Category Archives: General

Aracne ens fa dos anyets!

Feliciter, aràcnids i aràcnides!

Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys, aràcnids i aràcnides, alumnes, col·laboradors i companys! Tot just avui celebrem el segon aniversari! Sembla que Aracne sempre hagi format part de les meves classes i tot just el vaig obrir un 15 de setembre de l’any 2008 per als meus alumnes de llatí, de grec i de cultura clàssica de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, tot convidant-los a compartir-lo amb altres estudiants, professors i enamorats del món clàssic d’arreu. Dos anys després ja no sé què més puc demanar! En els meus millors somnis, mai no m’hagués pogut arribar a imaginar el que és avui Aracne! Moltíssimes gràcies a tots i totes que cada dia ho feu possible! Moltíssimes gràcies a Xtecblocs que sempre ens acaben concedint el que demanem, ja sigui escriure en grec, més espai o que alumnes i col·laboradors del centre i de fora del centre puguin editar els seus propis articles.

Aracne fila i fila avui fa dos anys, no ha fet vacances ni durant l’estiu!, i a hores d’ara llegiu l’article que fa 654, hem fet entre tots 5421 comentaris i s’han rebut 34.040 visites ; hem gaudit del centaure d’or 2009 de Chiron, de ser finalistes a Edublogs i de ser bloc guanyador de centre a La Mostra 2010, organitzada pel Departament d’educació,….

 

Jo només puc dir MOLTES GRÀCIES. Depèn de tots vosaltres, alumnes de l’institut Cristòfol Ferrer i alumnes de l’ Isaac Albéniz, alumnes i professors d’arreu, col·laboradors i col·laboradores, que la nostra teranyina clàssica es vagi fent més grossa i més gruixuda i que aquest nostre projecte educatiu de pràctica compartida es mantingui en el temps.

És curiós que el nostre primer article fou Lletres gregues arreu i que celebrem el segon aniversari amb aquest encantador projecte de Chiron: LA MIRADA GRIEGA. Us hi afegiu també?
FELICITER!

2.500 anys després de la batalla de Marató

Avui se celebren els 2.500 anys de la fi de la batalla de Marató (a El Fil de les Clàssiques teniu un magnífic documental històric). Sabeu què va suposar per a occident? Per què en l’actualitat hi ha una prova esportiva que es diu marató?…

Gaby

De gustibus non disputandum

L’escultor català Antoni Miralda exposa fins al 17 d’octubre al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid dins l’espai recentment reobert Palau Velázquez del Retiro, i m’ha cridat l’atenció el títol de la seva retrospectiva, De gustibus non disputandum. Per què un artista tan provocador ha triat el llatí? Em podeu donar, aràcnids i aràcnides, un cop de mà: coneixeu una altra frase llatina semblant? Com serien les equivalents en català, castellà…? Per què creieu que utilitza precisament aquesta dita llatina? Per què la periodista que li va fer aquesta entrevista publicada a El País no en fa cap esment?…

 

Maria

Els grecs potser foren els primers en veure el cometa Halley

 Aristòtil va escriure en la seva obra Meteorològica el fenomen tot dient que a la mateixa hora que va caure un gran meteorit en el nord de Grècia entre els anys 468 i 466 aC es veia un cometa per l’oest.  Els investigadors de la Universidad Brigham Young (Utah, EE.UU), el filòsof Daniel Graham i l’astrònom Eric Hintz, ho han atribuït al pas del cometa Halley a causa de les dates, de la trajectòria descrita, de la magnitud i del temps que va ser visible, uns 72 dies, i han reconstruït la possible trajectòria del Cometa per tal de veure si coincidia amb les observacions antigues, i els resultats són similars i així ho han publicat a la revista Journal of Cosmology encara que assumeixen que és difícil demostrar-ho. Això sí, diuen que els albiraments de cometes grans són rars, de manera que el Halley és un “candidat ferm”. Les dates, tanmateix, són molt discutides perquè les diverses ciutats estat feien servir el seu propi calendari.

De ser cert, els grecs haurien vist primer, tres òrbites abans que els xinesos que el van veure passar el 240 aC, el cometa Halley que passa al voltant del Sol cada 74  i 79 anys i que porta el nom de l’astrònom britànic Edmund Halley que el 1705  va determinar per primera vegada que una gran resplendor vista el 1682 era en realitat un cometa periòdic i va calcular que tornaria el 1757. L’encert va ser espectacular, ja que només va fallar per un any, però el reconeixement  va ser pòstum perquè el científic no va poder tornar a veure el pas del seu cometa.

Desitjo que el 2061 quan el cometa Halley es torni apropar a la Terra el pogueu veure! Mentrestant, em podria dir què vol dir el mot cometa i quin és el seu origen?

Xisco

Mallorca

Ara va de déus grecs!

ELS DÉUS

Dotze n’hi havia a Grècia

Entre déus i deesses

Cadascun amb la seva eina es dedica a la feina:

Zeus, amb el llamp i el tro, és el més poderós

Hera, amb la diadema i el paó reial, és la seva esposa

Posidó, amb el trident que remou les onades, és el déu del mar

Hades, amb el gos Cèrber de tres caps, és el déu del món que hi ha sota terra.

Demèter, amb les espigues de blat, és la deessa de la agricultura

Hefest, amb l’enclusa i el martell, és el que fa les armes dels herois

Atena, amb el mussol i l’olivera, és la més intel·ligent

Ares, amb l’escut, l’espasa i el casc, és el déu de la guerra

Afrodita, amb la poma i la petxina, és la deessa de l’amor

Àrtemis, amb les fletxes i la lluna, és caçadora

Apol·lo, amb la lira i el llorer, és el déu de la música

Hermes, amb les sandàlies i el barret amb ales, és el missatger dels déus

I tots junts a l’Olimp amb bona companyia prenen nèctar i ambrosia.

Neus Jordi

I Vinalia Rustica a la Cella Vinaria

Diumenge passat vaig anar a la Vinalia Rustica com heu vist a El Fil de les Clàssiques i m’ho vaig passar d’allò més bé amb les recreacions del món romà. Si us la vàreu perdre aquí teniu la notícia a la televisió m1.

Què us ha semblat la crònica?

Valèria
Primària

“Heri dicebamus…”

Tempus fugit irreparabile… Semblava ahir que acabava el curs i ja hi tornem a ser. El parèntesi estival produeix una sensació d’oblit, de letargia, de què costa sortir. Hom diria que tot el que vau estudiar el curs passat s’ha esborrat, que no recordeu res del que sabíeu, gairebé ni del que éreu i fèieu a l’institut. Els profes, aquells estranys que caldrà retrobar, intentarem ajudar-vos a començar un nou curs, una setmana abans, això sí. Dura lex, sed lex!


Recordeu qui éreu fa dos cursos? I el que vau escriure l’any passat en una prova d’examen en què us demanava donar consells a l’alumnat que faria 4t l’any següent? Seríeu capaços de reconèixer quin d’aquests petits fragments pertanyia al vostre text?

  • Jo us aconsello fer Llatí l’any que ve. Espero que us ho treieu cum laude. Seria una alegria.
  • Espero que tinguin fortuna secunda aquells que l’any vinent faran Llatí. Us aconsello  portar bé aquesta asignatura, que practiqueu: Nulla dies sine linea!
  • He de dir, in situ, que aquest curs és molt dur, així que us aconsello que us apliqueu si no voleu repetir ad kalendas graecas.
  • Aquesta assignatura necessita hores de dedicació i pràctica i no només dintre de l’institut, sinó també extra muros.
  • És important peguntar-se a un mateix Quo vadis?” i si el que fas et porta on vols estar demà. Així que sobretot, comenceu bé i acabeu millor, amb esforç i dedicació ab ovo usque ad mala.
  • El primer que notareu és que els professors van manu militari, ja que voldran treure el millor de vosaltres i que aproveu.
  • Encara que la gramàtica no t’agradi i tinguis els apunts a la carpeta fets un mare magnum, aplica’t, és divertit.
  • Potser us faran fer molts exercicis al temps que us diuen: Nulla dies sine linea.
  • Sobretot us diria: Vade retro les temptacions, és a dir, copiar-se, fer-se “xuletes”,… perquè no serveixen per a res. El que sí que serveix és concentrar-se i treballar, és a dir l’ora et labora.
  • Si alguna vegada us sentiu malament, Cave canem!, de vegades les persones poden convertir-se en autèntics gossos, però heu de continuar endavant.
  • No us espanteu, heu d’estar segurs de vosaltres mateixos i dir Veni, vidi, vici.
  • Per acabar, només us vull dir Carpe diem, disfruteu i apreneu molt amb un somriure cada dia a la cara.

Veieu com n’éreu d’aplicats i treballadors el curs passat? Espero que aquest ho continueu sent (o ho comenceu a ser) i que recordeu tants llatinismes i expressions llatines com aleshores. En fi, desitjo que aquest estiu hagueu posat en pràctica aquell tòpic horacià del Carpe diem que tant us agrada!

Serveixi també aquest article com a benvinguda per a l’alumnat de 4t i 1r de batxillerat que us incorporeu aquest any al bloc, tant a Premià com a Badalona, com als altres instituts que participen a l’Aracne. Heu entès tot el que deien els experts clàssics de Badalona? Hi ha algun llatinisme que no coneixíeu i us ha vingut de nou?

TERESA

Diada d’Estellés: Les acaballes de Catul

 

Les acaballes de Catul

IX

El teu car fill, un mamonet encara,
s’ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.
Hem acabat la nostra febril feina,
i en jeure, nus, escampats sobre el llit,
per aquell son suavíssim que ens pren,
el tendre fill de les teues entranyes,
que tinc motius per dir-li fill de puta,
ha començat a cridar i jugar,
pujant al teu amorosíssim cos,
caient, feroç, des de la doble alçària
dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.
Encara més, se m’ha pujat a mi
i ha descobert la meua artilleria.
Li he deixat fer tot allò que ha volgut,
no amb sentiments, precisament, de pare,
sinó, més bé, de Tiberi, segons
ha repetit Suetoni, el cabró.
….

M’he masturbat avui mirant el cos
des del meu llit d’una jove a la platja:
he retornat a la meua infantesa
d’albercoquers i de dacasars furtius.
He estat feliç, immensament feliç.
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos,
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d’adelerada gràcia.
Molt l’he estimat, molt més l’he desitjat.
En arribar aquell delit suprem,
el goig darrer, he sentit caure espès,
en gotes grans i calentes l’esperma.
No he lamentat el que he fet: contemplava,
amable, el cos, dura imatge invencible,
i he retornat, amb l’altra mà, al meu acte.

Vicent Andrés Estellés

 

Amb aquests versos eròtics de Vicent Andrés Estellés vull retre homenatge al poeta de Burjassot, a l’Horta valenciana, nascut el 4 de setembre de 1924  i traspassat a València el 27 de març de 1993.  Josep Lozano va tenir la idea de dedicar-li el 4 de setembre de cada any, el dia del seu naixement. Esperem que sigui una festa que acabi arrelant en què es tingui ben present una de les figures més destacades de les nostres lletres.

Per què aquests versos d’Estellés a Aracne? Quina influència de la poesia eròtica romana hi veieu? A quins personatges fa referència? Com explicaríeu el títol Les acaballes de Catul? Què en sabeu de Catul i quins apunts hem fet entre tots tant a El Fil de les Clàssiques com a Aracne fila i fila? Per què creieu que Vicent Andrés Estellés és anomenat el Príap de Burjassot?  No us perdeu El món clàssic en Estellés i comenteu les preguntes proposades?

 

Martin T.

Nom de lletra grega per a…

Mireu quina coseta! A veure si endevineu quin nom de lletra grega li he posat? S’hi representa virtualment la majúscula i la minúscula. S’hi hagués estat un gos li hagués posat Argo, oi que sabeu per què? Però ha nascut gosseta i el rap de les lletres gregues del Deka m’ha ajudat a posar-li nom. Ja sabeu el nom de les lletres gregues? les majúscules i les minúscules?

Que tingueu un bon curs!

Valèria

5è Primària