Author Archives: Teresa Devesa i Monclús

About Teresa Devesa i Monclús

Sóc professora de Grec i Llatí de l'INS Isaac Albéniz de Badalona.

“VI Magna celebratio Baetulone”

Torna la Magna Celebratio a Badalona! Del 23 al 25 d’abril els carrers de la ciutat s’ompliran, com en les  cinc edicions anteriors, de la vida i les activitats d’una ciutat de l’Imperi romà, els restaurants serviran menús de l’antiga Roma i hi haurà portes obertes per visitar el llegat romà de la ciutat. Aquest any, però, hi haurà una novetat important: l’Instiut Isaac Albéniz hi participarà directament, tot involucrant-se en el taller de jocs infantils. De moment, ja hem mantingut una primera reunió amb la Núria Sadurní, del Museu de Badalona, que molt amablement s’ha mostrat disposada a ajudar-nos amb material i informació per a la sessió prèvia que volem celebrar el dia 22 d’abril al nostre institut.

Per començar hi ens apuntat les professores i alguns alumnes de segon de batxillerat, però us animem a afegir-vos-hi i participar activament en la vida cultural de la vostra ciutat. És un bon moment també perquè aquells que voleu treballar amb nens en un futur comenceu a fer pràctiques tot convidant els visitants a jugar a la baldufa, a fer rodar el cèrcol… Us he de dir que al museu ja es respiren aires de Roma… Sense anar més lluny, el dia de la reunió, en obrir-se les portes de l’ascensor, ens vam trobar de cara amb un scriptor armat amb el seu stylus i el corresponent papyrus. Un cop al vestíbul, al final de la reunió, vam creuar-nos amb un sculptor que portava un bust a la mà, i un monetarius, a punt d’obrir la seva officina monetalis. Un viatge en el temps al cor de Badalona!

Qui s’hi apunta? No cal que hi sigueu els dos dies, podeu participar-hi un matí o una tarda, o venir a fer-nos un reportatge per al bloc. L’oferta està oberta també als companys de Premià, que l’any passat em consta que vau visitar la fira i que la Margalida us en té ben informats a través del bloc. Sabem, a més, que sou uns experts en jocs romans i que de tant en tant us ho passeu la mar de bé practicant-los al Cristòfol Ferrer. Espero les vostres propostes del dia i les hores que us van bé al llarg d’aquesta setmana, perquè la setamana entrant hi haurà la reunió preparatòria al Museu.

Per anar fent boca, us deixo amb la presentació que van fer l’any passat l’Albert i la Thaïs i el reportatge que van fer -passat per aigua!- la mateixa Thaïs i la Sara. Esperem que aquesta vegada ens visti Hèlios i Júpiter no llenci els seus llamps i trons sobre nosaltres, pobres mortals!

TERESA

“Rei publicae finis IV: Lepidus, Octavius et Antonius”

A la mort de Cèsar (44 aC), Lèpid, Octavi i Antoni van fundar un Secundus triumviratus, una magistratura extraordinària que tenia com a objectiu mantenir la seguretat de l’estat durant deu anys. El primer que van fer va ser mantenir la tercera guerra civil de la República romana contra els conspiradors partidaris del manteniment del règim republicà, amb els assassins de Cèsar, Cassi i Brutus, al capdavant. El Tertium bellum civile va concloure amb la  derrota del bàndol senatorial a la batalla de Filipos (42 aC), on els dos caps republicans es van suïcidar.

Després d’aquesta victòria, protagonitzada per Octavi i Marc Antoni, va haver-hi una nova redistribució de poder entre els triumvirs, en la qual Lèpid, que s’havia quedat a Roma, va començar a quedar en un segon pla. Octavi es va quedar amb el control de les províncies occidentals, Antoni amb les orientals i Lèpid es va haver de conformar amb Àfrica. Així mateix, comencen les tensions entre Octavi i Antoni, que s’intenten apaivagar amb el matrimoni d’aquest últim amb Octàvia, germana del seu adversari, però que inevitablement esclaten l’any 33 aC, quan Antoni es divorcia de la seva esposa romana i s’uneix a Cleòpatra, fet que comporta a Roma la derogació dels seus poders i la declaració de la guerra contra Egipte. És així com comença el Quartum bellum civile que enfrontarà Octavi i Antoni del 32 al 30 aC, data del suïcidi de Marc Antoni i Cleòpatra. La batalla naval definitiva d’aquesta guerra va ser la d’Acci (31 aC), tot i que els dos amants encara van resistir un temps a Alexandria després de la derrota.

Amb la victòria d’Octavi, acaba definitivament el període republicà de la història de Roma i comença l’Imperi amb l’investidura del vencedor com a Princeps civitatis.

Per il·lustrar aquest període històric recorreré altre cop a un film de J. Mankiewicz, en aquesta ocasió la seva versió de la tragèdia de W. Shakespeare Iulius Caesar. El fragment que he seleccionat està protagonitzat per un jove Marlon Brando en el paper de Marc Antoni, que després de l’assassinat de Cèsar fa un apassionat discurs a les escales del Senat per rebatre el que acaba de pronunciar Brutus. Esteu al cas del contingut històric de les seves paraules, però no deixeu de gaudir de la lliçó magistral de retòrica romana reelaborada per la ploma del dramaturg anglès. Fixeu-vos en les pauses, la gestualitat, les mirades, la manera com, sense desacreditacions directes o violentes, acaba arrossegant la voluntat de la plebs i girant-la en contra dels assassins de Cèsar.

  • Quina altra pel·lícula del mateix director hem comentat al bloc? Poseu els enllaços corresponents als articles que hi fan referència.
  • Ubiqueu l’escena en el marc de la història de Roma, en el context concret en què té lloc el discurs i en els esdeveniments que el succeiran.
  • Analitzeu els recursos retòrics i escènics del dicurs: adjectius amb què irònicament es refereix als conspiradors, negacions del que en realitat està afirmant, preguntes retòriques, ús del testament com a recurs decisiu, exposició del cadàver…
  • Comenteu la reacció de la plebs romana com a públic receptor del discurs.
  • I què me’n dieu, de la interpretació de Marlon Brando?
  • TERESA

    “Rei publicae finis III: Dictator Iulius Caesar “

    Estàtua de bronze de Juli Cèsar. Rimini [Font: Viquipèdia]

    Poder de Juli Cèsar després de la victòria a la Guerra civil

    Quan Cèsar va tornar a Roma a finals del juliol del 46 aC, la victòria total de la seva facció va dotar a César d’un poder enorme i el Senat es va afanyar a legitimar la seva victòria nomenant-lo dictador per tercera vegada en la primavera del mateix any, per un termini sense precedents de deu anys. Després, al setembre, es van celebrar els seus triomfs, que van durar onze dies aproximadament. Cèsar, que s’estimava molt les seves tropes, les va recompensar i va donar a cada legionari cinc mil denaris (l’equivalent al que guanyarien en els setze anys de servei obligatori); a cada centurió, deu mil; als tribuns i als prefectes,vint mil denaris. (Els va assignar també terrenys).
    Ha d’assenyalar-se que no està històricament demostrat que la intenció de César fos proclamar-se rei; i, d’haver volgut ser-ho, no pot saber-se quin tipus de rei. La veritat és que una anàlisi dels fets sembla indicar que pensava a instaurar un règim autocràtic d’algun tipus.
    Quan se li van començar a pujar els fums de poder, va exigir que tots els seus actes fossin ratificats pel Senat, els funcionaris públics van ser obligats a prestar jurament, des de la seva entrada en funcions, de no oposar-se mai a cap mesura seva i es va fer atribuir els privilegis dels tribuns de la plebs, de manera que va obtenir la  potestat tribunícia i la immunitat sacrosanta que els distingia. Com a conseqüència, el Senat perdia el seu poder. Així, de fet, ja posseïa tots els poders d’un monarca. No li faltava més que el títol. En relació a això, va començar una pcampanya de propaganda per  preparar l’opinió pública, que era molt hostil a la idea de tornar a la monarquia. Aquesta va començar quan l’estàtua d’or de César que acabava de ser erigida va ser coronada amb una diadema blanca (distinció de la reialesa). Es tractava d’una primera temptativa, de simular un desig popular en favor de la coronació de Cèsar com a rei.

    Assassinat de Juli Cèsar. Conspiració

    No és possible saber amb certesa quina condicions van dur a un grup de senadors a pensar en l’assassinat de Cèsar, però els intents d’establir un règim autocràtic van tenir-hi molt a veure.
    Tot va començar quan el Senat pensaba que Cassi no era probablement l’home adequat per ser el cap d’aquest sacrilegi, i es va acordar temptejar  Marc Juni Brutus (considerat com el personatge indicat per fer-ho). El nombre dels “participants” sembla haver estat d’uns seixanta, dels quals vint-i-tres es van encarregar de l’execució material de l’atemptat. Durant les reunions preliminars es va elaborar un pla d’acció. Es va decidir per unanimitat atemptar contra Cèsar en ple Senat. D’aquesta manera, s’esperava que la seva mort semblés un acte per a la salvació de la pàtria i que els senadors declararien la seva solidaritat.

    El magnicidi

    En els Idus de Març de l’any 44 aC, un grup de senadors va convocar Cèsar al fòrum per a llegir-li una petició. Marc Antoni, que havia tingut notícies difuses de la possibilitat del complot, va córrer al fòrum i va intentar aturar Cèsar a les escales, abans que entrés a la reunió del Senat. Però el grup de conspiradors va interceptar  César, i el va conduir a una habitació, on li van lliurar la petició. Quan el dictador la va començar a llegir, Tuli Címber, que la hi havia lliurat, va tibar de la seva túnica, provocant que Cèsar digués furiosament a Casca: Ista quidem vis est? (Quina classe de violència és aquesta?) En aquest moment, van treure una daga i li va fer un tall al coll; l’agredit es va girar ràpidament i, clavant el seu punxó d’escriptura en el braç del seu agressor li va dir: «Què fas bandoler?» ja que era sacrilegi portar armes dintre de les reunions del Senat.

    L’agressor, espantat, va cridar en grec «Socors, germà!» (ἀδελφέ, βοήθει!), i, en resposta a aquesta petició, tots es van llançar sobre el dictador. Céèar va intentar sortir de l’edifici per demanar ajuda, però, encegat per la sang, va ensopegar i va caure. Els conspiradors van continuar amb la seva agressió, mentre aquell jeia indefens. Almenys seixanta senadors van participar en el magnicidi. Cèsar va rebre vint-i-tres punyalades, de les quals només una (la segona rebuda al tòrax) va ser la mortal.

    Assassinat de Cèsar de Vicenzo  Camuccini [Font: Viquipèdia]

    CURIOSITATS

    La llegenda explica que la dona de César, després d’haver somiat un presagi terrible, va advertir a Cèsar que anés amb compte, però ell va ignorar el seu advertiment dient: «Només s’ha de témer la por». En unes altres s’explica com un vident cec l’havia previngut contra els Idus de Març (dies de bons auguris); arribat el dia, Cèsar li va recordar, rient-se, que encara seguia viu, però el cec va respondre que els Idus no havien acabat encara.

    Mar Morillo

    1r batxillerat INS Albéniz

    El naixement de la medicina segons Andrzej Szczeklik

    Com en d’altres ocasions, la Montse Vilà, professora de català, m’ha fet arribar una edició de La contra. En aquesta ocasió l’entrevistat és el metge i músic polonès Andrzej Szczeklik, que, entre d’altres coses, situa l’origen de la medicina en el grec Hipòcrates i cita el terme que Homer utilitza per a la primera malaltia documentada i, fins i tot n’aventura l’etimologia. Parla també del concepte grec de catarsi, de l’origen del mot fàrmac i, evidentment, fa esment del déu de la medicina, que tan bé coneixeu -o hauríeu de conèixer- vosaltres.

    [La Vanguàrdia. “La contra”. 11-III-2010]

    (Podeu visualitzar-ho còmodament en dos documents. Utilitzeu el zoom d’ampliació, si cal. Aquí teniu els enllaços: Enllaç 1 i Enllaç 2)

    Llegiu amb atenció l’article i desenvolupeu les referències gregues que esmentava en la introducció. Busqueu i expliqueu també una expressió llatina utilitzada en el destacat taronja.

    Gràcies altre cop, Montse, i fins a la pròxima!

    TERESA

    Primícies des de Berlín

    M’han arribat les primeres notícies fresques de Berlín, on sembla que els viatgers de primer s’ho estan passant d’allò més bé. Tot i que mirant aquesta foto, no sé jo si l’avió s’ha desviat una mica i han acabat al Partenó d’Atenes…

    [Foto i vídeo de Toni Pérez]

    Han complert la seva promesa de visitar el Pergamonmuseum i ens envien una vídeo-dedicatòria a la sortida del museu, que em sona d’alguna cosa. Jo tinc la sensació de dejà vu, i vosaltres?

    Us desitjo bona tornada i espero el repotatge fotogràfic i l’article promès…

    TERESA

    Premi Sambori d’Òmnium Cultural

    Els lletraferits de l’Albéniz estem d’enhorabona! Tres guardons de l’edició 2010 del Premi Sambori d’Òmnum Cultural de la nostra demarcació han recaigut en alumnes de l’Albéniz:

    • El 2n premi de primer cicle de l’ESO l’ha obtingut la Mar Sabater de 1r d’ESO.
    • I en la categoria de batxillerat i cicles formatius l’èxit ha estat rotund, ja que el primer premi ha estat per a la Sara Martínez i  el segon per a la Thaïs García, de 2n i primer de batxillerat respectivament.

    Des del nostre bloc adrecem la nostra més sentida enhorabona a les guanyadores i també a la resta d’alumnes que gaudeixen escrivint i fan de la creació una manera de viure. A tots els participants, doncs, ànims i endavant!!

    Dit això, vull compartir la meva alegria amb tots els clàssics del bloc i amb l’alumnat que ens vau acompanyar al parc del laberint, perquè la narració de la Thaïs, El destí al Parc del laberint, és una de les que es van publicar al nostre Bloc amb motiu de la sortida. Si voleu rellegir-la, allà hi trobareu una Thaïs somrient, potser més encara que la que ha sortit avui a recollir el premi a l’escenari de l’Espai Betúlia de Badalona, davant dels aplaudiments de la seva família, els representants de l’Albéniz i el públic en general.

    Imatge dels guanyadors al final de l’acte [Foto: JAM]

    ENHORABONA THAÏS, ESTAREM PENDENTS DE LA FINAL A NIVELL DE TOTA CATALUNYA, QUE TINDRÀ LLOC DURANT LA SEGONA QUINZENA DE MAIG!!!

    TERESA

    El “Pergamonmuseum” de Berlín

    Entrada del Pergamonmuseum de Berlín [Font: Wikipedia]

    A llarg dels meus viatges he visitat molts museus, tots ells molt interessants, però he de confessar que la del museu de Pèrgam va suposar una de les experiències més impactants en aquest sentit, només comparable a la contemplació del David de Miquel Àngel a l’acadèmia florentina. Més encara que contemplar la magnificència de la Capella sixtina o les intemporals obres d’art del Louvre o el British Museum, la visita al Pergamonmuseum de Berlín és curta però molt intensa. Trobar-se al davant de l’immens altar de Zeus de Pèrgam o travesar les blaves muralles de Babilònia és una sensació difícil d’oblidar.

    Situat a l’illa dels museus, es va construir a la mida de les obres que havia d’allotjar, només així es pot concebre les immenses sales que allotgen edificis sencers. A més de l’altar de Zeus de Pèrgam i la porta d’Istar de Babilònia, hi podem trobar la porta del mercat romà de Milet, entre d’altres obres hel·lenístiques. Per cent, podeu ubicar i definir el període hel·lenístic de la història grega?

    Altar de Pèrgam [Font: Wikipèdia]

    Mireu quina meravella! No us venen ganes de pujar i baixar les escales i imaginar-vos retent culte al déu dels déus? Busqueu informació sobre aquesta obra d’art i ubiqueu la ciutat de Pèrgam en el Google maps sobre El poble grec i el seu marc geogràfic, que ja hem editat en altres ocasions. Ubiqueu-hi també Milet i Babilònia.

    Porta d’Istar [Font: Wikipedia]

    No em digueu que no us vénen ganes de travessar les famoses muralles de Babilònia a través del blau de la porta d’Istar i emprendre un passeig triomfal per l’avinguda dels lleons. Què en sabeu, d’aquesta ciutat?

    En fi, els afortunats de 1r de batxillerat que ben aviat us trobareu en aquesta ciutat alemanya no us deixeu perdre aquestes meravelles i, sobretot, compartiu les vostres fotografies amb els que ens quedem a Badalona. Les que jo vaig fer durant la meva visita són en pel·lícula i això dificulta la seva difusió al bloc, per tant, si en feu de digitals, passeu-me-les, si us plau…

    TERESA

    “Quo vadis?”

    Aquí teniu un nou fragment cinematogràfic basat en la història de Roma, concretament de la pel·lícula Quo vadis? En aquest, cas el fantàstic actor Peter Ustinov interpreta un histriònic emperador romà que ha ordit un excèntric pla de renovació de la gran Roma, davant de la mirada incrèdula del galant Robert Taylor en procés de conversió al cristianisme gràcies a l’amor de la devota interpretada per Devora Kerr. És probable que aquest film del 1951 tampoc el recordeu, com passava amb Cleòpatra, però us puc assegurar que fins fa ben poc era cita inevitable de les tardes de Setmana Santa a la televisió.

    Un cop visionat, us proposo deixar un comentari on es reponguin les preguntes següents:

  • Qui és l’emperador que protagonitza l’escena, que ha passat a la història com a un dels “emperadors bojos” juntament amb Cal·lígula i Còmmode entre d’altres? Situa’l en la història de Roma, a partir del que n’hem estudiat a classe.
  • Qui és Petroni, l'”àrbitre de l’elegància” l’opinió del qual tant interessa a l’emperador?
  • Què signifiquen els termes matricida i uxoricida i quins són els seus ètims llatins?
  • Pel que fa la pel·lícula, busca’n la fitxa tècnica i informació complementària. comenta també la novel·la en què es basa la pel·lícula.
  • I, evidentment, no us oblideu d’ explicar el significat i l’origen del títol.
  • TERESA

    “Rei publicae finis V: Octavius Augustus”

    August de Prima porta (20 aC). Museus Vaticans, Roma. [Font: Viquipèdia]

    CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

    Octavius Augustus, com ja sabeu, va ser el primer emperador romà al segle 27a.C. Amb la mort de Juli Cèsar i una vegada acabada la República, Octavi August va iniciar el sistema polític conegut com a Principat o Alt imperi. Dominava totes les institucions de l’Estat (Senat, magistratures i els comicis), com ja va passar a la monarquia, i ràpidament va obtenir el control civil, militar i religiós. La seva forma de política exterior va ser coneguda per la seva tasca pacificadora i, pel que fa a l’interior, va dictar una sèrie de reformes dins l’administració que van canviar el futur de Roma.

    INTRODUCCIÓ

    Nebot i hereu de Cèsar, Gai Juli Cèsar Octavià (Roma 23 de setembre 63 aC – Nàpols 19 d’agost de 14 dC) s’imposà a la Tercera Guerra Civil Romana que hi hagué després de l’assassinat de Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC governà l’imperi de facto, tot i que fins l’any 27 aC no rebé el títol de princeps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual es coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.

    EL SEU PERÍODE

    El començament del govern de’Octavi August va ser el 2 de setembre de l’any 31 aC, el fi del seu comandament es va donar el 19 d’agost de l’any 14 dC i va tenir com a successor Tiberi. Es va fer públic el testament de Cèsar i es va reconèixer que Octavi seria el seu hereu. Amb 18 anys va ser menystingut pels seus rivals, principalment per Marc Antoni, que el tractava de nen petit, però això no va semblar frustrar-lo, ja que va buscar el suport entre els veterans de Cèsar i va remarcar la seva condició d’hereu. Va guanyar simpaties en impulsar el compliment del que va dictar Cèsar en el seu testament sobre el apartat diners, que era que repartirien la fortuna obtinguda per César entre el poble i els soldats, diners que Marc Antoni pretenia quedar-se. Entre els seus primers passos era molt important mantenir el caràcter diví del seu pare adoptiu. Octavi, aprofitant la baixa popularitat que tenia Marc Antoni entre els partidaris de Cèsar a causa dels seus abusos i els seu apropament al senat, va guanyar la seva primera victòria. Aleshores Antoni va acusar Octavi de conspirar contra ell i organitzar el seu assassinat; Octavi en va demanar proves i començaria així un enfrontament entre els dos.
    Al cap d’un temps Octavi volia incrementar el seu poder per venjar la mort del seu oncle, Cèsar. Per altra banda, podia complaure els desitjos de venjança dels veterans de Cèsar. Per aquesta raó va començar una sèrie de persecucions i una matança contra els republicans, anul·lant l’amnistia als assassins de Cèsar. També va distribuir els diners del tresor al seu exèrcit i això va fidelitzar encara més el seus soldats.

    L’aliança de Marc antoni amb Cleòpatra va acabar d’allisar el camí d’Octavi cap al poder.

    FONTS

    Andrea Salas

    1r batxillerat INS Isaac Albéniz

    “Cleopatra”. Selecció d’escenes

    Tal com us he promès en algun comentari, no veurem els 243 glamourosos minuts que Mankiewicz va dedicar al lluiment de la sensual Elisabeth Taylor en el seu paper de Cleòpatra, però n’he preparat una selecció de fragments.

    No es tracta d’un recull breu, però ha estat realment difícil triar, entre les diferents escenes del film, 35 minuts que us permetessin, per una banda, copsar el significat del que us explicava la Paula al seu article i, per l’altra, comprendre millor alguns episodis i personatges del període que hem anomenat Rei publicae finis.

    La selecció consta de 4 fragments:

    • Arribada triomfal de Cleòpatra a Roma. Amb el fill de Cèsar, Cesarió, al costat, la reina egípcia es presenta al poble amb una magnificència que els deixa bocabadats. No creieu que el gran arc del triomf que dóna entrada al fòrum de Roma queda ridicul quan hi passa la immensa Esfinx que li serveix de tron? Fixeu-vos en les matrones romanes, tan tocades i posades, elles, i en els senadors, seriosos i preocupats pel record dels temps monàrquics als quals no volen tornar. I Marc Antoni, que ja mira amb ulls esmaperduts la bella amant del seu mentor, Cèsar?
    • Dictator. Els deliris de grandesa de Cèsar, animats per Cleòpatra, topen amb els defensors de la República, entre ells, el seu fill adoptiu Brutus.
    • Neix l’amor. Un cop mort Cèsar, Marc Antoni sucumbeix als encants de l’egípcia, després d’una festa disbauxada en què ballarines i ballarins representen una al·legoria mitològica enmig d’una boira mistèrica causada pel baf de l’alcohol. Reconeixeu les referències mitològiques? D’altra banda, enteneu ara allò que us deia de les escenes amoroses del cinema dels 60? No hi ha res explícit, però la sensualitat hi és portada a l’extrem. Ja ens va dir la Paula que l’idili que va nèixer entre la Taylor i el Burton va aixecar espurnes en el Vaticà.

    • I a continuació, trobem Octavi al senat parlant obertament contra Antoni. Aprofiteu per fer-vos una idea del funcionament del senat que tan bé coneixeu a hores d’ara…
    • Octavi a Alexandria. El futur Imperator trobarà una Cleòpatra derrotada, enfonsada per la mort d’Antoni, però no aconseguirà endur-se-la a Roma per passejar-la com un trofeu, igual que Juli Cèsar, pels carrers de la ciutat.

    En fi, visioneu les imatges, responeu les preguntes i els focus d’atenció que us proposo i comenteu tot allò que us suggereixin les escenes des dels punts de vista prèviament esmentats: la història de Roma i el llenguatge cinematogràfic com a transmissor d’aquesta.
    TERESA