El passat Dijous 19 de Febrer, els alumnes de 1er i 2n de Batxillerat vam anar a escoltar dues conferències a la Universitat de lletres de Barcelona. La primera la va fer la Dra Rodà, el tema era l’urbanisme romà a Tàrraco i Emèrita Augusta; tot i que aquesta va resultar molt entretinguda, personalment la Dra Reig va aconseguir captar molt més la meva atenció, per aquest motiu faig l’article de la seva xerrada.
La Dra. Reig va començar la seva xerrada definint-nos les paraules déu, heroi i altres éssers:
. Déu: els déus són éssers que neixen, creixen, es reprodueixen, fan vida familiar igual que la nostra i mantenen el mateix tipus de relacions entre ells mateixos (odi, amor, mentides, gelosia, guerres…). La principal diferència entre ells i els humans, és que són immortals, però la mort està vigent des del començament (Tànatos), els déus no moren perquè entre ells no hi ha la malaltia ni la vellesa. En canvi, els humans som mortals per la culpa de Pandora. A més a més, els déus mengen ambrosia, que es guarda a l’entrada del món dels morts. Tot això demostra que tot i que els déus no moren, la seva divinitat està molt a prop dels humans.
•Heroi: un heroi és definit com a tal segons la seva mort i la seva tomba. Els herois són éssers mortals, que han patit una mort tràgica, demostrant la seva valentia i singularitat, i que finalment tenen una tomba on molta gent els hi rendeix culte.
•Nimfes, monstres, sàtirs, nens elegits per les deesses: Aquets éssers no interessen per explicar la vida quotidiana dels déus però sí per explorar els marginats a la societat grega.
Un cop tenim clares les definicions anteriors, la dra. Reich va continuar el seu discurs explicant-nos quin interès tenen aquests éssers a la literatura grega. Primer, hem de saber, que a aquesta literatura no hi ha gèneres, hi ha ocacions i cada ocasió té diferents protagonistes:
• Symposion: són reunions on s’ajunten amics que canten i reciten poesia acompanyats per molta beguda. És per aquest motiu que els poemes parlen d’amor, d’amistat, de política, del vi i del seu déu (Dionís), d’Afrodita, d’Eros…
• Àgora: el públic s’ajuntava aquí per escoltar un poeta que cantava o recitava històries panhel·lèniques. Els personatges dels poemes d’aquestes reunions, eren els déus i herois més coneguts, els fonamentals. Aquests poemes basaven el seu argument segons el déu o heroi que tingués el poble d’on era l’àgora, és a dir, segons la seva proximitat. Els déus intervenen a la història de la mateix manera que ho fan els humans o els herois i treballen pel destí. Aquests poemes de l’èpica grega van sempre en busca del que el públic vol escoltar, per exemple, a aquestes històries, cap humà que ataca els déus rep un càstig, perquè els que escolten l’èpica busquen que els hi justifiquin la seva existència i el seu origen mitjançant els herois. L’èpica, per tant, explica el nostre origen, la nostra història i la de la nostra col·lectivitat.
• Festes religioses de cada ciutat: aquí es produïa la “lírica coral”, on un cor de nois i noies recitaven allò ensenyat per un poeta. Aquí els poetes havien de tenir la imaginació molt controlada, ja que només podien dir les coses bones de l’heroi de la ciutat i criticar el de la ciutat contrària. Aquí el poeta havia de moralitzar, de parlar a la ciutat d’uns certs valors (models positius i negatius).
• Teatre del s.V: es donava a la festa religiosa del déu Dionís i incloïa tragèdia i comèdia. A la tragèdia l’heroi era el protagonista i tenia problemes amb el destí, finalment cau a la supèrbia i és castigat. A la tragèdia també, prenen importància les heroïnes, que normalment tenen un amor matrimonial en excés, aquest excés de passió femenina la porta a trencar la relació establerta entre l’home i la dona. En canvi, a la comèdia, el protagonisme està compartit entre déus, herois i humans; aquí el públic espera que els homes i els herois siguin ridículs.
Aquest és només un recull d’informació que va vaig fer de les moltíssimes històries i idees que la dra. Reig ens va explicar. Espero que us sigui útil a tots aquells que no vau poder assistir i a tots aquells que vulgueu repassar-vos-ho una mica!
Camila Pérez López 1er de Batxillerat A.
El tità Atlas era fill de Jàpet i de la nimfa Climene. Després que els titans s’haguessin posat a la disposició de Zeus i els seus germans, Atlas no va ser fet presoner en el món dels morts com la resta d’ells. Zeus li va infligir un càstig especial que va consistir a carregar amb l’arc del cel sobre les seves espatlles.
