Urbem Romanam, vídeo fet per la Sofia, alumna de Llatí de l’Araceli de La Miranda ens servirà per apropar-nos a l’urbanisme de la ciutat de Roma en particular i de les ciutats romanes en general i alhora ens permetrà comparar-lo amb la seva pervivència en l’actualitat.
Category Archives: Cultura Clàssica 4t
Ὁ Δικαιόπολις
Les alumnes de l’Araceli de la Miranda School no només ens han enviat els seus treballs de confinament sobre el rei Minos de Creta o la indumentària a l’antiga Grècia sinó que ara ja s’atreveixen amb el grec, no us perdeu Ὁ Δικαιόπολις de la Claudia:
La indumentària grega clàssica
A La Miranda els alumnes aprofiten molt bé el confinament! Voleu saber com vestien els grecs i les gregues a l’època clàssica?
Minos, rei de Creta
Alumnes de l’Araceli de La Miranda School aprofiten el confinament per il·lustrar-nos sobre Minos, el rei de Creta.
Qui era Minos?
Quina relació té amb l’època minoica?…
“La còlera d’Aquil·les” en confinament
Els alumnes de quart de l’ESO de Cultura Clàssica de l’IPM durant el període de confinament per la Covid-19 llegeixen, amb l’ajut de la guia de lectura del final del llibre, La còlera d’Aquil·les i fan, després de deixar-ne la seva valoració aquí, les propostes de lectura, entre les quals hi ha la pervivència en el lèxic, en el cinema (Diferències i similituds entre “Troia” de Wolfgang Petersen i “La còlera d’Aquil·les”), o bé a TikTok.
Aquí teniu el challenge Kahoot La còlera d’Aquil·les, obert fins a finals de maig. Us animeu a participar-hi!
La Clàudia ens ha enviat aquest booktràiler per animar-vos a la lectura de La còlera d’Aquil·les:
Aquest és el booktràiler de la Núria:
Aquest és el de la Judith:
Aquest és el de l’Emma:
Bona lectura! Espero amb candeletes les vostres propostes i la vostra participació al challenge.
Un día en Pompeya de Fernando Lillo
Llegiu-ne un fragment i de ben segur us agradarà!
vid. “Si Pompeya no existiese, no sabríamos cómo fue la vida cotidiana de los romanos” en el blog del seu autor, el company Fernando Lillo.
Cómo era la vida cotidiana en Pompeya
Si todavía no tienes el libro de @LilloRedonet, ¿a qué esperas? pic.twitter.com/NHDdt7xLwF
— Ana Ovando (@voxgraeca) March 1, 2020
Recuperen un centenar d’àmfores plenes d’oli, vi i gàrum d’un vaixell romà trobat aquest estiu a Palma
Arran de la descoberta d’un vaixell romà per un bussejador a começament d’estiu a Palma, entre Can Pastilla i S’Arenal, durant el mes de juliol, s’ha fet una intervenció arqueològica d’urgència i s’han recuperat un centenar d’àmfores plenes i precintades per assegurar-ne la conservació. Els arqueòlegs subaquàtics del Consell amb l’ajuda de l’armada n’han fet l’extracció amb una mànega de succió que ha retirat la sorra acumulada sobre les restes.
- Àmfores romanes trobades a Can Pastilla, estiu de 2019. Foto: Consell de Mallorca
- Àmfores del derelicte de Can Pastilla, estiu 2019. Foto: Consell de Mallorca
L’embarcació, de la segona meitat del segle III dC, havia sortit d’algun port del sud de la península Ibèrica en direcció, molt probablement, a Roma. La nau transportava un carregament bastant heterogeni de productes com ara oli, vi i gàrum, la procedència dels quals també sembla que era diversa.

Àmfores dins un vaixell romà trobat a Palma
Foto: Consell de Mallorca
L’excel·lent estat de conservació de les restes arqueològiques assenyalen que no es tractaria d’un naufragi violent provocat per un fort temporal, ja que les àmfores d’aquest vaixell estaven perfectament col·locades al celler. Les primeres hipòtesis apunten que fa uns 1.700 anys es va produir una via d’aigua a la barca provocada per una mala maniobra o, fins i tot, que un cop de mar per damunt la coberta va ocasionar un enfonsament ràpid de la nau.
Sota el mar ara queda l’estructura d’aquesta embarcació del Baix Imperi esperant una nova operació de rescat. Als laboratoris hauran d’obrir les àmfores que ara són a les piscines dins un procés de dessalinització als dipòsits del Museu de Mallorca a Son Tous i examinar-ne el contingut per saber què portaven i quina era la seva procedència.
El material arqueològic recuperat formarà part en un futur del fons del Museu de Mallorca. És un dels derelictes més ben conservats de tota la Mediterrània.

Casc del vaixell romà de Palma. Foto: Consell de Mallorca
Per què volem estudiar grec?
Avui dia, encara conservem una gran part de la cultura grega en nosaltres i la nostra societat. Durant tota la història, pintors, pensadors, arquitectes i, en general, tota classe d’artistes, han utilitzat com a model tot el que ens van deixar els grecs, tant en els mites, com en els llibres, la seva forma de fer art, els seus filòsofs, la seva forma de pensar, i fins i tot la seva manera de viure en societat. Inclús la nostra democràcia no es tan nostra, sinó que ells en van ser els creadors.
L’època clàssica ha marcat un abans i un després en l’evolució de la humanitat. Per exemple, van ser els primers en plantejar-se d’on venim, què fem aquí, i a raonar el per què de tot. Han aportat conceptes dins de l’àmbit de la biologia, la geografia, la filosofia, la física, la música, el teatre, la medicina, etc.
Si no fos per ells, el curs de la nostra història hauria estat totalment diferent, ens han canviat, i han inspirat a milers de persones a l’hora d’actuar d’una forma o d’una altra. No hem de perdre consciència d’això, no hem d’oblidar d’on venim, quines són les nostres arrels, i hem de donar les gràcies a la civilització grega per tot allò que ens han transmès generació rere generació.
Per tot això i més, volem estudiar grec!
Lola
2n Batxillerat Humanístic
Body Art “Medusa”
Em reconeixeu?
Antonella
1r Història de l’Art
Dia Mundial d’Europa en llatí
Avui, en honor al Dia Mundial d’Europa, a l’escola Aula també hem cantat “l’Himne de l’Alegria” en llatí a classe, acompanyat d’una guitarra i un banjo. També hem comparat adaptacions en diverses llengües com a activitat plurilingüe.
Montse Bastons
Escola Aula