Category Archives: Llatí 2n

Espriu i l’amor pel llatí

Tal com avui deia la Margalida a El Fil de les Clàssiques, no ens oblidem de l’amor d’Espriu per les clàssiques i no l’oblidem ja que és un gran referent de tradició clàssica en català. La catosfera avui li ret un sentit homenatge en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort i jo us deixo aquí aquest poema per si em voleu ajudar a traduir el llatí que hi conté i a donar-me alguna raó del perquè l’inclou a la Suite VI:

 

Sota la llum rogenca
de la lluna andarejo
pels carrers.

Damunt la vella esquena
sento las bastonades
d’aquest vent.

A poc a poc m’entrava
el ferro de la llança
del meu temps.

Dintre la nit cremada
de tremolor de ciris
em vaig dient:
-Com fugiria ara,
on aniré,
quina clau m’obriria
cap recer?
Timor mortis conturbat me.

Sònia

Segona edició de la matinal clàssica Projecte Neptú

El proppassat divendres 12 de febrer se celebrà al Museu Comarcal d’Igualada la segona edició del Projecte Neptú, una matinal clàssica impulsada per Prometeu Encadenat, la Secció d’Estudis Clàssics del CECI. Consisteix en una trobada formativa i lúdica que aplega, acompanyats dels seus respectius professors, alumnes de 2n de Batxillerat que estan cursant les matèries de Grec i Llatí en els respectius centres docents de la comarca de l’Anoia. En aquesta ocasió participaren en l’organització de l’esdeveniment els professors i professores Teresa Palomas, Carme Subirà, Guillem Cintas, José M. Cózar, Àngel González i Salvador Oliva, aquest darrer en qualitat de coordinador. Per part del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada Ramon Cemeli i Rita Armejach s’encarregaren dels aspectes tècnics. La trobada fou emesa en directe a través de la xarxa telemàtica educativa de Catalunya i resta enregistrada a fi que tot aquell que senti interès per aquesta iniciativa pedagògica, se’n pugui descarregar la gravació des de l’apartat de videoconferències del web del CECI (ceci@cecianoia.org).
Es pot dir que la matinal que l’any passat naixia tot just com una primera temptativa, s’ha consolidat i gaudeix de molt bona salut ja que respecte a l’edició anterior s’ha incrementat el nombre d’instituts que hi han acudit així com també el nombre total de nois i noies (al voltant d’uns 80). En l’edició del Projecte Neptú de l’any 2010, oberta aquesta vegada tant a escoles públiques com a les concertades i privades, hi han participat bona part dels instituts de la comarca de l’Anoia: Pere Vives Vich i Joan Mercader (tots dos d’Igualada), Montbui (Sta Margarida de Montbui), Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), Molí de la Vila (Capellades), Alexandre de Riquer (Calaf) i Montclar (Jorba). També s’hi han integrat, però, dos centres de fora de l’Anoia perquè els professors que hi imparteixen Llatí són igualadins i col·laboradors habituals de Prometeu Encadenat: Camp Joliu (L’Arboç) i El Pinar de Ntra Sra (Sant Cugat del Vallès).
La jornada s’inicià amb l’assaig de la cançó llatina esdevinguda himne universitari Gaudeamus igitur la direcció del qual anà a càrrec de l’alumna calafina Aloma Giralt, tot plegat mentre els diferents centres anaven arribant a l’auditori. Obriren oficialment l’acte les encoratjadores paraules d’Albert Tulleuda, director del Museu Comarcal i amfitrió de la matinal. A continuació Salvador Oliva explicà als assistents uns quants detalls sobre els objectius i l’estructura de la trobada per donar pas tot seguit a la xerrada del conferenciant que ens visitava. Una de les principals finalitats que persegueix el Projecte Neptú és justament la d’oferir als nois i noies de 2n de batxillerat dels instituts anoiencs una conferència sobre algun dels temes objecte d’examen a la tan temuda selectivitat. Ferran Aguilera, catedràtic de llatí i professor de l’institut Lluís de Peguera (Manresa), dirigí als nostres alumnes una interessant xerrada sobre la poesia ovidiana sota el títol: Ovidi i la poesia de l’època d’August. Ferran Aguilera, actualment en excedència a l’ensenyament per càrrecs relacionats amb educació i cultura que en el present ocupa tant a l’Ajuntament de Santpedor com al Consell Comarcal del Bages, és conegut sobretot pels materials didàctics que ha publicat en relació amb l’ensenyament de la llengua llatina així com per les seves traduccions de Les Metamorfosis i Les Tristes obres ambdues del poeta sobre el qual ens oferí la seva dissertació.
Després d’una pausa per a la distensió i un agradable refrigeri, començà la segona part de la matinal. Es constituïren els grups (un total de 10) on es trobaven barrejats alumnes dels diferents centres. Cada grup havia de respondre de manera anònima a una sèrie de qüestions relacionades amb el coneixement de la cultura grecoromana i de la tradició clàssica a la nostra comarca, una excusa, de fet, perquè trenquessin el gel i intercanviessin experiències i opinions al voltant de l’aprenentatge de les llengües clàssiques. Cada grup escollí el seu portaveu per participar tot seguit en el concurs clàssic on calia competir amb els altres equips tot responent a un seguit de qüestions sobre grec, llatí i cultura clàssica. Una bona preparació, en definitiva, per a les proves de les PAU. L’enfilall de preguntes i el desenvolupament del concurs foren dirigits per Teresa Palomas, professora de l’institut vilanoví Pla de les Moreres. Seguí a continuació l’entrega de premis (un lot de llibres per a cada membre de l’equip vencedor). Cadascun dels seus integrants s’anà presentant tot especificant el centre del qual provenia. Per homenatjar el grup que havia obtingut la victòria, tota la platea els cantà el prèviament assajat Gaudeamus igitur.
Tancaren l’acte els agraïments dirigits al CECI (pel suport econòmic i tècnic), al Museu Comarcal (per haver brindat les seves esplèndides instal·lacions), al Ferran Aguilera i als professors que havien col·laborat en l’organització d’aquest aplec. Clogué solemnement la matinal la regidora d’educació de l’Ajuntament d’Igualada, Montserrat Mateu, tot adreçant uns mots d’alè tant als alumnes preuniversitaris que omplien l’auditori com als professors que hi havien assistit. La regidora lloà iniciatives com la del Projecte Neptú, matinal lúdico-didàctica a la qual desitjà llarga vida.

Salvador Oliva
IES Alexandre de Riquer, Calaf

Secció d’Estudis Clàssics del CECI, Igualada

Sóc o no sóc Sòsia? (Plaute en àudio)

Aquesta segona avaluació la Margalida ens havia programat una lectura a escollir de Plaute, com altres cursos ha fet; però s’anava apropant el termini fixat i no hi havia manera de posar-nos a llegir Plaute. Mira que ens anava preguntant: quina comèdia heu triat? aquesta la vàrem anar a veure al teatre grec de  Montjuïc, ja veureu que Plaute us agradarà… Cap dels alumnes de segon de batxillerat de llatí, agobiats amb tant llibre de lectura de totes les matèries, ni tan sols havíem buscat quina comèdia de Plaute llegiríem. Un matí ens apareix la Lida a classe d’informàtica amb cinc exemplars de l’Amfitrió de Plaute i  comencem a llegir una mica desganats, després de repartir els personatges,  però millor llegir a classe que sols a casa! De seguida, però, ens va sorprendre enormement i ens hi vam enganxar fins al punt que vam decidir d’enregistrar aquest fragment en què conversa un immoral déu Mercuri (Anna) amb l’esclau d’Amfitrió Sòsia (Carla). És boníssim no us el perdeu i sobretot llegiu Plaute; gasta un humor i un llenguatge ben actual.

Fragment Amfitrió<

Què us ha semblat? Podeu fins i tot arribar a dubtar de nosaltres mateixos? A quin filòsof posterior us recorda?

Pel que fa a Plaute, què en sabeu? No us oblideu de situar-lo cronològicament i de posar  el títol d’alguna de les seves obres (i fer el resum de l’Amfitrió!), expliqueu quin tipus de comèdies va escriure i esmenteu les principals característiques del seu estil i de la seva obra. Recordeu el nom d’un altre escriptor llatí? En què s’assembla i en què es diferencia de Plaute?…

Anna Salas (Mercuri) i Carla Domingo (Sòsia)
2n de batx. llatí

Des d’Heilderberg

Foto Laura Galán

Foto Laura Galán

Els alumnes de primer de batxillerat de l’IES Cristòfol Ferrer, acabem d’arribar de l’intercanvi amb Alemanya, concretament a Karlsruhe i us he portat un record en llatí. Sabeu què vol dir i de quina ciutat és escut?

A la romàntica ciutat alemanya d’Heidelberg, situada a la vall del Neckar, al nord-oest de Baden-Wurtemberg, vaig trobar una inscripció en llatí i alemany en una font. Us vaig fer aquestes fotografies i us transcric aquí el text llatí i alemany:

Non statuam aut saxum sed quam designat honora.

 

Noch Stein, noch Bild, noch Säulen hier.

Das Kind und Mutter ehren wir.

En alemany diu: “No hi ha pedra, no hi ha imatge, no hi ha columnes aquí.

El nen i la seva mare ens honren.”

Creieu que la traducció alemanya és fidel a la traducció llatina? Què creieu què simbolitza aquesta inscripció en la font Marienbrunnen a Heilderburg?

Foto Laura Galán

Foto Laura Galán

Malauradament no vaig fixar-m’hi prou en el monument per esbrinar el seu significat. Tinc una petita idea, però m’agradaria descobrir-ho amb la vostra ajuda. Vàreu fixar-vos-hi? Podríeu identificar els atributs que porten el nen i la mare? Quina és la seva essència? Per què una inscripció romana a Heilderburg? Hi van arribar els romans? Quins altres vestigis romans hi trobem? …

 

Laura Galán

1r de batxillerat llatí

“Ad Tarraconem II: Iulius Caesar Tarraconem amat”

Bust commemoratiu de Juli Cèsar d’època republicana
Museus Vaticans de Roma

Durant els segles I i II a.C., Tàrraco va mantenir el seu caire militar fins que, l’any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia romana de dret romà, (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco) per haver donat suport de tota mena al seu exèrcit. Tot això va portar a la seva victòria sobre Pompeu a la Guerra Civil i, en conseqüència, Tàrraco va ser anomenada Colònia romana. Aquest nomenament el va concedir Cèsar després de la seva victòria a Munda.
Una colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides. Els pobladors de les colònies romanes eren considerats ciutadans romans. En les colònies quedaven incloses els terrenys de propietaris locals, terrenys que formaven part de la colònia, i els ciutadans i ciutadanes gaudien dels drets de la colònia.
La ciutadania romana va anar estenent-se als magistrats de les colònies. A les de dret llatí (és a dir sense dret de ciutadania) els magistrats obtenien la plena ciutadania en acabar el seu mandat. Altres ciutats podien negociar el dret de ciutadania per separat.
Les colònies tenien una organització bàsicament igual a la dels municipis romans, però formades per ciutadans romans establerts en territori conquerit per l’Imperi Romà, és a dir, ciutats i ciutadans que depenien de Roma però no tenien dret de ciutadania.
Durant tot aquest període de la república romana, Tàrraco va ser proclamada capital de la “Hispania citerior”, que ocupava bona part de la península.

Mapa de la divisió d’Hipània al finals de la República. Els territoris de càntabres i asturs no seran conquerits fins a l’època d’August.
[Font: fragment d’un mapa Flash de Sebastià Giralt]

Carlos Cuevas
1r batxillerat INS Albéniz

Existien les drogues a l’antiga Grècia i a Roma?

Qui no ha fumat mai un porro? Qui no coneix algú que hagi pres tranquil·litzants? Qui no ha begut per a sentir-se millor? Només han escoltat parlar de les drogues sintètiques i creuen que les coneixen? o les coneixen de forma propera? Encara se senten estimulats per l’últim cafè que han pres? Fins quin punt té la droga transcendència en el nostre món?…

La droga, aquesta gran desconeguda, d’on ve? Què és? Què pretén? Grecs i romans la coneixien?…

Les drogues són més antigues que l’home, i l’home les coneix des que existeix. L’opi i el cànem més conegut com cànnabis o marihuana (del náhuatl malihuana, paraula composta per mallin que vol dir “presoner” i hua que significa “propietat”, i la terminació ana,” agafar”) són les drogues de les quals es té una constància més antiga, se sap que fa 5.000 anys l’opi ja s’usava en l’actual Europa amb un enfocament medicinal, en zones com l’actual Espanya i Suïssa. A l’altre costat del món, en el “Shu-king” llibre xinès de 2350 a.C es parla de la riquesa de la província de Shantung, on abundava el cànnabis, que alhora era usat per a teixir. De fet, un dels grans invents de la història, el paper, atribuït a la Xina del 105, va ser elaborat amb fibres de marihuana. La droga, però, que caracteritza la Roma dels emperadors: Neró, Titus, Nerva, Trajà i Adrià és l’opi. Petroni l’esmenta juntament amb el vi, descrivint el famós “Sopar de “Trimalció”. El gran emperador Aureli és probablement un dels primers “drogodependents” d’opi dels quals es té notícia. Durant molts anys va consumir opi quotidianament en forma de “theriaka”, una preparació prescrita per Galè, el seu metge personal, és necessari recordar que Marc Aureli era un gran filòsof, encara que no sabem si requeria dels efectes de l’opi per a filosofar.

Marc Aureli. Foto de S.Giralt

Marc Aureli. Foto de S.Giralt

No només ara les drogues són motiu de comerç, ja fa 2000 anys l’opi tenia un preu controlat amb el que no es podia especular a l’Imperi romà. Es impactant saber que en l’any 312, un cens revela que hi ha 793 botigues dedicades a vendre el producte en la ciutat de Roma, i que el seu volum de negoci representa el 15% de tota la recaptació fiscal.

Els grecs també coneixien els efectes de les drogues i sembla ser què sabien els efectes que produïen les drogues, per ells les drogues ja no són coses sobrenaturals, sinó -com diu el Corpus Hippocraticum– `substàncies que actuen refredant, escalfant, assecant, humitejant, contraient i relaxant, o fent dormir´. Els grecs com a grans intelectuals que eren  coneixien ja el que actualment sabem de les drogues. Els grecs van percebre també el fenomen que avui anomenem tolerància, encara que en comptes de veure allí les petjades d’un hàbit indesitjable van veure, més aviat, un mecanisme de autoinmunització. Segons Teofrast: “Sembla que algunes drogues són tòxiques a causa de la falta de familiaritat, i potser sigui més exacte dir que la familiaritat els hi treu el seu verí, perquè deixen d’intoxicar quan la nostra constitució mai ha acceptat i preval sobre elles”. A més de vins i cerveses, els grecs van usar amb fins cerimonials i lúdics el cànem i altres solanàcees (belenyo, belladona, mandràgora), en ocasions mitjançant encens. Coneixien també un extracte d’haixix amb vi i mirra per a estimular reunions privades.

Sembla ser que les drogues estan aquí per quedar-se, i la història demostra que sempre les hem usat, els antics exèrcits romans bevien vi pur amb fongs al·lucinògens per a acréixer la seva valentia enfront de l’enemic, perdre la por, i sentir menys dolor, però la pregunta és: Haguessin batallat millor serens? O no haguessin aconseguit conquistar mig món?

A marge de l’ús medicinal, una de les característiques que més xoca de la droga és la seva estreta relació amb la religió, la història dicta que ambdós conceptes gairebé sempre han anat junts de la mà. Remuntant-nos al segle XIII aC trobem els misteris d’ Eleusis on es realitzaven ritus secrets en els quals calia preparar-se durant sis mesos abans per a poder realitzar-los. El que allí s’esdevenia no podia ser explicat a ningú, però se sap que compartien una beguda de característiques psicoactives anomenada kyqueón, aquesta beguda estava composta per espigues de cereals pertanyents al temple i altres substàncies, Plató i Sòcrates, entre altres grans filòsofs, van passar per aquest ritu alucinògen, en el qual els practicants sofrien visions místiques, suors, vertigen… Es creu que aquests símptomes es devien al parasitisme de l’ordi per un fong, el Claviceps purpurea o bé el Claviceps paspaldi.

Durant la història, la droga s’ha mantingut limitada al consum especial, ja sigui en la medicina, la religió o les guerres. En l’antiga Roma, ja havia lleis contra aquells que consumien alcohol en la seva vida quotidiana i entre hores, el vi per exemple estava reservat a les festivitats religioses. L’opi, i el cànem eren consumits per via oral en infusions i tan sol en cas de malaltia, i els al·lucinògens de forma molt puntual el que disminuïa considerablement el risc d’addicció.

En conclusió,  és possible que el pas del temps hagi trencat amb les pautes de l’equilibri del consum.

Marc Pelegrín García

2n batxillerat grec i llatí

 

“Ad Tarraconem III: Tarraco, Hispaniae Citerioris caput”

L’emperador August va residir un període de temps a la Colonia Ivlia Vrbs Trivmphalis Tarraco, en la qual va deixar la seva empremta. Aquest va ser adoptat pel gran dictador de la república romana Juli Cèsar, donant-li el nom de Caius Iulius Caesar Octavianus. El 16 de gener de 27a.C., per aclamació del Senat el seu nom oficial va quedar fixat com Imperator Caesar Augustus, de manera que es va convertir en el primer emperador romà, que governaria durant 41 anys mantenint les instruccions republicanes, però superposant la seva voluntat a la llei, tot i que va finalitzar amb segles de guerres civils i va iniciar una era de pax Romana (pau romana), prosperitat i grandesa.
Pel que fa a la POLÍTICA EXTERNA, en la península ibèrica va haver-hi una forta reestructuració l’any 27 a.C per part de l’emperador August, que va dividir Hispània en tres províncies: Hispania Citerior Tarraconensis (Tarraconense), Hispania Ulterior Lusitania (Lusitània) i Hispania Ulterior Baetica (Bètica). Va donar la capitalitat de la primera a Tarraco (Tàrraco), que va quedar sota la seva màxima autoritat. Las primeres eren províncies imperials, mentre que la tercera era una província senatorial.
August residí alguns anys a Tàrraco i d’ençà d’aquell moment es multiplicaren les transformacions urbanístiques de la ciutat. Els límits de la Tarraconense van ser modificats en el segle 12 a. C., en incorporar les zones de galaics i asturs procedents de la província Lusitània i la zona minera al voltant de Castulum, procedent de la província senatorial Bètica. El seu caire militar originari va donar pas a una gran ciutat. L’objectiu d’August amb aquesta reorganització va ser el d’aconseguir que totes les tropes romanes d’Hispània estiguessin sota comandament d’un sol Llegat Imperial, el de la Tarraconensis, i que les principals fonts de riqueses, estiguessin sota el control directe de l’administració imperial, amb un fàcil accés marítim cap a Itàlia i Roma, llocs més importants i destacats de l’imperi romà.

Mapa de la Península Ibèrica amb la divisió provincial durant el mandat d’August [Font: larioja.com]

La capital de la Tarraconense o Hispània Citerior era Tàrraco, l’actual ciutat de Tarragona. Els romans l’urbanitzaren seguint models grecs i com que la ciutat, envoltada sempre de muralles, estava allargassada damunt el turó, organitzaren mitjançant terrasses els seus desnivells. Poc després, entre el 12 i el 6 aC, va convertir la vella via Hercúlea en la Via Augusta, que portava a Barcino (Barcelona) pel nord, i a Dertosa (Tortosa) i Valentia (València) pel sud. Així doncs, va anar unificant províncies.
Després de la mort d’August l’any 14 dC, l’emperador va ser recordat i van edificar estàtues i temples en el seu honor. Tàrraco va ser de les primeres ciutats que van construir un monument en honor d’aquest emperador.

La POLÍTICA INTERNA d’August es basava a tenir content sempre el seu exèrcit, amb abundants pagaments, i el seu poble, amb jocs magnífics i obres que embellien la ciutat. August, per tal de guanyar-se la plebs, organitzava panem et circenses (‘pa i jocs de circ’), és a dir, que distribuïen gratuïtament blat i diners, i a més oferien jocs de circ i d’amfiteatre. La ciutat experimenta una gran millora en els seus serveis, infraestructures, ampliant el fòrum municipal, construint temples d’adoració, s’encunya moneda… A més es creen, amplien i decoren els edificis necessaris per a la vida d’una gran ciutat. Per tant, apareixen el fòrum provincial, el circ, l’amfiteatre, l’aqüeducte, la basílica judicial i molts altres edificis i habitatges residencials.
Per exemple, el teatre de Tàrraco va ser construït al voltant del fòrum provincial de Tàrraco, que era un conjunt monumental immens, constituït per dues grans places on se situaven els principals edificis administratius, religiosos i culturals. En el teatre es representaven obres teatrals del període clàssic. També hi ha l’arc de Berà, arc de triomf que va ser construït durant el mandat d’August i que està situat per sobre de la Via Augusta, commemorant una victòria militar en aquella ciutat.

Estàtua de marbre de l’emperador August [Museu del Louvre. París]

El culte a l’emperador i el llatí van començar a esborrar les arrels dels ibers i van quallar les modes de Roma tant en economia, com en política, dret i religió.

Andrea Martínez Serrano
1r de batxillerat