De la nostra sortida com a romans al mercat de la Boqueria, se’ns va passar pel cap fer jeroglífics per tal que endevineu el nom en castellà de la fruita. En Nico és així: un argentí que només crea en castellà:
Jordi Gonzalez i Nicolás Mangui
4rt d’ESO llatí
A la Magna Celebratio MMX em va cridar l’atenció a la Plaça Assemblea de Catalunya un ofici, el pictor imaginarius. Es podia contemplar in situ la feina i l’explicació del pictor, un artista que preparava el mur i feia filigranes i dibuixos que decoraven les cases dels patricis o els grans edificis públics romans. En aquest cas era l’excel·lent treball de MVarte. Acabem de veure el tema de la decoració i de la pintura mural romana a classe i heu fet amb molt d’èxit una pila d’exercicis Hot Potatoes al vostre Fil Moodle de llatí.
Tot i que ja podem gaudir dels Ludi Romani i de l’espectacle de titelles romanes, encara no tenim enllestit el nostre muntatge audiovisual de l’Arquitectura Baetulonense ni De laboribus (tret dels edicions anteriors textrina, macellum et pistor, gemmarius…) per tant m’ha semblat molt interessant donar-vos a conèixer aquí aquest excel·lent i pacient muntatge de demostració en viu i explicació del procés de la pintura mural romana al fresc, segons la tècnica de Vitruvi, d’Emma Zahonero i de Jesús Mendiola:
He confeccionat un petit muntatge per tal que tots poguem recordar les estones que vam passar jugant “a romans” a Badalona. També voldria deixar constància del procés que ha permès la filmació d’aquestes imatges i les persones que ho han fet possible.
Tot comença amb l’empenta del Jaume, de 2n de batxillerat, que, en haver-ho fet l’any passat, va encomanar a la seva professora, la Núria, i a les seves companyes de classe les ganes de participar en l’organització dels Ludi Romani de la Magna celebratio MMX. Poca insistència va ser necessària per convèncer-me també a mi, que de seguida ho vaig proposar a l’alumnat de primer. Convençuts igualment alguns alumnes de 4t, la maquinària es va posar en marxa i va tirar endavant gràcies a la bona disposició de la Núria i la Clara del Museu de Badalona, que ens van guiar i orientar per tal que el nostre “bateig romà” fos exitós.
El professor de tecnologia JAM, sempre disposat a col·laborar, s’hi va afegir a última hora i la seva ajuda ha estat inestimable. Cal dir que donava les instruccions sobre la numeració romana molt millor que nosaltres!
Professors i alumnes que ens van visitar i van portar fills, germans, nebots, a jugar amb nosaltres també poden considerar-se peces claus de l’activitat.
A TOTS, GRÀCIES!
Malgrat el caràcter lúdic (ara ja sabeu d’on ve aquest mot) del muntatge, us el plantejo com un exercici de traducció, ja que està íntegrament en llatí.
TERESA
Aracne fila i fila ha participat de ple en el taller de Ludi Romani de la Magna Celebratio MMX, el festival romà de Badalona, durant els dies 24 i 25 d’abril. L’institut Isaac Albéniz amb la seva professora de llatí i de grec i alhora coordinadora Pedagògica, Teresa Devesa, ens va engrescar per donar a conèixer els jocs romans als nens i les nenes que s’hi acostessin. De l’institut Cristòfol Ferrer hi varen participar activament i vestides de romanes la Bet Rosell de quart de l’ESO i la Núria Yela de primer de batxillerat; de l’Isaac Albéniz, alumnes de quart de llatí, i de llatí i de grec del batxillerat humanístic.
Des del Museu de Badalona, ens varen passar la informació extreta del dossier Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Juguem com jugaven les nenes i els nens de l’època romana, Tarragona 2001 ja que el material era del Cda de Tarragona, però si aneu a “Jocs romans per a acabar l’ESO!” de El Fil de les Clàssiques hi trobareu més informació,a més de Ludus ¿Cómo jugar como los antiguos romanos? Áurea Clásicas 2004 de Fernando Lillo Redonet i la guia didàctica dels jocs dels Ludi Saguntini, un exemple a seguir. Esperem que en la propera Magna Celebratio es dediqui el divendres a la participació de les escoles i els instituts dels voltants, perquè són el futur del país i els encarregats de preservar-ne els béns culturals.
Aquí us deixem un reportatge del taller de Ludi Romani que alhora va servir per contribuir a la bona pràctica compartida entre els dos centres que vàrem encetar amb la trobada presencial al Parc del Laberint d’Horta a principis de curs; però abans voldríem agrair la gentilesa del compositor Nini que ens regala la seva músiva original “Turbante” com a melodia i l’amabilitat del Museu de Badalona per confiar en joves per portar a terme aquest taller de jocs romans en el marc de la Magna Celebratio, així com al Camp d’aprenentatge de Tarragona per deixar-nos el seu bagul de jocs. L’enhorabona a tots i a totes que heu fet possible una Magna Celebratio de somni!
Tot mirant la pel·lícula Quiéreme si te atreves – Jeux d’enfants m’he trobat amb moltíssims referents clàssics.
Quiéreme si te atreves és una pel·lícula molt de l’estil d’Amélie, del director Yann Samuell, estrenada a l’any 2002 i protagonitzada per Guillaume Canet i Marion Cotillard, potser perquè també és francesa, és una barreja d’amor, una mica de patiment i, sobretot, màgia.
Tornant a parlar dels referents, he trobat, per exemple, la imatge de la mare volant sota el sol, la idea d’amor etern, enterrar-se vius… La que més m’ha agradat és aquesta que dóna títol a l’article: CAPVS NEC CAPVS. Està molt relacionada amb la pel·lícula i forma part essencial del joc dels dos protagonistes, un joc que dura tota la cinta. A la imatge que us deixo de la frase surt també un altre referent que ja ha estat explicat en un article de El Fil de les Clàssiques: l’ull que tot ho veu.
Podríeu relacionar els referents que acabo de citar amb els clàssics? Si heu vist la pel·lícula, sou capaços de citar més referents? Podríeu dir què significa aquesta frase que tant m’ha agradat? Què us sembla el joc dels nens?
Coty Ledesma,
1º Batxillerat LLATÍ I GREC.
Un reportatge de la sortida al mercat de la Boqueria de Pol Nóbrega amb el reporter Joël Beltran:
Pol & Joël
4rt de llatí
Anna&Carla
Enregistrat a l’aula 5 de l’I. Cristòfol Ferrer:
Memorandum memorandum memorandum
memorandum memorandum memorandum
Ya desde Horacio podemos escuchar carpe diem
porque tempus fugit irreparabile y las costumbres siguen vigentes.
Memorandum memorandum memorandum
memorandum memorandum memorandum
Empezaré hablando de mi alter ego, de lo mucho que deseo,
de esas cosas que pasamos:
buenos momentos y algun maremagnum.
Hablo de ése que quiero
y ése no es quien posee mi patria potestas
sino quien demuestra su amor facta non verba.
Y es que mi modus vivendi ya es contigo
y esto cada vez va más in crescendo.
Sería imposible cambiar la rutina de estar a tu lado
y es que sería mea culpa si pasara ipso facto;
pero tu me quieres y yo a tí te amo
y esto no va a tener ningún ultimatum.
Y ése no es quien posee mi patria potestas
sino quien demuestra su amor facta non verba
sino quien demuestra su amor facta non verba
Lletra original d’Anna Salas Tarré
Vid. Raps i balades
Carla Domingo i Anna Salas
2n de batx. llatí
Les Troianes. Foto de Sara Aguilar
Menaechmi
El passat dimarts 20 d’abril vam assistir amb els alumnes de 4t d’ESO, llatí i grec de batxillerat al Festival de Teatre grecollatí de Tarragona. Pel matí vam veure la tragèdia d’Eurípides les Troianes i per la tarda la comèdia de Plaute Menaechmi, totes dues obres interpretades pel grup “La Parrocha” de La Corunya. Hem de felicitar la formidable actuació d’aquest grup amateur que va demostrar el seu talent amb el muntatge tant musical com visual de la tragèdia i l’actualització del clàssic de Plaute amb referències recentíssimes i molt conegudes per l’alumnat, que va riure amb ganes.
També va ser una satisfacció per al professorat de clàssiques veure aquell auditori de gom a gom demostrant que el teatre clàssic atreu el jovent, gràcies, com no, a l’esforç del professorat que lluitem cada dia des de les aules per promoure-ho.
Si heu assitit a aquest lloc o a d’altres on s’han fet representacions de teatre clàssic m’agradaria que féssiu algun comentari. Gratias ago!
Francesc Franquet
INS Berenguer IV. Amposta
No sabeu la il·lusió que em fa aquest premi honorífic que m’ha atorgat Aracne fila i fila. Ja em direu com el podré veure o sentir. Aquesta nit, he escrit aquest poema per a Aracne. A veure si sabeu quina recreació mitològica vostra m’ha inspirat, a més de la vida?
LES PARQUES
Tres puntes del triangle i un sol cau.
Tres dones de la mort, i de la vida.
Les tres Parques condemnades
a predir el destí.
Cloto que gira el seu fus
en moviment constant
fila que fila la vida.
Dècima mesurant el temps,
la màgia dels moments.
Àtropos, que amb dits intangibles,
talla el fil de la vida
i atura les hores, els instants.
Ai les Parques, ai el destí,
que donen corda als rellotges
i els aturen quan estenen la nit.
Pepita Castellví
