Category Archives: Llatí 2n

La col·laboració en xarxa: quin invent!

Acabo de llegir l’article de la Margalida i el record m’ha portat a fa dos anys, quan se’ns va oferir, a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, la possibilitat de compartir aquest projecte de clàssiques en xarxa. Les novetats de vegades fan una mica de mandra, i el dia a dia de l’Institut porta tanta feina que l’energia que demana engegar un projecte d’aquesta magnitud sembla difícil d’aconseguir. Tot i això, els reptes són sempre benvinguts, especialment si vénen de la mà d’un projecte ja consolidat com El fil de les clàssiques. Així doncs, ens vam llençar a piscina, i l’alumnat de 2n de batxillerat d’enguany tancarà un cicle de 3 anys d’interacció intensa, trobada presencial inclosa, amb l’alumnat de l’Institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, reconeguda com a Bona pràctica compartida pel Departament d’Educació.

Com tota interacció social, la relació entre alumnat de centres diferents en l’àmbit d’un bloc com Aracne fila i fila presenta les mateixes  etapes i dificultats que les relacions presencials:

  • desconeixement de l’altre, amb la conseqüent timidesa,
  • prevenció pel manteniment de la pròpia intimitat,
  • sensació de pentanyença a un col·lectiu, que dificulta la integració amb l’altre,
  • i, fins i tot, rivalitat, sana diria jo, perquè és la que porta a la superació.

Però al mateix temps, existeixen uns elements comuns que exerceixen de catalitzadors:

  • pertanyen a una mateixa generació i, per tant comparteixen gustos, interessos i, fins i tot registres lingüístics
  • i, sobretot, són alumnes de clàssiques, pertanyen a una minoria, sovint en contra de la direcció aparentment marcada per la societat d’allò útil, d’allò pràctic, d’allò tangible.

La col·laboració en xarxa, doncs, ens permet, tant a professorat com a alumnat, sentir que no estem sols, que no som pocs, que no som els únics a descobrir la importància de les arrels clàssiques de la nostra cultura occidental. I sobretot ara, que cada vegada més centres, alumnat i professorat, en acompanyen a filar la nostra xarxa. Tant de bo aquestes imatges de La Margalida i jo mateixa amb els nostres alumnes al Parc del Laberint el curs passat puguin incloure d’altres cares, com la del Jordi d’El Vaixell d’Odisseu, bloc finalista dels Premis Bloc Catalunya, que desitgem que torni a posar les clàssiques al nivell més alt dels blocs d’educació, com ja va fer El Fil de les clàssiques fa dos anys.

Imatges de la sortida conjunta al parc del Laberint de Barcelona l’octubre del 2009. [Fotos: Marc Cortés]

Gràcies a tots els que heu fet possible aquests dos anys d’interacció en xarxa, materialitzada en trobades presencials com la sortida mitològica abans esmentada o la participació al taller de Ludi romani de la Magna celebratio de la nostra ciutat, Badalona. A tots vosaltres, però especialment a tu, Margalida, l’ànima del projecte,…

FELICITER!

Συγχαίρω ὑμῖν

TERESA

Aracne ens fa dos anyets!

Feliciter, aràcnids i aràcnides!

Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys, aràcnids i aràcnides, alumnes, col·laboradors i companys! Tot just avui celebrem el segon aniversari! Sembla que Aracne sempre hagi format part de les meves classes i tot just el vaig obrir un 15 de setembre de l’any 2008 per als meus alumnes de llatí, de grec i de cultura clàssica de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, tot convidant-los a compartir-lo amb altres estudiants, professors i enamorats del món clàssic d’arreu. Dos anys després ja no sé què més puc demanar! En els meus millors somnis, mai no m’hagués pogut arribar a imaginar el que és avui Aracne! Moltíssimes gràcies a tots i totes que cada dia ho feu possible! Moltíssimes gràcies a Xtecblocs que sempre ens acaben concedint el que demanem, ja sigui escriure en grec, més espai o que alumnes i col·laboradors del centre i de fora del centre puguin editar els seus propis articles.

Aracne fila i fila avui fa dos anys, no ha fet vacances ni durant l’estiu!, i a hores d’ara llegiu l’article que fa 654, hem fet entre tots 5421 comentaris i s’han rebut 34.040 visites ; hem gaudit del centaure d’or 2009 de Chiron, de ser finalistes a Edublogs i de ser bloc guanyador de centre a La Mostra 2010, organitzada pel Departament d’educació,….

 

Jo només puc dir MOLTES GRÀCIES. Depèn de tots vosaltres, alumnes de l’institut Cristòfol Ferrer i alumnes de l’ Isaac Albéniz, alumnes i professors d’arreu, col·laboradors i col·laboradores, que la nostra teranyina clàssica es vagi fent més grossa i més gruixuda i que aquest nostre projecte educatiu de pràctica compartida es mantingui en el temps.

És curiós que el nostre primer article fou Lletres gregues arreu i que celebrem el segon aniversari amb aquest encantador projecte de Chiron: LA MIRADA GRIEGA. Us hi afegiu també?
FELICITER!

Llatí a la ràdio… novament

ve! Què millor que començar el curs amb una troballa humorística, com és la que publico en aquest article.

[Font: minoriaabsoluta.com]

En acabar el curs, estava escoltant per la ràdio un programa que m’agrada molt, que es diu “La Segona Hora”, de Rac1. Quan van anunciar al principi del programa que la secció anomenada “Curs d’idiomes en 5 minuts” seria de en llatí, vaig parar bé l’orella.
A més, aquest petit “curs en llatí” ha estat per petició del oients! Així que escolteu amb atenció, ja que a part de la llengua clàssica també parlen de civilització. I us puc assegurar una cosa: riureu segur. 🙂
Vale!

Sara Cañizares
2n de batxillerat

De gustibus non disputandum

L’escultor català Antoni Miralda exposa fins al 17 d’octubre al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid dins l’espai recentment reobert Palau Velázquez del Retiro, i m’ha cridat l’atenció el títol de la seva retrospectiva, De gustibus non disputandum. Per què un artista tan provocador ha triat el llatí? Em podeu donar, aràcnids i aràcnides, un cop de mà: coneixeu una altra frase llatina semblant? Com serien les equivalents en català, castellà…? Per què creieu que utilitza precisament aquesta dita llatina? Per què la periodista que li va fer aquesta entrevista publicada a El País no en fa cap esment?…

 

Maria

“Heri dicebamus…”

Tempus fugit irreparabile… Semblava ahir que acabava el curs i ja hi tornem a ser. El parèntesi estival produeix una sensació d’oblit, de letargia, de què costa sortir. Hom diria que tot el que vau estudiar el curs passat s’ha esborrat, que no recordeu res del que sabíeu, gairebé ni del que éreu i fèieu a l’institut. Els profes, aquells estranys que caldrà retrobar, intentarem ajudar-vos a començar un nou curs, una setmana abans, això sí. Dura lex, sed lex!


Recordeu qui éreu fa dos cursos? I el que vau escriure l’any passat en una prova d’examen en què us demanava donar consells a l’alumnat que faria 4t l’any següent? Seríeu capaços de reconèixer quin d’aquests petits fragments pertanyia al vostre text?

  • Jo us aconsello fer Llatí l’any que ve. Espero que us ho treieu cum laude. Seria una alegria.
  • Espero que tinguin fortuna secunda aquells que l’any vinent faran Llatí. Us aconsello  portar bé aquesta asignatura, que practiqueu: Nulla dies sine linea!
  • He de dir, in situ, que aquest curs és molt dur, així que us aconsello que us apliqueu si no voleu repetir ad kalendas graecas.
  • Aquesta assignatura necessita hores de dedicació i pràctica i no només dintre de l’institut, sinó també extra muros.
  • És important peguntar-se a un mateix Quo vadis?” i si el que fas et porta on vols estar demà. Així que sobretot, comenceu bé i acabeu millor, amb esforç i dedicació ab ovo usque ad mala.
  • El primer que notareu és que els professors van manu militari, ja que voldran treure el millor de vosaltres i que aproveu.
  • Encara que la gramàtica no t’agradi i tinguis els apunts a la carpeta fets un mare magnum, aplica’t, és divertit.
  • Potser us faran fer molts exercicis al temps que us diuen: Nulla dies sine linea.
  • Sobretot us diria: Vade retro les temptacions, és a dir, copiar-se, fer-se “xuletes”,… perquè no serveixen per a res. El que sí que serveix és concentrar-se i treballar, és a dir l’ora et labora.
  • Si alguna vegada us sentiu malament, Cave canem!, de vegades les persones poden convertir-se en autèntics gossos, però heu de continuar endavant.
  • No us espanteu, heu d’estar segurs de vosaltres mateixos i dir Veni, vidi, vici.
  • Per acabar, només us vull dir Carpe diem, disfruteu i apreneu molt amb un somriure cada dia a la cara.

Veieu com n’éreu d’aplicats i treballadors el curs passat? Espero que aquest ho continueu sent (o ho comenceu a ser) i que recordeu tants llatinismes i expressions llatines com aleshores. En fi, desitjo que aquest estiu hagueu posat en pràctica aquell tòpic horacià del Carpe diem que tant us agrada!

Serveixi també aquest article com a benvinguda per a l’alumnat de 4t i 1r de batxillerat que us incorporeu aquest any al bloc, tant a Premià com a Badalona, com als altres instituts que participen a l’Aracne. Heu entès tot el que deien els experts clàssics de Badalona? Hi ha algun llatinisme que no coneixíeu i us ha vingut de nou?

TERESA

Diada d’Estellés: Les acaballes de Catul

 

Les acaballes de Catul

IX

El teu car fill, un mamonet encara,
s’ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.
Hem acabat la nostra febril feina,
i en jeure, nus, escampats sobre el llit,
per aquell son suavíssim que ens pren,
el tendre fill de les teues entranyes,
que tinc motius per dir-li fill de puta,
ha començat a cridar i jugar,
pujant al teu amorosíssim cos,
caient, feroç, des de la doble alçària
dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.
Encara més, se m’ha pujat a mi
i ha descobert la meua artilleria.
Li he deixat fer tot allò que ha volgut,
no amb sentiments, precisament, de pare,
sinó, més bé, de Tiberi, segons
ha repetit Suetoni, el cabró.
….

M’he masturbat avui mirant el cos
des del meu llit d’una jove a la platja:
he retornat a la meua infantesa
d’albercoquers i de dacasars furtius.
He estat feliç, immensament feliç.
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos,
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d’adelerada gràcia.
Molt l’he estimat, molt més l’he desitjat.
En arribar aquell delit suprem,
el goig darrer, he sentit caure espès,
en gotes grans i calentes l’esperma.
No he lamentat el que he fet: contemplava,
amable, el cos, dura imatge invencible,
i he retornat, amb l’altra mà, al meu acte.

Vicent Andrés Estellés

 

Amb aquests versos eròtics de Vicent Andrés Estellés vull retre homenatge al poeta de Burjassot, a l’Horta valenciana, nascut el 4 de setembre de 1924  i traspassat a València el 27 de març de 1993.  Josep Lozano va tenir la idea de dedicar-li el 4 de setembre de cada any, el dia del seu naixement. Esperem que sigui una festa que acabi arrelant en què es tingui ben present una de les figures més destacades de les nostres lletres.

Per què aquests versos d’Estellés a Aracne? Quina influència de la poesia eròtica romana hi veieu? A quins personatges fa referència? Com explicaríeu el títol Les acaballes de Catul? Què en sabeu de Catul i quins apunts hem fet entre tots tant a El Fil de les Clàssiques com a Aracne fila i fila? Per què creieu que Vicent Andrés Estellés és anomenat el Príap de Burjassot?  No us perdeu El món clàssic en Estellés i comenteu les preguntes proposades?

 

Martin T.

Les oques sagrades del claustre de la catedral de Barcelona

En el claustre de la catedral de Barcelona, prop de l’antic temple romà, crida l’atenció un esbart d’oques. Generalment n’hi ha tretze perquè simbolitzen els anys de Santa Eulàlia, però potser són les descendents de les oques sagrades del Capitoli a Roma. Les oques claquen davant la presència d’estranys i els romans les utilitzaven com a guardianes de les propietats, tot i que també en feien fetge.

Consagrades a la deessa Juno Moneta -aquella que adverteix- van salvar en una ocasió els romans quan Roma es trobava assetjada per la gent del nord, els gals. Hi hagué lluites aferrissades i els romans es varen refugiar en el Capitoli. Tota la ciutat era una flamarada i va fer acte de presència un nou enemic: la fam. Tot i que els venien ganes de cruspir-se les oques sagrades, no ho feren i tanta de sort ja que s’esdevingué una nit que un jove romà molt intrèpid, anomenat Manlius, va veure interromput el seu son pel claqueig de les oques sagrades. Els ànec no deixaven el seu clan al mig de la nit. Manlius s’apropà a la muralla i es trobà fit a fit amb un gal. L’estimbà i les oques no pararen de fer escàndol fins que despertaren tots els defensors i varen córrer al combat. No cal dir que guanyaren!

The Comic History of Rome

The Comic History of Rome

És curiós perquè a Palma al costat del mur Manli també hi ha encara un estany d’oques.

Tomeu
Un turista mallorquí a Barcelona

Apici de nou a La cuina de la història

La cuina de la història del programa Sota terra Carrer Ripoll, 25 Barcelona , emès ahir a la nit a TV3, ens ofereix una altra recepta d’Apici que encara es cuina avui en dia, es tracta dels pèsols amb sípia:


Ingredients:
300 g de pèsols
200 g de sepionets sense netejar
1 manat de coriandre verd
1 porro
1 cullerada de gàrum
1 got de vi blanc
1 got de vi de panses
Pebre negre
Orenga
Comí
Oli d’oliva
Sal

Elaboració:
1. Bulliu els pèsols i, un cop escumats, afegiu-hi el porro, el coriandre picat i els sepionets.

2. En un morter, esmicoleu pebre negre, orenga i una mica de comí. Deixateu-ho amb el garum i el vi blanc i afegiu-ho a la cassola dels pèsols.

3. Afegiu-hi el vi de panses, un bon raig d’oli d’oliva i deixeu-ho bullir uns 10 minuts.

4. Emplateu els pèsols, empolsineu-los amb pebre i serviu-los.

Gaby

Reconstrucció dels dos aqüeductes de Barcelona

Del programa Sota Terra de TV3 d’ahir Carrer Ripoll 25, Barcelona em va cridar molt l’atenció aquesta reconstrucció dels dos aqüeductes que portaven aigua a la ciutat de Barcelona en temps dels romans i que els arqueòlegs n’han trobat restes en els fonaments de la casa del carrer Ripoll, 25 que té més de dos mil anys d’història:

Gaby

Una piràmide romana

Piràmide Cèstia, Roma

Piràmide Cèstia, Roma

Sabeu què és això?

És una piràmide. Curiós, veritat! No cal anar a Egipte per a trobar una piràmide. Només cal anar a Roma, la capital d’Itàlia, i si en voleu trobar una només cal  baixar a la parada de metro que s’anomena Piràmide.  A Roma hi ha nombrosos monuments i meravellosos objectes que els emperadors van portar d’Egipte, per exemple els obelics que adornen moltes places de la ciutat com el de la Piazza del Popolo, però aquesta piràmide és romana. És la tomba d’un romà que es deia Caius Cestius. Volia ser enterrat com un faraó i l’any 12 aC es va fer construir durant 330 dies aquesta piràmide que encara es conserva sencera. Té una base, quadrada, d’uns 30 metres de costat, i una alçada de 36,40 metres. Tota ella és recoberta de marbre. Als costats oriental i occidental es poden llegir aquestes inscripcions en llatí:

C. Cestius L.F. Pob. Epulo pr. tr.pl. VII vir epulonum
Opus apsolutum ex testamento diebus CCCXXX arbitratu L. Ponti P.F. Cla. Melae heredis et Pothi L.

Recordeu l’extravagància mortuòria del forner? A veure si enllaceu l’article i situeu els dos monuments funeraris en el Google map de l’article Curiositats de Roma.

Maria