VEREMA
Temps de collir el raïm.
Encara l’escalfor de la terra
caldeja les meves petjades
i m’obre els sentits.

Dionís fent la verema amb els sàtirs
Cerco colors, olors de vi,
perfums de la natura
voltant pels ceps.
Dionís, foll d’alegria,
acompanyat dels sàtirs,
fa sonar el pèndol de les hores
per començar la verema.
La vinya s’extén, laberint
de branques i fulles,
(llargues pinzellades de verd)
sota d’un cel lluent, humit,
com acabat de rentar,
que s’envermelleix als capvespres
amb els colors de la tardor.
Corre Dionís, insaciable,
acariciant els ceps retorçats
que regalimen fruita,
gotims de raïm sucosos
a punt de tallar.
Un nou curs, altre cop és temps de verema i jo continuo, a petició de la Margalida, trenant poemes, per tal de despertar en vosaltres, aràcnides, el desig de veremar paraules. Ara que estudieu els déus, a veure si feu, altre cop, poemes. Potser serà més senzill començar per fer haikus (poesia tradicional japonesa, formada per tres versos de 5-7-5 síl·labes o unitats de so, anomenades mores. Generalment tenen la natura o els sentiments com a tema):
Desperta l’alba.
Vi, bacanals… Dionís
corre entre els ceps.
Dionís brilla
enmig de la disbauxa
i balla, balla.
Corre Dionís
pel mig de la verema
amb pàmpols al cap.
Fa poc Aracne fila i fila ha celebrat el seu cinquè aniversari, vet aquí el meu haiku:
Aracne fila…
No teixeix fils d’aranya,
teixeix paraules.
Pepita Castellví