AQUÍ EL CORB ES DIU EDUARD

He fet una adaptació d’un mite ovidià del llibre de Narracions de mites clàssics que estem llegint a classe de llatí. Realment llegint-lo es pot comparar amb una història de la nostra vida actual. Quin és el mite? Si mireu la imatge potser us ajudarà. És un corb; us sona?

 

AQUÍ EL CORB ES DIU EDUARD

La Carme i l’Andreu es van conèixer a l’empresa on treballaven junts des de feia anys. Com que a ella la van ascendir i va passar a portar el departament on treballava ell, van començar a tenir una relació molt més estreta, i, és clar, ja se sap com va acabar tot allò.

Als cinc mesos van llogar un piset petit però il·luminat al centre de la ciutat, i van començar a viure-hi junts.

L’amic de la infància de l’Andreu, l’Eduard, anava cada dia al gimnàs al matí. Caminava fins a dos carrers més avall, girava a la dreta i es trobava de cara amb el rètol on posava “Centre Esportiu Municipal”. Aquell dia havia dormit poc acabant de corregir els exàmens dels seus alumnes de llatí, i anava amb els ulls mig aclucats pel carrer, per això el primer que va pensar en veure la silueta de la Carme agafada de la mà a un perfecte desconegut va ser que s’havia confós de persona. Però quan s’hi va fixar, va poder veure bé la dona del seu millor amic. Què hi feia, tan lluny de casa seva, i amb aquell home? No tenia pas germans, que ell sabés. Llavors ho va veure. A l’entrada de la boca del metro, la parella es va besar i es va separar.

Mentre corria a la bicicleta estàtica, l’Eduard va estar pensant en tot allò. Al final va pensar que el millor era explicar-ho al seu amic Andreu.

L’endemà mateix l’Eduard s’asseia al bar de la cantonada esperant el seu amic. Havien quedat per esmorzar. Quan l’Andreu va entrar per la porta del bar, l’Eduard va repensar-s’ho, però va fer el cor fort i al final li va explicar la infidelitat de la seva dona.

L’enganyat se’l va mirar incrèdulament “Qqq…què vvols dir amb això, Eduard?” I es va aixecar de la cadira, i va deixar el croissant a mitges i el seu amic allà plantats.

Ràpidament, l’Andreu va pujar a la moto i es va posar el casc, el ciclomotor va esbufegar, però finalment va arrencar en direcció al càlid piset que compartia amb la seva dona. Mentre conduïa, l’Andreu no se’n podia avenir, del que li havia dit l’Eduard. La seva dona, la seva fantàstica Carme, amb un altre?

Va posar les claus pel forat del pany de baix, i va pujar per les escales, no tenia temps d’esperar l’ascensor. Va obrir la porta i la seva dona va aparèixer per la porta de l’estudi. La discussió va ser forta, molt forta. Al cap de dos dies d’acabar amb ella, l’Andreu va deixar la feina. No podia viure tenint tan a prop la Carme. I per acabar-ho d’adobar, ja no tenia millor amic, “Adéu, Eduard, deixa’ns en pau a mi i als meus problemes d’una vegada” havien sigut les últimes paraules que assenyalaven el final d’una relació que potser havia estat sempre més a prop que aquella Carme tan enganyosa.

Maria Salat Navarro

4t Llatí IES Cristòfol Ferrer

38 thoughts on “AQUÍ EL CORB ES DIU EDUARD

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Bona recreació del mite, Maria. Ens demostres que la mitologia és ben vigent en el segle XXI fins i tot en aspectes que no caldria.
    Faràs la il·lustració per incloure-la en el nostre audiollibre?

  2. Bet Rosell

    Ei, Maria, molt bona redacció!:)
    Ens demostra com de vegades ens deixem portar per l’ira, sense pensar en les conseqüències dels nostres actes.
    De vegades fer el que ens sembla més adequat és el que ens posa en més problemes. Tot i que crec que en aquest cas, sempre és millor saber la veritat… pot ser que finalment l’Eduard es senti culpable per les accions del seu amic, ja que va ser ell qui li ho va explicar…

    És una gran adaptació del mite del corb, felicitats!:D

  3. pol nobrega

    Molt bé Maria :D, te las currat i es nota. Aquesta història m’ha semblat molt bona i la recreació de la història al món actual està molt bé. Felicitats!!!

  4. nuria

    Salve!
    M’enrecordo que aquest mite va portar un gran debat a classe, ja que uns opinaven que l’amic havia de confessar-li la infidelitat i els altres deien que era millor que se’n assabentés per la seva dona.

    Jo crec que, facis el que facis, normalment tens les de perdre… també depèn molt de l’amic, ja que ell ha de considerar que tu no en tens cap culpa.

    Valee! 😀

  5. Alissa Komarova

    Hola!
    Aquest conte tambe m’agrada,però es una mica curt,ajaja
    comparat amb l’altre.Que avui estic inspirada en llegir.
    Doncs, aqui veiem que moltes vegades preferim a les persones equivocades i per elles ho deixem tot, i després ens trobem més sols que ningú.
    l’Andreu s’ha equivocat molt, no tenía que tratar aixis al seu amic Eduard, perque Eduard només volía demostrar que era un bon amic i no volía fer sofrir al Andreu.
    Pero es lo que passa sempre quan contes les coses et diuen que perque les contes i no et callis (la veritat fa mal i a vegades no la volem saber) i despés per l’altre part si no contes res i ho has vist et traten de mala persona i mala amic per have-lo callat.
    Quina rabia ajaja!
    A mi em va passar un cop amb una infidelitat que li van fer a una amiga meva i em vaig callar…no vegis..mai mes m’ho callare.

    Mariaa Felicitatsss!

  6. Yolanda

    Veig que fins i tot els mites s’adapten als nostres temps!
    Llàstima que sigui tan tràgic el final…
    Enfí, aixo ens podria passar a tots algun dia, però esperem que no!

    salut!

  7. you

    Holaaaaaaaa Maria!!!!!!!!!!!
    Esta molt ben fet m’agradat i es un mite que m’agrada ,mes que res, per que pasa molt en moltes situacions i costa de arreglar .
    Esta molt bé , felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!

  8. Júlia Serrano

    Que maco el conte!
    llastima que tingui que acabar malament no?

    pero tot i així està super bé

  9. sasha kokina

    Està molt ben fet!! A mi ara em toca fer el meu avera si em surt així de bé!!
    Felicitatas Mariaaaa:D

  10. Nicolás Mangui

    Ave!!!
    Muy bien María,la história es muy real,jejeje,espero que no pas en la realidad.Felicidades!

  11. sere eloisa velasquez

    Esta molt bé aquesta historia de totes la que he legit aquesta es la tercera que acaba malament.

    $$¡¡¡Felicitat Maria!!!$$
    pot ser la teva profeció es ser escriptora!!!

    jejee
    es broma.

  12. Joël Beltrán

    Bona actualització del mite Maria!
    Està molt ben portada als nostres temps.
    A veure si té raó la Sere i et fas escriptora eh?

  13. Eric Andreu

    Molt bona recreació!
    Està molt ben adaptada en els nostres dies amb un tema que a vegades passa. També està molt bé perquè encara que sigui una recreació està molt ben adaptat al mite de Coronis. Per què sempre la gent que es bona acava rebent?

  14. stefanny

    Molt bona la modernització del mite.esta actualment molt present…tot i que algunes persones surten perjudicades per ser bons amics i explicar el que pasa pero sempre tením que tenir una mica de cura per explicar o no les coses.

  15. fatima

    Salve!

    Avui ens ha tocat llegir aquest mite, en la qual cosa es una mica liant i fins que la hem estat comentant a classe i que la he tornat a llegir en el llibre i el teu article pF pues le eh pillat una mica.

    es una historia realment increïble de que el corb un animal que desde sempre es conegut de color negre el compartís de color blanc per el fet de que nomes el corb li va dir la veritat i ell li treu el nadó a ella i a sobre la mata.

  16. Chaima Anza

    Salve!
    M’ha agradat molt aquesta història, Maria, perquè es basa en fets reals.És una història que et fa reflexionar i poder pensar en molts temes del món. Pesones que pateixen situacions amoroses en el principi d’un somni que no vols que s’acabi però el final acaba deixant tu o ell. Però en aquest cas ens fa referència a un mite que li va passar el mateix que aquesta història.
    Espero que la Maria tingui molt d’èxit en les seves històries i pougui escriure tot el que ella pensi
    Vale:)

  17. Sílvia Espinach García

    Ave!
    La recreació és força fidel al mite de Coronis. I el text de la Maria és molt bó. Ara penso, si a la recreació de la Maria, Carme estiguès embarassada (igual que Coronis), què faria l’Andreu?

    Obviament, no l’assasinaria i després li arrencaria al nadó del ventre. Però, faria veure que els dos han mort? Voldria continuar veient la criatura tot i no saber si el nen és seu o no?

    De totes maneres, hi ha una altre tema més important. L’Eduard no és el que fa mal a l’Andreu, sinó el que el fa obrir els ulls. Així que, ara que l’Andreu està dolgut és quan més necessita un amic que l’ajudi a tirar endevant i no al contrari.

    Per aquest motiu, crec que la història no hauria d’acabar així. Potser l’Andreu, al principi, té aquesta ràbia cap al món en general pel fet d’estar patint, malgrat tot, amb el temps se n’ha d’adonar que l’Eduard mai ha tingut cap mala intenció i, finalment, li hauria de demanar perdó.

    Vale!

  18. Rubén Florencio

    Salve Lida

    Aquesta narració inventada com la de la Julia, han estat molt bones , repeteixo un altre cop que el que passa als mites són coses que tambè ens passen a nosaltres volguem o no, encara que els mites utilitzen una manera més fantàstica d’explicar-se.

    La imatge del corb et fa repensar amb el mal que ha recaigut sobre el pobre amic que solament intentava ajudar , però que finalment no surt com ell espera.

    Vale

  19. Oriol López

    AVE
    Fantàstica adaptació,però que em torna a deixar bocabadat de la reacció de l’afectat. Espero no trobar-me mai en una situació semblant encara que vulgui saber si reaccioaria igual que l’Andreu.
    Salve!

  20. Uxue Avilés

    Salve!!

    Aquesta recreació m’ha agradat molt, molt bon treball.
    Penso que la imatge del corb et fa repensar amb el mal que li ha tocat a l’amic que només intentava ajudar.

    Vale!!

  21. Judith Martínez

    Salve!!
    Molt bon treball del mite Maria.
    M’ha agradat molt la història, són coses que ens poden passar a nosaltres i com el mite de la Júlia, i que ja he dit abans, m’ha impactat, el mateix que aquest.
    felicitats.

  22. yaiza claudel

    Bonum diem!
    Molt bunic enseriu ma agradat molt, apesar de que acaba molt trista:)
    salvee!!

  23. Imad

    Salve!

    En primer lloc felicito a la Maria per aquest bon treball sobre una adaptació d’un mite d’Ovidi. El treball està molt ben elaborat ja que explica amb molt detall la història d’uns personatges que viuen una sèrie de “aventures”. Penso que ens podria passar a nosaltres en la vida real. M’ha impactat molt la història encara que no té un final molt agradable.

    Vale!

  24. Tania

    Salve!

    En primer lloc, dir a la Maria que ha fet molt bona feina sobre el mite d’Ovidi. La veritat és que aquesta història m’ha semblat maca però també trista,però m’ha agradat ja que és entretinguda i està molt ben estructurada,encara que, m’hagúes agradat que tingués un final feliç i maco i que Eduard i Carme haguessin acabat junts.
    Molt bona feina.

    Vale!

  25. Andreu Punsola

    Salve!
    Aquesta versió del conte de Coronis m’agrada més que l’original, perque no hi ha ni morts ni canvis cromàtics inexplicables. És molt més creïble! Feliciter!

    Vale!

  26. Pingback: Corb | El cel dels mites

  27. Abril Ramos i Aran

    Salve!

    Enhorabona per l’adaptació, crec que és una gran feina la que has fet Maria. Està molt ben adaptada en els nostres temps i amb un tema que a vegades pot arribar a passar.

  28. Belén Canisno hernández

    Salve!

    Una bona recreació del mite i molt ben adaptada en l’actualitat, ja que aquests successos podrien succeir a la nostra època.

  29. David

    És una gran adaptació del mite del corb, felicitats!
    Ens demostra com de vegades ens deixem portar per l’ira, sense pensar en les conseqüències dels nostres actes. Està molt ben adaptada en els nostres dies amb un tema que a vegades passa.
    De vegades fer el que ens sembla més adequat és el que ens posa en més problemes. Tot i que crec que en aquest cas, sempre és millor saber la veritat… pot ser que finalment l’Eduard es senti culpable per les accions del seu amic, ja que va ser ell qui li ho va explicar…Està molt bé perquè encara que sigui una recreació està molt ben adaptat al mite de Coronis. Per què sempre la gent que es bona acava rebent?

  30. Nadia Castillo

    Salve!
    Aquest mite és vigent, ja que, per el context que és com un mirall d’avui dia, ja que, es pot veure reflexat el que està passant en aquests moments.
    Per una altre banda, aquesta adaptació del mite original, m’ha agradat molt i ens pot demostrar que la ira que contenim pot sortir mal parada i ens pot causar problemes geus. Tot i que crec que en aquest cas, sempre és millor saber la veritat, ja que, pot ser finalment l’Eduard es senti culpable per les accions del seu amic, ja que va ser ell qui li ho va explicar…
    Crec que és una recreació clara i molt ben adaptada al mite de Coronis.

  31. Andrea Montalban Arias

    Bonum diem!
    M’agradat molt la historia pero no entenc el perquè li diu l’Andreu a l’eduard adeu per sempre , si ell no té cap culpa.
    Salve!

  32. raquel

    Crec que és una recreació genial al mite ja que ens demostra que encara passa avui en dia, de veritat que m’ha agradat molt, és creatiu i curiós!

  33. Alba Moreno Mújica

    Salve!
    Aquest mite és una molt bona adaptació del mite del corb de Coronis, ja que ens demostra com de vegades ens deixem portar per la ira, sense pensar en les conseqüències dels nostres actes, fets que en l’actualitat segueixen passant.
    Ja que de vegades fer el que ens sembla més adequat és el que ens pot portar en més problemes. Des del meu punt de vista crec que en aquest cas, sempre és millor saber la veritat, ja que mai sabrem com realment se sent l’Eduard.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *