta manera Baetulo va ser fundada pels romans, al voltant de l’any 100 a.C. La romanització comportava un desplegament de les institucions romanes a tot el territori que es trobava sota el seu domini i per això es va potenciar la urbanització dels pobles conquerits.

Amb l’arribada dels grecs, els indígenes esdevenen productors de bens de consum, els quals intercanvien amb els primers per altres mercaderies com és el ví. Empúries va destacar per ser un port comercial, i va adquirir gran importància actuant com a colònia de Focea. Va arribar a ser la colònia grega més important a la Península Ibèrica, i fins i tot va encunyar moneda pròpia (dracma d’Empòrion).

Baetulo es va convertir també en una ciutat important a l’època romana, encara que no va a arribar al grau d’esplendor d’Empúries a la seva època daurada, tot i que aquesta va perdre el paper de primer pla que havia tingut, davant la importància de Tàrraco i d’altres ciutats romanes de Catalunya.  Si voleu saber més sobre la fundació de Bètulo podeu anar a  aquest enllaç que ens ho explica.

Bètulo es va constituir com una ciutat urbanitzada, amb vies de comunicació importants (Via Augusta), clavegueram, muralles, termes, teatre, comerços, etc, que denoten la importància que va adquirir com a ciutat, la qual es convertirà en la més puixant de la regió de Laietània. Els jaciments d’àmfores romanes i els textos històrics reflecteixen la importància, a l’igual que a Empúries, del sector vinícola i la seva exportació. Les explotacions agrícoles i ramaderes es trobaven als afores de la  ciutat, entre les que destaquen, pel seu estat de conservació, la de Ca l’Alemany, la de la Vinya d’en Trias, Can Boscà i la del Turó d’en Seriol.

La ciutat va créixer extramurs, augmentant el seu límit fins a les 10 hectàrees. En relació a la seva població, va a arribar a tenir prop de 15.000 habitants cap a finals del segle I a.C.

Baetulo perd el caire comercial, urbà i polític que tenia, però encara continuarà sent un petit nucli de població, centrat a l’actual barri de Dalt de la Vila, que es mantindrà al llarg de l’edat mitjana. Pel contrari Empúries aquesta va entrar en crisi per la competència comercial que es va generar al Mediterrani.

Alba Lorenzo 1r Batx