Mireu quina sorpresa em vaig trobar dissatbe al centre comercial Glòries. Què me’n dieu? Recordeu un altre article de publicitat de Fast food relacionada amb el món clàssic? Podeu deixar un comentari amb l’enllaç?
Carla Asensio
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Mireu quina tira còmica he trobat. M’ha semblat interessant.
Qui me’n comenta els referents clàssics i la seva relació amb els esdeveniments recents que pretèn criticar?
Andrea Sala
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Avui he fet un volt per la Serralada de Marina. He visitat el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que els primers diumenges de cada més ofereix visites guiades, he pujat fins a la creu de Montigalà i he menjat cargols a la Font de l’Alzina. I vosaltres direu, i tot això per què ens ho explica, la Teresa. Doncs perquè, com sempre, si anem amb els ulls ben oberts, les sorpreses clàssiques ens esperen a cada cantonada.
En primer lloc, he de dir que al monestir, concretament a la part noble, que actualment és la seu de la institució Catalunya-Amèrica de Badalona i que havia allotjat personatges il·lustres com Cristòfol Colom o els Reis Catòlics, es conserven dos antics mil·liaris romans reconvertits en creu de terme. Recordeu què són els mil·liaris? En quin altre lloc en vaig trobar un, segons vaig explicar en un article publicat aquest estiu?
Fins aquí, res d’estrany, ja és ben sabut que les construccions romàniques sovint aprofiten atics elements arquitectònics o urbanístics d’època romana. La veritable sorpresa ha arribat quan, cansada i afamada, he baixat de la creu de Montigalà i m’he trobat, de sobte, amb aquest indicador:
Seguint aquest carrer tan “sensual”, he arribat a una urbanització i he desembocat al següent carrer:
No pot ser, he pensat, deu ser casualitat. Però moguda per la curiositat he buscat pels carrers adjacents i he vist que la conclusio era inequívoca. Em trobava a l’Olimp, a l’Olimp femení en plena Badalona!
On eren els déus masculins? No ho sé, potser a l’altra banda del carrer, però estava cansada i tenia gana i per molta curiositat intel·lectual que tingui la ment, el cos de vegades mana. Un altre dia buscaré Apol·lo i companyia. O m’hi ajudareu vosaltres?
Vegeu Clàssiques a Badalona en un mapa més gran
Perquè pugueu col·laborar-hi he creat aquest Google maps on podreu ubicar totes les petjades clàssiques que heu trobat i trobareu per Badalona.
TERESA
Aquí teniu el treball personal del Carlos Cuevas, on es combina la passió pel futbol i la recerca dels orígens de la necessitat humana de cercar una fugida a les dificultats de la vida, en aquest cas, a través de l’esport.
[Si voleu visionar-lo còmodament, cliqueu aquí]
Ave discipuli discipulaeque!
L’altre dia, mentre escoltava amb la meva mare un disc a l’equip de música, una de les cançons em va cridar l’atenció. La curiositat va fer que busqués el nom de la cançó al llibret del disc: Cursum Perficio.
La cantant es diu Enya i el disc “Water mark”. La cançó és preciosa i està completament en llatí. He buscat la lletra al mateix llibret, hi ha paraules que ja hem treballat i m’ha fet molta il·lusió veure que ja vaig entenent algunes coses. La frase que més m’agrada: post nubila, Phoebus.La veritat és que la cantant té un estil molt personal de “New Age” i recomano la seva música a tots, de fet, potser a algú li sona, ja que va participar a la banda sonora d’El Senyor dels Anells.
Aquesta érs la lletra de la cançó, a veure qui s’atreveix a traduir-la:
Cursum perficio
Cursum perficio (4)
Verbum sapienti (eo plus cupiunt)
Verbum sapienti
Quo plus habent} eo plus cupiunt
Verbum sapienti
Quo plus habent} eo plus cupiunt
Post nubila, Phoebus (3)
Quo plus habent, eo plus cupiunt (3)
Post nubila, Phoebus (6)
Iternum (3)
Enya canta en gaèlic i, aquesta cançó en llatí, que pot semblar un himne catòlic, està inspirada en una escriptura de la porta de l’última casa on va viure Marilyn Monroe. La naturalesa modesta de la Marilyn i els seus gustos simples la van fer decidir-se per una casa on establir-se amb trenta-cinc anys. Aquesta hisenda colonial espanyola simbolitza els somnis no realitzats de la noia i de la seva vida sense acabar.
I és que poc després de trobar-se el seu cadàver, el 5 d’agost de 1962, es va descobrir una inscripció en llatí, grabada en una rajola de marbre a l’entrada principal de la casa: Cursum Perficio (Acabo el camí), que vindría a ser com: “el meu camí acaba aquí” o “ camí complert”.
Es va publicar un llibre per Gary Vitacco-Robles anomenat “Cursum Perficio: Brentwood de Marilyn Monroe Hacienda”, on hi ha il·lustracions i fotografies de la casa per dins, amb explicacions de com va ser la rutina de l’actriu durant el temps que va estars-hi.
Espero que us hagi semblat interessant! Si és aixi, trobareu més informació aquí.
Vale!
Sara Cañizares
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Hola, recordeu l’excursió al parc del Laberint? Doncs a que no sabeu qui van utilitzar els decorats que ofereix aquest lloc per gravar-hi un “videoclip” (si és que se’n pot dir així)????
LA RUÏNOSA GRATANDÓS
Suposo que no fa falta explicar qui és aquesta mossa, però per als despistats o als que tinguin mala memòria els recordaré que és la personatge del Club Súper Tres que era dolenta i sempre ens criticava perquè ens agradava el Club Súper Tres i ens deia “Petits Energúmens”. Recordeu el Petri, la Noti, el Tomàtic, el Megazero, el guant?….
Recordeu aquell club del que érem socis, a qui donaven carnets per poder tenir descomptes a llocs com el Tibidabo, al museu de la Ciència (ara conegut com Cosmocaixa), a Port Aventura(…), i anàvem a les festes dels Súpers, i quan acabava l’escola anàvem corrents a casa per veure com començava, amb totes les sèries com Bola de Drac, Dr. Slump, Sailor Moon, Sakura, Detectiu Conan, Enigma, Azuqui, Teletubbies, Ranma, Doraemon, Yu Yu Hakusho (…)
Bé, ara ja sense més miraments… us deixo amb la Gran RUÏNOSA GRATANDÓS (el parc del laberint es veu quan comença a cantar, al minut 1:10 aproximadament).
<
Andrea Sala
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
He batejat així aquest article perquè, anant al Google i posant “Aracne fila i fila” al buscador per anar a la pàgina i comentar els articles que expliquem a classe, he pensat per què devien haver posat aquest nom al bloc i hi he pogut trobar una relació (com bé se’ns mostra en la Presentació).
Un bloc es constitueix per posts i, en absència d’aquests, el bloc no és viu. Llavors el bloc està “viu” perquè el filem amb cada post que hi pengem, com l’aranya que va acabar sent Aracne.
A continuació teniu el mite.
Arancne, filla d’Idmó, un tintorer, era una jove molt famosa per tenir gran habilitat per al teixit i el brodat. Explica la llegenda que fins a les nimfes del camp acudien per admirar els seus bells treballs en tals arts. Tant va arribar a créixer el seu prestigi i popularitat que es creia que era deixeble d’Atena (deessa de la saviesa i i de les filadores).
Aracne era molt espabilada i bella, però tenia un gran defecte: era massa orgullosa. Ella volia que el seu art fós gran pel seu propi mèrit i no volia deure-li les seves habilitats i triomfs a ningú. Per això, en un moment d’inconsciència, va reptar la deessa, que, per descomptat, va acceptar el repte. Primer, se li va aparèixer a la jove en forma d’anciana, li va advertir que es comportés millor amb la deessa i li va aconsellar modèstia. Ella, orgullosa i insolent va desobeïr els consells de l’anciana i li va respondre amb insults. Atena va muntar en còlera, es va descobrir davant l’agosarada joveneta i el repte es va iniciar.
En el tapís de la deessa, màgicament brodat, es veien els dotze déus principals de l’Olimp en tota la seva grandesa i majestat. A més, per advertir a la noia, va mostrar quatre episodis exemplificant les terribles derrotes que sofrien els humans que desafiaven els déus.
Per la seva banda, Aracne va representar els enamoraments deshonorables dels déus (Zeus i Europa, Zeus i Dànae, entre d’altres). L’obra era perfecta, però Atena, de la còlera que li va agafar per l’insult fet als déus, va prendre la seva llança, va trencar el meravellós tapís i va donar un cop a la jove. Aquesta, sense comprendre, es va sentir totalment humiliada i deshonorada i acabà embojint i penjant-se. Tot i això, Atena no va permetre que morís, sinó que la va convertir en una aranya, perquè continués teixint in aeternum.
Un cop llegit aquest mite, algú em podria dir quins sóns els dotze déus principals de l’Olimp i algun exemple dels càstigs que rebien aquelles persones que gosaven reptar els déus i les deesses?
Mar Morillo
1r Batxillerat INS Isaac Albéniz
Abans d’afrontar la lectura d’un text literari, sempre és aconsellable conèixer les característiques i la peripècia vital del seu autor, no per un afany de sensacionalisme o de tafaneria, sinó perquè és un pas clau per copsar el sentit final de la seva obra. Us invito, doncs, abans d’enfrontar-vos a una tragèdia del gran Eurípides, a visionar aquest reportatge i respondre les preguntes que segueixen. Darrere les mans que van compondre Medea, la tragèdia que llegireu els de primer de grec de l’Albéniz, hi ha un home, en el cas d’Eurípides, amb una personalitat polèmica.
Visualitza el vídeo del minut 28:15 al 35:00 i comenta les qüestions següents:
Per completar aquest exercici de preparació de la lectura, llegeix la història de Jàson i els Argonautes al web de Sebastià Giralt, al final del qual hi ha un enllaç a la pàgina d’Eurípides que us pot ajudar a entendre el seu estil i la seva tècnica tràgica.
Sort i que vagi de gust! Després de la contenció i submissió que heu conegut en la vida quotidiana de la dona grega, la tragèdia Medea us proporcionarà una bona dosi de passió descarnada portada a l’extrem. Aquí teniu un tastet de les sentències que hi trobareu en boca de la protagonista, reflexioneu-hi perquè no tenen pèrdua…
De tot el que té vida al món, i un pensament,
les dones som la planta que més pena fa. […]
I diuen que nosaltres fem sense perill
la vida a casa i que ells es baten llança al puny.
Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut
en línia tres vegades que una parir.
EURÍPIDES, Medea (Traducció de Carles Riba)
Jo no he estat a la guerra, però sí he parit, i us asseguro que estic amb Medea…
TERESA
|
Any: |
|
||
|
Duració: |
|
||
|
País: |
|
||
|
Director: |
|||
|
Guió: |
Joseph L. Mankiewicz, Ranald MacDougall, Sidney Buchman |
||
|
Música: |
Alex North |
||
|
Fotografia: |
Leon Shamroy |
||
|
Distribució: |
Elizabeth Taylor, Richard Burton, Rex Harrison, Pamela Brown, George Cole, Hume Cronyn, Cesare Danova, Kenneth Haigh, Roddy McDowall, Martin Landau, Robert Stephens |
||
|
Productora: |
20th-Century-Fox
|
L’argument de la pel·lícula tracta sobre la història de la reina més famosa d’Egipte al llarg de tot el temps. Com a filla del faraó Ptolemeu XII, Cleòpatra es va convertir en reina a la mort del seu pare. Es casà amb el seu germà Ptolemeu XIII, que aleshores tenia uns deu anys. Desitjava restaurar la grandesa d’Egipte però una rivalitat l’enfrontà al seu germà i es refugià a Síria.
Juli Cèsar (Rex Harrison) s’apoderà del palau de Ptolemeu XIII. Cleòpatra va tornar i el va seduir perquè l’ajudés a reconquerir el seu poder. Tingueren un fill, Cesarió, i visqueren a Roma fins que Cèsar va ser assassinat.
Després Cleòpatra es va convertir en esposa del general Marc Antoni (Richard Burton). El general Octavi va lluitar contra Marc Antoni i el derrotà. Marc Antoni es va suïcidar i Cleòpatra es va deixar mossegar per una serp i també va morir. El general Octavi va matar Cesarió i es va convertir en Emperador de Roma.
Amb un pressupost de tres milions de dòlars, Cleopatra s’ha convertit al llarg del temps en una pel·lícula veritablement famosa per la seva posició entre les tres pel·lícules més cares del món. Tenia una decoració molt àmplia i el vestuari era molt abundant. Aquesta filmació va començar a Londres l’any 1960. Elisabeth Taylor va acordar cobrar un milió de dòlars per interpretar el paper de Cleòpatra, però després va pujar a la quantitat de set milions de dòlars a causa dels retards que va haver-hi a l’hora de fer la pel·lícula. No creieu que és una bestiesa? Tot i així, l’actriu després va afirmar que aquella quantitat de diners la va demanar al director de la pel·lícula irònicament i aquest s’ho va prendre seriosament.
Al principi de la gravació, l’actriu i protagonista de la pel·lícula va començar a posar-se malalta durant un dels rodatges i va ser intervinguda d’urgències d’una traqueotomia. Per sort, els metges especialistes li van salvar la vida. La cicatriu de la intervenció es por observar en algunes escenes de la pel·lícula.
Com que la gravació va ser accelerada pels inconvenients que hi va haver, van portar el rodatge cap a Roma. L’actriu va compartir rodatge amb Richard Burton, que després va donar lloc a una relació finalment trencada. El fet que la maquíssima Elizabeth Taylor estés casada durant el rodatge de la pel·lícula va suposar tot un escàndol el seu romanç amb Richard i tots aquests rumors van generar disputes amb el Vaticà.
La pel·lícula va ser nominada a set premis Òscar i en va guanyar quatre: Direcció artística, vestuari, cinematografia i efectes especials. Va ser tan car el rodatge, que encara que hi van haver moltíssims espectadors a la taquilla, la productora Fox no va poder guanyar ni la meitat dels diners que havia invertit en ella.
Paula Navarro
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
CICERÓ va ser un orador, polític i filòsof llatí. Pertanyent a una família plebea, des de molt jove es va traslladar a Roma, on va assistir a lliçons de famosos oradors. Finalitzada la guerra civil, va iniciar la seva carrera d’advocat, per convertir-se aviat en un dels més famosos de Roma. Posteriorment, es va embarcar rumb a Grècia amb l’objectiu de continuar la seva formació filosòfica i política.
De tornada a Roma, va prosseguir la seva carrera política, i als tretze anys va aconseguir les més altes distincions. Va començar com a “quaestor” a Sicília el 76 aC. i el 70 aC. va acceptar defensar els sicilians oprimits per l’antic magistrat. La qual cosa el va fer molt popular entre els plebeus i va contribuir a consolidar la seva fama d’advocat.
Decidit partidari del republicanisme, admetia la necessitat d’un home fort per a dotar d’estabilitat a l’Estat. En un any va ser triat “aedilis”, en el 66 aC. “praetor”, càrrec des del qual va impulsar un acostament entre cavallers i senadors, i dos anys després va obtenir l’elecció de cònsol del Senat. Va plantar cara als populars, liderats per Cras i Cèsar, i va pdur a terme una de les batalles més dramàtiques i perilloses de la seva carrera: la seva oposició a la conspiració de Catilina.
Derrotat en les eleccions, aquest es disposava a promoure aixecaments per a instaurar una dictadura. Els quatre discursos (Catilinàries) pronunciats per Ciceró davant el Senat a fi d’aconseguir l’execució dels conspiradors formen la mostra més cèlebre de la seva brillant oratòria, de gran poder emotiu. La seva actuació va acabar en un exili anys més tard, quan Clodi va aconseguir el reconeixement d’una llei que sancionava amb la pena de mort tot ciutadà romà que n’hagués fet executar un altre sense el previ consentiment del poble.
Va regressar a Roma tot just un any i mig més tard, però en aquells dies la seva carrera política estava pràcticament acabada a causa de a la dictadura de César. Només quan aquest va ser assassinat, Ciceró va tornar a l’escena política per a promoure la restauració del règim republicà. Al principi va gaudir de poder i va aconseguir el perdó per als assassins de César. Ciceró es va trobar amb una forta resistència, a la qual va plantar cara verbalment amb les catorze Filípiques (són discursos polítics de Demóstenes contra Filip II de Macedònia).
Va intentar aliar-se amb Octavi, fill de Cèsar, contra Marc Antoni: després de la batalla de Mòdena, Octavi es va reconciliar amb Marc Antoni i va unir les seves forces amb les d’aquest i amb l’exèrcit de Lèpid per la formació del segon triunvirat (43 aC). Aquest mateix any, Ciceró va ser capturat i executat.
Detall del fresc Ciceró desemmascara Catilina. La pintura és obra de Cesare Maccari i es conserva al Palazzo Madama de Roma
La CONJURACIÓ DE CATILINA és un fet històric que va tenir lloc durant l’època republicana romana, més concretament el 63 aC. En l’obra de Cai Sal·lusti Crisp es relaten les dues conjures que va portar a terme Luci Sergi Catilina al capdavant d’un grup de militars i diferents aristòcrates romans.
Luci Sergi Catilina pertanyia a una família patrícia, encara que més endavant la seva família havia perdut el seu prestigi social i econòmic.
Va destacar per la seva carrera militar durant les guerres civils que van enfrontar Marius i Sila, tot combatent en les files d’aquest últim. Al costat de Sila va realitzar una carrera política ascendent, ocupant-se en el càrrec de “quaestor” durant el seu mandat dictatorial.
Va ser designat “praetor”, l’any 68 aC i després propretor d’Àfrica, lloc del que va regressar en l’any 66 aC, per ser acusat davant el senat per abusar del seu poder. Havent-se-li impedit accedir al consolat en l’any 65 aC, es creu que Catilina va organitzar dues conspiracions fallides per assassinar els candidats electes el mateix dia de la seva assumpció, prenent ells els seus llocs com cònsols.
Quan l’any 63 aC, Catilina va aconseguir presentar-se a las eleccions acompanyat de Cai Antoni Híbrida, va ser vençut per Ciceró i Antoni. Potser sota la protecció de Cèsar, va poder sortir innocent de les acusacions que van caure sobre ell pels delictes d’homicidi comesos durant la guerra civil en què va lluitar al costat de Sila. Enarborant la bandera de defensa de les classes populars, va reunir entre la seva gent tots els opositors polítics de Pompeu i del senat romà.
El pla consistia en l’assassinat de Ciceró fet el 7 de novembre de l’any 63 aC. No obstant això, Ciceró va ser alertat per Fúlvia, una dona de la noblesa, i va aconseguir salvar-se. Aleshores va acusar Catilina davant del Senat i l’acusat, després d’una reacció violenta, va fugir de Roma. En els següents comicis van ser triats cònsols Marc Tul·li i Cai Antoni, mentre Catilina seguia pensant plans contra Roma.
La conspiració a Roma va ser desastrosa, Catilina i Manli van ser declarats enemics de la República, quedant privats dels seus drets civils i sotmesos al dret de guerra. Les tropes de Catilina es van enfrontar amb les d’Antoni, que va lliurar el comandament de l’exèrcit a Marc Petreu. Aquest va ser l’últim combat de Catilina, que va morir després d’enfrontar-se a les tropes lleials a la República romana amb els pocs homes que li quedaven.
Conclusió: Clarament es veu que Ciceró i Catilina eren enemics perquè eren de bàndols contraris en la política i Ciceró va participar en la lluita contra la conspiració de Catilina.
Per ajudar-vos a estudiar, aquí teniu la presentació que he utilitzat per fer l’exposició. Espero que us serveixi per aclarir les idees.
[Per veure’l millor, podeu clicar aquí]
Ana Rosa Linger
1r Batx INS Isaac Albéniz