Aracne (fila i fila)

He batejat així aquest article perquè, anant al Google i posant “Aracne fila i fila” al buscador per anar a la pàgina i comentar els articles que expliquem a classe, he pensat per què devien haver posat aquest nom al bloc i hi he pogut trobar una relació (com bé se’ns mostra en la Presentació).
Un bloc es constitueix per posts i, en absència d’aquests, el bloc no és viu. Llavors el bloc està “viu” perquè el filem amb cada post que hi pengem, com l’aranya que va acabar sent Aracne.
A continuació teniu el mite.

Detall de Les filadores, 1658 (222 cm x 293 cm). És un llenç de Velázquez, conservat al Museu del Prado. Aquesta obra és un dels màxims exponents de la pintura barroca espanyola i està considerada com uns dels grans exemples del mestratge de Velázquez. Al fons hi podem veure Atena i Aracne durant el repte.
[Font: Viquipèdia]

Arancne, filla d’Idmó, un tintorer, era una jove molt famosa per tenir gran habilitat per al teixit i el brodat. Explica la llegenda que fins a les nimfes del camp acudien per admirar els seus bells treballs en tals arts. Tant va arribar a créixer el seu prestigi i popularitat que es creia que era deixeble d’Atena (deessa de la saviesa i i de les filadores).
Aracne era molt espabilada i bella, però tenia un gran defecte: era massa orgullosa. Ella volia que el seu art fós gran pel seu propi mèrit i no volia deure-li les seves habilitats i triomfs a ningú. Per això, en un moment d’inconsciència, va reptar la deessa, que, per descomptat, va acceptar el repte. Primer, se li va aparèixer a la jove en forma d’anciana, li va advertir que es comportés millor amb la deessa i li va aconsellar modèstia. Ella, orgullosa i insolent va desobeïr els consells de l’anciana i li va respondre amb insults. Atena va muntar en còlera, es va descobrir davant l’agosarada joveneta i el repte es va iniciar.
En el tapís de la deessa, màgicament brodat, es veien els dotze déus principals de l’Olimp en tota la seva grandesa i majestat. A més, per advertir a la noia, va mostrar quatre episodis exemplificant les terribles derrotes que sofrien els humans que desafiaven els déus.
Per la seva banda, Aracne va representar els enamoraments deshonorables dels déus (Zeus i Europa, Zeus i Dànae, entre d’altres). L’obra era perfecta, però Atena, de la còlera que li va agafar per l’insult fet als déus, va prendre la seva llança, va trencar el meravellós tapís i va donar un cop a la jove. Aquesta, sense comprendre, es va sentir totalment humiliada i deshonorada i acabà embojint i penjant-se. Tot i això, Atena no va permetre que morís, sinó que la va convertir en una aranya, perquè continués teixint in aeternum.

Aracne convertint-se en aranya
[Font: Amaltea. Revista mitocrítica]

Un cop llegit aquest mite, algú em podria dir quins sóns els dotze déus principals de l’Olimp i algun exemple dels càstigs que rebien aquelles persones que gosaven reptar els déus i les deesses?

Mar Morillo

1r Batxillerat INS Isaac Albéniz

7 thoughts on “Aracne (fila i fila)

  1. Teresa Devesa i Monclús Post author

    M’alegro Mar, que finalment t’hagis “despertat” i llençat al món del bloc. En pocs dies publicaràs dos articles, això està bé!
    Cal dir que la Mar l’any passat no va llegir com nosaltres les Metamorfosis d’Ovidi, ni havia treballat al bloc. Està bé, doncs, que es plantegi la relació entre el nom del bloc i el mite amb què està relacionat. Aprofito per recomanar-li, a ella i a tota la resta, els articles anteriors relacionats amb aquest mite: el còmic de la Carla, la versió actualitzada del Joel a Aracne a l’oficina, el poema de la Pepita… i segur que me’n deixo.
    Aprofito, també per afegir algunes preguntes a les de la Mar: Quin és l’origen del nom de la revista d’on prové la segona imatge? Quin llatinisme a pareix a l’article? què en sabeu de l’autor de la pimera imatge? Coneixeu d’altres obres d’aquest artista que representin mites clàssics?

  2. Margalida Capellà Soler

    Benvinguda i ben trobada, Mar, a Aracne fila i fila, ja ets una filadora més, una bona aràcnida. Potser podries acabar de trobar el fil a El Fil de les Clàssiques!

  3. andreaa

    AVE
    que tal yòÒliiih, m’agradat molt’ l’article, no se m’hauria acudit a mi explica d’on ve el nom d’Aracne fila i fila, però molt bé.
    Em sembla fatal la llegenda d’Aracne, ja se sap que l’orgull i la sobèrbia en excés son dolents.
    ____________________________________________

    els 12 deus de l’olimp son:
    ZEUS Fill de Cronos i Rea. Déu del cel i de la pluja i governador dels déus.
    HERA Esposa i germana de Zeus. Protectora del matrimoni i de les dones casades.
    POSIDÓ Germà de Zeus. És el segon déu més important, i el governador del mar.
    ATENA Deessa dels guerrers victoriosos. Filla de Zeus, va néixer ja armada.
    ARES Déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Va tenir una aventura amorosa amb Afrodita.
    ÀRTEMIS Deessa dels animals salvatges. Va néixer fruit d’una aventura de Zeus i Leto.
    APOL·LO Déu de la llum i de la claredat. S’encarrega de conduir el carro del sol pel cel.
    AFRODITA Deessa de la bellesa, filla d’Urà i esposa del coix i lleig Hefest.
    HEFEST Déu ferrer. Fill de Zeus i d’Hera, no gaire agraciat. Espòs d’Afrodita.
    HÈSTIA Deessa de la Llar i del foc, filla de Cronos i Rea i germana de Zeus.
    HERMES Missatger dels déus, fill de Zeus i una de les seves amants Maya.
    DEMÈTER Deessa de l’agricultura filla de Cronos i Rea i és mare de Persèfone.

    VALEEEEEEE

  4. Carla A.

    Ave! jo ja estic treballant en el logo, tal i com se’m va demanar ^_^ jejejeje ja veureu…

  5. Laia Molina

    La seva missió era la de governar la Terra. Tots 12 estavan emparentats d’alguna manera:

    ZEUS – Fill de Cronos i Rea. Déu del cel i de la pluja i governador dels déus.
    HERA – Esposa i germana de Zeus. Protectora del matrimoni i de les dones casades.
    POSIDÓ – Germà de Zeus. És el segon déu més important, i el governador del mar.
    ATENA – Deessa dels guerrers victoriosos. Filla de Zeus, va néixer ja armada.
    ARES – Déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Va tenir una aventura amorosa amb Afrodita.
    ÀRTEMIS – Deessa dels animals salvatges. Va néixer fruit d’una aventura de Zeus i Leto.
    APOL·LO – Déu de la llum i de la claredat. S’encarrega de conduir el carro del sol pel cel
    AFRODITA – Deessa de la bellesa, filla d’Urà i esposa del coix i lleig Hefest.
    HEFERST – Déu ferrer. Fill de Zeus i d’Hera, no gaire agraciat. Espòs d’Afrodita.
    HÈSTIA – Deessa de la Llar i del foc, filla de Cronos i Rea i germana de Zeus
    HERMES – Missatger dels déus, fill de Zeus i una de les seves amants Maya.
    DEMÈTER – Deessa de l’agricultura filla de Cronos i Rea i és mare de Persèfone

  6. Alissa Komarova

    Hola!
    Molt interesant l’article!
    Pero en el dibuix no sembla una aranya, és com una mena de representació?no?
    Bueno els 12 deus de l’Olimp són:

    -Zeus: és el fill de Cronos i Rea, és el deu del cel i la pluja i governa els déus.

    -Posidó: és el germà de Zeus.És el segon déu més important i el governador del mar.

    -Hera: és la esposa de Zeus, pero també és la seva germana.És la protectora del matrimoni i de les dones casades.

    -Atena: és la filla de Zeus i és la deesa dels guerrers vicotriosos, va neixar ja armada.

    -Ares:és el fill de Zeus i Hera, és el deu de la guerra i va tenir una relació amb la Afrodita.

    -Afrodita:és la filla d’Urà i l’esposa de l’Hefest.És la deesa de la bellesa.

    -Hefest:és el fill de Zeus i Hera.És lleig i no gaire agraciat.És l’espos d’Afrodita.

    -Àrtemis: és fruit de la aventura de Zeus i Leto, i és la deesa dels animals salvatges.

    -Apol·lo: és el deu de la llum i de la claredad.Condueix el carro del sol pel cel.

    -Hèstia:és la filla de Cronos i Rea, per tant la germana de Zeus.És la deesa de la llar i del foc.

    -Demèter:és la filla de Cronos i Rea, tmabé la germana de Zeus, i és la mare de Persèfone.És la deesa de l’agricultura.

    -Hermes:és el fill de Zeus i de una amant seva Maya, és el missatger dels déus.

    ->Els déus poden posar-se absolutament rabiosos i colèrics quan es produeix una ‘hubris’ o desmesura humana que atenta al seu poder. El càstig dels déus s’anomena ‘nèmesis’, pot ser brutal i durar eternament, com en el cas de Prometeu (lligat al Tàrtar on eternament una àguila se li menjava el fetge) o de Sísif (condemnat a arrossegar muntanya amunt una pedra pesada que rodolava muntanya avall quan ell arribava al cim).
    Quan Prometeu va robar el foc per salvar la humanitat, el va robar juntament amb les arts d’Hefest i Atena. Com a càstig Zeus el va fer encadenar perquè una àliga li devorés el fetge.

  7. Thaïs

    Avee
    Benvinguda Mar!
    L’any passat vam estudiar les metamorfosis i tmbéel de l’aracne.
    Que com molt d’altres, una persona va ser castigada per creure’s igual o millor que un ddéu i va ser metamorfosada en una aranya, perquè fila igual que ho feia en el mite!
    Valee!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *