Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

AQUÍ EL CORB ES DIU EDUARD

He fet una adaptació d’un mite ovidià del llibre de Narracions de mites clàssics que estem llegint a classe de llatí. Realment llegint-lo es pot comparar amb una història de la nostra vida actual. Quin és el mite? Si mireu la imatge potser us ajudarà. És un corb; us sona?

 

AQUÍ EL CORB ES DIU EDUARD

La Carme i l’Andreu es van conèixer a l’empresa on treballaven junts des de feia anys. Com que a ella la van ascendir i va passar a portar el departament on treballava ell, van començar a tenir una relació molt més estreta, i, és clar, ja se sap com va acabar tot allò.

Als cinc mesos van llogar un piset petit però il·luminat al centre de la ciutat, i van començar a viure-hi junts.

L’amic de la infància de l’Andreu, l’Eduard, anava cada dia al gimnàs al matí. Caminava fins a dos carrers més avall, girava a la dreta i es trobava de cara amb el rètol on posava “Centre Esportiu Municipal”. Aquell dia havia dormit poc acabant de corregir els exàmens dels seus alumnes de llatí, i anava amb els ulls mig aclucats pel carrer, per això el primer que va pensar en veure la silueta de la Carme agafada de la mà a un perfecte desconegut va ser que s’havia confós de persona. Però quan s’hi va fixar, va poder veure bé la dona del seu millor amic. Què hi feia, tan lluny de casa seva, i amb aquell home? No tenia pas germans, que ell sabés. Llavors ho va veure. A l’entrada de la boca del metro, la parella es va besar i es va separar.

Mentre corria a la bicicleta estàtica, l’Eduard va estar pensant en tot allò. Al final va pensar que el millor era explicar-ho al seu amic Andreu.

L’endemà mateix l’Eduard s’asseia al bar de la cantonada esperant el seu amic. Havien quedat per esmorzar. Quan l’Andreu va entrar per la porta del bar, l’Eduard va repensar-s’ho, però va fer el cor fort i al final li va explicar la infidelitat de la seva dona.

L’enganyat se’l va mirar incrèdulament “Qqq…què vvols dir amb això, Eduard?” I es va aixecar de la cadira, i va deixar el croissant a mitges i el seu amic allà plantats.

Ràpidament, l’Andreu va pujar a la moto i es va posar el casc, el ciclomotor va esbufegar, però finalment va arrencar en direcció al càlid piset que compartia amb la seva dona. Mentre conduïa, l’Andreu no se’n podia avenir, del que li havia dit l’Eduard. La seva dona, la seva fantàstica Carme, amb un altre?

Va posar les claus pel forat del pany de baix, i va pujar per les escales, no tenia temps d’esperar l’ascensor. Va obrir la porta i la seva dona va aparèixer per la porta de l’estudi. La discussió va ser forta, molt forta. Al cap de dos dies d’acabar amb ella, l’Andreu va deixar la feina. No podia viure tenint tan a prop la Carme. I per acabar-ho d’adobar, ja no tenia millor amic, “Adéu, Eduard, deixa’ns en pau a mi i als meus problemes d’una vegada” havien sigut les últimes paraules que assenyalaven el final d’una relació que potser havia estat sempre més a prop que aquella Carme tan enganyosa.

Maria Salat Navarro

4t Llatí IES Cristòfol Ferrer

Les gammes de l’esvàstica

Abans de començar, m’agradaria deixar clar que això no és cap apologia del nazisme, el meu objectiu es demostrar que la creu esvàstica va ser boicotejada.

La creu esvàstica és un símbol màgic que s’ha difós per tot l’àmbit eurasiàtic, el nord d’Àfrica i tota Amèrica. El nom sànscrit: swastica, vol dir “gran fortuna”. A la Grècia clàssica i altres civilitzacions més antigues, l’esvàstica era considerada un símbol sagrat. Aquí us he posat unes fotografies perquè vegeu que era molt ben acollida per la societat grega:

Ceràmica micènica

Ceràmica minoica (Creta)

Casc grec del segle IV aC

Casc grec del segle IV aC

La circumstància de que no s’haguessin trobat esvàstiques en les regions tradicionalment semites (Àsia occidental) va fer que gent de prestigi antisemita afirmés que aquest símbol havia estat rebutjat pels jueus. A través de grups espirituals marcats per reivindicacions polítiques antisemites (“EL ORDEN DE LOS GERMANOS”, “LA SOCIEDAD”) es va introduir l’esvàstica com a símbol del nazisme. Hitler es va familiaritzar amb l’esvàstica durant la seva infància, entre 1896 i 1899, quan va ser alumne de d’escola religiosa de Lambach (ubicada en un antic monestir benedictí) i durant la seva estada a Viena, on a partir de 1909 era fàcil trobar-la en la portada de la revista ariosofista (que defensa la raça ària). Llavors, ja tenia un significat antisemita i va ser així quan es va començar a difondre abans de la seva adopció per part del partit nazi. Aquest últim, formalitzat per Axton Drexler i Adolf Hitler, se’n va aprofitar del prestigi que s’havia establert en la societat sobre aquest símbol, per acollir-lo.
A partir d’aquí, el seu significat real es va perdre en el temps i va passar a simbolitzar una ideologia que va protagonitzar una etapa molt denigrant de la nostra història.

Si voleu riure una mica i trobar referents clàssics no us perdeu la paròdia de Charles Chaplin a El gran dictador de l’esvàstica:

Per cert, per què l’esvàstica es diu també creu gammada? Què és un gammadió i per què?

 

Laura Galán

1 r batxillerat grec i llatí

El Parc del Laberint a “El Perfum”

A la pel·lícula El Perfum de Tom Tykwer (2006) es van utilitzar diferents espais del Parc del Laberint d’Horta, el jardí històric més antic de Barcelona. En concret, la façana i la terrassa que apareixen en diversos plans de la mansió d’Antoine Richis a Grasse pertanyen al Palau Desvalls, avui dia parcialment tancat (en el seu pati nosaltres hi vàrem deixar les motxilles). També hi surten dos jardins: el dels boixos retallats amb uns brolladors circulars al mig, al costat del Palau Desvalls (davant de la reixa del qual vàrem explicar els mites dels dos relleus) i el famós laberint vegetal, fet amb xiprer, que dóna nom al parc en el qual ens vàrem perdre amb els cordills de colors. També surten a l’escena les escultures, els gerros de terracota, la pèrgola i els jocs d’aigua.

Si heu vist la pel·lícula El perfum i si no és un bon motiu per veure-la, podríeu acabar de localitzar les escenes que ahir vàreu contemplar en visitar El Parc del Laberint d’Horta. Recordeu què és Amor i Psique a El Perfum? i al Parc del Laberint?

Aquesta pel·lícula és la història d’un assassí i està basada en la novel·la homònima de l’escriptor alemany Patrick Süskind, publicada el 1985 i que va esdevenir un best-seller, traduïda a més de quaranta-cinc llengües. Si voleu un llibre impactant, no us el perdeu!

Centenari d’una meravellosa troballa!

Foto Aida Caba

Foto Aida Caba

Diumenge 25 d’octubre de 2009 Esculapi, o potser Asclepi o perquè no Serapis, va celebrar el centenari de la seva troballa a Empúries. Emili Gandia va trobar la part inferior de l’estàtua abocada dins el temple del déu el 1909. L’any passat aquesta escultura va tornar a casa i amb braços. Què més en sabem?

El laberinto del fauno, de Vicente del Toro

Heu vist El laberinto del fauno ? Ara que anem al Parc del Laberint podríem comentar quins referents clàssics recordem d’aquesta pel·lícula de Vicente del Toro? Quin paper hi juga el laberint? i quin el faune? S’acosta Halloween, a veure si agafarem por i no voldrem entrar al laberint d’Horta! Recordeu el vídeo terrorífic de la nostra exposició de Halloween del curs passat a l’IES Cristòfol Ferrer? Enguany la cosa va de laberints!…

Ja l’he trobat!

La Teresa demanava de buscar aquest anunci en l’apunt de l’Annia García Publicitat: una versió un xic esperpèntica del mite ja que l’Annia deia que no l’havia localitzat; he fet la recerca al Youtube i l’he trobat! Quin referent clàssic té i per què? És grec o és romà?

Constanza Ledesma
1r de batx. llatí i grec

A Mallorca ens falten professors de clàssiques!

A ses illes Balears hi ha vuit intituts que no tenen professors de clàssiques i això que fa un mes que han començat les classes i que un bon percentatge dels alumnes tria la via d’humanitats a la Selectivitat. Qui deia que estudiar clàssiques no tenia sortida?
Ja ho sabeu estudieu filologia clàssica! A ses illes no hi ha llicenciatura encara ni grau de clàssiques.
Les substitucions de llatí i de grec no es poden cobrir i ha centres que ja no poden ofertar aquestes matèries tan valuoses per a la formació de l’individu. Alguns centres desvien el problema i el solucionen per la via internet.
Avui això era notícia a la portada en paper del Diari de Mallorca. Aquí us passo la versió digital i espero que aviat se solucioni el problema.

Maria

Ciència grega amb humor actual!

Cada nit a Cuatro, de 21.30hs fins a les 22.15, emeten El homiguero on hi ha una secció particular molt graciosa, no solament per la fonètica poc entenible del científic boig ‘Flipy’ i per les seves explicacions d’allò més enrevesades, sinó perquè fan uns experiments molt divertits.
Ahir a la nit (dijos 15 d’octubre) van tenir de convidada Nelly Furtado i, com és cantant, volien comprovar la seva capacitat pulmonar. Aquí és on trobem l’embolic que va fer-se el pobre Flipy.

Després de visionar el vídeo sabríeu dir-me qui eran Pitàgoras i Arquimedes? Podríeu contestar després quin és el teorema de Pitàgoras? I el principi d’Arquímedes? Quina relació hi trobeu amb l’experiment que van fer al programa? Està ben plantejat? Què n’opineu de difondre la ciència d’aquesta manera?

Sort amb les preguntes!

Coty Ledesma.
Alumna de 1º Batxillerat – Grec.