Un passeig per Bàrcino

Salvete aràcnids!

En aquest article us explicaré com ens va anar als alumnes de 4t ESO i Batxillerat de l’Isaac Albéniz la sortida a l’antiga Bàrcino el passat dijous 7 de novembre.

Vam quedar a les 9 en punt del matí a l’estació de tren de Badalona per agafar el primer tren que anés direcció a Plaça Catalunya. Com que el primer anava massa ple, vam agafar el següent. Un cop allà, vam anar caminant fins a la Plaça del Rei, on vam parar a esmorzar. Després del descans d’un quart d’hora, vam començar la visita guiada a Bàrcino.

Els alumnes de 4t vam anar amb en Nil, que va ser el nostre guia durant tota la sortida. Vam començar veient el vídeo d’una representació de l’antiga Bàrcino fa més de 2000 anys.

Els alumnes atenent les explicacions

Els alumnes escolant les explicacions d’en Nil [Foto: Evelyn Mota]

Bàrcino va ser fundada l’any 14 aC aproximadament per l’emperador Octavi Cèsar August. La ciutat es va construir en un lloc estratègic gràcies al mar, els rius, terres fèrtils, etc. Estava aixecada a un turó en un desviament de la Via Augusta, que comunicava Cadis i Roma. A partir d’aquest vídeo en Nil ens va explicar les parts més importants de les ciutats romanes, en aquest cas de l’actual Barcelona. Bàrcino estava circumdada per una gran muralla, que tenia una funció més urbanística que no de defensa militar, ja que en aquella època no hi havia guerra. Normalment, tenir un gran muralla significava prestigi per a les ciutats. La ciutat estava situada a prop del riu Besòs, del qual obtenien l’aigua necessària, i del riu Llobregat, que era una via de comunicació amb el mar, sobretot pel tema del comerç. Les fundacions romanes tenien tres parts: el pomerium, que era la ciutat, el suburbium, els voltants, i l’ager, que acollia els camps i les vil·les.

Just abans de travessar la porta de la ciutat es trobaven la necròpolis. La situaven a fora perquè tenir els morts enterrats dins la ciutat portava mals auguris i temien trobar-se els seus esperits. La gent que arribava a Bàrcino o qualsevol altra ciutat romana s’aturava a pregar a les necròpolis abans d’entrar-hi.

A l’interior de la ciutat es trobaven els dos carrers principals, cardo maximus (Nord-Sud) i decumanus maximus (Est-Oest), i els carrers més petits cardines minores i decumani minores. A la cruïlla entre el decumanus maximus i el cardo maximus hi havia el fòrum, que era el centre de la vida de la ciutat, on hi havia l’edifici jurídíc i per realitzar grans transaccions comercials (basílica), l’edifici polític (cúria) i l’edifici religiós dels romans (temple). Els patricis, gent més adinerada, vivien en unes grans cases anomenades domus que destacaven per l’atrium, el vestibulum, el compluvium i l’impluvium, mentre que els plebeus vivien a un altra tipus de casa anomenada insulae. Les insulae eren blocs de vivendes a la part inferior de les quals se situaven les botigues o tallers dels treballadors que hi vivien.

En Nil ens va mostrar ua inscripció on apareixia gravat el nom complet de la ciutat romana Bàrcino: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Abreviatura del nom complet de la ciutat [Foto: Evelyn Mota]

Vam agafar un ascensor que ens va fer viatjar 2027 anys enrere mentre baixàvem a les ruïnes de l’antiga Bàrcino. Allà vam veure com eren els carrers, la tintoreria, la bugaderia, on es guardava el vi i on es salava el peix i es creava una salsa molt comuna a l’època anomenada garum, feta de peix. I en Nil ens va ensenyar una part de la primera muralla que envoltava l’actual Barcelona.

Ruïnes de Bàrcino [Foto: Evelyn Mota]

Després vam sortir a fora i vam veure part de l’aqüeducte i la segona muralla, i ens vam endinsar caminant pel cardo maximus. Una anècdota que cal explicar és que, mentre caminàvem, un amable ancià va disposar-se a ballar una mena de ball semblant al ”bolero” amb la nostra companya Hèlia, tot i que ella no en tenia moltes ganes ja que anàvem amb presses. Per últim, abans de posar rumb a Badalona altre cop, vam observar les quatre columnes de l’antic temple que encara conservem avui en dia.

Part de l’aqüeducte [Foto: Evelyn Mota]

Finalment, vam tornar sobre les nostres passes fins a l’estació de tren de Plaça Catalunya, i d’allà a Badalona.

Va ser una sortida molt entretinguda i interessant, espero que en puguem fer més aquest cur,s ja que crec que és una manera més fàcil per als alumnes d’aprendre i anar completant els seus estudis sense haver d’estar tancats en una aula.

Llatí 4t d’ESO 2013-14 INS Isaac Albéniz de Badalona [Foto: Evelyn Mota]

I per acabar-ho d’adobar, ja tenim editat el muntatge fotogràfic de l’Evelyn, gràcies al qual podem recordar amb detall tots els moments dels nostre Passeig per Bàrcino.

barcino (Enhanced) from Aracne on Vimeo.

Valete!

Marc Cecilia

4ESO

Invictus, la nova fragància amb referents clàssics

5 Replies

La llengua llatina, com la Cultura Clàssica, ha influït d’una manera tan gran que fins i tot, avui dia, el podem trobar en diferents àmbits de la nostra societat: videojocs, publicitat, cinema, manga…etc. És tant el que ens envolta que seria pràcticament impossible arribar a esmentar-les totes. No hem d’oblidar, però, que un dels trets que defineix l’Antiga Grècia, és la seva cultura o religió, la mitologia grega, on els seus protagonistes són déus i herois, i amb això vull dir que aquesta cultura s’ha arribat fins i tot a aplicar, de manera conscient o inconscient, en els anuncis de perfums, com podem observar en aquest article.

Vaig veure aquest anunci a la televisió:

Quins referents clàssics podeu identificar en el vídeo?

En un moment donat, apareix un mot llatí, “Invictus“, què vol dir? Per què dóna nom a aquest perfum?

De quina manera es plasma en l’anunci la sensualitat i erotisme, característic de la mitologia grega?

Lucífer, el portador de llum

2 Replies

Hesperus o la personificació del matí d’A. Rafael Mengs. Palau de la Moncloa

Lucífer o LLucifer ve del llatí lux “llum” i fero “portar”: per tant vol dir “portador de llum”. En termes astronòmics, s’anomena stella matutina o stella vespertina. El seu equivalent grec és Fòsfor (Φωσφόρος) o Heòsfor (Έωσφόρος “el portador de l’Aurora”). Fòsfor és el fill d’Eos, la deessa de l’alba (Aurora en la mitologia romana) i és l’estel de l’alba. El pare de Vèsper era Cèfal, un mortal, mentre que el de Fòsfor era el déu estel·lar Astreu.

L’estrella del matí i de la tarda

Eos, Fòsfor, Hèsper, Hèlios de Stanisław Wyspiański. The National Museum in Warsaw, 1897

Es deia que Pitàgores o Parmènides van descobrir que en realitat es tractava del mateix cos celeste (per als grecs una “estrella errant”, és a dir, un planeta).

Lucifer en la tradició cristiana

En el cristianisme se l’imagina com l’àngel més bell de la creació i també com el causant del major drama còsmic mai ocorregut. Explica la llegenda que, seduït pel seu propi orgull, va arrossegar a una gran part dels àngels que adoraven Déu, provocant una rebel·lió les conseqüències de la qual són l’existència del dolor, la maldat i la mort al món. Llucifer és considerat des de llavors com l’ideòleg del mal, l’instigador del costat fosc de l’home, el temptador primer o el diable. Se’l confon amb Satanàs i gaudeix d’una llarga tradició cultural.

La caiguda de Llucifer, il·lustració de Gustave Doré

Poema:

“Lucero verspertino” d’Edgar Allan Poe

Ocurrió una medianoche

a mediados de verano;

lucían pálidas estrellas

tras el potente halo

de una luna clara y fría

que iluminaba las olas

rodeada de planetas,

esclavos de su señora.

Detuve mi mirada

en su sonrisa helada

-demasiado helada para mí-;

una nube le puso un velo

de lanudo terciopelo

y entonces me fijé en ti.

Lucero orgulloso,

remoto, glorioso,

yo siempre tu brillo preferí;

pues mi alma jalea

la orgullosa tarea

que cumples de la noche a la mañana,

y admiro más, desde luego,

tu lejanísimo fuego

que esa otra luz, más fría, más cercana.

A veure si sabeu on es troba l’única escultura de Llucifer en un parc públic? Ens ajudeu a recollir la seva pervivència sobretot en poesia com a “portador de llum” i anunciador de l’aurora?

Andrea i Irina Balart

2n.Batx.C Grec i Llatí

El cel dels mites

Ego sum lux mundi

6 Replies

L’altre dia, en l’assignatura d’Història de l’Art, vam fer un estudi iconogràfic de la església de Sant Climent de Taüll, concretament les pintures que hi ha en l’església situades a la zona de l’absis (darrere de l’altar).

Les pintures que es troben en aquesta zona són de tema religiós, on podem veure una perspectiva jeràrquica, la figura que més ressalta és la de Jesús. Per cert, sabeu quin nom rep i quins són els seus ètims?

En estudiar la figura de Jesús, em vaig adonar que a cada costat d’ell hi ha una lletra grega, en aquest cas a la esquerra una alfa (Α) i una òmega (ω) a la dreta, que segons el que vaig estudiar, signifiquen el principi i la fi.

Però el tret que em va portar a fer aquest apunt és una inscripció que hi ha en el llibre que porta Jesús en la mà esquerra: Ego sum lux mundi (Jo sóc la llum del món). Aquesta frase forma part de frases de Jesús en llatí.

Foto ampliada de la frase "Ego sum lux mundi"

Aquesta frase, a part de ser una frase de Jesús, també la podem atribuir als comportaments d’algunes persones que creuen que ells són els millors i que ningú els pot superar. Vosaltres creieu que aquesta frase és adient per aquest tipus de gent? Coneixeu altres frases en llatí o en grec que hagi dit Jesús?

Xènia Serra Gaxas

2n Batxillerat C

Llatí i Grec