Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Un petó

Petó: Acte de tocar amb els llavis una persona o alguna cosa cloent-los i descloent-los en el moment del contacte, tot produint un soroll característic.
Darrere d’aquestes paraules s’amaga tot un món.Un viatge que convida a somiar a tothom per igual,  que darrere d’aquest cadascú calla, o bé propaga en veu molt alta la seva pròpia intenció. Tots somiem al cloure els llavis i pensem en allò que desitgem, en allò que busquem i volem aconseguir.

Hi ha milions de petons. Un seguit infinit de petons amb diferents significats. Anomenar-los tots seria gairebé impossible, perquè  n’estic segura  que qualsevol podria parlar d’un altre petó per a mi encara desconegut o inconcebible. Per a mi, personalment hi ha uns petons clars i coneguts per tots nosaltres, que ens fan sentir persones dintre d’un món tan gran.

Uns d’ells són els petons insignificants. Petons per cortesia, perquè hi ha petons que avui en dia també s’utilitzen com a senyal de benvinguda, com a salutació. Aquí a Catalunya i a la resta d’Espanya, tenim costum de fer petons, un a cada galta. En canvi, diuen que a França saluden amb tres petons, un a cada banda de la galta i un últim als llavis. Diferents maneres de fer-ho però que cap d’aquestes ens diu gaire més que un simple hola.

D’altres petons signifiquen esperança, carinyo cap alguna cosa que apreciem de veritat, i per la qual guardem un gran sentiment. Besar algun objecte estimat ens aporta força, ens fa sentir més aprop d’allò que per nosaltres significa. Viatgem al passat, com una màquina del temps que ens transporta i ens fa recordar amb plena claredat, tal i com si en aquell mateix instant que col.loquen els llavis, poguessin estar sentint el mateix aire que voltava en aquell instant de la nostra memòria.

Però hi ha uns petons que ens envaeixen. Petons que són forts, que ni nosaltres mateixos tenim prou força com per parar-los. Aquets petons són els que tothom enveja quan no els té, són aquells que només faríem quan sentim un sentiment tan gran com l’amor. L’amor va de la mà d’aquests petons. Sentir a l’altra persona com si fossin una sola, sentir el seu sabor tan característic que fa que si ens l’amaguessin entre un milió de petons seguirien sabent quin és el nostre. Besar és increïble i tothom desitja fer-ho quan és de veritat.

De fet tots els petons ens fan ser com som. Son viatges en el temps que ens ajuden a recordar d’on venim i on volem anar. Totes les pel.lícules tenen una escena on n’apareix un, totes les novel·les en parlen… els petons estan presents en el nostre dia a dia sense excepció, és més , en un dels papers més importants ja que ens fan ser millors persones sempre que tens l’oportunitat de fer-nos parar un moment i recordar-nos que darrera d’aquell petó s’amaga una gran quantitat de vida, de nosaltres.

Andrea Lara

2n Batxillerat B

Vivite fortes

Quocira vivite fortes

fortiaque adversis opponite pectora rebus.

Horaci, Sàtires 2, 2, 135

 

Valentia no és no tenir por. Valentia és tenir por i, tot i així, vèncer els límits de la teva pròpia imaginació i sortir allà fora provant de fer-la dèbil. Ser valent és afrontar els problemes de cara, sense colpejar-los amb la força dels punys violents. Ser valent és mirar als ulls i parlar des del cor, no cridar per tal d’ignorar la veritat. Ser valent és anar-hi, tot i sabent que pots perdre més del que voldries. Ser valent és plorar en silenci i saber eixugar-te les llàgrimes tu sol, no plorar per compassió. Ser valent és somriure sempre, des del més profund intent de sinceritat, no somriure per aparentar. Ser valent no és exclamar la llibertat, ni cridar-la sense saber-ne el significat. Ser valent és dur la llibertat dins i aconseguir que t’acompanyi en les situacions més compromeses. Ser valent no és obrir els ulls sempre, ser valent és saber-los tancar en el moment oportú.

Valentia no és parlar sempre, ni fer grans discursos. Les persones que sovint tendeixen a no parlar sense dir res són aquelles que amaguen darrere una història valenta. Ser valent és saber carregar amb la motxilla de la teva història, amb les coses bones i les dolentes, sense haver d’estar demostrant constantment el pes que hom porta a sobre. Ser valent no és demostrar contínuament tot el que saps fer, com de fort ets. Ser valent és estar a l’altura el dia que hi hagi la necessitat. Ser valent no és no plorar mai amb una cançó que t’entendreix, valentia és que no t’importi plorar. Ser valent no és amagar la teva veritat per tal de crear expectació, ser valent és confiar-la a les persones que més aprecies, regalant la teva confiança. Ser valent no és voler oblidar, és intentar conviure amb el record. La valentia és reconèixer que el camí que cada persona ha de seguir no sempre serà paral·lel al nostre, consisteix en deixar marxar encara que dolgui.

Les persones valentes són aquelles que no han negat mai els seus somnis, que s’han atrevit a imaginar una i una altra vegada el cim de la seva muntanya, el cim dels seus desitjos. Les persones amb valentia són aquelles que no necessiten deixar escrita la seva obra de vida i miracles, simplement viuen. Les persones valentes no han de demostrar sempre que admiren els petits detalls, ni ho han de deixar escrit, ni ho han de cridar. Les valentes simplement utilitzen els petits detalls d’amor, sinceritat, amistat i d’altres per tenir un motiu més per somriure, per tenir un motiu més (dins d’una llista interminable) per apreciar més encara  les persones que estimen. Ser valent és no tenir por a dir t’estimo: T’estimo, amic, T’estimo, noi. T’estimo, noia. T’estimo pare. T’estimo, mare. T’estimo. T’aprecio. T’ho agraeixo. Gràcies. Perdó. Les persones valentes agraeixen, diuen gràcies en el ple sentit de la paraula, perdonen i saben demanar un perdó. Les persones valentes estimen sense la necessitat d’associar-ho amb l’amor de parella. Estimen i ho demostren. Les persones valentes porten per davant l’empatia, no tenen por de posar-se a la pell de l’altre i estremir-se, o somriure. Valentia és saber que el teló s’està obrint, que els llums funcionen i tu restes sol al centre d’un escenari. Valentia és quedar-s’hi, tot i sabent que segurament aquest cop no hi haurà aplaudiments.

La valentia no es mesura amb els errors, es mesura amb les vegades que una persona s’ha atrevit a equivocar-se. Els valents lluitaran contra les ànsies de deixar d’escriure aquest recull de sentiments, reflexions i confessions sobre aquest mateix paper per poder obrir les portes del seu interior als lectors d’aquestes línies.

Aina Tro

2n Batx.C

aPARAULA’m: poeta

En resposta a la crida de El Fil de les Clàssiques per aPARAULA’m, aquí teniu el meu mot poeta fet poema.

TIRALLONGUES

Tirallongues de lletres
omplen les pàgines en blanc.
Agafo un grapat de mots
per jugar a ser poeta.
Busco la llum de les paraules,
el ritme de les frases,
la bellesa dels espais.
S’amaguen en el laberint
dels somnis, de les imatges,
dels sentiments, dels records.
Poc a poc els versos van omplint
els fulls, línia darrera línia,
com petjades de petits ocells.
De vegades els vers s’allunya,
d’altres reneixen les idees,
fins que el cor transparent
del poema es reflecteix amb mil colors.
I mentre envermelleix el capvespre,
jo m’he quedat atrapada
en aquest màgic univers.

Pepita CASTELLVÍ

 

Per cert, sabeu quin és l’origen etimològic? Quins mot apadrineu vosaltres?

Taller de cuina romana a la Boqueria

El passat dimarts 13 de març, sense cap tipus de superstició, els alumnes de llatí de 4t d’ESO vam assistir a un taller de cuina romana al Mercat de la Boqueria de Barcelona.

Fotografia de Víctor Barranco. Llatí 4t ESO

Fotografia de Víctor Barranco. Llatí 4t ESO

Aquesta sortida consistia en aprendre com menjaven els romans i quins eren els seus aliments predilectes. Per fer aquesta activitat vam estar amb la cuinera Eulàlia Fargas i la seva ajudant, l’Àngela.
Primer de tot vam tenir un temps lliure per estar pel mercat, fer fotos, mirar preus, informar-se de quins aliments utilitzaven els romans…
A les 10 del matí va començar el taller. Primer de tot l’Eulàlia ens va fer una petita introducció del que era la cuina romana, i després de preparar-nos vam començar amb el taller.

Fotografia de Víctor Barranco. Llatí 4t ESO

El menú del dia que vam preparar va ser:
De primer plat pèsols amb api, ceba i gàrum (una espècie de salsa que hem modernitzat, els romans l’utilitzaven molt, però amb una recepta diferent a l’actual).
De segon vam preparar vedella amb mel, panses, api i, com no, gàrum.
I per acabar, de postres vam fer el plat que més va triomfar i que avui en dia encara cuinem, les típiques torredetes de Santa Teresa, fetes amb pa, llet, canyella i mel.

Després d’aquesta estona cuinant, vam parar taula per començar a menjar com romans, la veritat és que va ser una activitat interessant de la qual vam sortir tots molt contents.

Fotografia de Víctor Barranco. Llatí 4t ESO

Quan vam acabar aquest ràpid dinar, l’Eulàlia ens va sorprendre amb un detall per a tots nosaltres, ens va regalar un llibre de cuina per a totes les edats, però sobretot per als adolescents, perquè comencem a cuinar nous plats, coneguem nous aliments i adquirim nous hàbits en la nostra alimentació.

Acabat aquest taller, tots els alumnes vam anar a fer una ràpida visita per Barcelona, però sobretot per fotografiar l’antiga muralla romana que es troba a la plaça de la Catedral de Barcelona i participar en un Google Maps col·laboratiu.

Fins aquí va durar la nostra visita per fer de romans i de romanes per Barcelona, i pel que sembla tots vam quedar ben satisfets.

Yasmina Berkane Pais
4t ESO  Opt. 1 Llatí

Projecte Neptú, 4a edició

El matí de divendres 24-2-12 se celebrà a l’Auditori del Museu Comarcal d’Igualada la quarta edició del Projecte Neptú. El Projecte Neptú és una matinal que anualment aplega alumnes de batxillerat de les matèries de Grec i de Llatí dels instituts de l’Anoia junt amb els seus respectius professors i professores.

Obrí l’acte el director del Museu Comarcal d’Igualada Albert Tulleuda en qualitat d’amfitrió i a continuació la llatinista Norma Jorba Trillas, experta en poesia llatina epigràfica, oferí a l’alumnat una xerrada sobre Plaute i la comèdia romana. La conferència, relacionada amb el temari de la tan temuda selectivitat, es titulava El teatre en el món romà. Un recorregut pel teatre romà a través del currículum de llatí per a les proves de la Selectivitat. En ella no només féu un repàs a la figura i l’obra de Plaute, sinó també a les característiques que presentava la fabula palliata i al rastre que aquesta modalitat antiga de comèdia ha deixat en el teatre i el cinema. Després d’una pausa-esmorzar, els alumnes es distribuiren per grups a fi de relacionar-se amb nois i noies d’altres centres i respondre plegats un senzill qüestionari. Tot seguit participaren mantenint els mateixos grups en el concurs clàssic, tal vegada el moment més esperat de la matinal.

Projecte Neptú 2012

Els joves anaren responent a preguntes de selectivitat a fi de posar a prova els seus coneixements i cada integrant del grup vencedor rebé un lot de llibres com a premi; la resta de companys els dedicà el cant del Gaudeamus igitur a mode d’homenatge final. El concurs fou coordinat per les professores Teresa Palomas i Carme Subirà. I a tall de comiat Jordi Segura, regidor d’Hisenda i Interior de l’Ajuntament d’Igualada, adreçà unes paraules als joves que s’hi havien aplegat.

Participaren en la trobada més d’un centenar d’alumnes pertanyents als següents centres educatius: Pere Vives Vich (Igualada), Joan Mercader (Igualada), Acadèmia Igualada (Igualada), Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), Montbui (Sta Margarida de Montbui), Molí de la Vila (Capellades), Guinovarda (Piera), Alexandre de Riquer (Calaf), Montclar (Jorba) i Camp Joliu (L’Arboç). Les professores i professors encarregats tant d’organitzar l’aplec lúdico-formatiu com de col·laborar en la jornada foren Àngel González, José María Cózar, Guillem Cintas, Carme Subirà, Rocío Cantero, Teresa Palomas, Laura Costa, Carme Ballester, Salvador Oliva, Maria Martorell, Josep Pelfort i Judit Guàrdia. La xerrada de la matinal fou emesa en directe per internet a través de la xarxa de telemàtica educativa de Catalunya i resta enregistrada al web del CECI, en l’apartat de videoconferències, per a tot aquell que tingui interès en visionar-la o escoltar-la. Projecte Neptú una vegada més (i ja en van quatre!) ha estat possible gràcies al grup de docents que s’hi ha implicat, gràcies a la Secció d’Estudis Clàssics del CECI (Prometeu Encadenat) i al propi Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada que hi donen cobertura tècnica i econòmica i gràcies també al Museu de la Pell i Comarcal d’Igualada que tan generosament ens brinda les seves esplèndides instal·lacions.

Salvador Oliva March (coordinador del Projecte Neptú)

Llum de Grècia

 

Santorini, Grècia

LLUM DE GRÈCIA

S’encén la llum del matí.
Llum de Grècia, clara, brillant
transparent, com de vidre.
El sol dibuixa miratges
damunt les ones turqueses
d’un mar on la llum es fa blau,
trencat només per l’ombra
d’algun núvol viatger.
Llum transparent de la tarda
amb espurnes lluents de sol.
El cel s’obre dolç, transparent,
a l’hora dels llargs crepuscles,
llum violeta que s’enfosqueix
i enfosqueix les muntanyes.
I a les nits de lluna plena,
l’aigua té camins argentats.
Quan la lluna s’adorm,
el cel és un forat negre
que s’engoleix els estels.

Pepita Castellví, 2012

 

N.B.: A més de Llum de Grècia, fet ex professo a petició de la Margalida, em plau compartir hic et nunc amb tots vosaltres dos poemes meus premiats el 2009 en la Mostra Literària de El Maresme:

LLUM

Neix el dia,
la llum creix
cau al buit
i em travessa.
Jocs de la llum
que vessa
per tot colors.
LLum blanca,
llum groga…
I ha un gerro
voltat de llum roja.
Quan els ulls
el miren,
el gerro
és ple de roses.

II
Sota la primera llum
la flor es retalla imprecisa,
com en un somni.
Té una estranya bellesa
que commou.
Les fulles dels arbres,
el perfil d’un núvol,
tot sembla familiar
i alhora distant.
com si una espesa boira
difuminés els contorns.
L’aigua quieta del pou
sembla fonda i humida
com un immens mar fosc
on s’emmiralla la llum
de mil estels desfets.


LLUM, AURORA DE COLORS

La llum neix, s’estavella
contra les meves parpelles
i em regala una íntima
aurora de colors.
Quan obro els ulls,
la pols en suspensió
balla dins un raig de sol
que creua en diagonal
tota l’habitació.
Obro la finestra
i un esclat de llum daurada
omple l’estança
mentre el matí desvetlla la son
que encara s’amaga
pels racons de la casa.
La fascinació per la claror,
va i ve, puja i baixa
les escales de la imaginació.
I no sé si obrir els ulls
perquè entri tota la llum,
o aclucar-los
perquè no s’escapi.

Pepita Castellví, 2009