El tità Atlas era fill de Jàpet i de la nimfa Climene. Després que els titans s’haguessin posat a la disposició de Zeus i els seus germans, Atlas no va ser fet presoner en el món dels morts com la resta d’ells. Zeus li va infligir un càstig especial que va consistir a carregar amb l’arc del cel sobre les seves espatlles.
Atlas va portar a terme la tasca en el racó més occidental que els grecs coneixien i que se situaria prop de l’estret de Gibraltar. Hèracles va visitar Atlas en un dels seus Dotze Treballs per a recollir les pomes d’or de les Hespèrides. Gaia, la deessa de la terra, li havia donat les pomes a Hera quan es va casar amb Zeus i aquesta al seu torn les hi va lliurar a les Hespèrides, filles de Atlas, perquè les guardessin en un bell jardí que estava protegit pel drac Ladón. Atlas li va posar una condició a la seva visita. Per a evitar-li el problema de lluitar amb el drac, aniria ell mateix fins el jardí mentre Hèracles li sostenia l’arc del firmament.
Afortunadament, Hèracles era prou fort i Atlas va poder arribar al jardí. Quan va tornar amb les pomes, li va suggerir que podria anar ell a lliurar-se-les a Euristeu, cap d’Hèracles, mentre l’heroi seguia sostenint l’arc un poc més.
Hèracles va fingir estar d’acord amb la idea, però va demanar a Atlas que prengués l’arc un moment per a poder posar-se un coixí sobre els seus muscles adolorits. Atlas va accedir i aixì Hèracles va poder fugir amb les pomes.
Ovidi descriu com Perseu, fill de Zeus com Hèracles, va visitar Atlas. Perseu li va demanar passar la nit amb ell i aquell s’hi va negar, recordant un oracle que una vegada li havia dit que un fill de Zeus arribaria per a robar-li les pomes de les seves filles -probablement es referia a Hèracles-. Atlas va amenaçar Perseu i aquest va utilitzar el cap de Medusa per convertir-lo en muntanya de pedra.
On es troba aquesta muntanya?
Sabríeu dir més paraules en català que derivin d’atles?
Verónica Vega
2n batx A
Jo he buscat informació sobre atles, i he trobat la mateixa foto, i una explicació que està molt bé, sobre el que ha explicat la Vero.
http://es.wikipedia.org/wiki/Atlas_(mitolog%C3%ADa)
La Raquel ja ha posat un enllaç amb molts significats de sinònims d’atlas.
Suposu que atleta, atletista i totes les paraules relacionades amb atletisme son derivades, no?
Encara que tinguin altres significats.
I la veritat es que no se on es troba aquesta muntanya.
Felicitats Ana per ser la primera badalonina que es llença a comentar articles dels companys de Premià. Com en el cas de traducció, tu obres camí.
Ara el que m’agradaria és que situéssiu aquest mite en la narració d’Ovidi on apareix aquest personatge i en quin context. Recordeu que al final de “Narracions de mites clàssics” hi ha un índex de personatges. Mireu també el Power Point que us vaig passar a classe on apareix la ubicació de la muntanya.
Per què, Teresa, no ens el passes també aquí?
Raquel, caldria aprofitar millor l’enllaç que dónes per resoldre les preguntes que planteja la Vero!
Atlas surt al mite de Perseu i Medusa i el que fa es explusar de les seves terres a Perseu perque li va a demanar ajuda perque no te on passar la nit, però com un antic oracle(Hèrcules, un altre fill de Júpiter) li va anunciar que un fill de Júpiter el desposseiria de l’arbre de l’or doncs l’explusa. Peró Perseu li ensenya el rostre de Medusa una vegada li ha tallat el cap, i una vegada li ensenya es converteix en muntanya.
També surt a un altre mite: Níobe. Pero si no recordo malament només el nombren per ser l’avi de Dione.I també el nombren al mite de Licas i crec que ja esta.
Crec que no surt a cap mes lloc.
Buscan informació he trobat que aquesta muntanya ara es la Serralada de l’Atles i es troba al Marroc si no he buscat malament.
vale!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Narracions de mites clàssics III. Pedres
Atlas és una serralada el nord del Marroc!! és tan maco aquell lloc que el confdries amb un paisatge imaginari. Si un dia aneu al Marroc no us ho perdeu!!
Bouchra, el teu comentari és tan sentit i emotiu que de segur que ens has deixat a tots amb ganes de conèixer la teva terra. Jo, al menys, no m’ho penso perdre. Si als grecs els va inspirar un mite tan monumental com el d’Atlas, és que realment deu ser un lloc de somni.
Estigues a l’aguait, Teresa, perquè quan la Bouchra i la Mehal ens acabin penjant el seu vídeo de la gruta d’Hèrcules al Marroc, ens anirem de seguida cap allà!
http://antonijaner-batecsclassics.blogspot.com.es/2014/03/atles-que-sostenen-el-mon.html
Pingback: Prometeu i Pandora | El fil del mite grec