Cada dia un mot, o més

Una manera fàcil d’aprendre vocabulari i anar fent-lo créixer consisteix a aprofitar un recurs que permet el correu electrònic: la subscripció a butlletins diaris de paraules. Un dels de més difusió mundial és A Word A Day, que arriba diàriament a més d’un milió de subscriptors.

RodamotsLa rèplica catalana d’aquest enginy que cada dia proporciona informació sobre un mot concret és Rodamots, una iniciativa sense ànim de lucre que és a Internet des de 1999 i fa arribar un mot al dia a més de 25.000 subscriptors.  Per què és molt recomanable per a qui estudia llatí? A més d’ampliar el vocabulari personal en català, Rodamots et proporciona l’etimologia del mot del dia, que la majoria de vegades remet a una paraula llatina. D’aquesta manera, coneixes la relació que hi ha entre el mot català i l’original llatí. Tot té un origen i en el cas de les paraules no hauria de ser diferent. El servei diari de Rodamots, a més de l’etimologia del mot diari, també en proporciona exemples de frases i textos en què apareix.

Un altre servei de subscripció interessant és el que proporciona el web travlang, de serveis lingüístics per a gent que viatja. En aquest cas, es pot triar gairebé qualsevol llengua del món perquè cada dia te n’arribi un mot anglès a la bústia amb la traducció a les que tu tries.  Prova-ho. Entre aquestes llengües també hi ha el llatí. D’aquesta manera, es pot anar aprenent vocabulari llatí amb la correspondència a les llengües que més t’agradin, a més de l’anglès. El tipus que llenguatge que hi apareix sol estar relacionat amb els viatges, cosa que permet conèixer com es diuen en una llengua determinada els números, les indicacions horàries, els dies de la setmana, els mesos, les expressions de temps i de lloc, les salutacions i, en fi, les paraules imprescindibles per viatjar. I tot amb una simple subscripció per correu electrònic.

No t’ho perdis. Registra’t a Rodamots i a travlang i comença a fer créixer el teu vocabulari!

239 thoughts on “Cada dia un mot, o més

  1. Joan Barrabino

    Bonum diem!!

    El mot que m’ha arribat avui és afamat -ada

    Significat: Que té molta fam
    Exemple: Després de l’excursió, estaven afamats.

    Ave!!!

  2. Júlia Calvo

    El rodamot que he rebut avui és afamat -ada: D’afamar, ‘fer patir fam’, de fam, del llatí fames, famis, mateix significat.
    Frase: ” Després de l’excursió, estaven afamats.”

  3. Raul Alvarez

    Salve,
    La paraula d’avui és “partença”, del llatí “partiri”, que vol dir: Anar-se’n, partir.
    Nosaltres vam “partiri” de seguida.
    Vale!!!

  4. Joan Barrabino

    Bonum diem !!

    El mot que he rebut avui és: partença

    Significat :Acció de partir, d’anar-se’n, de posar-se en camí.
    Exmple: Fixaren el dia de la partença.

    Ave!!

  5. Júlia calvo

    Bonum diem!
    El mot que he rebut avui és esfereïdor: Que esfereeix, que colpeix d’espant.
    D’esfereir, ‘colpir d’espant’, derivat potser de feresa, del llatí ferus, ‘fer, ferotge’.
    Frase: Ahir es van sentir unes explosions esfereïdores a Rodonyà.

  6. Joan Barrabino

    Bonum diem!!

    El mot que he rebut avui és esfereïdor

    Significat: Que esfereeix, que colpeix d’espant.
    Exemple: El soroll dels trons era esfereïdor: teníem la tempesta damunt mateix.

    Ave!!

  7. Raul Alvarez

    Salve,
    La paraula d’avui és “esfereïdor”, del llatí “ferus”, que significa: que colpeix d’espant.
    El ambient d’aquella pel·lícula de por era esfereïdor.
    Per cert, en la frase de la paraula anterior, volia escriure la paraula en llatí, pert això no està amb el guionet.
    Vale!!

  8. chaymae

    trobadís -issa adj
    De trobar, probablement del llatí vulgar tropare, variant reduïda del llatí tardà contropare, ‘parlar figuradament, comparar’, derivat del llatí tropus, i aquest, del grec τρόπος, ‘figura retòrica’; de ‘crear, inventar formes poètiques’ es passà a ‘inventar, descobrir, trobar’ en general.
    Com per atzar, es va fer trobadís a la noia.

  9. Júlia Calvo

    Bonum diem!
    El mot del que parlaré avui és partença: Acció de partir, d’anar-se’n, de posar-se en camí.
    Frase: Fixaren el dia de la partença.
    De partir, del llatí partiri, mateix significat.
    Vale!

  10. Joan Barrabino Rubio

    Bonum diem !!

    El mot que he rebut avui és : rossí
    Significat: 1 Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que els de tir i més vigorós que els de sella, que servia per a la caça i per a la guerra i solia ésser cavalcat pels escuders.
    2 Cavall de treball, especialment de mala mena, vell, dolent.
    Exemple: Arrancada de cavall, parada de rossí.

    Ave!!

  11. Raul Alvarez

    Salve,
    La paraula d’avui és “poni”, del llatí “pullamen”, que significa: petit d’un animal, però poni és una varietat del cavall, no un cavall petit.
    Era tan baix que necessitava un poni en lloc d’un cavall.
    Vale!!

  12. Carlos Thiriet

    Salve!
    El mot que he rebut avui és Poni.
    -Origen: Probablement aquest mot prové del baix llatí “pullamen”, que vol dir animal petit, ja que el poni és una varietat més petita del cavall.
    -Significat: Un poni és una varietat del cavall provinent d’Anglaterra caracteritzada per la seva petita talla, que oscila entre el metre i el metre i mig.
    -Exemple: Com que era molt baix, ell va haver de montar un poni.

    Vale!

  13. Joan Barrabino Rubio

    Bonum diem!!

    El mot que he rebut avui és “caparrudesa”
    Significat:
    Tossuderia, obstinació; qualitat de caparrut.
    Exemple:
    Em meravella la caparrudesa amb què alguns polítics valencians neguen que valencià i català siguin la mateixa llengua.

    Ave!!

  14. Júlia Calvo

    El mot del que parlaré avui és sella, que té dos singificats: 1. Seient de cuir, de forma especialment adaptada a l’esquena del cavall o d’un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi pugui seure còmodament.
    Frase: S’havia acostumat a cavalcar sense sella.
    2. Animal de sella Bèstia destinada a ésser cavalcada amb sella (cavall, mul, ase, etc.)
    Prové del llatí sella, ‘cadira’, d’una forma arcaica sed-la, derivat de sedere, ‘seure’.

  15. Carlos Thiriet

    Salve!
    El mot que he rebut avui és caparrudesa.
    -Origen: De caparrut, del llatí caput, que vol dir cap.
    -Significat: Obstinació d’una persona en un tema concret.
    -Exemple: La seva caparrudesa en aquell tema arribava a un punt insuportable.

    Vale!

  16. Carlos Thiriet

    Salve!
    El mot que he rebut avui és encabotar-se.
    -Significat: Vol dir agafar una idea forta, obstinar-se.
    – Origen: De cabota, derivat augmentatiu de cap, del llatí “caput”.
    -Exemple: Durant la classe es va encabotar en demostrar que tenia raó.

    Vale!

  17. Júlia calvo

    Bonum diem!
    El mot del que parlaré avui és Caparrudesa: Tossuderia, obstinació; qualitat de caparrut.
    Frase: Em meravella la caparrudesa amb què alguns polítics valencians neguen que valencià i català siguin la mateixa llengua.
    Prové del llatí caput, mateix significat, substituït per capu (d’un suposat acusatiu capum).

  18. Júlia Calvo

    Bonum diem!

    El mot del que parlaré avui és campanejar: Tocar insistentment les campanes durant una llarga estona.
    Frase. Sento que campanegen a la seu; deu ser alguna festa important.
    Prové del llatí tardà campana.

  19. Júlia Calvo

    Bonum diem!
    La frase de la que parlarè és l’alegria dura poc a casa del pobre: Se sol dir perquè com que la necessitat es fa sentir aviat per algun altre cantó que el que ha produït l’alegria momentània, aquesta resulta curta o de poca durada.
    D’alegre, del llatí vulgar alicer, alecris.

    Vale!

  20. Pingback: Anònim

  21. Júlia Calvo

    Bonum diem
    El mot del que parlaré avui és allau, que té dos significats:
    1.Massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall.
    Frase: Una allau va tallar el camí i van haver de fer marrada.
    2. Sovint s’usa en sentit figurat per designar una gran quantitat.
    Frase: Una allau de refugiats volia passar la frontera.
    Prové del llatí labes, ‘caiguda, esllavissada’, derivat de labi, ‘caure, relliscar’.

  22. Joan Barrabino Rubio

    Bonum diem!!

    El mot que he rebut avui és triumvirat

    Significats:
    1 A l’antiga Roma, comissió o associació de tres persones o triumvirs.
    Exemple: El primer triumvirat, format per Pompeu, Juli Cèsar i Cras
    El primer triumvirat, format per Pompeu, Juli Cèsar i Cras.
    2 Per extensió, grup de tres persones que comparteixen la direcció d’un estat, d’una organització, etc.
    Exemple: Com que no es posaven d’acord per triar un líder, el partit va designar un triumvirat perquè es fes càrrec de la direcció fins al pròxim congrés.

    Vale!!

  23. Júlia Calvo

    Bonum diem!

    El mot del que parlaré avui és trinitari -ària: Relatiu o pertanyent a la Trinitat o a l’orde de la Trinitat; per extensió, relatiu a una trinitat o tríada (grup de tres persones o coses estretament unides).
    Del baix llatí eclesiàstic trinitarius, mateix significat, de trinitas, -atis, ‘trinitat’, del llatí trinus, ‘de tres, triple’; la formació del nom abstracte trinitas a partir de trinus és anàloga a la derivació unus, ‘un’ > unitas, ‘unitat’.

  24. Júlia Calvo

    Bonum diem!
    El mot del que parlaré avui és pensa: Facultat de pensar; exercici d’aquesta facultat. De pensar, del llatí pensare.

  25. Júlia Calvo

    Bonum diem!

    El mot del que parlaré avui és aclucalls, que té dos definicions: 1. Qualsevol cosa utilitzada per a tapar els ulls i privar de veure-hi.
    2. Peces de cuir utilitzades per a tapar la vista lateral dels animals de tir, també anomenades ulleres.
    Frase: Van col·locar els aclucalls al ruc perquè voltés l’era.
    Derivat del llatí vulgar cludere (llatí clàssic claudere, ‘cloure’).

  26. Júlia Calvo

    Eol mot del que parlaré avui és: capgirar. Té diferents significats: 1. Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l’altre.
    Frase: Hem capgirat el matalàs.
    2. Pertorbar l’ordre (de les coses).
    Frase: Remenant el calaix ha capgirat tots els papers.
    3. Entendre, dir o fer (les coses) a l’inrevés, les unes per les altres.
    Frase: No li podem encomanar res perquè tot ho capgira.

    Prové del llatí gyrare, mateix significat, derivat de gyrus.

  27. Júlia Calvo

    Bonum diem!
    El mot del que parlarè avui és plovisquejar: Ploure lleugerament i a gotes molt petites.
    Frase: Ja fa uns quants dies que no para de plovisquejar.

    De ploviscar, que té el mateix significat, de ploure, del llatí vulgar plovere, llatí clàssic pluere

  28. Andrea Torrente

    Salve!
    El mot d’avui és sant, del llatí sanctus, ‘sagrat, inviolable; sant’, participi de sancire, ‘consagrar, sancionar, fer inviolable’. Del sentit de sant com a ‘imatge d’un sant’ («un sant de fusta») .

  29. Raül Àlvarez

    Salve,
    La paraula d’avui és cup, del llatí “cupus”, que significa: Recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es converteix en vi.
    – El seu fill és tant bo trepitjant el raïm en el cup que li posaran el seu nom a un carrer.

  30. Carlos Thiriet

    Salve!
    La paraula que he rebut avui és incís, que prové del llatí “incisus”, que té el mateix significat (fer un tall o incisió).
    -“El professor va fer un incís en el tema que explicava”.

    Vale!

  31. Carlos Thiriet

    Salve!
    La paraula que he rebut avui és despulla, que deriva del llatí “despoliare” (saquetjar, robar), que també deriva del mot “spoliare”.
    Hi han dos significats per a despulla: Allò de què hom és desposseït, o cos o part d’un mort (restes mortals).
    – Les despulles del meu pare estan enterrades a Alemanya.

  32. Carlos Thiriet

    Salve!
    La paraula que he rebut avui és exèquies, que són les ceremònies funerals que es fan a un difunt, i prové del llatí “exsequiae”.
    – Tota la meva familia va acudir a les exèquies del meu avi per commemorar l’aniversari de la seva mort.

    Vale!

  33. Raül Àlvarez

    Salvete,
    La paraula d’avui és “ni gota ni gens”, del llatí “genus” que significa: Gens en absolut.
    Té tanta por als bufons que no vol saber-ne res d’ells, ni gota ni gens.
    Valet!

  34. Marc Arquillo

    Bonum diem!
    La paraula d’avui és “gens”, la qual prové del llatí “genus” referent a gènere o mena i que, reforçant sobretot frases negatives o interrogatives, gramaticalitza el sentit adverbial de “cap mena de gènere” d’alguna cosa o acció
    Vaig anar al mercat a comprar peres i no en vaig trobar ni gota ni gens.

  35. Carlos Thiriet

    Salve!
    El mot que he rebut avui és més una expressió, “gras com un teix”, és a dir, que no vigila el que menja.
    Prové del llatí tardà taxo, -onis, que significa obviament teixó.

    Vale!

  36. Abril Ramos Aran

    Salve!
    Al llarg del primer trimestre m’han arribat diferents mots. Són aquests:

    Repartidora f
    Definició:
    Acció de repartir gratuïtament entre els desposseïts els béns expropiats als rics, especialment la que hom espera que es produirà en un moment de capgirament revolucionari (col·loquial).
    Etimologia:
    De repartir, de partir, del llatí partiri, mateix significat, de la família de pars, partis, ‘part’, a la qual també pertanyen mots com ara partitura, apartament, partió, parcer, parcel·la,descompartir i partisà.

    Colpir v

    Definicions:
    1 Tocar, encertar, amb una certa força.
    2 Afectar d’una impressió forta, sobtada.
    Etimologia:
    Probablement de l’italià colpire, mateix significat, de la família de colp o cop, del llatí vulgar colupus, llatí colaphus, ‘cop de puny’, i aquest, del grec kólaphos [κόλαφος], ‘bufetada’

    Grallar v
    Definició:
    Fer el seu crit estrident la gralla, el corb i altres ocells de la família dels còrvids o similars.
    Etimologia:
    De gralla (Corvus monedula), del llatí gracula, mateix significat. El nom de l’instrument musical (vegeu-lo aquí) té aquest mateix origen. El crit que fan els animals que grallen és el grall.

  37. Raül Àlvarez

    Salve,
    La paraula és gomet, del llatí “gumma”: Etiqueta de colors i formes diverses utilitzada en la pedagogia.
    – Utilitza el gomet quadrat verd per als nombres impars.

    La paraula és apòleg, del llatí “apologus” i del grec “απόλογος”: Narració breu al·legòrica amb finalitat didàctica i moral.
    – L’apòleg em va ensenyar a respectar als vells.

    La paraula és faula, del llatí “fabula” i “fari”: Narració fantàstica de finalitat didàctica i moral sovint representada per animals./ Cosa que es diu sense fonament i és falsa
    – Ahir em van explicar la faula que els unicorns existeixen, i jo m’ho vaig creure.

    La paraula és enigma, del llatí “aenigma” i del grec “αίνιγμα”: Dita obscura e inexplicable/ Cosa difícil de definir, explicar, etc.
    – Ets un enigma amb potes, no entenc cap de les teves accions.

    La paraula és parlar, del llatí “parabola”: Expressar idees mitjaçant el llenguatge articulat.
    – Potser et costa parlar però tens d’esforçarte per el be de la humanitat.

    La paraula és rebost, del llatí “repositus”: Lloc d’una casa on es guarden els aliments que no necessiten refrigeració.
    – Els gamberros van cremar el rebost degut a la meva aposta perduda.

    La paraula és celler, del llatí “cellarium”: On són ela borades les begudes alcohòliques fermentades/ Lloc on es guarda el vi/ Local on es ven el vi.
    – Ves al celler a comprar el vi més car que et trobis.

    La paraule és most, del llatí “mustum”: Suc del raïm espremut abans que esdevingui vi.
    _ Cada Nadal em prenc botelles senceres de mosto, és una mica exagerat però m’encanta.

    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *