A Cleobulina

CLEOBULINA

La imaginació projecta

amb la seva llum

la memòria d’uns anys

perduts en el temps.

Escriu Cleobulina

els seus hexàmetres

inspirada pels déus.

El perfil se li retalla

contra la paret

il·luminada pel sol,

les llargues pestanyes,

la mà amb la ploma,

el pergamí clar.

Cerca fràgils paraules,

la secreta harmonia

dels poemes, enigmes,

de les endevinalles.

Pels finestrals de la casa

li arriba el cant dels ocells,

el perfum de les flors.

Filantròpica, sensata.

Sàvia, filla de savi.

Però també dona,

que fila i treballa.

I al voltant del teler

canta i explica enigmes

als seus amics .

Tot d’una sonen les hores.

El temps ha cristal·lizat

en un gravat, el somriure

de Cleobulina.

Pepita CASTELLVÍ

A veure si sabeu qui era Cleobulina?

Som romans a Quèquicom

L’exèrcit romà va arribar a Empúries l’any 218 abans de Crist. Uns 20.000 soldats van desembarcar-hi. I d’allà, van anar baixant fins al riu Ebre. Una mica més amunt, van crear la base militar més important de la península que després es va convertir en la ciutat de Tàrraco… Si voleu saber-ne més no us perdeu altre cop l’estrena d’aquest nou programa de Quèquicom el 19 de novembre de 2013 a Canal 33 a les 22:5.

Mireu i reflexioneu si nosaltres som o no som romans?

El documental ens explica com van arribar els romans a Empúries, com van anar baixant des del riu Ebre i on van construir la base militar més important de la península que més tard es va convertir en Tàrraco.

Podem observar que realment som romans perquè moltes coses d’avui en dia com el model de ciutat que tenim, la manera que vivim, la política actual, la nostra manera de pensar i de viure és tota una herència romana.

Actualment continuem fent ús dels pous i segueixen sent un bon mètode per recollir l’aigua, encara que aquesta activitat s’ha anat perdent amb el temps i només la conserven alguns pobles.

En aquest documental citen com excavaven els miners a les mines i aquesta també és una activitat que seguim practicant, així com la manera de realitzar-ho ja que és molt semblant a la d’ara. I, una de les coses més importants que ens han aportat els romans i que segueixen fent molt de servei són els ponts.

També ens ensenyen les espases que utilitzaven a l’hora de lluitar amb l’exèrcit i podem observar que són com les que ara es fan servir però estan fetes amb materials més resistents ja que abans no es xocaven les espases entre ells.

També ens expliquen invents dels romans com la catapulta o ballesta que eren aparells molt inginyosos amb un mecanisme de cordes.

Per totes aquestes coses que s’han conservat amb el pas dels anys podem dir que som romans, perquè encara les utilitzem i també perquè parlem un llatí evolucionat.

Llatí a Castle

Castle és una sèrie americana que tracta sobre un grup de detectius d’homicidis a Nova York. S’emet els dilluns a Estats Units a la cadena ABC i a Espanya ha començat la sisena temporada a Cuatro, dijous a la nit.

L'equip de detectius

L’equip de detectius

Aquest capítol és el sisè de la sisena temporada, anomenat “Get a clue” on trobem diverses frases en llatí que utilitzen els protagonistes per resoldre l’assassinat. En cada un d’aquests vídeos, hi trobem un parell de frases en llatí que van sortint al capítol.

En el primer vídeo, després de la mort d’una noia els detectius relacionen la seva mort amb uns símbols i van a preguntar a un professor què sap respecte aquests. El professor no coneix els símbols, però sí que els ensenya una carta que portava la dona abans del seu assassinat on hi ha les pistes per trobar un tresor del segle XVIII. En aquesta carta, és on trobem les frases en llatí. A partir del minut 1:51, veiem la frase que ajudarà a resoldre el misteri:

 Mundus convertit inter caela et cineres: El món gira entre els cels i les cendres
Periculum et dolor : Perill i dolor

[youtube]http://youtu.be/0yySLoUnCQc[/youtube]

A partir del minut 1:26, els detectius segueixen la pista de l’assassinat i arriben a una església. En aquesta hi troben el sentit de la frase en llatí abans explicada, ja que està representada a un vitrall. Veiem el cel i les cendres de la frase i arriben a la conclusió que cendra i altar, en llatí cinis, tenen el mateix significat. Per tant, el que necessiten per continuar amb el misteri està a l’altar de l’església. Un cop es troben davant l’altar parlen d’Hefest, déu de la mitologia grega i fill de Zeus i d’Hera. L’equivalent romà és el déu Vulcà. Parlen sobre el taller d’Hefest situat al mont d’Etna, ja que la pista els porta a una ferreria anomenada així.

[youtube]http://youtu.be/Xvzt44k-izw[/youtube]

En aquest vídeo, hi trobem la paraula en llatí a partir del minut 2:45, després de la unió de tots els símbols que han anat trobant s’adonen de les lletres que hi surten en aquests. Totes aquestes lletres formen la paraula oris, en català “boca”. Per tant, a la boca de la figura que hi ha a l’església trobem l’entrada a una cova.

[youtube]http://youtu.be/bVzOFxphSuA[/youtube]

En aquest últim vídeo, hi veiem la solució al misteri, quan entren a la cova que hem explicat a l’anterior vídeo troben un taüt i per obrir-lo utilitzen la frase del principi, giren el món que està sota del cels i allà és on troben el “tresor”.

[youtube]http://youtu.be/4OcIb8ZCUlQ[/youtube]

Els dos protagonistes

Els dos protagonistes

Nora Domingo i Yasmina Berkane
2n Batx
Llatí

Etimologies sonores: φωνή, -ῆς (ἡ)

Χαίρετε!

En aquest article us parlaré sobre la paraula φωνή, que significa “so” o “veu”. En català s’utilitza fon, amb el sentit de mesura de la intensitat de la sensació sonora. La podem trobar a les paraules com a sufix (-fon) i també com a prefix (fon-).

·Fonema: Unitat mínima de l’estructura sonora d’una llengua que, sense estar dotada de sentit, produeix, un canvi de significat en un mot.

·Fonètic:Pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.

·Audiòfon: Aparell que serveix per a reforçar els sons, en casos de sordesa, proveït d’un micròfon, d’un amplificador i d’un petit auricular adaptable a l’orella.

·Telèfon: Aparell per a comunicar-se oralment a distància que consta d’un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d’un transmissor i d’un receptor que permeten establir una comunicació. Aquesta paraula està composta per dues paraules gregues: τῆλε(lluny) i φωνή(so). 

(Definicions trobades al DIEC)

Aquests només són alguns exemples de totes les paraules que en provenen. Si us fixeu en el seu significat, totes elles estan relacionades amb el so.

Ve’t aquí un exemple de la paraula telèfon en diferents idiomes.

       Català        Telèfon
       Castellà        Teléfono
       Anglès        Telephone
       Italià        Telefono
       Francès        Téléphone
       Portuguès        Telefone

Aquí us deixo un vídeo on podreu observar diferents paraules relacionades amb el mateix origen etimològic:

[youtube width=”500″ height=”400″]http://youtu.be/pVcd1CIwSYQ[/youtube]

Per acabar us faré unes preguntes:

La majoria de paraules que apareixen al vídeo provenen de dos ètims grecs, em sabríeu dir quins són en cada cas? No oblideu escriure els mots originals en grec.

En una de les paraules que apareix al vídeo el segon ètim es llatí, ¿sabríeu dir quina és i de quin mot prové?

Al vídeo apareix la paraula sarrusòfon, busqueu informació sobre què significa i d’on prové.

Si coneixes d’altres paraules relacionades amb fon, posa’n algun exemple. 

Anna Ferrón, 1r Batxillerat