Feia ja deu anys que els grecs s’enfrontaven amb els troians per sotmetre la ciutat, però a causa de l’acció dels déus i la protecció perfecta que els oferien les seves muralles, semblava impossible que algú pogués ja derrotar-los per la força. Calia cercar una estratègia diferent i Ulisses, el més astut de tots els grecs, en fou l’artífex. Reuní tots els cabdills grecs i els explicà el pla: “Construirem un gran cavall de fusta, uns quants guerrers ens hi amagarem i la resta de l’exèrcit grec simularà una retirada definitiva. Quan els troians ho vegin, creuran que es tracta d’una ofrena als déus i l’entraran a la ciutat per respecte i com a botí. De nit, quan estiguin borratxos i cansats de celebrar amb vi i excessos la victòria final, els nostres exèrcits s’hi tornaran a acostar d’amagat i a les fosques. Quan els guerrers del cavall ja no sentim cap soroll, anirem baixant de la seva panxa per fer el senyal amb una torxa i obrirem les portes de la ciutadella. Aleshores tot l’exèrcit entrarà per destru3r la ciutat, recollir el botí i recuperar Hèlena, tot enxampant desprevingut el poble romà”. Era un pla molt ben pensat, digne sens dubte d’un guerrer tan murri i enginyós com Ulisses. Realment era un heroi viu com la pólvora. Si Hèctor o Aquil·les es caracteritzaven per la seva habilitat, la seva força i el seu coratge en la lluita, Ulisses és conegut i famós precisament per la seva astúcia i la seva intel·ligència.

La seva estratègia funcionà a la perfecció tal com ho havia previst i això demostra que molt sovint el que no es pot aconseguir per la força sí que es pot atènyer fent servir el cap. La ciutat de Troia fou definitivament derrotada, incendiada i saquejada. Hi deixaren la pell la major part dels troians, i les troianes foren endutes com a esclaves pels guerrers vencedors.

Després d’haver llegit tants mites fantàstics i inversemblants, sembla impossible que darrere d’ells s’hi pugui ocultar res de cert, però la veritat és que molt sovint, mal que sigui de manera exagerada o deformada, s’amaga un rerefons històric. La guerra de Troia no n’és cap excepció i l’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann, que ja de ben petit llegia amb fruïció les trifulgues de grecs i troians, s’encarregà de demostrar-ho. La guerra de Troia no és un episodi de ficció sinó que la seva existència està històricament provada, tot i que segurament no pas tal i com ens ho redacta Homer. Possiblement es tractés d’un mòbil econòmic i no pas amorós, i és que normalment la història és menys romàntica que el mite.

Com que Troia es trobava situada en un indret molt estratègic, es pot suposar que devia cobrar impostos elevats als vaixells que volien creuar els Dardanels. Tenint en compte que els grecs han estat sempre uns grans navegants i que comerciaven amb els pobles de l’est, és més que probable que acabessin plantant cara a qui els hi suposava un seriós entrebanc en les seves aspiracions comercials.

Camila Pérez López
2n batx grec i llatí