Category Archives: General

Tot invocant la Musa

Ave,

l’altre dia vaig trobar una cançó de hip hop espanyol, Mierda de Kase, que comença amb una invocació a les muses i segueix amb algun llatinisme:

¡Oh! Inmortal Poseidón, el del furioso tridente, a ti me encomiendo en esta difícil empresa, propicia que este velero llegue a buen puerto, permíteme llevar a cabo los designios de Afrodita nacida de las olas, ¡Oh! Calíope, augusta entre las musas, haz florecer el jardín, trae la rima.


Es curiós, oi? Li ho vaig comentar a la Lida i em va dir que busqués obres clàssiques que comencessin amb una invocació a la Musa per tal d’aconseguir la inspiració necessària. Pensava que no me’n sortiria de cap de les maneres; però mireu algunes de les invocacions cèlebres fetes al principi de la Ilíada i de l’Odissea, atribuïdes a Homer, i després el principi dels Treballs i els dies d’Hesíode, representant grec de l’èpica didàctica, i el de l’Eneida del poeta llatí Virgili i comenteu:

Canta, deessa, la còlera funesta d’Aquil·leu el Pelida, la qual provocà innombrables sofriments als aqueus i precipità moltes ànimes esforçades d’herois a l’Hades, i els convertia en pastura dels gossos i menja de les aus. Així la voluntat de Zeus s’acomplia, des que per primer cop s’enfrontaren barallant-se l’Atrida, cap de guerrers, i el diví Aquil·leu.

HOMER, Ilíada, I, 1-7 (trad. J. Alberich)

[youtube]https://youtu.be/MOvVWiDsPWQ[/youtube]

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;

de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;

molts de dolors, el que és ell, pel gran mar partí en el seu ànim,

fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia;

mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,

car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,

els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de L’Altura,

van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.

Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

HOMER, Odissea, I, 10 (trad. C.Riba)

Muses de Pièria, vosaltres que amb els vostres cants doneu la glòria, veniu i canteu Zeus, adreceu un himne de lloança al vostre pare. Ell fa que els homes mortals siguin ignorats o il·lustres, i que per la seva gràcia siguin coneguts o desconeguts. Zeus que trona en el cel i viu en palaus alteroros fa fàcilment fort a qui vol i amb la mateixa facilitat doblega el qui és fort. També li és fàcil de fer petit el que és abundant i fer important el que és desconegut, i amb la mateixa senzillesa redreça allò que és tortuós i castiga els cors orgullosos. Escolta’ns tu, que ens veus i tens cura de nosaltres. Redreça amb la teva justícia les lleis. I que jo pugui explicar la veritat a Perses.

HESÍODE, Treballs i dies, 1-10 (trad. J.Castellanos)

[…] Musa, recorda’m per quina afronta causada al seu numen,

per quin greuge, la reina dels déus un home forçava,

altament pietós, a provar tants de dols, a escometre

tants d’afanys. ¿Poden cabre al cor celeste tals ires?

VIRGILI, Eneida, I, 12-15 (trad. M.Dolç)

Ara que jo ja he anat als orígens de la invocació a la musa en la literatura grega, podríeu ajudar-me a continuar i esmentar en comentari diferents obres de diferents èpoques, cançons, pel·lícules… que comencin amb una invocació; i de la cançó de Kase i de la seva invocació inicial, què n’opineu? Per cert, sabíeu que també hi ha la Musa dels blocs? Sabeu com es diu i com és? (Per cert, la Lida la va obtenir del mateix déu Hermes quan va anar a les VII Jornades de Cultura Clàssica a Sagunt!).

Irena Jagustín

1r de batxillerat grec i llatí

Un record d’Electra

Bé, després de molt de temps de la nostra estada en el “Teatre Nacional de Catalunya” assistint a la representació de  l’obra de Sòfocles Electra i de tenir tot l’honor de parlar amb la Clara Segura, amb el petit recull del material que tenia d’aquell dia junt amb la cançó que canten Electra i Orestes a l’obra, he fet un muntatge explicant, des del meu punt de vista, el que Sòfocles ens intenta dir. El resultat ha estat aquest. Espero que ho gaudiu i que sigueu bons amb les crítiques!

Rebeca Sánchez
1r de batx. Grec

Comparació de menjars: romans i actuals

De la sortida conjunta que vàrem fer amb els alumnes de llatí de quart al mercat de la Boqueria de Barcelona, tres alumnes de Cultura Clàssica de 3r de l’ESO, alumnes de Manel Codina, us volem presentar el nostre treball que vàrem exposar a classe: una comparació entre els aliments i els àpats dels romans i els nostres.

Melany Sors, Jesús Vilar i Julieta Lorenzo
3r Cultura Clàssica

Odisseu, per Pepita Castellví

He llegit amb molt d’entusiasme en El Fil de les Clàssiques que Vicenç Llorca havia publicat Les places d’Ulisses i he seguit els referents clàsssics de la seva obra poètica, segons indica la Margalida, i que el mateix poeta en el Quadern blau diu amb emoció que d’una manera més que encertada; de seguida que tingui el llibre,  llegiré el seu volum de vint-i-cinc anys de poesia. Ara, però,  he pensant en Ulisses, Ulisses que és Odisseu en grec i aquí teniu els meus versos per a tots vosaltres, lectors i lectores d’Aracne fila i fila:

ODISSEU

Eres viatger de tots els vents,

brau guerrer,

ment rebel,

gavina al cel.

Navegues amb el rumb a Ponent

buscant el camí de les estrelles.

Només el mar,

només el blau

de les ones.

i el blanc de les veles del vaixell

que et porta cap a les teves quimeres.

 

Pepita Castellví

L’aventura mai explicada d’Ulisses

Ulisses va albirar la costa d’una illa llunyana després de vint-i-nou dies a la deriva. Un grup de gavines custodiaven les roques de l’espigó, escridassant mentre devoraven els seus festins.

Van desembarcar cap al vespre. Ulisses va veure  un dels seus tripulants allunyat de la resta, observant el bosc que ara es cobria de les ombres nocturnes. Van començar a cuinar les carns de porc i a beure vi per recobrar les forces perdudes durant el viatge. Després de recitar històries i ballar,  van caure rendits, inclús Ulisses que acostuma a dormir amb un ull obert es va prendre la llicència de dormir com un nen petit.

Ella va abandonar el seu amagatall i va sortir en busca de la seva presa; subjectà  un dels tripulants i l’arrossegà fins a la cova del llac. Un crit estrident, procedent del bosc, va despertar-los a tots. Quan es van adonar que hi mancava un d’ells van desenfundar les armes i començaren l’expedició per trobar el seu company. Un altre cop la nit es va precipitar i el bosc quedà en suspens, els aromes de les flors van relaxar els seus muscles, just després de sopar, sense adonar-se’n, ja estaven tots dormits.

Aquest cop ella va decidir endur-se’n tres dels homes d’ Ulisses i un per un els portà a la seva cova. Els crits es pronunciaven un cop rere altre quan  el sol tot just sortia.  Ulisses estava confús perquè va percebre un to estrany en aquell crits. En un  primer moment semblaven de dolor i, quan s’atenuaven, es produïen una mena de rialles perverses.

Els dos homes d’Ulisses i ell mateix seguiren el rastre dels crits sense aturar-se per menjar ni beure durant tot el dia. Un cop arribat el crepuscle va escoltar amb força i claredat la veu del seus companys. Quan la nit va estendre el seu mantell al bosc, el llac que havia quedat amagat ara era el reflex de la llum platejada lunar, entre les heures,e n un forat fosc, brillaven dos punts carmesins.

Ulisses demana als seus dos homes que es quedessin fora i vigilessin el perímetre. Va endinsar-se a la cova subjectant una torxa i observà gravats a les parets de formes grotesques, les mateixes parets de la cova s’anaven escurçant fins al punt que Ulisses va haver d’arrossegar-se fins arribar a aquells dos punts de llum vermella.

Dos ulls brillaven en un racó, envoltats d’un pelatge espès, donaven forma a una bèstia que ara estava reposant en silenci. Tot i això Ulisses tenia el pressentiment que aquells dos ulls l’observaven sense descans i només esperaven el moment oportú per atacar.

Els crits del tripulants inundaren la sala i obligaren Ulisses a refugiar-se rere una roca. La bèstia s’alçà solemnement observant al seu voltant. Una veu xiuxiuejà dolçament i la bèstia va dirigir els seus passos cap a la part més fosca de la cova. Tot d’una la cova s’il·luminà per complet i Ulisses quedà cegat per la llum desbordant.

-Sembla que tenim un nou convidat.

Ulisses quedà paralitzat dos segons; però es va alçar per descobrir el rostre de qui tenia empresonats els seus companys. Poc s’imaginava que podria ser una dona tan bella i imponent qui maquinava els segrestos. Els cabells rossos queien pel seu coll fins al maluc, si la llum era ara encegadora la seva pell superava la blancor de la cova i recorda a Ulisses el reflex de les petxines de la seva terra quan el sol les il·luminava en els dies més clars. Les seves robes daurades la cobrien des de les espatlles fins als turmells però de poc servien ja que Ulisses estava hipnotitzat pel seu contorn. Arribà el moment en què connectaren les seves mirades, els seus ulls vermells petrificaren  Ulisses per complet.

Quan cobra el coneixement va preguntar pels seus companys i ella va respondre suament:

– Si travesses aquesta foscor els trobaràs.

Ulisses desconfia d’aquelles paraules i sobretot se sentia intimidat per aquells ulls, però la lleialtat que l’unia amb el seus companys el va empènyer a donar el primer pas. Els crits s’accentuaven cada cop més; fins i tot,  Ulisses que s’havia enfrontat a ciclops, sirenes i perillosos adversaris ara sentia por i dubtava, però en cap moment oblida  els seus companys i continua endavant.

Quan va veure l’espectacle, queda estupefacte …

Dani Costa
1r de batx. grec
Recreant Les aventures d’Ulisses

Pintura mural a la Magna Celebratio MMX

A la Magna Celebratio MMX em va cridar l’atenció a la Plaça Assemblea de Catalunya un ofici, el pictor imaginarius. Es podia contemplar in situ la feina i l’explicació del pictor, un artista que preparava el mur i feia filigranes i dibuixos que decoraven les cases dels patricis o els grans edificis públics romans. En aquest cas era l’excel·lent treball de  MVarte. Acabem de veure el tema de la decoració i de la pintura mural romana a classe i heu fet amb molt d’èxit una pila d’exercicis Hot Potatoes al vostre Fil Moodle de llatí.
Tot i que ja podem gaudir dels Ludi Romani i de l’espectacle de titelles romanes, encara no tenim enllestit el nostre muntatge audiovisual de l’Arquitectura Baetulonense ni De laboribus (tret dels edicions anteriors textrina, macellum et pistor, gemmarius…) per tant m’ha semblat molt interessant donar-vos a conèixer aquí aquest excel·lent i pacient muntatge de demostració en viu i explicació del procés de la pintura mural romana al fresc, segons la tècnica de Vitruvi, d’Emma Zahonero i de Jesús Mendiola:

“Magna celebratio: Gratias omnibus agimus”

He confeccionat un petit muntatge per tal que tots poguem recordar les estones que vam passar jugant “a romans” a Badalona. També voldria deixar constància del procés que ha permès la filmació d’aquestes imatges i les persones que ho han fet possible.

Tot comença amb l’empenta del Jaume, de 2n de batxillerat, que, en haver-ho fet l’any passat, va encomanar a la seva professora, la Núria, i a les seves companyes de classe les ganes de participar en l’organització dels Ludi Romani de la Magna celebratio MMX. Poca insistència va ser necessària per convèncer-me també a mi, que de seguida ho vaig proposar a l’alumnat de primer. Convençuts igualment alguns alumnes de 4t, la maquinària es va posar en marxa i va tirar endavant gràcies a la bona disposició de la Núria i la Clara del Museu de Badalona, que ens van guiar i orientar per tal que el nostre “bateig romà” fos exitós.

El professor de tecnologia JAM, sempre disposat a col·laborar, s’hi va afegir a última hora i la seva ajuda ha estat inestimable. Cal dir que donava les instruccions sobre la numeració romana molt millor que nosaltres!

Professors i alumnes que ens van visitar i van portar fills, germans, nebots, a jugar amb nosaltres també poden considerar-se peces claus de l’activitat.

A TOTS, GRÀCIES!

Malgrat el caràcter lúdic (ara ja sabeu d’on ve aquest mot) del muntatge, us el plantejo com un exercici de traducció, ja que està íntegrament en llatí.

Traduïu-lo imatge per imatge i allà on no arribi el vostre vocabulari, utilitzeu la vostra capacitat deductiva!

TERESA

 

“Ludi Romani” a la Magna Celebratio MMX

Aracne fila i fila ha participat de ple en el taller de Ludi Romani de la Magna Celebratio MMX, el festival romà de Badalona,  durant els dies 24 i 25 d’abril. L’institut Isaac Albéniz amb la seva professora de llatí i de grec i alhora coordinadora Pedagògica, Teresa Devesaens va engrescar per donar a conèixer els jocs romans als nens i les nenes que s’hi acostessin. De l’institut Cristòfol Ferrer hi varen participar activament i vestides de romanes la Bet Rosell de quart de l’ESO i la Núria Yela de primer de batxillerat; de l’Isaac Albéniz, alumnes de quart de llatí, i de llatí i de grec del batxillerat humanístic.

Des del Museu de Badalona, ens varen passar la informació extreta del dossier Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Juguem com jugaven les nenes i els nens de l’època romana, Tarragona 2001 ja que el material era del Cda de Tarragona, però si aneu a “Jocs romans per a acabar l’ESO!” de El Fil de les Clàssiques hi trobareu més informació,a més de Ludus ¿Cómo jugar como los antiguos romanos? Áurea Clásicas 2004  de Fernando Lillo Redonet i la guia didàctica dels jocs dels Ludi Saguntini, un exemple a seguir. Esperem que en la propera Magna Celebratio es dediqui el divendres a la participació de les escoles i els instituts dels voltants, perquè són el futur del país i els encarregats de preservar-ne els béns culturals. 

Aquí us deixem un reportatge del taller de Ludi Romani que alhora va servir per contribuir a la bona pràctica compartida entre els dos centres que vàrem encetar amb la trobada presencial al Parc del Laberint d’Horta a principis de curs; però abans voldríem agrair la gentilesa del compositor Nini que ens regala la seva músiva original “Turbante” com a melodia i l’amabilitat del Museu de Badalona per confiar en joves per portar a terme aquest taller de jocs romans en el marc de la Magna Celebratio, així com al Camp d’aprenentatge de Tarragona per deixar-nos el seu bagul de jocs. L’enhorabona a tots i a totes que heu fet possible una Magna Celebratio de somni!