La Margalida ens va portar a visitar els balnea de Can Ferrerons, uns carrers més amunt del nostre institut, i ens va demanar de fer una creació personal. Va dir: “Escolteu les pedres, potser us parlen i us expliquen històries de fa dos mil anys!”. Hem trigat en fer la tasca encomanada, però val més tard que mai. Aquesta és la història que les pedres ens van xiuxiuejar:
Som a Can Ferrerons fa uns 2030 anys enrere. L’amo de Can Farrerons és un ric i molt respectat a la zona, té en les seves possessions trenta criats i criades a casa seva i quasi setanta criats repartits per la seva villa. L’amo és solter i es casarà amb la filla de l’amo de la villa del costat, la villa Primilia, però la seva criada està gelosa de que l’amo es casi.
Habitació de l’amo, la criada hi entra per veure si el pot convèncer de que es casi amb ella:
–Serva: Amo no et casis amb aquesta dona!
–Dominus: Tu què et penses que ets?
–Dominus: No ets més que una criada, no tens dret a aconsellar-me.
–Serva: Jo…jo, només volia…
La Serva surt corrent.
Culina
La Serva està desesperada, plora com una magdalena.
Agafa una olla i escalfa aigua amb unes espècies.
–Serva: Vull ser jo la dona de l’amo, aquesta nit vindrà a sopar aquesta dona amb aires de superior.
–Serva Culinae: Dona! No et preocupis, no crec que durin gaire aquests dos, l’amo no té paciència i ella és una egocèntrica creguda, i per conveniència no és gaire gran motiu, els dos tenen diners de sobres i per popularitat estic segura que no l’aguantarà.
–Servus: Demanen gàrum i cargols, doneu-vos pressa!
–Serva Culinae: Ja començo a cuinar.
El menjar ja estava quasi apunt, la Serva es va acostar i va abocar al plat de la seva futura Domina un verí.
El Servus va venir a emportar-se els plats, els va servir.
La Serva estava esperant el moment en què Domina es mengés la primera cullerada de gàrum.
Un crit es va sentir, la Serva estava contentíssima s’havia tret del damunt la futura Domina, va sentir plors i va sortir a veure què havia passat fent veure que no sabia res.
Els ulls de la Serva es van inundar de llàgrimes, havia enverinat el seu Dominus i el Servus. Ai! Ai!…
Marta Gijón González i Eric Sánchez 4rtB llatí
