El costat romà de Sabadell

Aquest cap de setmana, mentre estava al Facebook, vaig rebre una imatge compartida, aquesta:

Em va encuriosir, i, com que tinc intenció de fer el treball de recerca sobre aquest tema, vaig anar fins a Sabadell, concretament a la Sanvitxeria Sbd, a prop de la catedral, on vaig conèixer alguns dels integrants d’Arraona romana, un grup de persones que es reuneixen de tant en tant per a fer activitats relacionades amb els romans (excursions, visites, recreacions històriques…). Allà vam parlar amb Jordi Solé, autor del llibre “La conspiració de Tàrraco“, amb el qual va guanyar, fa poc, el premi Nèstor Luján 2013, que ens va explicar la seva visió de la novel·la històrica, cosa que va propiciar un debat, que es va allargar fins la nit.

En la meva opinió, crec que va ser una vetllada molt interessant, ja que vaig poder aprendre coses que no sabia (a més d’adonar-me que em queda molt per llegir) i, sobretot, que les converses s’havien de limitar a Roma, que si no…

Us convido que visiteu el seu grup de Facebook, on sempre pengen coses molt interessants sobre aquest tema, i on tothom a qui agradin els romans hi té cabuda.

A Cleobulina

CLEOBULINA

La imaginació projecta

amb la seva llum

la memòria d’uns anys

perduts en el temps.

Escriu Cleobulina

els seus hexàmetres

inspirada pels déus.

El perfil se li retalla

contra la paret

il·luminada pel sol,

les llargues pestanyes,

la mà amb la ploma,

el pergamí clar.

Cerca fràgils paraules,

la secreta harmonia

dels poemes, enigmes,

de les endevinalles.

Pels finestrals de la casa

li arriba el cant dels ocells,

el perfum de les flors.

Filantròpica, sensata.

Sàvia, filla de savi.

Però també dona,

que fila i treballa.

I al voltant del teler

canta i explica enigmes

als seus amics .

Tot d’una sonen les hores.

El temps ha cristal·lizat

en un gravat, el somriure

de Cleobulina.

Pepita CASTELLVÍ

A veure si sabeu qui era Cleobulina?

Som romans a Quèquicom

L’exèrcit romà va arribar a Empúries l’any 218 abans de Crist. Uns 20.000 soldats van desembarcar-hi. I d’allà, van anar baixant fins al riu Ebre. Una mica més amunt, van crear la base militar més important de la península que després es va convertir en la ciutat de Tàrraco… Si voleu saber-ne més no us perdeu altre cop l’estrena d’aquest nou programa de Quèquicom el 19 de novembre de 2013 a Canal 33 a les 22:5.

Mireu i reflexioneu si nosaltres som o no som romans?

El documental ens explica com van arribar els romans a Empúries, com van anar baixant des del riu Ebre i on van construir la base militar més important de la península que més tard es va convertir en Tàrraco.

Podem observar que realment som romans perquè moltes coses d’avui en dia com el model de ciutat que tenim, la manera que vivim, la política actual, la nostra manera de pensar i de viure és tota una herència romana.

Actualment continuem fent ús dels pous i segueixen sent un bon mètode per recollir l’aigua, encara que aquesta activitat s’ha anat perdent amb el temps i només la conserven alguns pobles.

En aquest documental citen com excavaven els miners a les mines i aquesta també és una activitat que seguim practicant, així com la manera de realitzar-ho ja que és molt semblant a la d’ara. I, una de les coses més importants que ens han aportat els romans i que segueixen fent molt de servei són els ponts.

També ens ensenyen les espases que utilitzaven a l’hora de lluitar amb l’exèrcit i podem observar que són com les que ara es fan servir però estan fetes amb materials més resistents ja que abans no es xocaven les espases entre ells.

També ens expliquen invents dels romans com la catapulta o ballesta que eren aparells molt inginyosos amb un mecanisme de cordes.

Per totes aquestes coses que s’han conservat amb el pas dels anys podem dir que som romans, perquè encara les utilitzem i també perquè parlem un llatí evolucionat.

Llatí a Castle

Castle és una sèrie americana que tracta sobre un grup de detectius d’homicidis a Nova York. S’emet els dilluns a Estats Units a la cadena ABC i a Espanya ha començat la sisena temporada a Cuatro, dijous a la nit.

L'equip de detectius

L’equip de detectius

Aquest capítol és el sisè de la sisena temporada, anomenat “Get a clue” on trobem diverses frases en llatí que utilitzen els protagonistes per resoldre l’assassinat. En cada un d’aquests vídeos, hi trobem un parell de frases en llatí que van sortint al capítol.

En el primer vídeo, després de la mort d’una noia els detectius relacionen la seva mort amb uns símbols i van a preguntar a un professor què sap respecte aquests. El professor no coneix els símbols, però sí que els ensenya una carta que portava la dona abans del seu assassinat on hi ha les pistes per trobar un tresor del segle XVIII. En aquesta carta, és on trobem les frases en llatí. A partir del minut 1:51, veiem la frase que ajudarà a resoldre el misteri:

 Mundus convertit inter caela et cineres: El món gira entre els cels i les cendres
Periculum et dolor : Perill i dolor

[youtube]http://youtu.be/0yySLoUnCQc[/youtube]

A partir del minut 1:26, els detectius segueixen la pista de l’assassinat i arriben a una església. En aquesta hi troben el sentit de la frase en llatí abans explicada, ja que està representada a un vitrall. Veiem el cel i les cendres de la frase i arriben a la conclusió que cendra i altar, en llatí cinis, tenen el mateix significat. Per tant, el que necessiten per continuar amb el misteri està a l’altar de l’església. Un cop es troben davant l’altar parlen d’Hefest, déu de la mitologia grega i fill de Zeus i d’Hera. L’equivalent romà és el déu Vulcà. Parlen sobre el taller d’Hefest situat al mont d’Etna, ja que la pista els porta a una ferreria anomenada així.

[youtube]http://youtu.be/Xvzt44k-izw[/youtube]

En aquest vídeo, hi trobem la paraula en llatí a partir del minut 2:45, després de la unió de tots els símbols que han anat trobant s’adonen de les lletres que hi surten en aquests. Totes aquestes lletres formen la paraula oris, en català “boca”. Per tant, a la boca de la figura que hi ha a l’església trobem l’entrada a una cova.

[youtube]http://youtu.be/bVzOFxphSuA[/youtube]

En aquest últim vídeo, hi veiem la solució al misteri, quan entren a la cova que hem explicat a l’anterior vídeo troben un taüt i per obrir-lo utilitzen la frase del principi, giren el món que està sota del cels i allà és on troben el “tresor”.

[youtube]http://youtu.be/4OcIb8ZCUlQ[/youtube]

Els dos protagonistes

Els dos protagonistes

Nora Domingo i Yasmina Berkane
2n Batx
Llatí