Category Archives: Grec 2n

Del llatí de Thomas More al català

El català està d’enhorabona cada vegada que es tradueix un text de la literatura, el pensament o la ciència universal. Aquest és el cas d’Utopia, de Thomas More, que acaba de ser traduïda del llatí al català per Joan Manuel del Pozo.

More va ser un personatge cabdal en l’Anglaterra del segle XVI, un visionari que proposava una societat diferent basada en la desaparició de la propietat privada, que esdevindria comunitària, i els diners. I tot això ho posava per escrit en llatí, la llengua culta del moment. Com es pot suposar, la seva gosadia en proposar un món ideal li va costar la mort per decapitació per ordre d’Enric VIII, un rei de sobres conegut pels seus excessos en tots els àmbits.

Thomas More (1527) de Hans Holbein el Jove. Frick Collection (Nova York)

Utopia és el nom de l’illa inventada on el filòsof ubica la seva societat ideal: justa, igualitària, lliure, tolerant… Tan innovadora és la seva proposta que es veu en la necessitat de crear un nou mot a partir dels termes grecs (com si no?) οὐ (“no”) i τόπος (lloc). A partir d’ell, el mot s’ha anat incorporant a la majoria de llengües. Podríeu dir quin és el significat actual d’aquest terme i quina relació guarda amb el seu origen etimològic?

Busqueu informació sobre l’autor i les seves influències clàssiques. Comenteu també el sentit de l’ús del llatí per un autor britànic del segle XVI, tot contextualitzant-lo en el marc de l’evolució de la llengua llatina.

I un petit consell, per acabar, aquesta vegada de part meva:

Perseguiu l’utopia de tant en tant, si us plau, que la joventut és el moment ideal per fer-ho!

TERESA

Absenta!

No, aquest article no va dirigit al “botellón” sinó a un altre llatinisme…
Estaba buscant expressions llatines pel google i m’ha sortit una frase en la qual sortia la paraula “absenta”, així que l’he buscada i d’aquí ha sortit un petit article…

“Absenta”, del francès absinthe del llatí absinthĭum, i del grec ἀψίνθιον, apsinthion. Es tracta d’una beguda d’alt contingut alcohòlic (fins als 89.9º) i amb un gust molt semblant a l’anís. És un compost a base d’herbes i flors de plantes medicinals i aromàtiques. La principal planta de què està feta l’absenta és l’“artemisia absinthium” , de la família de les asteraceae. Se la pot conèixer com a donzell, donzell mascle, artemísia amargant, encens d’Andalusia, herba santa o, com més se la coneix… ABSENTA.
La preparació es considera una part important de l’experiència de beure absenta, tant és així que s’ha convertit ben bé en un ritual.

  • Sabríeu dir-me a quina divinitat fa referència uns dels termes esmentats a l’article? Podeu explicar quina relació hi ha entre els dos conceptes?
  • Per què alguns dels termes llatins tenen el dígraf  th?

Andrea Sala

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

L’ètim mono- amb Joan Comellas

Joan Comellas

Què us han semblat aquestes tires còmiques del compositor del cercle de Manuel de Falla i pintor de mitologies, del meu amic Joan Comellas i Maristany  (El Masnou, 1913-2000)? Empra amb encert l’ètim grec mono- μόνος o en fa un joc irònic al seu servei?

Joaquim Vilardebó  
Teià

Mites versificats, un bell regal

En el principio fue el CAOS,

el desorden, la contienda;

después, la del amplio pecho,

la incestuosa y fértil GEA.

De su hijo URANO engendró

al OCÉANO y a REA,

a TEMIS y a MNEMÓSINE,

a HIPERIÓN, CEOS y TEA,

a CRIOS, más tarde a CRONOS

con TETIS, la jovenzuela.

FEBE, JÁPETO y los Cíclopes

(rebosantes de soberbia):

Cotos, Giges y Briáreos,

con sus cientos de cabezas,

también fueron engendrados

por la caprichosa GEA.

Y por no variar costumbre

a CRONOS lo casó REA;

y de esta unión fraternal

nacieron DEMÉTER y HERA,

HADES, el de los abismos,

POSIDÓN, de las mareas,

HESTIA, la llama que rompe

el temor de las tinieblas,

y ZEUS prudente padre

de dioses, hombres y tierras…

(De la Teogonia de Hesíode)

 

Como CRONO sospechaba

que un hijo suyo daría

al traste con su reinado,

al nacer se los comía.

REA, irritada por ello,

se encaminó hacia la isla

de Creta, en cinta de ZEUS

y lo alumbró en una cueva.

Las ninfas y los curetes,

con la leche de Amaltea,

amamantaban al niño

sin que CRONO lo supiera.

REA, con gran disimulo,

le ofreció a CRONO una piedra

envuelta en unos pañales,

para que se la comiera,

diciendo que era su hijo,

el último que pariera.

Salvó así su vida ZEUS

de una muerte verdadera.

(De Biblioteca 1 de Apol·lodor)

 

Luis Bregel

Literatura castellana

Vilassar de Dalt

1ª trobada presencial del projecte col·laboratiu de clàssiques “Aracne fila i fila”


(Si voleu veure-ho en pantalla gran, cliqueu aquí i seleccioneu l’opció)

Els alumnes del IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar i els de l’IES Isaac Albéniz de Badalona aprenem mitologia grega i llatina al Parc del Laberint.

El 28 d’octubre del 2009 a les 9 del matí ens vam trobar els alumnes de lllatí i grec de primer de l’IES Isaac Albéniz de Badalona i de l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. Era la primera trobada presencial del programa col·laboratiu de Clàssiques que es desenvolupa a través del bloc Aracne fila i fila.Ens vam trobar a l’estació de Badalona i inicialment estàvem tots una mica tallats, ja que nosaltres només ens havíem comunicat a través del bloc. Però durant el camí al parc, tot i ser relativament curt, van començar a fluir les converses entre uns i altres.
Vam arribar a les 10 a la parada de metro de la Vall d’Hebron. Un cop a l’entrada del parc vam veure l’antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic; també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.
El parc està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua.
Vam esmorzar i després vam iniciar el nostre recorregut i el primer que vam trobar és la terrassa inferior, on està ubicat el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l’entrada al laberint hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu, i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros. In situ vam jugar a un joc que ens va proposar en Dani, un alumne del Cristòfol Ferrer. Consistia a entrar per parelles al laberint, i fer com la història d’Ariadna i Teseu, història que va ser explicada per l’Edgar, un company de classe.
Seguint el nostre recorregut, vam arribar a la terrassa intermèdia. Aquesta està sobre el laberint, on podem observar dos temples d’estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna, i columnes toscanes. En aquesta terrassa va tenir lloc una representació teatral sobre un altre mite, en aquest cas el de les Míníades. Ho van fer els companys del Cristòfol Ferrer, Laura, Carlos, Oriol, Rebeca, Irena, Coty, Núria i Eric; ho van fer bé, una manera molt bona d’aprendre la mitologia.
Quan ens vam dirigir a la tercera terrassa, vam veure que s’hi aixeca un pavelló dedicat a les nou Muses. Els romans van associar les Muses a les fonts. Una d’elles, Egèria, la vaig explicar jo a la resta dels companys, tenint en compte els meus coneixements sobre la matèria.
Al llarg del laberint vam observar els diferents tipus d’amor, el correspost, el no correspost, la resignació a no tenir amor, etcètera. Amb les explicacions d’alumnes i de les professores vam recórrer tot el parc, posant a prova els nostres coneixements, que eren bastants, i tot plegat ens va servir per aprendre una mica més sobre aquest tema.
Vam tenir la sort d’estar en el jardí més antic que es conserva a la ciutat, un jardí neoclàssic del segle XVIII amb un toc de fisonomia italiana. Després de dinar, sobre dos quarts de quatre, vam marxar a casa.

Ariadna Jiménez
1r batxillerat IES Isaac Albéniz

Etimologia X: filo-, -fília

De Φῑλος “amic, estimat”, tenim molts mots que en deriven:

CATALÀ Filosofia Filologia Hidrofilia Filantropia Bibliofilia
CASTELLÀ Filosofía Filología Hidrofilia Filantropía Bibliofilia
GALLEC Filosofía Filoloxía Hidrofílico Filantropos Bibliófilo
BASC Filosofia Filologia Hidrofilia Filantropia Bibliofilia
PORTUGUÈS Filosofia filologia Hidrofilicidade Filantropia Bibliofilia
FRANCÈS Philosophie philologie Hydrophilie Philanthropie Bibliophilie
ITALIÀ Filosofia Filologia Idrofilia Filantropia Bibliofilia
ANGLÈS Philosophy Philology Hydrophilicity Philanthropy Bibliophilia
ALEMANY Philosophie Philologie Hydrophilie Philanthropie Bibliophilie

 

Ana Salas

2n de batx. grec

Persèfone

Persèfone

Arran del comentari de la Bet a “Tempus fugit“, he trenat per a tots vosaltres aquest poema:

PERSÈFONE

És primavera i floreix el narcís,
s’han obert les roselles i el vent
gronxa les tiges dels sembrats.
Persèfone captivada pel brillant
groc de la flor l’olora amb afany.
-No la toquis, no oloris el narcís.
El rei de l’hivern i l’ombra, Plutó,
t’arrastrarà cap als inferns.
Ho sap l’aigua rumorosa
i cada bri d’herba. Ho sap el vent
i tu no ho saps Persèfone?-
Hades amb els seus cavalls alats
porten Persèfone cap a l’avern.
Demèter, deessa dels mil noms
plora la seva filla. Erma la terra
ja no dóna fruits, ni plantes, ni flors.
Només el gra roig de la magrana
torna a Persèfone el record del cel.
Torna a la llum del sol, a la vida,
però una vida compartida
entre la terra i la foscor.

Pepita Castellví

El cavall de Troia

 

Feia ja deu anys que els grecs s’enfrontaven amb els troians per sotmetre la ciutat, però a causa de l’acció dels déus i la protecció perfecta que els oferien les seves muralles, semblava impossible que algú pogués ja derrotar-los per la força. Calia cercar una estratègia diferent i Ulisses, el més astut de tots els grecs, en fou l’artífex. Reuní tots els cabdills grecs i els explicà el pla: “Construirem un gran cavall de fusta, uns quants guerrers ens hi amagarem i la resta de l’exèrcit grec simularà una retirada definitiva. Quan els troians ho vegin, creuran que es tracta d’una ofrena als déus i l’entraran a la ciutat per respecte i com a botí. De nit, quan estiguin borratxos i cansats de celebrar amb vi i excessos la victòria final, els nostres exèrcits s’hi tornaran a acostar d’amagat i a les fosques. Quan els guerrers del cavall ja no sentim cap soroll, anirem baixant de la seva panxa per fer el senyal amb una torxa i obrirem les portes de la ciutadella. Aleshores tot l’exèrcit entrarà per destru3r la ciutat, recollir el botí i recuperar Hèlena, tot enxampant desprevingut el poble romà”. Era un pla molt ben pensat, digne sens dubte d’un guerrer tan murri i enginyós com Ulisses. Realment era un heroi viu com la pólvora. Si Hèctor o Aquil·les es caracteritzaven per la seva habilitat, la seva força i el seu coratge en la lluita, Ulisses és conegut i famós precisament per la seva astúcia i la seva intel·ligència.

La seva estratègia funcionà a la perfecció tal com ho havia previst i això demostra que molt sovint el que no es pot aconseguir per la força sí que es pot atènyer fent servir el cap. La ciutat de Troia fou definitivament derrotada, incendiada i saquejada. Hi deixaren la pell la major part dels troians, i les troianes foren endutes com a esclaves pels guerrers vencedors.

Després d’haver llegit tants mites fantàstics i inversemblants, sembla impossible que darrere d’ells s’hi pugui ocultar res de cert, però la veritat és que molt sovint, mal que sigui de manera exagerada o deformada, s’amaga un rerefons històric. La guerra de Troia no n’és cap excepció i l’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann, que ja de ben petit llegia amb fruïció les trifulgues de grecs i troians, s’encarregà de demostrar-ho. La guerra de Troia no és un episodi de ficció sinó que la seva existència està històricament provada, tot i que segurament no pas tal i com ens ho redacta Homer. Possiblement es tractés d’un mòbil econòmic i no pas amorós, i és que normalment la història és menys romàntica que el mite.

Com que Troia es trobava situada en un indret molt estratègic, es pot suposar que devia cobrar impostos elevats als vaixells que volien creuar els Dardanels. Tenint en compte que els grecs han estat sempre uns grans navegants i que comerciaven amb els pobles de l’est, és més que probable que acabessin plantant cara a qui els hi suposava un seriós entrebanc en les seves aspiracions comercials.

Camila Pérez López
2n batx grec i llatí

Els mosaics romans de Baetulo

Després de l’excursió a Baetulo la Lina, la Irena i jo vam fer un recull de les nostres fotos, algunes del Toni, els apunts que vam agafar de les explicacions de l’Abel, el nostre guia, i alguna informació extreta d’Internet i hem muntat un vídeo,  que ha acabat penjat al Youtube.

A veure si a partir del nostre treball podeu contestar les següents preguntes:

* D’on sorgeixen els mosaics?
* Quina funció tenien: purament estètica, només constructiva o totes dues?
* Com s’anomenen les peces que els formen?
* Quants tipus de mosaics hi ha?

Sort!

Irena Jagustin, Coty Ledesma i Lina Velasco
1º Batxillerat, Grec i Llatí

Etimologia IX: teo-

CATALÀ Teòleg Teocentrisme Politeisme Teocràcia Teologia Teogonia Teosofia
CASTELLÀ Teólogo Teocentrismo Politeismo Teocracia Teología Teogonía Teosofía
GALLEC Teoloxía Teocentrismo Politeismo Teocracia Teoloxía Teogonía Teosofía
BASC Teologo Teocentrismo Politeismo Teokrazia Teologia Teogonia Teosofia
PORTUGUÈS Teólogo Teocentrismo Politeísmo Teocracia Teologia Teogonia Teosofia
FRANCÈS Théologien Theócentrisme Polythéisme Théocratie Théologie Théogonie Théosophie
ITALIÀ Teologo Teocentrismo Politeismo Teocrazia Teologia Teogenia Teosofia
ANGLÈS Theologian Theocentricism Polytheism Theocracy Theology Theogony Theosophy
ALEMANY Theologe Theozentrismus Polytheismus Theokratie Theologie Theogonie Theosophie

 

Coty Ledesma

1r batx. grec