L’abadessa Giovanna de Piacenza

Parma és una ciutat italiana de la regió de l’Emilia Romagna carregada d’història on es troba un lloc amagat i misteriós que és el que resta del monestir benedictí de San Paolo que fou regentat per l’abadessa Giovanna de Piacenza (1479-1524). Aquesta, el va convertir en un espai de cultura i de política actuant com una gran dama renaixentista tot envoltant-se d’importants literats i erudits de l’època. Per portar a terme aquestes trobades i tenir unes estances dignes del seu càrrec, Giovanna de Piacenza va fer construir unes dependències, decorades per Corregio i Araldi, artistes de prestigi en aquella època. Per la decoració d’aquestes habitacions, l’abadessa va triar una combinació d’episodis bíblics i mitològics. Quins has reconegut?

També hi va incloure una sèrie d’inscripcions que figuraven sobre les portes i llars de foc que ajudaven a reflexionar com, per exemple:

Pots traduir-les?
Què et sembla que signifiquen i què volen dir en el context d’un convent i d’una època conflictiva?

Coloma Jofre Bonet (professora de clàssiques). IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (professora jubilada de llatí). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Hipotètica fonètica de l’indoeuropeu?

29 Replies

De vegades sembla impossible que sobre alguns temes puguin sorgir notícies noves. Qui hauria dit, per exemple, que sobre l’indoeuropeu, aquesta antiga llengua que hem conegut en aprofundir en l’origen del grec i el llatí, a dia d’avui se’n podrien aventurar noves hipòtesis? Doncs aquí us deixo una notícia publicada fa poc en un rotatiu canadenc sobre les investigacions del lingüista Andrew Byrd per a la revista Archaeology.

Llegiu-lo amb atenció, tot preparant l’auricular perquè conté àudio, remeneu els enllaços que us ofereix, i feu-ne el comentari basant-vos en el que heu après d’Història de la llengua. Estaria bé que provéssiu de llegir-lo en anglès i fer, si més no, una part del comentari també en aquesta llengua. Tot i això. aquí teniu la versió castellana, per si l’original us planteja dubtes.

Ja em direu què us sembla…

TERESA

Cada dia un mot, o més

239 Replies

Una manera fàcil d’aprendre vocabulari i anar fent-lo créixer consisteix a aprofitar un recurs que permet el correu electrònic: la subscripció a butlletins diaris de paraules. Un dels de més difusió mundial és A Word A Day, que arriba diàriament a més d’un milió de subscriptors.

La rèplica catalana d’aquest enginy que cada dia proporciona informació sobre un mot concret és Rodamots, una iniciativa sense ànim de lucre que és a Internet des de 1999 i fa arribar un mot al dia a més de 25.000 subscriptors. Per què és molt recomanable per a qui estudia llatí? A més d’ampliar el vocabulari personal en català, Rodamots et proporciona l’etimologia del mot del dia, que la majoria de vegades remet a una paraula llatina. D’aquesta manera, coneixes la relació que hi ha entre el mot català i l’original llatí. Tot té un origen i en el cas de les paraules no hauria de ser diferent. El servei diari de Rodamots, a més de l’etimologia del mot diari, també en proporciona exemples de frases i textos en què apareix.

Un altre servei de subscripció interessant és el que proporciona el web travlang, de serveis lingüístics per a gent que viatja. En aquest cas, es pot triar gairebé qualsevol llengua del món perquè cada dia te n’arribi un mot anglès a la bústia amb la traducció a les que tu tries. Prova-ho. Entre aquestes llengües també hi ha el llatí. D’aquesta manera, es pot anar aprenent vocabulari llatí amb la correspondència a les llengües que més t’agradin, a més de l’anglès. El tipus que llenguatge que hi apareix sol estar relacionat amb els viatges, cosa que permet conèixer com es diuen en una llengua determinada els números, les indicacions horàries, els dies de la setmana, els mesos, les expressions de temps i de lloc, les salutacions i, en fi, les paraules imprescindibles per viatjar. I tot amb una simple subscripció per correu electrònic.

No t’ho perdis. Registra’t a Rodamots i a travlang i comença a fer créixer el teu vocabulari!

Llatinismes in situ

54 Replies

Aràcnids i aràcnides, ens trobem a les portes d’un nou curs i des de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona volem afegir-nos a la festa de celebració del 5è aniversari d’aquesta xarxa clàssica que fa temps que ens té ben enxampats també a nosaltres.

El nostre petit gra de sorra ha adoptat la forma d’un Google site que sota el títol de Llatinismes “in situ” pretén ser un recull de llatinismes i aforismes llatins contextualitzats. Es tracta de recollir mostres del seu ús en textos i documents de tota mena, però a més van precedits per una presentació concreta, però completa, de cadascun d’ells. A mida que l’anem completant, pot esdevenir una eina útil sobretot per a l’alumnat de segon de batxillerat, que sovint té dificultats per contextualitzar els llatinismes que conté el temari de selectivitat.

En fi, per anar pas a pas, la nostra intenció és potenciar enguany la recerca en l’àmbit literari, tot i que també seran benvingudes les mostres en els camps periodístic i publicitari. Obriu bé els ulls i, com passa sovint, els llatinismes i expressions llatines us sortiran a l’encontre, fins al punt de no entendre com és que no us hi havíeu fixat abans.

En principi, l’ideal seria que publiquéssiu les vostres pròpies descobertes, però mentrestant, podeu partir de la feina que han deixat publicada al bloc tot un seguit de lletraferits i lletraferides que durant aquests cinc anys han anat compartint les seves lectures amb nosaltres. A la pestanya Lectures a la vista n’hi ha un bon recull, però mitjançant el cercador, en podeu trobar d’altres. Ja sabeu, doncs, si us animeu a fer més gran la nostra col·lecció, hi sereu benvinguts.

L’altre àmbit de participació en el lloc web és a través dels comentaris. Podreu observar que al final de cada citació hi ha un apartat interpretatiu on es planteja un interrogant. Deixeu-hi el vostre comentari i al final publicarem el que ens sembli més encertat. No estaria de més que aprofitéssiu per comentar qualsevol altre aspecte que desitgeu: sobre l’autor, sobre l’obra i la vostra experiència de lectura… No es pas un marc tancat.

Margalida, després de descobrir el fantàstic bloc L’univers clàssic dels nostres mots, que vas presentar a Paideia, cal dir que aquest espai web que feia temps que es venia gestant neix des de la humilitat, però amb una clara vocació de rigor i servei.

Bon inici de curs i feliciter!

TERESA