Tempus fugit
General, Llatí 1r, Llatí 2n, Llatí 4 rt novembre 25th, 2009
TEMPUS FUGIT
Feréstega, la mossegada del temps
s’endú trossos de pell entre les dents,
les hores, els dies, corren amb fressa,
per fer-se cada vegada més petits.
Què queda de la dolçor vellutada del préssec
del verd humit de la matinada
de les roges postes de sol, o de l’albada?
On s’ha amagat la rialla fresca
la lluentor de la mirada…?
Només queden espurnes de cirera i magrana
Que s’escapen com l’aigua de les reixes dels dits.
Pepita Castellví
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
novembre 25th, 2009 at 10:02
Tempus fugit i tant, Pepita! Un poema preciós amb un llatinisme d’una llarga tradició literària. Obres un altre camí amb aquest apunt. A veure qui ens fa més poemes o narracions a partir d’un llatinisme? Tenim molts muntatges audiovisuals amb llatinismes, ens animem a escriure textos?
Quin altre llatinisme podríem aplicar també a aquesta poesia de la Pepita? i per què?
novembre 25th, 2009 at 10:21
Tempus fugit doncs si! I quina bona pinta té aquesta magrana tant madura!
Molt bon poema Pepita, m’agrada veure com ens segueixes animant amb aquests poemes!
Ànims i segueix escrivint!
Feliciter poeta!
novembre 25th, 2009 at 10:58
Una magrana, no m’agraden ho sento hahaha pero en canvi el poema està, molt bé, molt treballat, està genial ,’agradat moltíssim de devò. Has pogut desenvolupar un marevellos poema a partir d’un llatinisme. Jo intentaria fer alguna cosa però no tinc massa traça en això dels poemes.. hahaha
petooons!
novembre 25th, 2009 at 21:44
Ave!
A mi com a l’Andrea no m’agraden les magranes pero el poema m’ha agradat molt i també dic el mateix que la Andrea no tinc gaire traça per fer alguna cosa així, pero si tinc temps ( qe ho dubto ) ho intentaré.
novembre 26th, 2009 at 10:25
Pepita i Lida, us trobo una mica melanconioses amb el ‘Tempus fugit’ i el tot canvia i res no roman! Tot i així és molt maco el poema i té un munt de referents clàssics: el seu títol ja és un llatinisme, la magrana de Persèfone, etc.
novembre 26th, 2009 at 11:28
Coty, recorda el nostre principi de curs: Carpe diem!
novembre 26th, 2009 at 12:26
Salve!
Ostres, més depressa del que m’esperava, ja tenim un altre poesia de la Pepita a Aracne! =) Com sempre, el poema m’ha agradat molt.
El llatinisme (Carpe diem), ens recorda, com diu la Lida que hem d’aprofitar la vida al màxim; Carpe diem!
Gràcies per la teva poesia Pepita!
novembre 26th, 2009 at 22:50
Carpe diem, però a la poesia a més de Tempus fugit n’hi ha un altre. Sabeu quin és?
novembre 27th, 2009 at 09:20
Bon dia a tots, els vostres comentaris m’animen a escriure i com diu la Marga amb aquest poema he encetat un altre tema, m’haurieu d’ajudar amb els llatinismes, jo no sé llatí. Gràcies
novembre 27th, 2009 at 10:56
Salve!
Sí, Lida ara ja sé a quin tòpic et refereixes! És el tòpic de “Ubi sunt?”(on són?). És un dels tòpics literaris associats amb el temps de més fama.
“Ubi sunt?”, és una pregunta retòrica que fa referència al destí dels grans personatges del passat que han mort. Es vol destacar el caràcter transitori de la vida humana i la vanitat de les coses d’aquest món.
Valee!
novembre 27th, 2009 at 19:41
Ave Pepita!:)
M’ha sorprès veure la imatge, perquè m’encanten les granades!jaja Està molt bé l’imatge ja que les fruites són un clar exemple de que la vida passa molt ràpidament, com un tancar i obrir d’ulls.
molt bunic, gràcies epr aquestes poesies.
vale!
desembre 3rd, 2009 at 11:31
Ave!
i tant, el poema és molt maco!
El llatinisme és clar: Carpe diem!
La de la foto pot ser la fruita que va menjar Persèfona (era així, el nom? ara no recordo com era…)?
desembre 11th, 2009 at 07:34
[...] del comentari de la Bet a “Tempus fugit“, he trenat per a tots vosaltres aquest [...]