Category Archives: Llatí 2n

Projecte Neptú: matinal clàssica de l’Anoia

projecte_neptu01.jpg

El divendres 17 d’abril de 2009, organitzada per Prometeu Encadenat, la Secció d’Estudis Clàssics del CECI, se celebrà a l’Auditori del Museu Comarcal d’Igualada la matinal clàssica batejada amb el nom de Projecte Neptú. Va consistir en un recés d’intercanvi d’experiències en l’aprenentatge i la docència del Grec i del Llatí adreçat a alumnes de 2n de batxillerat i professors de llengües i cultura clàssiques dels centres públics de la comarca de l’Anoia.

En aquesta trobada, un servidor, membre de Prometeu Encadenat i col·laborador en l’organització de l’esdeveniment al costat d’altres professors de secundària com Norma Jorba, Àngel González, Carme Subirà i Ana Rica, donà la benvinguda als 60 joves que hi varen participar tot aclarint què es pretén amb aquest aplec formatiu i lúdic que, valorat  a posteriori com a molt profitós, buscarà la continuïtat en edicions posteriors. L’èxit ha estat notable i de cara al curs 2009-10 s’intentarà fer extensiu als instituts que no s’hi hagin sumat en aquesta ocasió inclosos també aquells centres concertats que ofertin Grec i Llatí en els seus currícula del batxillerat humanístic i que mostrin interès per aquesta proposta. En la present edició hi han pres part alumnes de batxillerat de dos centres igualadins (IES Pere Vives, IES Joan Mercader), de l’institut de Capellades (IES Molí de la Vila), del de Piera (IES Guinovarda) i del de Calaf (IES Alexandre de Riquer).

El Projecte Neptú, com es pot comprovar, intenta posar a l’abast de l’alumnat clàssic d’Igualada i rodalies les xerrades que sobre aquesta temàtica organitza anualment a les capitals de província catalanes la Secció Catalana de la Sociedad Española de Estudios Clásicos. Es dóna el cas que la pròpia Margalida Capellà, reconeguda hel·lenista del nostre país, tornà a visitar la nostra ciutat convidada així mateix per Prometeu Encadenat per parlar-nos sobre la dona a l’Antiga Grècia el dissabte 9 de maig a les 20:00 h.: Dones gregues: testimonis de vivències silenciades.

Després de la classe magistral de Margalida Capellà, hi hagué una pausa per esmorzar i conversar tranquil·lament. Tot seguit s’inicià una dinàmica de treball per grups. Aquests grups, conformats per alumnes de centres diferents, s’encarregaren de respondre a un qüestionari anònim que serví d’excusa per iniciar la coneixença entre ells i contrastar experiències i opinions. Després, tot respectant aquests mateixos grupets, es procedí al concurs de preguntes i respostes basades en el temari de la tan temuda Selectivitat i coordinat per la professora de clàssiques de l’IES capelladí, Norma Jorba. L’objectiu, alhora lúdic i didàctic, s’assolí de manera més que satisfactòria. Seguí a continuació l’entrega de premis (un lot de llibres per a cada integrant de l’equip guanyador entre els quals hi havia Barcino, la darrera novel·la històrica de Maria Carme Roca que recrea la Barcelona romana del segle II dC i que justament la setmana passada fou presentat per l’autora a la nostra ciutat).

Un cop pronunciats els agraïments al Museu Comarcal (per haver cedit tan gentilment les seves instal·lacions), a l’Ajuntament d’Igualada (pel suport expressat davant d’aquesta iniciativa), al CECI (que es va fer càrrec de tota la despesa econòmica que la matinal ha generat), a la Margalida Capellà (que es va prestar a venir a la nostra ciutat per il·lustrar-nos de manera tan entenedora sobre el mite en la literatura clàssica), als professors que col·laboraren a fer realitat aquest projecte i als alumnes assistents, clogué definitivament l’acte Maria Enrich, la regidora de cultura de l’Ajuntament d’Igualada, que amb el seu parlament valorà molt positivament una proposta com aquesta, a la qual desitjà llarga vida.

Tot l’esdeveniment quedà enregistrat. Si algú està interessat a xafardejar en què consistí aquesta trobada clàssica, ho pot visionar tot entrant en l’apartat de videoconferències del web del CECI.

 Salvador Oliva March

 Catedràtic de grec de l’IES Alexandre de Riquer de Calaf, l’Anoia

Tot llegint Sèneca

La meva mare s’està llegint un llibre de Sèneca, Cartas a Lucilio. I em va preguntar una frase en llatí que no sabia traduir-la:

<<Otium sine litteris mors est et hominis vivi sepultura>>

-Què vol dir?

-Qui era Sèneca? Va ser un personatge important? Ho és ara?

-En els seus llibres, quina era la seva finalitat? A què es dedicava? Les obres de Sèneca potden ser avui llibres d’autoajuda?

Busqueu informació sobre aquest personatge que a mi m’ha semblat molt interessant!! Hem publicat algun article sobre Sèneca a Aracne fila i fila o a El Fil de les Clàssiques?

Alba Aguilera 4t de llatí

Ben Hur Live

Increïble, per Nadal podrem assistir al Palau Sant Jordi de Barcelona a un espectacle, Ben Hur Live, que ens traslladarà al Circ Màxim de Roma en temps dels romans i tot serà en llatí! No ens ho podem perdre!

Ben Hur, un dels espectacles més esperats de la temporada, es va presentar a la premsa internacional aquesta setmana a Londres, ciutat on  s’estrenarà el 15 de setembre. A finals d’any, visitarà Barcelona i Madrid. A l’escenari, els actors parlaran llatí, i només un narrador explicarà el relat en la llengua pròpia de la ciutat on es representi. L’espectacle compte amb la música de Stewart Copeland, bateria de The Police.

Mentrestant visioneu a El Fil de les Clàssiques la cursa de carros de la pel·lícula Ben-hur de William Wyler 1953 amb Charlton Heston, guardonada amb onze Premis de l’Acadèmia.

Recordeu aquesta pel·lícula, basada en la novel·la Ben-Hur. Una història dels temps de Crist, de Lewis Wallace (1880) que va ser un best-seller del segle XIX? A l’any 30, el ric comerciant jueu Judà Ben-Hur es troba amb el seu vell amic, el romà Messala, que ara és el cap de les tropes romanes a Judea. Ara, però, estan en bàndols oposats. Després d’una sèrie d’incidents, Ben-hur desafia Mesala a una cursa de quadrigues al circ, que acaba amb la victòria de Ben-Hur i la mort de Messala.

Ben Hur Live ens portarà l’emoció de l’antiga Roma i l’espectacularitat dels seus jocs? Caldrà viure l’espectacle per saber-ho!

Font: El País

Martin Tellianus

N.B.: L’espectacle Ben-Hur Live a Londres

Homini Emerito!

El dia 15 de març la marca comercial de roba Mango va treure la seva nova col·lecció masculina que rep el nom de Homini Emerito (en llatí, eh!). Aquesta col·lecció vol atreure els homes que es preocupen per la seva imatge i que són presumits (ai, Ovidi!). En la imatge, apareixen dos referents clàssics: un el nom llatí de la col·lecció i l’altre el símbol de l’Unicorn que ja haureu reconegut!.

Què vol dir Homini Emerito? En quin cas està i quina funció sintàctica? És correcte? I dels unicorns, què en sabeu: etimologia, origen mitològic, …?

Sara Pérez, Segon batxillerat llatí i grec

En què dels homes les noies no s’han de fixar?

 Sed uitate uiros cultum formamque professos
 quique suas ponunt in statione comas.
 Quae uobis dicunt, dixerunt mille puellis;
 errat et in nulla sede moratur Amor.
 Femina quid faciat, cum sit uir leuior ipsa,
 forsitan et plures possit habere viros?

                                   OVIDI, Art amatòria

Però, eviteu els homes que ostentin d’elegància i bellesa i els que posen els seus cabells al seu lloc. Les coses que us diguin, ho han dit a mil donzelles; i el seu amor va d’un lloc a l’altre i no s’atura. Què farà una dona ja que l’home és més efeminat que ella mateixa, i potser pugui tenir més homes?

Què opineu d’aquests consells ovidians?
Valoreu, noies, la bellesa i l’elegància dels homes? Us deixeu seduir per les seves floretes?

Bouchra Samadi 2n batx. llatí

Cadme i Harmonia

Aquesta és la història de Cadme i la seva dona Harmonia que està inclosa en el llibre de Narracions de mites clàssics pàg. 46 i és clar és de les Metamorfosis d’Ovidi. Ja que hem de fer una traducció d’aquesta història millor que us la mireu, així us serà molt més fàcil traduir-la.

cadmelouvre.jpg

 

Cadme era el germà d’Europa. El seu pare li va dir que anés a buscar a Europa i que no tornès sense ella, ja que havia desaparegut i no sabien per què. ( L’havia raptat Júpiter.) Com Cadme no la va trobar enlloc, va decidir anar a l’oracle per saber què havia de fer. L’oracle li va dir que havia de fundar una nova ciutat on una vaca que no havia treballat s’assegués. Va anar seguint la vaca i allà on es va parar van començar a construir una ciutat. Cadme va demanar als seus servents que anessin a buscar aigua en un bosc dels voltants. Els servents en arribar al bosc van veure un drac que els va matar a tots. Cadme en veure que els seus servents no tornaven va anar a buscar-los. Quan va arribar, els va veure a tots morts i va veure el drac. Així que el va matar. Llavors Minerva se li apareix i li diu que allò li portarà molta mala sort.
Cadme i els seus homes funden la ciutat de Tebes. Ell es casa amb la filla del Sol, Harmonia. A partir de llavors, tota la seva família i ell mateix tenen molta mala sort. I també el seu nét que era Acteó ( que és converteix en cérvol en una altra metamorfosi, pàg. 36).
Al cap de molt de temps, pensa que la ciutat de Tebes li porta mala sort i decideix anar-se’n amb la seva dona. Arriba a una altra terra i s’adona que tot el que li ha passat ha estat perquè va matar aquell drac. Així que diu ” Si és així jo també em vull convertir en rèptil” i en aquell moment es va transformar en drac. En veure això la seva dona Harmonia va dir que ella també s’hi volia convertir per viure amb el seu espòs. Així que també va esdevenir drac i van viure feliços els dos junts en un bosc pròxim.

Mercè Rodoreda en un dels seus llibres “La meva Cristina i altres contes” un conte que es titula “La Salamandra” (vid. guia per treballar-lo). Aquest conte justament està inspirat en la història de Cadme. Tracta d’una noia que està enamorada d’un noi casat, però ella no ho sap. La gent del poble es pensa que és una bruixa i la volen cremar. Quan la noia està a la foguera, es converteix en una salamandra i fuig.

Sara Pèrez Hernández 2n Batx. Llatí i Grec.