En aquesta prestatgeria podrem veure algunes de les nostres presentacions de la primera part de Narracions de mites clàssics, precisament aquells mites ovidians que es transformen en animals:
Alumnes de 4t ESO llatí
En aquesta prestatgeria podrem veure algunes de les nostres presentacions de la primera part de Narracions de mites clàssics, precisament aquells mites ovidians que es transformen en animals:
Alumnes de 4t ESO llatí
Fa més o menys un més, la nostra professora de llatí, la Margalida, ens va dir que llegíssim el mite de Acetes i els mariners tirrens. Aquest mite es resumeix en el següent:
Acetes era una mariner de família humil que navegava guiant-se per les constel·lacions.
Un dia, anant cap a Delos, fa escala a Quios. Ell va ordenar als seus mariners que anessin a buscar aigua pel viatge que reprendrien aquell mateix dia. Quan van arribar, Acetes es va trobar amb la sorpresa de que els mariners portaven un noi molt ebri, però d’aspecte peculiar. Acetes, en el mateix moment que el va veure, va notar alguna cosa estranya, i estava segur que en el cos d’aquell noi hi havia un déu, i va proposar de portar-lo on ell volgués. Però els mariners no pensaven com ell, i van decidir que en traurien més profit d’ell si el venien a qualsevol persona.
Acetes s’hi va negar i va rebre un cop que el va estar a punt de tirar a l’aigua. El noi va dir que el portessin cap a Naxos.
En veure el noi que no anava cap a on ell volia, va fer començar a créixer branques de vinyes en tot el vaixell. Els mariners, espantats, van saltar del vaixell, i quan van tocar l’aigua, es van convertir en dofins. (el final de la història us l’haureu de llegir vosaltres a Narracions de mites clàssics).
I per què aquest mite i quina cabuda té en els nostres dies? Fa poc, vaig veure una imatge que em va fer pensar en aquest mite, precisament en una ampolla de vi. No sé si és casualitat o no, però crec que és una imatge bastant representativa del mite.
Es veu clarament com és el vaixell, i com Bacus el converteix en una vinya: unes branques d’heura de color verd fosc s’emboliquen en els rems i impedeixen de moure’ls, i uns penjolls ven carregats de raïms trepen per les veles. Els mariners, esglaiats, es tiren al mar per la borda, i de cop, veuen com es van convertint amb dofins.
Em van dir que una imatge semblant era el símbol de la denominació d’origen d’algun lloc.

Eric Andreu Carvajal
1r batxillerat Llatí i Grec
A partir de l’article fait par Carla sur le latin et l’anglais, les étudiants de 1r de Batxillerat français de l’I. Isaac Albéniz on fait une recherche de quelques mots qu’elle avait mis dans sa liste. On a cherché à comparer l’origine de certains de ces mots dans les deux langues et on a pu voir qu’il y en avait qui n’existaient pas en français, d’autres qui étaient arrivés à l’anglais par le français… Vous trouverez dans la grille suivante les mots que Marina Garcia, Adrian Cea et Sara Caoduro ont travaillé.
Gràcies a la Margalida Capellà pel seu magnífic enllaç, que ens ha permès fer la feina de recerca.
Hem trigat una mica però ha valgut la pena.
Coneixeu les paraules en llatí? Què volen dir? Tenen un mateix significat que les paraules que han donat en anglès i francès?
Maintenant c’est à vous de jouer!
| Mot anglais | Mot français | Origine du mot anglais et français |
| adventure | aventure | adventurus, L’origine est le même mais le français l’a emprunté du latin vulgaire et l’anglais l’a repris du français. |
| animal | animal | Mème mot en français et en anglais. Tous les deux proviennen du latin animus, qui veut dire souffle de vie. |
| album | album | album (amicorum) Origine curieux dans les deux langues. Ils l’empruntent d’une tradition allemande qui consistait à avoir un petit cahier ou l’on notait les noms des savant qu’on visitait. |
| alacrity | —— | alacer, alacris / alacritatem Le mot n’existe pas en français. Le sens est “liveliness” |
| acerbic | ——- | acerbus Le mot n’existe pas en français. Le sens du mot anglais est “sour, harsh, severe” c’est un emprunt moderne du latin,1865. |
| consolation | consolation | consolationem Mot qui est arrivé à l’anglais à travers le français. |
| contract | contrat | contratus L’anglais l’emprunte du français. |
| courageous | courageux | L’origine est cordicus, du latin vulgaire, a partir de cor, coris. Le mot anglais est un emprunt du français. |
| edifice | édifice | aedificium L’anglais l’emprunte du français. |
| feline | felin | feles Dans ce cas le mot est un emprunt du latin à l’anglais. Recherche de mots scientifiques que le français a emprunte de l’anglais. |
| paternal | paternel | paternus Mot anglais emprunt du français. |
| pessimist | pessimiste | pessimus C’est un mot très moderne en anglais (XIX siècle) et emprunte du latin. |
| rural | rurale | ruralis Mot anglais emprunte du français |
| urban | urbain | urbanus Les deux langues l’on pris du latin directement. |
Núria Valls. Amb la inestimable col·laboració d’Adrián Cea, Sara Caoduro i Marina Garcia, alumnes de Francès de 1er de Batxillerat de l’I. Isaac Albéniz
Com bé sabeu, Tirant lo Blanc és lectura obligatòria al batxillerat. Per tant, tot just m’acabo de llegir la novel·la cavalleresca i la tinc molt recent. La meva edició del Tirant conté escolis que comenten cada grup de capítols. I en aquests, s’expliquen, entre d’altres coses, les similituds que tenen amb altres novel·les anteriors. No és estrany que Joanot Martorell, l’autor, s’inspirés en obres de la literatura clàssica per descriure alguns personatges o redactar algunes de les situacions més rellevants de l’obra o, fins i tot, fes plagis d’alguns fragments.

Per començar, cal esmentar que, en general el model de cavalleria de l’Edat Mitjana ja estava inspirat en el model antic. L’autor aconsegueix igualar la inspiració de Virgili o Ovidi els quals, ja havien retratat l’heroisme d’una manera absolutament veraç. Així, a Joanot Martorell no li és difícil igualar l’heroïcitat de Tirant amb altres herois com Hèrcules, Jàson o Aquil·les i amb grans noms il·lustres de la història greco-llatina com Agammèmnon, Paris, Juli Cèsar, Alexandre o Escipió. Al mateix moment que el nostre protagonista té similituds amb grans noms grecs i llatins, Carmesina podria ser una renovada Hèlena de Troia, Polixena o Medea. Per confirmar aquest fet, podem mencionar una ocasió en què apareix la descripció d’una “arma ensangonada”, inspirada en la mítica espasa d’Aquíl·les.
Tanmateix, no només la temàtica èpica és l’única que té un rerefons clàssic. El clima sentimental està arrelat a la literatura d’Ovidi. Una de les obres amb les que hi trobem més similitud són les Heroides. Fins i tot, al final del llibre, que Tirant pren a Carmesina, trobem la imatge d’un poema d’Ovidi titulat Militat omnis amans et habet sua castra Cupido . Per altra banda, el joc amorós entre Felip i Ricomana s’inspiren clarament en el model de comèdia llatina. A l’episodi en què coneix Carmesina, el nostre protagonista contempla aquesta pintura i, seguidament, fa una menció sobre les grans històries d’amor de la literatura d’aquell moment: “ de Floris e de Blanxesflors, de Tisbe e de Píramus, d’Eneas e de Dido, de Tristany e Isolda, e de la reina Ginebra e de Lancelot“. Més entrada la novel·la, trobem semblances entre un parlament que tenen l’Emperadriu i Hipòlit amb un fragment de Lamentació de Tisbe, de Joan Roís de Corella en el qual, Tisbe pren la iniciativa davent dels temors de Píram.
Fins i tot al Pròleg, Joanot Martorell afirma la font de la seva inspiració de la següent manera: “E aquell egregi poeta Homero ha recitat les batalles dels grecs, troians e de les amazones; Titus Lívius, dels romans: d’Escipió, d’Aníbal, de Pompeu, d’Octovià, de Marc Antoni e de molts altres. Trobam escrites les batalles d’Alexandre i Dari[…] les faules poètiques de Virgili, d’Ovidi, de Dant e d’altres poetes. […]son estades compliades per tal que per oblivió no fossen delides de les penses humanes.”
A més, cal destacar que gran part de la novel·la succeeix a les nostres terres predilectes, les terres de l’antiga Grècia. Tirant lo Blanc viu la seva història d’amor amb Carmesina a Constantinoble. Però, no és l’únic indret per on hi passa, l’illa de Rodes, Sicília, Xipre i Troia. Hi apareix també el nom de Calàbria, una regió italiana d’on prové un personatge secundari: el filòsof de Calàbria o, un altre exemple: el nom del duc de Macedònia.
Sílvia Espinach García
Grec i llatí de 1r batxillerat.
Nosaltres hem fet a classe un muntatge audiovisual per explicar-vos aquesta narració d’Ovidi, recollida en la primera part de Narracions de mites clàssics, i esperem que us agradi.
Qui és Mèmnon? Qui són les aus memnònides? Què és el memnònium?
Patrícia González i Víctor Barranco
4t de llatí

Cada vegada més, els artistes, amb els temps que corren, han de recórrer a projectes més i més provocadors per a que el seu art es doni a conèixer i sigui reconegut. I quin exemple millor que l’artista que em porta a escriure aquestes línies: Banksy. I direu, qui és? De fet, ningú no ho sap, ja que aquest és el sobrenom d’un artista anglès que estampa les parets de la ciutat de Londres (i de cada vegada més ciutats) amb les seves pintures. Utilitza una de els tècniques més desprestigiades de l’art de la pintura, el graffiti (amb una tècnica anomenada stencil), per a que tothom que passegi pels carrers anglesos pugui veure escenes tals com aquestes:

Bansky es caracteritza per plasmar, amb les seves obres, crítiques socials, polítiques i morals, mostrant imatges de les ètnies entre les que vivim i que potser formem part. Davant la seva identitat oculta, Tristán Marco, artista que s’expressa de manera similar a Bansky però sense ocultar-ne la seva identitat, afirma que “va néixer el 1974 i va créixer a Bristol, Anglaterra. Fill d’un tècnic de fotocopiadores, es va entrenar com a carnisser i es va veure implicat en el graffiti durant el boom de l’aerosol a Bristol a finals dels anys 80.” Des dels seus inicis, ha publicat llibres i ha presentat exposicions, sempre sota altres pseudònims. Existeixen instantànies de càmeres ocultes de la seva figura, però mai de la seva cara, ja que actua i presenta el seu art sempre sota la protecció de la nit. Però per què s’amaga? Potser per què el seu art és massa rebel per a la societat d’avui en dia, i poca gent acceptaria el fons de les seves idees? El seu art, ple de destrosses cap a la comunitat segons les autoritats, expressa rebel·lió però tot i així mai no deixa de banda l’art pur, harmoniós i estètic. Bansky, com tot artista, és inspirat per l’art que varen crear a l’antiga Grècia i Roma i ens ha deixat molts exemples d’aquestes obres en les seves exposicions:


Quines obres de l’art clàssic rememora el pintoresc artista amb aquestes obres?
Tot i que utilitzi art clàssic per a crear el seu propi, no deixa de ser original per tant ¿a qui no li agradaria caminar pel carrer que cada dia transitem i trobar-se una espectacular crítica contra el que possiblement nosaltres fem? Banksy, tot haver estat perseguit per la llei en diferents ocasions, és considerat un gran geni de l’art contemporani.
Qui podria dir artistes similars, que utilitzin el seu mateix estil de pintura? I altres artistes també perseguits per la llei?
L’art que fa l’artista que avui tractem em recorda a un fet semblant que va passar amb l’estàtua del déu Pan, a l’església Santo Spirito, a Sassia, però en aquest cas la protesta era per part dels espectadors, no de l’artista…
Aquí us deixo, com a curiositat, un dels tants openings que es realitzen per la sèrie The Simpsons, però aquest cop ideat i creat per en Banksy, junt amb l’equip de la famosa sèrie. Què opineu? Com el definiríeu?
Quin aspecte critica Banksy que podríem trobar a la societat clàssica?
Rebeca Sánchez
2on de Batxillerat de Grec i Llatí
Com ja sabeu, una part del temari de Llatí de selectivitat demana conèixer exemples dels diferents monuments romans estudiats, a part dels que es troben en els emplaçaments que heu de treballar en profunditat: Emporiae, Tarraco, Barcino, Ilerda i Emerita Augusta. És per això que aquí comença una sèrie d’articles que pretenen posar-vos al dia al respecte, de manera que pugueu conèixer el màxim possible de testimonis romans a la Península Ibèrica. De pas, aprofitarem per repassar aspectes anteriorment treballats sobre l’urbanisme i les obres públiques.
Mireu aquestes quatre imatges i, a continuació, responeu les qüestions següents:



Una bona ajuda pot ser també aquest Google Maps. Si algun dels monuments encara no hi és, aprofiteu per completar-lo. Així mateix, si a Bètulo també n’hi ha, podeu completar el mapa de Clàssiques a Badalona.
TERESA
En el Moodle de llatí tenim una activitat de construir frases en llatí a partir d’una imatge amb referents clàssics d’animals. Aquesta vegada la Lida no ens ha deixat lloc per pujar la tasca ja que vol que espavilem o com diu ella que adquirim la competència digital en llatí. Total que ens hem organitzat a través de la bitàcola del Moodle, hem fet recerca a la xarxa d’imatges CC i les hem pujat al nostre Photobucket. Esperem que amb la contribució de tots i totes tinguem aviat un àlbum de frases llatines nostres relacionades amb els animals per demostrar els nostres progressos en la iniciació a la llengua llatina i en competències; a més de comentar la nostra feina, podeu demostrar que les heu entès, tot fent la traducció o trobant-hi errors. Ja se sap: errando discitur! Animeu-vos-hi!
Cristina Álvarez, Rubén Florencio, Sílvia Espinach et Oriol López
1r de batxillerat llatí
Ave companys,
Navegant per la xarxa d’ internet vaig trobar aquesta fotografia que representa un dels generals cartaginesos més destacats i victoriosos de Roma.
Nascut al 247 aC a Cartago, fill del general Amílcar Barca, el qual va iniciar la conquesta de la Península Ibèrica per augmentar el poder de Cartago, va perdre poder després de la derrota davant Roma a la Primera Guerra Púnica. Després de la mort d’Amílcar, aquest assumeix el càrrec de generals al 221 aC. Al mateix any, conquereix Sagunt en 218 aC, fet que va comportar un enfrontament de guerra amb Roma. Començava així la Segona Guerra Púnica, en què aquest personatge posaria en perill la república del Tíber durant més de deu anys. Les audaços accions militars, com la invasió d’Itàlia després de travessar els Pirineus i els Alps (en el qual s’incloïen elefants de guerra) o les grans derrotes que va infligir als exèrcits de Roma en batalles com les de Trebia, Llac Trasimeno o Cannas, el van convertir en un dels grans estrategues militars de la Història. Tot i així no va aconseguir el seu objectiu d’acabar amb Roma. Després de la invasió d’Àfrica per part de Publi Corneli Escipió, el general va haver de fugir a Cartago on finalment es derrotat en la Batalla de Zama. Després d’una ineficaç etapa política, moriria anys més tard exiliat a Bitínia (Turquia). Va ser doncs considerat com el major enemic el que mai no s’havia enfrontar Roma.
Amb tanta informació voldria que contestéssiu a les meves qüestions. Qui és aquest personatge? Qui és el que hi ha representat a la imatge i per què? No us recorda alguna pel·lícula?
Irena Jagustin Arana
LLATÍ I GREC de 2n Batxillerat.
En la setmana de la ciència d’aquest any, a mi m’ha tocat mostrar-vos i ensenyar-vos els numerals IX, X i XX.
En el cas del numeral IX, novem, l’ètim del qual és nov-, podem observar que l’arrel del mot patrimonial ha canviat, ja que ha perdut -em, igual que la desinència de l’acusatiu en els substantius, i la -v- amb el temps ha esdevingut una -u, que donaria l’actual número nou.
L’ètim de l’ordinal XX, vigesim- ha experimentat un canvi en l’ordinal ètim, ja que la C de l’ordinal llatí viCesimus ha esdivingut una G, que acabrà donant en els nostres dies l’ordinal “vigèsim”. És molt probable que hagi estat influenciat per el cardinal llatí viginti.
| XIFRA | CARDINAL LLATÍ | CARDINAL ÈTIM | ORDINAL LLATÍ | ORDINAL ÈTIM |
|---|---|---|---|---|
| IX | novem | nov- | nonus, -a, -um | non- |
| X | decem | dec- | decimus, -a, -um | decim- |
| XX | viginti | No n’ha donat | vicesimus, -a, -um | vigesim- |
Annia García
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz