Category Archives: Llatí 2n

Il·lusió òptica o…?

Sabeu què són les il·lusions òptiques? Segur que sí. Us he seleccionat les millors d’internet. A veure què hi veieu, quins referents clàssics hi trobeu i si sabeu dir quin altre nom reben. Una pista consta de dos ètims grecs estudiats a classe i que hauríeu d’escriure en grec.

Anna Salas i Tarré
2n de batxillerat de llatí i de grec

“Imperium civitas”

Ja fa temps que jugo a un joc d’ordinador que es diu “Imperium Civitas” i hi estic força enganxat perquè és molt interessant. El videojoc té tres parts i representa que tu ets un emperador romà que ha de garantir el progrés de la seva ciutat, que la pots triar. Al principi, només hi ha el fòrum i unes cases, però pots construir-hi monuments religiosos com temples o altars, edificis d’oci, com circs, termes o teatres.

En el joc has de mantenir els ciutadans alimentant-los i, per tant, has de construïr edificis amb aquesta finalitat, com granges porcines, forns, carniceries o plantacions de cereals.

També pots establir rutes comercials i, el que m’agrada més del joc, pots construïr casernes per formar soldats que protegiran la ciutat dels hostils bàrbars que volen arrassar-la.

Us passo el tràiler de la segona part del joc perquè ho  veieu vosaltres mateixos.

Arnau Lario Devesa
1r ESO

Tot preparant la “Magna”

Dilluns  vam mantenir una segona reunió al Museu de Badalona per concretar la nostra participació a la Magna celebratio, que se celebrarà a la nostra ciutat, Badalona, del 23 al 25 d’abril. En aquesta ocasió, a més de la Núria Sadurní, que ja ens va atendre la primera vegada, vam comptar amb les explicacions de la Clara Forn, que ens va fer una interessant presentació de l’objectiu i el contingut d’aquest festival de recreació històrica.

Per posar-nos en antecedents, ens va explicar que els grups de recreació històrica tenen els seu origen en Anglaterra i d’altres països on van començar a celebrar trobades  en què grups d’amants de la història vivien durant uns dies en un altra època. Un viatge en el temps gairebé real en què el dia a dia, sense interrupcions, transcorre exactament igual que en l’època recreada. I amb l’adverbi fidelment, em refereixo a que no s’hi valen ni lavabos, ni dutxes, ni desodorants, ni menjar elaborat, ni rellotges…, ja que el temps ha fet enrerre i s’ha aturat irremissiblement. Els visitants es troben, doncs, amb les olors, els sons i l’ambient d’altres èpoques, no amb exposicions temàtiques…

En altres països, com el nostre, aquest corrent ens ha arribat una mica modificat, de manera que les nostres festes de recreació històrica intenten ser al més fidels possibles a la realitat, però no una còpia extacta de la vida quotidiana. A la Magna, farem de romans, no pretenem ser-ho.

Nosaltres anirem com els esclaus de la dreta. Què hi farem… [Font: foroekklesia]

A continuació, la Clara ens va ensenyar les diferents peces de vestir que s’utilitzarien durant el festival. Algunes cares de desencís vaig veure quan va dir que per conduir el taller de Ludi ens tocava dur les túniques més pobres i, potser passar fret, com ells, que només tenien una túnica. De lluny haurem d’observar els elegants i calents abillaments pratricis. De fet, pocs n’hi haurà en la zona on ens trobem nosaltres, amb l’exposició De laboribus al costat. La informació sobre la roba es va completar amb una detallada presentació sobre la confecció i la significació social del vestuari, el calçat i els complements.

El plat fort, però, va ser la presentació dels ludi, la informació i el material dels quals és un préstec del Camp d’aprenentatge de Tarragona. Tenim, doncs, la garantia de treballar amb descripcions i objectes documentats i confeccionats amb el màxim rigor històric, igual que les túniques que ens proporcionarà el museu.

[Detall del programa 2010]

Les dues professores i els 7 alumnes presents vam prendre nota dels detalls de l’organització i falta encara distribuir la feina entre ells i la resta d’alumnat que no vau poder assistir a la reunió. Se’ns afegiran també tres alumnes del Cristòfol Ferrer i, com no, la seva professora Margalida, convidades d’honor de l’acte. Beth, Núria i Lina, comptem amb vosaltres!

Seguirem informant-vos des del bloc, però us recomano que consulteu el programa complet d’actes perquè us asseguro que hi ha coses molt interessants: Arquitectura baetulense, Marc Antoni i Cleòpatra, concert de música romana, legio IV macedonica, romanorum vita, conferencia sobre els gladiadors: S(it) T(ibi) T(erra) L(evi), portes obertes als monuments i jornades de cuina romana… I recordeu que, si voleu venir amb germans, nebots o d’altres a conèixer com jugaven els pueri romani, cal er inscripció prèvia al Museu.

Exspectamus vos Baetulone. Omnes Baetulonem!

TERESA

El rap del Latín, xDeka

Fa temps que li estava donant voltes. La Margalida ho sap; però no acabava de trobar la base ni el temps ni l’espai per gravar-lo: volia fer un rap en defensa de l’estudi del llatí, en contra dels prejudicis de la gent. Finalment, ecce:

Deka
Alumne de la Margalida
1r de batxillerat de llatí

Càmping a la romana

Camping Park playa Barà

Fa uns quants mesos, que la Lida em va demanar de fer un article que per mi és interessant i que podria agradar molt sobretot a aquella gent que és tan aficionada i seguidora del món romà.
Ara que s’apropen les festes de la famosíssima “TARRACO VIVA” he recordat que l’any passat vaig estar durant una setmaneta a un càmping de la Costa Daurada, justament situada a Roda de Barà, al costat de l’arc de Barà, possiblement per això van posar aquest nom al càmping. Estam ubicats en una comarca plena de senyals romanes, com ja sabeu que la capital d’ Hispania era Tarragona. En aquesta ciutat podem contemplar l’amfiteatre, el fòrum romà, l’aqüeducte, algunes restes, l’art que hem heretat dels romans i tantes altres obres que l’home va crear durant aquella època.

Per això os voldria informar que al càmping s’està molt de gust, pels dos cops que hi he estat, a més hi podem observar un amfiteatre on s’organitza cada nit espectacles fabulosos que podem compartir des de els més petits i els mes grans. A la piscina hi ha com unes estàtues dels emperadors i com no l’Arc de Barà.

Irena Jagustín
1r de batxillerat llatí

Plurilingüisme amb prefixos llatins

Recordeu les preposicions en llatí? Després de l’apunt Plurilingüisme amb prefixos grecs, ara li toca el torn al llatí i els prefixos que es mantenen en la formació de mots compostos en diferents llegües actuals, romàniques i no romàniques. No us perdeu abans aquesta galeria de les preposicions per anar fent memòria!:


LLATÍ ANGLÈS CASTELLÀ CATALÀ
a, ab abstract   abstracto, -a  abstracte, -a
ad,  adjective  adjectivo  adjectiu
ambi  ambiguity  ambigüedad  ambigüitat
ante antecedent   antecedente  antecedent
circum  circumnavigate  circunnavegar  circumnavegar
contra  controversy  controversia  controvèrsia
cum collision colisión col·lisió
de  descend  descender  descendir
dis  difference  diferencia  diferència
e, ex  excellent  excelente  excel·lent
extra  extraordinary  extraordinario, -a  extraordinari, -ària
in  inhibition  inhibición  inhibició
in-  inexperienced  inexperto, -a  inexpert, -a
infra  infrared  infrarrojo  infraroig
inter  interval  intérvalo  intèrval
intra  intravenous  intravenoso, -a intravenós, -osa
intro introvert introvertido, -a introvertit, -ida
ne, nec  negotiation  negociación  negociació
ob  obvious  obvio, -a  obvi, òbvia
per-  perfect perfecto, -a  perfecte, -a
post  posterity   posterioridad  posterioritat
prae preconception preconcepción preconcepció
praeter preterit pretérito pretèrit
pro proclaim   proclamar  proclamar
re  recalcitrant  recalcitrante  recalcitrant
retro  retrogade  retrógado, -a  retrògad, -a
se secret secreto secret
semi semicircle semicírculo semicercle
sub  subconscious  subconsciente  subconscient
subter subterfuge subterfugio subterfugi
super  supervisor  supervisor  supervisor
trans  transmigration  transmigración  transmigració

“VI Magna celebratio Baetulone”

Torna la Magna Celebratio a Badalona! Del 23 al 25 d’abril els carrers de la ciutat s’ompliran, com en les  cinc edicions anteriors, de la vida i les activitats d’una ciutat de l’Imperi romà, els restaurants serviran menús de l’antiga Roma i hi haurà portes obertes per visitar el llegat romà de la ciutat. Aquest any, però, hi haurà una novetat important: l’Instiut Isaac Albéniz hi participarà directament, tot involucrant-se en el taller de jocs infantils. De moment, ja hem mantingut una primera reunió amb la Núria Sadurní, del Museu de Badalona, que molt amablement s’ha mostrat disposada a ajudar-nos amb material i informació per a la sessió prèvia que volem celebrar el dia 22 d’abril al nostre institut.

Per començar hi ens apuntat les professores i alguns alumnes de segon de batxillerat, però us animem a afegir-vos-hi i participar activament en la vida cultural de la vostra ciutat. És un bon moment també perquè aquells que voleu treballar amb nens en un futur comenceu a fer pràctiques tot convidant els visitants a jugar a la baldufa, a fer rodar el cèrcol… Us he de dir que al museu ja es respiren aires de Roma… Sense anar més lluny, el dia de la reunió, en obrir-se les portes de l’ascensor, ens vam trobar de cara amb un scriptor armat amb el seu stylus i el corresponent papyrus. Un cop al vestíbul, al final de la reunió, vam creuar-nos amb un sculptor que portava un bust a la mà, i un monetarius, a punt d’obrir la seva officina monetalis. Un viatge en el temps al cor de Badalona!

Qui s’hi apunta? No cal que hi sigueu els dos dies, podeu participar-hi un matí o una tarda, o venir a fer-nos un reportatge per al bloc. L’oferta està oberta també als companys de Premià, que l’any passat em consta que vau visitar la fira i que la Margalida us en té ben informats a través del bloc. Sabem, a més, que sou uns experts en jocs romans i que de tant en tant us ho passeu la mar de bé practicant-los al Cristòfol Ferrer. Espero les vostres propostes del dia i les hores que us van bé al llarg d’aquesta setmana, perquè la setamana entrant hi haurà la reunió preparatòria al Museu.

Per anar fent boca, us deixo amb la presentació que van fer l’any passat l’Albert i la Thaïs i el reportatge que van fer -passat per aigua!- la mateixa Thaïs i la Sara. Esperem que aquesta vegada ens visti Hèlios i Júpiter no llenci els seus llamps i trons sobre nosaltres, pobres mortals!

TERESA

“Rei publicae finis IV: Lepidus, Octavius et Antonius”

A la mort de Cèsar (44 aC), Lèpid, Octavi i Antoni van fundar un Secundus triumviratus, una magistratura extraordinària que tenia com a objectiu mantenir la seguretat de l’estat durant deu anys. El primer que van fer va ser mantenir la tercera guerra civil de la República romana contra els conspiradors partidaris del manteniment del règim republicà, amb els assassins de Cèsar, Cassi i Brutus, al capdavant. El Tertium bellum civile va concloure amb la  derrota del bàndol senatorial a la batalla de Filipos (42 aC), on els dos caps republicans es van suïcidar.

Després d’aquesta victòria, protagonitzada per Octavi i Marc Antoni, va haver-hi una nova redistribució de poder entre els triumvirs, en la qual Lèpid, que s’havia quedat a Roma, va començar a quedar en un segon pla. Octavi es va quedar amb el control de les províncies occidentals, Antoni amb les orientals i Lèpid es va haver de conformar amb Àfrica. Així mateix, comencen les tensions entre Octavi i Antoni, que s’intenten apaivagar amb el matrimoni d’aquest últim amb Octàvia, germana del seu adversari, però que inevitablement esclaten l’any 33 aC, quan Antoni es divorcia de la seva esposa romana i s’uneix a Cleòpatra, fet que comporta a Roma la derogació dels seus poders i la declaració de la guerra contra Egipte. És així com comença el Quartum bellum civile que enfrontarà Octavi i Antoni del 32 al 30 aC, data del suïcidi de Marc Antoni i Cleòpatra. La batalla naval definitiva d’aquesta guerra va ser la d’Acci (31 aC), tot i que els dos amants encara van resistir un temps a Alexandria després de la derrota.

Amb la victòria d’Octavi, acaba definitivament el període republicà de la història de Roma i comença l’Imperi amb l’investidura del vencedor com a Princeps civitatis.

Per il·lustrar aquest període històric recorreré altre cop a un film de J. Mankiewicz, en aquesta ocasió la seva versió de la tragèdia de W. Shakespeare Iulius Caesar. El fragment que he seleccionat està protagonitzat per un jove Marlon Brando en el paper de Marc Antoni, que després de l’assassinat de Cèsar fa un apassionat discurs a les escales del Senat per rebatre el que acaba de pronunciar Brutus. Esteu al cas del contingut històric de les seves paraules, però no deixeu de gaudir de la lliçó magistral de retòrica romana reelaborada per la ploma del dramaturg anglès. Fixeu-vos en les pauses, la gestualitat, les mirades, la manera com, sense desacreditacions directes o violentes, acaba arrossegant la voluntat de la plebs i girant-la en contra dels assassins de Cèsar.

  • Quina altra pel·lícula del mateix director hem comentat al bloc? Poseu els enllaços corresponents als articles que hi fan referència.
  • Ubiqueu l’escena en el marc de la història de Roma, en el context concret en què té lloc el discurs i en els esdeveniments que el succeiran.
  • Analitzeu els recursos retòrics i escènics del dicurs: adjectius amb què irònicament es refereix als conspiradors, negacions del que en realitat està afirmant, preguntes retòriques, ús del testament com a recurs decisiu, exposició del cadàver…
  • Comenteu la reacció de la plebs romana com a públic receptor del discurs.
  • I què me’n dieu, de la interpretació de Marlon Brando?
  • TERESA

    Jo, Jan: les eleccions a l’antiga Roma

    No us perdeu aquest gag del programa Crackòvia de TV3 en què l’emperador Jan (Joan Laporta) i Salus Martinus (Xavier Sala Martín) discuteixen sobre les eleccions quan Godallus (Alfons Godall) anuncia el seu suport a Ferran Soriano. L’emperador Jan decideix si salvar-li la vida o no. Per altra banda, Sandro Rosell ja es veu president del Barça.

    A veure si esbrineu en quina filmografia s’han inspirat? Fins i tot, fan humor d’una cèlebre escena censurada pel seu contingut eròtic, sabeu quina?

    Coloma Jofre i Mercè Otero

    Adidas amb ales!


    Ave,

    L’altre dia mentre estava veient el nou anunci d’Adidas vaig pensar en fer aquest article quan al 0:32 apareixen unes sabatilles amb ales al costat, “adidas JS Wing”. Quin bell homenatge al déu missatger de Zeus, Hermes en grec, Mercuri en llatí!

    Dissenyades per Jeremy Scott qui ha dotat d’unes ales que inviten a volar amb elles en els nostres peus per aquesta nova temporada Primavera-estiu 2010. Aquestes sabatilles han estat inspirades pels jugadors de bàsquet de la dècada dels 80, encara que el creatiu li hagi donat un toc angelical amb aquestes ales desmuntables que s’ajusten al calçat gràcies als cordons.

    Què us ha semblat? Es curiós eh, però per què creieu que han tingut la idea els d’Adidas i no pas els de Nike, la deessa de la victòria, ja que ella mateixa porta ales i podia volar? Que potser Adidas té alguna referència clàssica?

    Vale!

    Irena Jagustín
    1r de batx. llatí i de grec