Per a la Teresa, el seu fill ho era tot, com per a qualsevol mare. L’estimava d’una manera digna de ser exemple per a totes les mares del món, que el duia pel bon camí, de manera ferma i amb un munt d’amor alhora. Però el seu amor no va ser suficient com per a aturar el cruel destí que l’aguardava.
En un acte d’imprudència innocent, el pobre noi no s’aturà per a mirar si venia cap cotxe a l’hora de creuar el carrer. Malhauradament, la fortuna no l’acompanyà, doncs el conductor del cotxe que se li apropava semblava més preocupat per poder acabar la seva conversa per mòbil que per poder salvar una vida.
I, potser, per obra del destí, la vida del nen acabà en aquell precís moment, i el seu cos sobrevolà el cotxe sota la mirada atònita del conductor.
La pobra mare, que s’ho mirava des de la distància, arrencà a córrer en l’instant en què fou capaç de reaccionar.
Va abalançar-se sobre el cos del seu fill, plorant desconsoladament i amb una tristor abrumadora i creixent al cor. El conductor va sortir del cotxe, amb el mòbil encara a la mà, i, inútilment, preguntà a la mare com estava el nen.
La mare, conscient de la imprudència del fill, però encara més conscient de la imprudència comesa pel conductor a l’anar parlant per telèfon, va muntar en còlera. S’abalançà sobre ell i començà a colpejar-lo, tal i com va fer Hècuba.
La resta de mares anaren a socórrer el conductor, que estava sent víctima de la fúria de la mare a qui li havia mort el fill.
Entre sirenes i masses de gent expectant, la mare, que estava agafada per les seves amigues, lluitava per controlar la seva fúria i la seva tristor, mentre amenaçava el conductor de que, sigués com sigués, acabaria pagant per la mortal imprudència que havia comès.
Toni Moreno
1r batxillerat de llatí
Des del divendres que el bloc no torna a funcionar! Al final n’hauran de fer una narració de desesperació i tot!
Enhorabona, Toni, per la recreació ovidiana i per haver aconseguit publicar en aquest marasme!
Sabeu quina narració ha adaptat el Toni? Us ha agradat?…
M’agrada molt aquesta història, encara que fa una mica de pena, però aquests accidents poden passar perque molta gent encara no s’acostuma a no parlar pel mòbil mentre es condueix.
No estic segura pero pot ser el mite de Hècuba i Polidor?
Gràcies Lida! Sobretot per la feinada i la paciència per penjar-me la redacció al bloc, que últimament sembla molt difícil!
Doncs si Ana Rosa, és el mite d’Hècuba i Polidor! Personalment és un mite que encara que no sigui dels típics que s’expliquen, m’agrada moltíssim! Encara que sí, trista ho és un bon rato… Gràcies pel comentari!
Toni! Es molt maca la història, ja t’ho vaig dir quan la vaig llegir el dia que ens van donar el control:)
La historia esta basada en el mite la reina Hècuba, filla de Dimes de Frígia i segona esposa del rei de Troia, Príam. Hecuba fa enviar al seu fill petit Polidor a Tràcia per lliurar-lo a ell del seu empresonament com a esclava. Va ser esclava de Odisseu i quan va viatjar a Tràcia junt amb els altres esclaus va descobrir que, el rei Polimedor, que l’havia de cuidar, l’havia mort per quedar-se amb tots els seus bens. Tal injustícia va fer que es volgués venjar. Va treure els ulls al rei i el va matar junt amb els seus dos fills. Hecuba embogí per la seva desgracia, es va convertir en un gos rabiós i en mig del viatge de tornada amb els altres esclaus, la van deixar abandonada en un bosc a la seva sort.
Vale!
Evidentment és una adaptació d’Hècuba i Polidor. La veritat que no se m’hagués acudit fer-la d’aquesta manera, és molt orignal Toni! Si es que ja t’ho dic sempre, que ets un crac 😛 jaja.
Una mica trista la història, però bueno també ho és el mite així que és entenible.
Igual, m’ha semblat molt maca!
Vale
Salve Toni!
Bona adaptació del mite d’Hècuba i Polidor! =) Es tracta d’una història bastant trista i macabra i també és cert que no es sol explicar gaire.
Tens una manera d’expressar-te i de redactar impresionant. El vocabulari que utilitzes, les descripcións, són exel·lents.
Enhorabona Toni!
Valee! 😀