Category Archives: Grec 1r

Els clàssics i la Setmana de la ciència

En el marc de la 15a Setmana de la ciència impulsada pel Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, del 15 al 19 de novembre se celebrarà la Setmana de la ciència a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona. Tots els departaments del centre hem estat convidats a participar-hi i els Clàssics, sens dubte, no hi podem faltar. Suposo que a aquestes alçades, amics i amigues del bloc, ningú no pot tenir dubtes de tot el que des de les nostres disciplines hi podem aportar. Enguany, a més, comptem amb la participació de la Núria, també professora de Francès, que enriqueix la nostra aportació amb el punt de vista d’una llengua romànica tan important i propera.

Així doncs, el seminari de Grec i Llatí i el de Francès proposem tot un seguit d’activitats de caire etimològic relacionat amb el lèxic científic. Partint del llibre Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic de Margalida Capellà (us sona?) endegarem una recerca sobre els ètims grecs i llatins en la terminologia relativa a tres camps del saber: la medicina, les ciències experimentals i les matemàtiques.

Els de 4t d’ESO, amb el Ramon al capdavant, treballareu el vocabulari mèdic. Per què moltes especialitats mèdiques acaben amb el sufix –iatria? Quin tret comparteixen les malalties acabades en -itis? I les intervencions quirúrgiques en -plàstia? I una emprempta dactilar, amb quina part del cos la podem obtenir? D’on prové el nom de vacuna? Proveu d’interpretar el prospecte d’un medicament en clau etimològica, veureu que entendreu moltes més coses…
A 1r de batxillerat el centre d’atenció serà el vocabulari de la biologia, la zoologia, la física, la química, la geologia…, és a dir, les ciències experimentals. D’on provenen els símbols dels elements químics i quina relació tenen amb l’element designat? Els noms dels planetes i les constel·lacions, sou conscients que tenen un origen mitològic en la majoria dels casos? Quin criteri utilizem per classificar els animals quan utilitzem el sufix –vor i -fag? I no cal dir que majoria d’especies animals i vegetals es classifiquen científicament segons el seu nom llatí.
A 2n de batxillerat descobrirem la relació de les cultures i les llengües clàssiques amb l’apassionant món de les matemàtiques. Quants cossos i figures geomètriques prenen nom a partir dels numerals grecs i llatins? I la gradació de les unitats del sistema mètric, d’on provè? Què estudia la trigonometria i per què rep aquest nom?

En fi, serveixi aquest article introductori com una mena de preavaluació, per tal de saber el vostre punt de partida. Per això us demano que deixeu un comentari amb algunes respostes a les preguntes que us he formulat i d’altres informacions sobre el vocabulari científic que conegueu. Algú em pot dir també per què el llatí va deixar tanta emprenta en el món de la ciència ? (Recordeu la història d’aquesta llengua). Què són els neologismes i i quina és la seva principal font etimologica en el cas dels científics?

Continuarà…

TERESA

Mireu i escolteu: La Mirada Griega amb rap d’Alfa i Omega

25 Replies

Acabo de teniu una alegria en veure algunes de les vostres imatges publicades a la wiki de Chiron, La Mirada griega amb el rap de Santiago el Menor per a Chiron a Gijón del 2008, molt anterior al de Deka, però que no havia aconseguit d’escoltar mai ni de fer-vos escoltar. Ara gràcies al company chironià de Galícia Álvaro P. Vilariño ho tenim tot en un:

El nostre nom en grec!

37 Replies

Ja sabem posar el nostre nom en grec i en qualsevol suport! La setmana passada no sabíem ni com era l’alfa! La Margalida cada any ho demana, mireu els dels anys anterior a El Fil de les Clàssiques, i poseu també el vostre aquí, però sigueu creatius:

Aràcnids i aràcnides de Grec 1

Humor d’alfabet!

35 Replies

De mica en mica s’omple la pica i entre tots i totes hem aconseguit el que ens demanava l’altre dia la Margalida a través del Fòrum de notícies del Moodle: aquests retalls de diaris, revistes i personals en què es fa humor amb l’alfabet grec. A què espereu per donar-nos a conèixer el vostre, inventat o publicat? Només l’heu de pujar a l’àlbum corresponent “Alfabet i humor”!

Aràcnids i aràcnides de Grec

Alfabets, per triar i remenar!

27 Replies

Ara que ja sabeu l’alfabet grec, que aneu comentant els apunts corresponents en El Fil de les Clàssics i a Aracne (per cert, els podríeu recopilar en comentari i així no ens en perdríem cap!), potser us agradarà aquest vídeo amb una pila d’alfabets, endreçats per ordre alfabètic. Compte, n’hi ha de reals, però d’altres són inventats i extrets de revistes, llibres, còmics, pel·lícules o sèries de televisió. De quins en teníeu notícia? Quins heu arribat a aprendre? Quin us agrada més? Quina petjada hi té l’alfabet grec? En coneixeu més? Què n’opineu de tot plegat?

Gaby

Aracne ens fa dos anyets!

25 Replies

Feliciter, aràcnids i aràcnides!

Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys, aràcnids i aràcnides, alumnes, col·laboradors i companys! Tot just avui celebrem el segon aniversari! Sembla que Aracne sempre hagi format part de les meves classes i tot just el vaig obrir un 15 de setembre de l’any 2008 per als meus alumnes de llatí, de grec i de cultura clàssica de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, tot convidant-los a compartir-lo amb altres estudiants, professors i enamorats del món clàssic d’arreu. Dos anys després ja no sé què més puc demanar! En els meus millors somnis, mai no m’hagués pogut arribar a imaginar el que és avui Aracne! Moltíssimes gràcies a tots i totes que cada dia ho feu possible! Moltíssimes gràcies a Xtecblocs que sempre ens acaben concedint el que demanem, ja sigui escriure en grec, més espai o que alumnes i col·laboradors del centre i de fora del centre puguin editar els seus propis articles.

Aracne fila i fila avui fa dos anys, no ha fet vacances ni durant l’estiu!, i a hores d’ara llegiu l’article que fa 654, hem fet entre tots 5421 comentaris i s’han rebut 34.040 visites ; hem gaudit del centaure d’or 2009 de Chiron, de ser finalistes a Edublogs i de ser bloc guanyador de centre a La Mostra 2010, organitzada pel Departament d’educació,….

Jo només puc dir MOLTES GRÀCIES. Depèn de tots vosaltres, alumnes de l’institut Cristòfol Ferrer i alumnes de l’ Isaac Albéniz, alumnes i professors d’arreu, col·laboradors i col·laboradores, que la nostra teranyina clàssica es vagi fent més grossa i més gruixuda i que aquest nostre projecte educatiu de pràctica compartida es mantingui en el temps.

És curiós que el nostre primer article fou Lletres gregues arreu i que celebrem el segon aniversari amb aquest encantador projecte de Chiron: LA MIRADA GRIEGA. Us hi afegiu també?
FELICITER!

2.500 anys després de la batalla de Marató

10 Replies

Avui se celebren els 2.500 anys de la fi de la batalla de Marató (a El Fil de les Clàssiques teniu un magnífic documental històric). Sabeu què va suposar per a occident? Per què en l’actualitat hi ha una prova esportiva que es diu marató?…

Gaby

Els grecs potser foren els primers en veure el cometa Halley

7 Replies

Aristòtil va escriure en la seva obra Meteorològica el fenomen tot dient que a la mateixa hora que va caure un gran meteorit en el nord de Grècia entre els anys 468 i 466 aC es veia un cometa per l’oest. Els investigadors de la Universidad Brigham Young (Utah, EE.UU), el filòsof Daniel Graham i l’astrònom Eric Hintz, ho han atribuït al pas del cometa Halley a causa de les dates, de la trajectòria descrita, de la magnitud i del temps que va ser visible, uns 72 dies, i han reconstruït la possible trajectòria del Cometa per tal de veure si coincidia amb les observacions antigues, i els resultats són similars i així ho han publicat a la revista Journal of Cosmology encara que assumeixen que és difícil demostrar-ho. Això sí, diuen que els albiraments de cometes grans són rars, de manera que el Halley és un “candidat ferm”. Les dates, tanmateix, són molt discutides perquè les diverses ciutats estat feien servir el seu propi calendari.

De ser cert, els grecs haurien vist primer, tres òrbites abans que els xinesos que el van veure passar el 240 aC, el cometa Halley que passa al voltant del Sol cada 74 i 79 anys i que porta el nom de l’astrònom britànic Edmund Halley que el 1705 va determinar per primera vegada que una gran resplendor vista el 1682 era en realitat un cometa periòdic i va calcular que tornaria el 1757. L’encert va ser espectacular, ja que només va fallar per un any, però el reconeixement va ser pòstum perquè el científic no va poder tornar a veure el pas del seu cometa.

Desitjo que el 2061 quan el cometa Halley es torni apropar a la Terra el pogueu veure! Mentrestant, em podria dir què vol dir el mot cometa i quin és el seu origen?

Xisco

Mallorca