Arran del comentari de la Bet a “Tempus fugit“, he trenat per a tots vosaltres aquest poema:
És primavera i floreix el narcís,
s’han obert les roselles i el vent
gronxa les tiges dels sembrats.
Persèfone captivada pel brillant
groc de la flor l’olora amb afany.
-No la toquis, no oloris el narcís.
El rei de l’hivern i l’ombra, Plutó,
t’arrastrarà cap als inferns.
Ho sap l’aigua rumorosa
i cada bri d’herba. Ho sap el vent
i tu no ho saps Persèfone?-
Hades amb els seus cavalls alats
porten Persèfone cap a l’avern.
Demèter, deessa dels mil noms
plora la seva filla. Erma la terra
ja no dóna fruits, ni plantes, ni flors.
Només el gra roig de la magrana
torna a Persèfone el record del cel.
Torna a la llum del sol, a la vida,
però una vida compartida
entre la terra i la foscor.
Pepita Castellví
M’encanta el poema Pepita! I quants referents clàssics: el narcís, la magrana, Plutó, Persèfone, Dèmeter, hades, cavalls alats (com Pegàs)… No sé d’on treus la inspiració, però espero que no s’acabi i segueixis escribint a Aracne 🙂
Vale!
M’agrada bastant el poema! Tenim alguna cosa en comú, que l’escriptura ens fascina, i sobretot es posible fer-ho a través de la inspiració i les ganes!
καλιμερα!
Que bunic el poema, ets una inspiració per Aracne.gràcies pels teus poemes.
adéuu
Χαιρετε!
Gràcies Pepita per els teus preciosos poemes! Sempre que en llegim un, ens venen ganes de llegir-ne un altre =), per això els esperem amb tanta il·lusió. Considero que explica molt bé la història de Persèfone i també trobem un altre referent; la flor Narcís que té també el seu mite.
Adeeu! 😀
Salve!
Moltes felicitats Pepita, quanta imaginació!
La veritat és que jo seria incapaç de fer un poema, i més com aquest que té tans referents i personatges clàssics com Hades, Persèfone, Plutó, Demèter…
Xaipete!
Felicitats pel poema, no és gens fàcil d’escriure’n un i menys d’aquest tema. Explica molt bé el mite de Persèfone i la seva estancia a l’infern. Com diu la Coty hi ha molts referents clàssics com el mateix Narcís o l’Hades, deu del món subterrani. Per cert Persèfone és un asteroide. Us deixo aquí l’enllaç a aquesta entrada del nostre bloc:
http://blocs.xtec.cat/elceldelsmites/2013/03/28/proserprina-feta-asteroide/
Felicitats!! Està molt ben fet el teu poema, parla de la història de Persèfone. Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Demèter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Hades, déu del món subterrani, estava enamorat d’ella i un dia que Core va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar.
Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Coré ja no era una donzella sinó l’esposa d’Hades i s’anomenava Persèfone. Això va fer enrabiar a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés a Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d’una magrana i tot aquell que provava l’aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l’any al món dels vius i l’altra meitat de l’any al món dels morts
XAIPETE!!
Felicitats Pepita!! M’agrada molt el teu poema crec que tens molta imaginació, jo seria incapaç d’insipirarme tant.
Vale!
Xaipe!
Quin poema més ben fet, està ple de referents clàssics, suposu que ha sigut una feinada fer un poema d’aquestes caractèristiques. Explica molt bé el mite de Persèfone i apereixen també molt personatges de clàssiques com ara: Hades, Persèfone, Plutó, Demèter. Moltes felicitats, és magnific.
Salve!
Pepita, sempre gaudim dels teus poemes, ets una de les persones que més contribueix en aquest bloc. Ho agraim tots!
A més, els teus poemes són genials i una vegada més ho has demostrat amb “Persèfone”. Es valora el teu esforç!
Pingback: Mitologia en Els Simpson | La cinta de Νίκη
Pingback: Col·laboracions aràcnides | Cor poètic
Pingback: Persèfone, la dea de les plantes | El fil del mite grec