Category Archives: General

Les termes de Bètulo

21 Replies

Les termes no només servien per a la nostra higiene personal sinó per practicar gimnàstica, reunir-se amb les amics i discutir sobre negocis , política, etc. Així doncs considerem les termes com un espai de lleure.

Només hi podien accedir els homes lliures i les dones per separat, havia un horari diferent per a home i dones o un edifici apart.
Les Termes de Bètulo varen ser construïdes a finals del segle I d.C.
Actualment aquestes termes les podem trobar a la part subterrània del museu de Badalona.
Les podem dividir en dues grans parts; la palestra que és el lloc previ on podem practicar la gimnàstica i preparar-se per a passar a la segona gran part, els banys.
Els banys es divideixen en tres espais, el primer seria el frigidarium, destinat a la piscina d’aigua freda. Els segon espai, tepidarium és una sala destinada a la temperatura mitjana, tèbia. En aquesta sala no hi havia piscina, sinó que servia per preparar el cos pel canvi de temperatura d’un bany a un altre, en el paviment d’aquesta sala hi trobaven un mosaic de tessel·les blanques.
La darrera sala, el caldarium era destinada als banys calents, la piscina estava sobreelevada. Per sota circulava aire calent d’un forn proper praefurnium, mantenint a una temperatura adequada el paviment de la piscina. El vapor que sorgia en aquest espai sortia a l’exterior per la xemeneia. Aquesta sala també era pavimentada per un mosaic un dels quals té representat uns dofins.

El tepidarium i el caldarium al voltant d les parets tenien uns estants per a deixar les cremes, els olis, els perfums, i la roba.

Les portes d’accés a les dues sales són estretes i estan separades per evitar els corrents d’aire i per tant la fugida de la calor.
Les parets de les sales eren cobertes amb plaques de marbre. D’aquestes encara se’n conserven alguns fragments.

Les termes tenien un personal adequat. Eren gestionades per un conductor balnei, aquest pagava a l’entitat pública o a l’amo (balneato) una part dels diners (locatio) que procedien de les tarifes cobrades dels banyistes. També hi havia algunes persones les quals s’encarregaven dels serveis que eren prestats als usuaris, com per exemple: el capsarius, una espècie de guixetes on guardaven la roba i els objectes de valor. L’ unctor equivalent al massatgista, l ‘alipius , el depilador; el fornacator l’encarregat de mantenir la temperatura adient a cada una de les sales corresponents.

Aquí teniu el vídeo de les termes de Bètulo que la Margalida va incloure al Google maps d’Hispània romana:

En conclusió, tenim molta informació d’aquestes termes que encara es conserven com ja s’ha dit al Museu de Badalona.

Carla Domingo i Anna Sales

2n batx. llatí

Contra la violència de gènere, sigui quin sigui!

20 Replies

Aquesta història va començar quan una dona anomenada Maite volia veure la seva germana que feia molt de temps que no la veia, però l’Alícia, la seva germana, vivia molt lluny, en Els Països Baixos, i la Maite acabava de tenir un fill amb el seu marit Joan Carles. Ella li va demanar que si podia ell anés a Els Països Baixos a buscar-la i portar-la cap a Premià de Mar, ell va dir que ho faria molt encantat.

Aquell 25 de maig en Joan Carles va aterrar a l’aeroport de Holanda, l’Alícia portava un cartell amb el seu nom ja que ells mai no s’havien vist. En veure l’Alicia, en Joan Carles es va enamorar d’ella. Quan varen arribar a casa de l’Alícia en Joan Carles es va tirar a sobre d’ella, violant-la. Per tal que això que acabava de fer en Joan Carles mai no es sàpigues, li va tallar la llengua i la va segrestar.

Quan va tornar a Premià de Mar en Joan Carles va dir a la seva dona, que la seva germana havia mort. Però al cap de dues setmanes la Maite va rebre una carta de la seva germana explicant-li tot el que el seu marit li havia fet, llavors les dues germanes van quedar per preparar una venjant-se. Van decidir fer que el Joan Carles es mengés el seu propi fill en venjança per tot el mal que havia fet.

Aquella nit la Maite va preparar una sopa amb el seu propi fill de menys d’un any i la va servir a taula. En acabar de sopar en Joan Carles va dir que, quins eren els ingredients d’aquella sopa tan deliciosa. La dona va respondre que s’havia menjat el seu fill. Ell enfadat, va agafar un ganivet i va matar la Maite i després ell es va tallar las venes.

Francesc Martínez
4rt de Llatí

ZPU, ¿Qué piensas?

6 Replies

Avui ja me’n vaig de vacances de Nadal a Colòmbia i perquè no m’oblideu us deixo al bloc (que fa dies que no funciona) aquesta cançó de ZPU, amb el permís de la Margalida, per si hi veieu  referents clàssics.

Aquí hi trobareu la lletra!

 

 

Lina Velasco

1r de batx. llatí i grec

Apunts de Baetulo

3 Replies

Per a concloure la sortida a Baetulo m’agradaria fer una explicació d’allò que ens varen explicar i allò que vàrem veure durant la visita i també espero que participeu a afegir allò que em deixi, ja que la explicació va ser molt llarga i possiblement faltin alguns detalls.

Baetulo, doncs, la ciutat romana conservada a la coneguda Badalona actual, era una ciutat formada en forma de planta hipodàmica, els carrers eren paral·lels uns amb d’altres (com una tauleta de xocolata) els dos carrers principals del qual eren el Decumanus maximus, on hi havia botigues (com un actual centre comercial), aquest era el carrer que anava d’est a oest, al contrari que el Cardo Maximus, que anava de nord a sud.

A la ciutat de Baetulo, Bètulo, hi havia una espècie de policies actuals, eren els vigilants de la ciutat anomenats, Vigiles.

El Decumanus Maximus, doncs, tallava amb el Cardo Maximus en un punt on se situava el Fòrum, aquest punt era l’escenari públic de la ciutat. Hi havia les latrines o lavabos públics, el teatre, on hi cabien unes 1.500 persones i entre altres coses també hi havia la claveguera més gran.
També hi havia uns temples, on les riqueses dels ciutadans es guardaven als sòtans.

A Baetulo vàrem poder visitar el conducte d’aigües, molt ben conservat, era un tipus de dipòsit on anava a parar l’aigua per a depurar-la i aquesta aigua també anava a parar a les clavegueres per a netejar-les.Aquest conducte d’aigües s’anomenava Castellum d’Aqua i distribuïa també l’aigua per a tota la ciutat.

A la ciutat es conserven dues domus senyorials al carrer Lledó, anomenades Casa dels dofins, pels dibuixos que tenen els mosaics, i la casa de les Heures, anomenada així per les fulles de les enredaderes.Vàrem visitar la casa dels dofins.

Els romans tenien un jardí a les domus, que era com si fos una habitació més de la casa.
Les domus tenien un rebedor, i aquest estava vigilat per un esclau, un guardiant. El cos de la casa era l’atri, que era un pati principal que tenien les cases. Aquest atrium tenia un mosaic al mig, una mica enfonsat a la resta del terra, anomenat impluvium i aquest era com una mena de aire condicionat natural. L’impluvium, recollia l’aigua de la pluja que entrava per el compluvium, una mena d’obertura al sostre per on entrava la claror, l’aire i l’aigua.

Aquest mosaic dels dofins, tenia un conducte d’aigua per a distribuir-la per a tota la domus.

impluvium mosaic dels dofins

Hi havia una habitació anomenada tablinum on hi havia el despatx del senyor de la casa i a la del costat hi feia la vida la senyora de la casa, la seva dona. No dormien junts, i quan l’home volia mantenir relacions sexuals, es trobaven en una mateixa habitació, normalment la de la dona i en acabar l’home se’n tornava.

Els romans, cada matí, feien set rituals als altars de la casa (recordeu la màgia del set!).

Tenien també un menjador d’hivern i en aquest tenien un mosaic anomenat Opus Sectile.

Aquest menjador tenia el paviment decorat. També hi havia una altre mena de mosaic anomenat Opus Tesellatum construït a diferència amb l’altre amb peces petites.

La domus estava dividida casualment en:

– Una habitació anomenada Cubiculum

– Tablinum, l’habitació del senyor

– Menjador d’hivern

– L’atri

– Un espai per a la producció de vi, situat després de les habitacions.

– Al costat de la producció de vi, hi havia les habitacions d’estiu.

– I més apartades estava el Triclinium, una habitació per a tres persones on es celebraven els banquets i sovint dormien els invitats. S’escollia qui dormia a cada llit depenent de la classe social de cadascú.

L’amfitrió dels banquets, l’amo de la casa, havia de posar tot el millor que tenia per als invitats per tal de mostrar el molt important que era.

Els invitats si els hi havia agradat allò que l’amfitrió els hi havia posat, s’ho enduïen en un tovalló per a mostrar-li al senyor de la casa que el banquet havia tingut èxit, això era un senyal per a que el senyor se sentís orgullós.

Per acabar vàrem poder visitar el Jardí de Quint Licini. El jardí romà tenia diferents tipus de flors, arbustos, arbres i fonts d’aigua. Els senyors de la casa tenien alguns esclaus que sovint tenien la funció de jardiners.

Aquest, doncs, ha estat un petit resum de la nostra sortida a Bètulo del dia 19 de novembre de 2009.

Se us ocorre alguna altra cosa a destacar de la excursió?

Anna Salas

2n batx. llatí

Etimologia X: filo-, -fília

8 Replies

De Φῑλος “amic, estimat”, tenim molts mots que en deriven:

CATALÀ Filosofia Filologia Hidrofilia Filantropia Bibliofilia
CASTELLÀ Filosofía Filología Hidrofilia Filantropía Bibliofilia
GALLEC Filosofía Filoloxía Hidrofílico Filantropos Bibliófilo
BASC Filosofia Filologia Hidrofilia Filantropia Bibliofilia
PORTUGUÈS Filosofia filologia Hidrofilicidade Filantropia Bibliofilia
FRANCÈS Philosophie philologie Hydrophilie Philanthropie Bibliophilie
ITALIÀ Filosofia Filologia Idrofilia Filantropia Bibliofilia
ANGLÈS Philosophy Philology Hydrophilicity Philanthropy Bibliophilia
ALEMANY Philosophie Philologie Hydrophilie Philanthropie Bibliophilie

 

Ana Salas

2n de batx. grec

Amor, mort i odi

6 Replies

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Hecuba.jpg

Per a la Teresa, el seu fill ho era tot, com per a qualsevol mare. L’estimava d’una manera digna de ser exemple per a totes les mares del món, que el duia pel bon camí, de manera ferma i amb un munt d’amor alhora. Però el seu amor no va ser suficient com per a aturar el cruel destí que l’aguardava.
En un acte d’imprudència innocent, el pobre noi no s’aturà per a mirar si venia cap cotxe a l’hora de creuar el carrer. Malhauradament, la fortuna no l’acompanyà, doncs el conductor del cotxe que se li apropava semblava més preocupat per poder acabar la seva conversa per mòbil que per poder salvar una vida.
I, potser, per obra del destí, la vida del nen acabà en aquell precís moment, i el seu cos sobrevolà el cotxe sota la mirada atònita del conductor.
La pobra mare, que s’ho mirava des de la distància, arrencà a córrer en l’instant en què fou capaç de reaccionar.
Va abalançar-se sobre el cos del seu fill, plorant desconsoladament i amb una tristor abrumadora i creixent al cor. El conductor va sortir del cotxe, amb el mòbil encara a la mà, i, inútilment, preguntà a la mare com estava el nen.
La mare, conscient de la imprudència del fill, però encara més conscient de la imprudència comesa pel conductor a l’anar parlant per telèfon, va muntar en còlera. S’abalançà sobre ell i començà a colpejar-lo, tal i com va fer Hècuba.
La resta de mares anaren a socórrer el conductor, que estava sent víctima de la fúria de la mare a qui li havia mort el fill.
Entre sirenes i masses de gent expectant, la mare, que estava agafada per les seves amigues, lluitava per controlar la seva fúria i la seva tristor, mentre amenaçava el conductor de que, sigués com sigués, acabaria pagant per la mortal imprudència que havia comès.

Toni Moreno
1r batxillerat de llatí

El jardí romà de Quint Licini

6 Replies

El primer espai que es va considerar jardí era l’hortus, ‘recinte tancat’ en llatí. La gent del poble més desfavorida tenia aquest petit hort on produïen els seus propis aliments i on situaven un altar, el lararium, amb unes petites estàtues anomenades Lars que representaven els déus de la família i protegien la casa.

Després, els jardins van passar a formar una part important de la domus romana i de les ciutats. Els jardins privats, només estaven a l’abast de gent amb poder polític i econòmic, ja que eren molt costosos. Eren llocs d’oci formats per grans passejos, termes, fonts i estanys, estàtues mítiques i quadres de marbre amb imatges femenines.
Hi havia una gran varietat d’arbres (pi, alzina, roure, bedoll, llorer, olivera, llimoner, figuera, plataner… ) i de plantes i arbustos (anemone, violeta, gessamí, rossell, heura, acant, romaní, murta, boix…). Moltes d’aquestes plantes eren utilitzades de manera decorativa a les corones funeràries.

En la nostra sortida a la Badalona romana, vàrem poder visitar en el soterrani de l’actual número 3 de la plaça de l’Assemblea de Catalunya el jardí d’una gran casa romana amb el seu estany conservat gairebé complet. L’anomenat Jardí de Quint Licini perquè en una de les habitacions d’aquesta casa l’any 1934 s’hi va trobar la tabula hospitalis.

L’espai que vàrem visitar inclou dos àmbits: el de l’estany, on vàrem experimentar per insistència de la Margalida la sensació de trobar-nos dins un jardí romà i el dedicat a l’exposició permanent, on vàrem poder observar imatges i peces d’època romana. Vàrem saber, entre altres, que Quint Licini Silvà Granià era un patrici romà d’una de les més grans nissagues de la ciutat romana de Baetulo.

Si aneu a Badalona no deixeu de visitar el Jardí de Quint Licini, segur que us agradarà.

Laura Galán
1r batx. llatí i grec

Persèfone

13 Replies

Persèfone

Arran del comentari de la Bet a “Tempus fugit“, he trenat per a tots vosaltres aquest poema:

PERSÈFONE

És primavera i floreix el narcís,
s’han obert les roselles i el vent
gronxa les tiges dels sembrats.
Persèfone captivada pel brillant
groc de la flor l’olora amb afany.
-No la toquis, no oloris el narcís.
El rei de l’hivern i l’ombra, Plutó,
t’arrastrarà cap als inferns.
Ho sap l’aigua rumorosa
i cada bri d’herba. Ho sap el vent
i tu no ho saps Persèfone?-
Hades amb els seus cavalls alats
porten Persèfone cap a l’avern.
Demèter, deessa dels mil noms
plora la seva filla. Erma la terra
ja no dóna fruits, ni plantes, ni flors.
Només el gra roig de la magrana
torna a Persèfone el record del cel.
Torna a la llum del sol, a la vida,
però una vida compartida
entre la terra i la foscor.

Pepita Castellví

Fes el test!

10 Replies

 Com que tot no ha de ser “empollar” J , de tant en tant convé jugar per aprendre alguna cosa sobre la mitologia dels antics. Observa aquestes dues imatges i fes el test.

 

　 　 　Imatge2

 

 1. Quins detalls fan semblants les dues imatges? (Potser hi ha més d’una resposta correcta)

1.1. Les sanefes dels costats dret i esquerre.

1.2. La distribució de les lletres (no les lletres en si).

1.3. El fons entre el marc i el medalló.

1.4. El que hi ha escrit.

 

2. Quines diferències hi ha entre les dues il·lustracions? (Potser hi ha més d’una resposta correcta)

2.1. Els personatges.

2.2. Les lletres.

2.3. La disposició de conjunt.

2.4. Els quadradets dels vèrtexs.

 

3. Quina mena d’objectes són aquestes imatges? (Només pot haver-hi una resposta correcta per a aquesta pregunta i les següents)

3.1. Són dos embolcalls de llaminadures.

3.2. Són dues monedes, estranyes, però són monedes.

3.3. La il·lustració de la dreta és un segell; l’altra és una moneda.

3.4. Són dos segells per al correu.

 

4. Centrem-nos en la primera il·lustració. Què hi pots llegir?

4.1. “·REPUB·FRANC·” a la línia superior i “·20·C·POSTES·20·C·” a la línia inferior. És francès.

4.2. “·REPUB·FRANC·” a la línia superior i “·20·C·POSTES·20·C·” a la línia inferior. És llatí.

4.3. “·FRANC·REP·” a la línia superior i “·C·20·POSTES·20·C·” a la línia inferior. O és francès o és llatí.

4.4. “·PERUB·CRANF·” a la línia superior i “·30·C·POSTES·30·C·” a la línia inferior. És castellà (d’alguna zona de Perú).

 

5. Ara fixem-nos en la segona imatge. Què s’hi pot llegir?

5.1. “·EDD·GRLNN·” a la línia superior i “·1·DETP·1·” a la línia inferior. És grec.

5.2. No s’hi llegeix res!

5.3. “·ELL·GRAMM·” a la línia superior i “·1·LEPT·1·” a la línia inferior. És rus.

5.4. “·ELL·GRAMM·” a la línia superior i “·1·LEPT·1·” a la línia inferior. És grec.

 

6. Tornem a la primera il·lustració. Què duu al cabell el personatge?

6.1. Un pot de melmelada.

6.2. Agulles d’estendre.

6.3. Espigues i raïm.

6.4. Una caputxa.

 

7. Ara ens ocupem de la segona imatge. Què porta al cap la figura?

7.1. Una caputxa.

7.2. Un barret alat.

7.3. Espigues.

7.4. Un barret frigi.

 

8. Quina d’aquestes afirmacions és certa?

8.1. La il·lustració A representa una divinitat femenina i la B una de masculina.

8.2. Són dues deesses.

8.3. La il·lustració A representa una divinitat masculina i la B una de femenina.

8.4. Són dos déus.

 

9. Quina divinitat olímpica representa la primera il·lustració?

9.1. És Zeus (Júpiter): li veig les plomes de l’àguila.

9.2. És Àrtemis (Diana): no dubto que va de cacera.

9.3. És Afrodita (Venus): l’acompanya un cigne.

9.4. És Demèter (Ceres): duu espigues al cabell.

 

10. Quina deïtat apareix a la segona imatge?

10.1. És Zeus (Júpiter): li veig les plomes de l’àguila.

10.2. És Hermes (Mercuri): porta el barret alat.

10.3. És Hefest (Vulcà): sembla molt i molt lleig.

10.4. És Atena (Minerva): duu un elm inconfusible.

 

Ben aviat trobareu les solucions aquí mateix. I si us interessa el tema, mireu un article que publicarà la revista Auriga el proper febrer de 2010.

  

Sebastián Martínez García

Professor de Grec i Llatí

IES Can Vilumara (L’Hospitalet de Llobregat)