He fet una adaptació d’un mite ovidià del llibre de Narracions de mites clàssics que estem llegint a classe de llatí. Realment llegint-lo es pot comparar amb una història de la nostra vida actual. Quin és el mite? Si mireu la imatge potser us ajudarà. És un corb; us sona?
AQUÍ EL CORB ES DIU EDUARD
La Carme i l’Andreu es van conèixer a l’empresa on treballaven junts des de feia anys. Com que a ella la van ascendir i va passar a portar el departament on treballava ell, van començar a tenir una relació molt més estreta, i, és clar, ja se sap com va acabar tot allò.
Als cinc mesos van llogar un piset petit però il·luminat al centre de la ciutat, i van començar a viure-hi junts.
L’amic de la infància de l’Andreu, l’Eduard, anava cada dia al gimnàs al matí. Caminava fins a dos carrers més avall, girava a la dreta i es trobava de cara amb el rètol on posava “Centre Esportiu Municipal”. Aquell dia havia dormit poc acabant de corregir els exàmens dels seus alumnes de llatí, i anava amb els ulls mig aclucats pel carrer, per això el primer que va pensar en veure la silueta de la Carme agafada de la mà a un perfecte desconegut va ser que s’havia confós de persona. Però quan s’hi va fixar, va poder veure bé la dona del seu millor amic. Què hi feia, tan lluny de casa seva, i amb aquell home? No tenia pas germans, que ell sabés. Llavors ho va veure. A l’entrada de la boca del metro, la parella es va besar i es va separar.
Mentre corria a la bicicleta estàtica, l’Eduard va estar pensant en tot allò. Al final va pensar que el millor era explicar-ho al seu amic Andreu.
L’endemà mateix l’Eduard s’asseia al bar de la cantonada esperant el seu amic. Havien quedat per esmorzar. Quan l’Andreu va entrar per la porta del bar, l’Eduard va repensar-s’ho, però va fer el cor fort i al final li va explicar la infidelitat de la seva dona.
L’enganyat se’l va mirar incrèdulament “Qqq…què vvols dir amb això, Eduard?” I es va aixecar de la cadira, i va deixar el croissant a mitges i el seu amic allà plantats.
Ràpidament, l’Andreu va pujar a la moto i es va posar el casc, el ciclomotor va esbufegar, però finalment va arrencar en direcció al càlid piset que compartia amb la seva dona. Mentre conduïa, l’Andreu no se’n podia avenir, del que li havia dit l’Eduard. La seva dona, la seva fantàstica Carme, amb un altre?
Va posar les claus pel forat del pany de baix, i va pujar per les escales, no tenia temps d’esperar l’ascensor. Va obrir la porta i la seva dona va aparèixer per la porta de l’estudi. La discussió va ser forta, molt forta. Al cap de dos dies d’acabar amb ella, l’Andreu va deixar la feina. No podia viure tenint tan a prop la Carme. I per acabar-ho d’adobar, ja no tenia millor amic, “Adéu, Eduard, deixa’ns en pau a mi i als meus problemes d’una vegada” havien sigut les últimes paraules que assenyalaven el final d’una relació que potser havia estat sempre més a prop que aquella Carme tan enganyosa.
Maria Salat Navarro
4t Llatí IES Cristòfol Ferrer
Salve!!
Molt bon treball. M’agradat molt :)!
Salve!!
Molt bon treball del mite Maria.
M’ha agradat molt la història, són coses que ens poden passar a nosaltres i com el mite de la Júlia, i que ja he dit abans, m’ha impactat, el mateix que aquest.
felicitats.
Bonum diem!
Molt bunic enseriu ma agradat molt, apesar de que acaba molt trista:)
salvee!!
Salve!
En primer lloc felicito a la Maria per aquest bon treball sobre una adaptació d’un mite d’Ovidi. El treball està molt ben elaborat ja que explica amb molt detall la història d’uns personatges que viuen una sèrie de “aventures”. Penso que ens podria passar a nosaltres en la vida real. M’ha impactat molt la història encara que no té un final molt agradable.
Vale!
Salve!
En primer lloc, dir a la Maria que ha fet molt bona feina sobre el mite d’Ovidi. La veritat és que aquesta història m’ha semblat maca però també trista,però m’ha agradat ja que és entretinguda i està molt ben estructurada,encara que, m’hagúes agradat que tingués un final feliç i maco i que Eduard i Carme haguessin acabat junts.
Molt bona feina.
Vale!
Salve!
Aquesta versió del conte de Coronis m’agrada més que l’original, perque no hi ha ni morts ni canvis cromàtics inexplicables. És molt més creïble! Feliciter!
Vale!
Pingback: Corb | El cel dels mites
Salve!
Enhorabona per l’adaptació, crec que és una gran feina la que has fet Maria. Està molt ben adaptada en els nostres temps i amb un tema que a vegades pot arribar a passar.
Salve!
Una bona recreació del mite i molt ben adaptada en l’actualitat, ja que aquests successos podrien succeir a la nostra època.
És una gran adaptació del mite del corb, felicitats!
Ens demostra com de vegades ens deixem portar per l’ira, sense pensar en les conseqüències dels nostres actes. Està molt ben adaptada en els nostres dies amb un tema que a vegades passa.
De vegades fer el que ens sembla més adequat és el que ens posa en més problemes. Tot i que crec que en aquest cas, sempre és millor saber la veritat… pot ser que finalment l’Eduard es senti culpable per les accions del seu amic, ja que va ser ell qui li ho va explicar…Està molt bé perquè encara que sigui una recreació està molt ben adaptat al mite de Coronis. Per què sempre la gent que es bona acava rebent?
Salve!
Aquest mite és vigent, ja que, per el context que és com un mirall d’avui dia, ja que, es pot veure reflexat el que està passant en aquests moments.
Per una altre banda, aquesta adaptació del mite original, m’ha agradat molt i ens pot demostrar que la ira que contenim pot sortir mal parada i ens pot causar problemes geus. Tot i que crec que en aquest cas, sempre és millor saber la veritat, ja que, pot ser finalment l’Eduard es senti culpable per les accions del seu amic, ja que va ser ell qui li ho va explicar…
Crec que és una recreació clara i molt ben adaptada al mite de Coronis.
Bonum diem!
M’agradat molt la historia pero no entenc el perquè li diu l’Andreu a l’eduard adeu per sempre , si ell no té cap culpa.
Salve!
Crec que és una recreació genial al mite ja que ens demostra que encara passa avui en dia, de veritat que m’ha agradat molt, és creatiu i curiós!
Salve!
Aquest mite és una molt bona adaptació del mite del corb de Coronis, ja que ens demostra com de vegades ens deixem portar per la ira, sense pensar en les conseqüències dels nostres actes, fets que en l’actualitat segueixen passant.
Ja que de vegades fer el que ens sembla més adequat és el que ens pot portar en més problemes. Des del meu punt de vista crec que en aquest cas, sempre és millor saber la veritat, ja que mai sabrem com realment se sent l’Eduard.