El meu treball tracta sobre el matrimoni de l’antiga Grècia, he posat les tradicions que hi ha al matrimoni de la Grècia moderna. Creieu que té punts de contacte amb el matrimoni musulmà?
Judit Martínez
1r de batx. Humanístic
El meu treball tracta sobre el matrimoni de l’antiga Grècia, he posat les tradicions que hi ha al matrimoni de la Grècia moderna. Creieu que té punts de contacte amb el matrimoni musulmà?
Judit Martínez
1r de batx. Humanístic
Salvete!
Fa quatre setmanes, el dia 7 d’octubre, els alumnes de 4t i Batxillerat de les matèries de Clàssiques de l’institut Isaac Albéniz vam fer, com a sortida didàctica, una visita a les ruïnes d’Empúries.
A la meva classe de Grec cadascun tenia una tasca diferent per al bloc i la meva va ser totalment diferent a les altres. Com que jo vull dedicar-me al turisme, la Teresa em va encomanar que fes un article sobre la gestió turística d’Empúries, exactament de les seves ruïnes romanes i gregues. Durant la sortida, a més de fixar-me en el jaciment arqueològic o el que hi havia a dintre del museu, vaig observar tot l’exterior, és a dir, com s’havien organitzat turísticament de cara a la gent que vingués a veure-ho i també per als turistes. M’ho vaig mirar tot amb ull crític.
Com que la majoria de nosaltres mai havíem visitat el jaciment, vam contractar un guia, però no un de qualsevol, no. Aquest guia era molt especial, ja que era un romà anomenat Luci, propietari d’una de les domus de la ciutat romana que havia decidit aixecar-se de la seva tomba per fer-nos una visita guiada. Bé, encara que, per als més escèptics, l’home que va reencarnar aquest personatge era un arqueòleg que ens va fer la visita dramatitzada, inclosa, és clar, la vestimenta.
Foto del Luci, mostrar-nos la seva domus. Feta per Amar Astudillo.
El nostre guia ens va anar mostrant el jaciment, comentant i ensenyant-nos cada cosa amb una certa teatralització i algun toc d’humor. En general, aquesta peculiar visita guiada va ser molt divertida i molt original. Aconsegueix que la història sigui un tema molt interessant, per als que la consideren avorrida, i també entretinguda. Crec que és una manera atractiva de guiar els visitants, perquè a part de mostrar el jaciment com si hagués viscut allà mateix, també es presenta una mena d’hipòtesi de com es comportaven les persones d’aquella època, encara que sigui fictici. També, aquesta manera de fer la visita fa que els propis visitants o turistes no s’avorreixin i posin més ganes d’escoltar.
En informar-me’n a la web del museu, vaig trobar els tipus de visites que ofereixen:
El museu, a més a més, té una oferta per als grups escolars de tota mena. En aquesta oferta entren les visites didàctiques guiades, les visites teatralitzades i per als grups més jovenets, tallers didàctics. Com en les anteriors, també us deixo dos enllaços si voleu fer-hi un cop d’ull: visites didàctiques i tallers didàctics.
Deixant a banda les visites, volia fer una valoració sobre la retolació i informació del jaciment.
A cada resta arqueològica hi ha, òbviament, un rètol on informa sobre el que mostra i quina funció tenia. No me’ls vaig llegir tots, ja que n’hi havia moltíssims, però sí que hi me’n vaig mirar uns quants per sobre. Estaven tots molt ben redactats, amb els noms llatins corresponents i l’explicació del que es mostrava. L’idioma que vaig trobar a faltar en els rètols va ser l’anglès, ja que estaven només escrits en català i castellà. Però encara que no estiguessin escrits també en anglès, abans de fer la visita a les ruïnes, el visitant rep un tríptic informatiu on primer et mostren la història de les dues ciutats, un petit resum del que pots trobar en la ciutat romana i grega, on hi ha tot el que posa en els rètols però resumit en dues frases, un mapa general de les ruïnes per poder situar-te i també, darrere del tríptic, els horaris, llocs pròxims d’interès i un petit mapa de la ubicació Empúries. Aquest tríptic també l’ofereixen en altres idiomes, com l’anglès, castellà, francès, italià i fins i tot en grec. Crec que és una eina molt útil, ja que molta gent té tendència a no llegir el que posa en els rètols i amb prou feines sap alguna cosa sobre les ruïnes i la seva història. Sobretot es una cosa molt útil per als turistes.
Fotografia de l’amfiteatre amb el seu rètol corresponent. Feta per Amar Astudillo.
Després de fer la visita a les dues ciutats, vam anar a visitar el museu. Allà és on guarden algunes restes que van trobar al jaciment. Per exemple, s’hi troba l’original estàtua d’Asclepi, ja que fora del museu n’hi ha una còpia.
Fotografia del museu des de fora. Feta per Amar Astudillo
Quan hi vaig entrar, em va semblar una mica petit per ser un museu. És a dir, no fa falta un gran espai, perquè de restes no n’havien trobat prou com per fer un gran museu, però crec que hauria de ser un espai mes ampli, perquè la gent pugui passar sense topar uns amb els altres. De vegades hi ha grups grans de gent i es fa difícil poder gaudir del museu sense topar amb algú. Malgrat les dificultats d’espai, l’organització i distribució em va semblar magnifica. En entrar, a mà dreta, hi ha la recepció i a l’esquerra un lloc especialment dedicat a Asclepi, on se situa l’estàtua original i les restes que se n’havien trobat. És una bona distribució, ja que primer es pot mirar la sala d’Asclepi i després la resta del museu, o a l’inrevés. La recepció també és una cosa que he trobat petita. Només es tracta d’un taulell, ni gran ni petit, amb la recepcionista i res més. Jo crec que la recepció hauria de ser un espai bastant gran- però que no ocupi mig museu, és clar, amb un taulell més gran.
Fotografia del museu des de dintre. Feta per Amar Astudillo.
A la botiga del museu ofereixen documentació didàctica que serveix de guia, per exemple, de la història de les excavacions i de les ciutats gregues i romanes. N’hi ha de diferents tipus, on s’enfoquen en diverses coses i escrits en diversos idiomes.
Anteriorment, als enllaços de les visites ja us haureu pogut fixar que el museu té una pàgina web que, en general, és del Museu d’Arqueologia de Catalunya, és a dir, recull la informació de les diverses seus de Catalunya on s’han trobat restes arqueològiques. La nostra, per ara, és la seu d’Empúries. A la pàgina d’inici apareixen activitats d’interès o novetats i al menú lateral de l’esquerra hi ha diferents enllaços, com la informació per a la visita, jaciment i museu, exposicions, activitats, ofertes, entre altres. La pàgina web està molt ben configurada i estructurada. Trobes tota la informació necessària sobre qualsevol tema (visites, rutes, l’agenda…) i si estàs interessat en altres seus, també hi pots fer un cop d’ull.
Un cop haguérem finalitzat la visita al museu i al jaciment, va ser l’hora de dinar. Dintre de les ruïnes ofereixen un servei de bar i cafeteria. És un lloc petit i semblant als xiringuitos de la platja. No m’hi vaig acostar gaire, ja que sincerament no em va semblar un lloc molt atractiu, però crec que oferirien coses per menjar com, per exemple, un entrepà. Ara bé, si voleu alguna cosa més seriosa, haureu de sortir del jaciment i anar, per exemple, a Sant Martí d’Empúries, on se situa un petit poble medieval on hi ha servei de restauració, o a algun lloc a prop de les ruïnes, a la costa, que ofereixi aquest servei.
L’aparcament també em va semblar un espai poc atractiu i petit. En general, hi havia espai perquè els autocars pugessin aparcar, però no el suficient perquè els vehicles privats poguessin fer-ho. Perquè un cop que no hi havia espai a l’aparcament, havien d’aparcar al voltant de una de les restes arqueològiques, i em semblava una mica lleig. Però crec que tot és qüestió d’espai i res més.
Vista general de l’estàtua d’Asclepi, part de les ruïnes i l’aparcament. Feta per Amar Astudillo.
Per cloure l’article volia fer alguns suggeriments i/o propostes per millorar la gestió turística del jaciment. Encara que, en general, la gestió és fantàstica, sempre es pot millorar alguna cosa.
I vosaltres, heu anat alguna vegada a les ruïnes d’Empúries? Si es així, com us va semblar la visita? Us va agradar? Creus que hi ha alguna cosa que es pugui millorar?
Marina Ruiz. Grec i Llatí 1er Batx.
Començava a creure que tot era una gran mentida piadosa, que si moria el meu destí no seria diferent al teu, però m’equivocava, no vaig encaminar els meus passos correctament, si ho hagués fet no tindria tantes cares, tantes vides sense memòria.
Té gràcia si ho penses fredament, els meus actes tenien com a destí estar amb tu, però la fortuna no em va somriure com jo esperava, t’atacà, t’esquarterà, i jo m’enfonsí en un pou de calamitats.
La tragèdia de la meva pèrdua havia desaparegut amb el meu últim sospir? No. Ara no sé on sóc, molts paisatges es presenten en els meus múltiples ulls. Esperava quiet, sense respirar, sense atrevir-me a obrir altra vegada els ulls, però de sobte vaig escoltar el que semblava la veu del propi Hades.
– Per favor, si no té res més per demanar, deixi pas als altres.
No sabia on era, un mercat potser? La gent vestia indumentàries estranyes i parlava d’una forma que no arribava a entendre.
– Ubi sum? – vaig preguntar, esperant el pitjor-.
– Escolti, en lloc de parlar de forma satànica pot sortir per la porta amablement.
L’angoixa omplia el meu cos ràpidament, però un altre sentiment m’envaí les potes, paralitzant-les, un moment, potes?
– M’has obligat a maleir-te d’aquesta manera, però et juro per Hera que no tornaràs a cuinar porc llarg mai més.
Porc llarg, que dimonis és porc llarg? Moltes preguntes em venien a la boca però d’ella només sortien udols.
– Què et passa ara, se t’ha menjat la llengua el gat? -va dir entre rialles-.
Utilitzant totes les meves forces vaig sortir del que semblava un hostal i em dirigí al bosc que es presentava a la llunyania amb esperances de trobar respostes entre la foscor.
La lluna s’alçava com mai ho havia fet en tota la meva vida, la seva llum m’arribava erosionada degut als núvols que poblaven el cel aquella nit, prenia tons blancs i liles, els arbres del meu voltant ballaven amb el vent i petaven la xerrada ara que ningú no els molestava. Jo, sense forces, vaig tancar els ulls esperant que la llum del dia il·luminés el meu futur camí.
Un vent salat em despertà, el Sol banyava la meva cara i el mar el meu cos, en un principi em pensava que l’aigua marina havia envaït el bosc i m’havia raptat per ser sacrificat en pos de Posidó. De sobte vaig escoltar a algú xisclant, semblava que estigués al meu costat, però no hi havia ningú, els crits continuaven i jo no sabia què fer, seguia caminant i caminant cap a l’horitzó però no m’enfonsava del tot.
– Per favor, t’ho suplico, deixa’m tornar amb les donzelles i et donaré el que vulguis -va dir la veu invisible amb un to ploraner-.
A l’instant vaig saber que era aquella vegada i on estava la veu, vaig intentar consolar-la explicant-li el que em passava però només sortien brams d’entre les meves dents.
Vaig alçar la vista i visualitzà el que seria la nostra salvació, Creta.
– Què és el que passa a Creta perquè hagis de reptar-me? -preguntà la noia-.
No m’ho vaig pensar dues vegades i m’encaminà cap a Creta sense pausa. En arribar la noia fugí cap el bosc tot cridant auxili, era comprensible que ho fes i jo no li vaig pas impedir.
– Llavors ets tu aquell senglar fatídic, creació de la pròpia Diana -digué una veu darrere meu-.
Sabia només pel to de veu que no era un amic, pel qual fugí potes ajudeu-me cap el bosc, però no vaig arribar gaire lluny, tot un grup de possibles caçadors em van encerclar. La sang brotà del meu cos com si es tractés d’una font de vi, les potes em fallaren, els pulmons em fallaren, el cor, que tantes penes ha sofert, em fallà. Els meus ulls van ser els últims en apagar-se, tal i com va passar l’últim cop.
– T’ha agradat l’experiència?
Estava assegut sota del meu estimat arbre. Davant meu una lleona, mirant-me, esperant una resposta a la seva pregunta.
– No la veritat.
– Això creia jo, a la teva amant tampoc li ha agradat veure’t estès en un llac de sang.
– Ella està morta, tu ho has fet!
– Ella estava viva abans de veure’t mort.
Em vaig quedar sense paraules, els ulls se m’il·luminaren en sentir que estava viva, un moment… estava?
– Veig que ho has entès, si vols tornar-la a veure…la…tin…as…
(…)
– Que dimonis, se li han acabat les piles a aquesta maquinota, hauré d’anar a comprar-me’n, no em puc esperar a saber el final!
Raül Àlvarez Cuenca
1r de Batxillerat
En comptes de fer la meva recreació, he decidit fer un recitat de Les pièrides explicant la història de Narracions de mites clàssics. Aquí podeu trobar més informació.
Què us ha semblat la història? Què en penseu? En quin animal es transformen?
Abril Ramos,
1r batxillerat D