Els mosaics romans de Baetulo

Després de l’excursió a Baetulo la Lina, la Irena i jo vam fer un recull de les nostres fotos, algunes del Toni, els apunts que vam agafar de les explicacions de l’Abel, el nostre guia, i alguna informació extreta d’Internet i hem muntat un vídeo,  que ha acabat penjat al Youtube.

A veure si a partir del nostre treball podeu contestar les següents preguntes:

* D’on sorgeixen els mosaics?
* Quina funció tenien: purament estètica, només constructiva o totes dues?
* Com s’anomenen les peces que els formen?
* Quants tipus de mosaics hi ha?

Sort!

Irena Jagustin, Coty Ledesma i Lina Velasco
1º Batxillerat, Grec i Llatí

4 thoughts on “Els mosaics romans de Baetulo

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Bon treball, discipulae! A veure quin dia, fem el nostre mosaic?

  2. andreaa

    – provenen de Roma
    – els mosaics tenien una intenció estética per decorar sostre i parets o per decorar l’impluvium
    – els mosaics amb peces petites –> “opus tessellatum”
    amb peces grans o de diferents tamanys –> “opus sectile”
    – hi havien 3 tipus (¿?)”opus tessellatum” “opus sectile” i “opus espicatum”

    més o menys.. xd VALE!!!

  3. Alisa Komaova

    Molt guai el video.
    Aveure els mosaics formen amb petites peces: opus tessellatum. Amb peces de diferents tamanys (opus sectile)
    Hi havien de 3 tipus: opus sectile, opus tessellatum i l’altre es com ho diu l’Andrea (opus espicatum).
    Provenen de Roma, tenen una funció estetica per decorar.

    🙂 MOlt guai el video, pero aquest ordinador no em deixa escoltar la cançó.
    Bon treball, ben fet noies!

  4. Marina Cañas Post author

    Salve! Sóc la Marina Cañas de llatí de 1r de batxillerat, i jo hos parlaré sobre el mosaic a l’antiga Roma.

    Quan l’art del mosaic es va començar a desenvolupar a Roma, es feia sobretot per decorar els sostres o les parets i poques vegades els sòls perquè es tenia por que no oferís suficient resistència a les trepitjades. Però més tard, quan aquest art va arribar a la perfecció, van descobrir que es podia trepitjar sense risc i va començar la moda de fer paviments de luxe.

    Mosaic dels dotze treballs d’Hèrcules

    Quan els romans van conquistar les regions de Grècia i de l’Àsia Menor, l’obra de mosaic era ja comuna a tot el món de parla grega. L’art del mosaic va passar amb facilitat al món romà començant així un gènere artístic-industrial, del qual van fer una veritable especialitat. Es va estendre de manera que es pot dir que no hi va haver casa o vil·la romana on no hi hagués mosaics.

    Els mosaics eren per als romans un element decoratiu per als espais arquitectònics. Va arribar a ser un art tan apreciat i difós que al segle III l’emperador Dioclecià va promulgar un decret en el qual va establir el preu que els artistes podien donar a les seves obres, segons els graus de qualificació prèvia . Quan l’any 330 l’emperador Constantí va traslladar la capital de l’Imperi romà d’Orient a Constantinoble. l’antiga Bizanci, va atorgar força facilitats i afavorir l’èxode als mestres grecs i romans fabricants de mosaics. Aquí l’art del mosaic es va unir amb la tradició oriental i va donar lloc a una evolució que es va distingir sobretot per l’ús molt generalitzat de grans quantitats d’or.

    Podem veure varis tipus de mosaics, depenent de la grandària de les tessel·les dels mosaics els mosaics rebien un nom diferent.

    Opus vermiculatum: aquest tipus de mosaic era d’origen egipci, i es feia amb unes pedres molt petites, amb aquestes l’artista tenia molta facilitat de dibuixar corbes i totes les siluetes que feien falta.  El nom ve del diminutiu llatí vermiculus (de vermis-is, cuc). Ho deien així perquè les línies del dibuix recordaven les sinuositats del cuc.

    mosaic “Villa Dar Buc Ammera”

    Opus sectile: Aquets mosaics estaven formats per pedres de diferents mides, La tècnica era retallar plaques de marbre de diversos colors per compondre les figures geomètriques, d’animals o humanes. Les millors representacions d’aquesta tècnica es poden trobar al  Palatí de Roma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *