Foto Aida Caba
Diumenge 25 d’octubre de 2009 Esculapi, o potser Asclepi o perquè no Serapis, va celebrar el centenari de la seva troballa a Empúries. Emili Gandia va trobar la part inferior de l’estàtua abocada dins el temple del déu el 1909. L’any passat aquesta escultura va tornar a casa i amb braços. Què més en sabem?
Jo de esculapi només ser que estan les “escoles pies” i els alumnes que hi van es diuen “escolapis”.
Jo mateixa he sigut una escolapia… hahaha
Per commemorar el centenari de la troballa s’acaba de crear el lloc web Associació Memorial Emili Gandia.
L’Esculapi és l’escultura original restaurada del déu grec de la medicina, és va trobar a Empúries fa gairebé 100 anys.L’Esculapi d’Empúries, considerada la millor escultura clàssica trobada a la Mediterrània occidental.Té més de 2 metres d’alçada.
El dia 25 d’octubre de 1909, és el dia en el què Emili Gandia va trobar la part inferior de l’estàtua coneguda com l’Esculapi d’Empúries, abocada endavant dins el seu temple.
Fa poc l’escultura estava exposada en el Museu de Mataró.
L’Esculapi d’Empúries, que segurament és en realitat un Serapis, s’exposava a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya. El Parlament va decidir que havia de tornar a Empúries i així ho vam fer en l’inici de l’any del centenari de les excavacions, amb dues petites escales/exposició a Mataró i Badalona.
Moltes gràcies, Pere, per retrobar-te per aquí de nou i ajudar als alumnes a arrodonir la informació. Jo també crec que l’Esculapi d’Empúries és més aviat Serapis.
Molt bon article i molt interesant! Cal dir que en la mitologia greca, Esclepi era el déu de la medicina, fill d’Apol·lo i Coronis. Es una escultura que es reconeguda per tot el món. Es un honor tenir-la aquí al costat, a Empúries, on sempre que he anat a visitar aquell gran terreny, aquesta estàtua d’Esclepi ha sigut imprescindible d’analitzar-la i explicar alguna cosa seva. Emili Gandia va ser el que va trovar la part inferior de l’estàtua, on desde aquell moment se la va anomenar Esculapi d’Empúries.
Ave:D
Aquesta magnífica escultura sembla ser que representa la figura d’Esculapi, el déu de la Medicina, va ser trobada entre les ruines de la antiga ciutat de important en producció i comerç, rep el nom d’Empúries.
Tot i així si et fixes bé, no és Asculapi, sinó Serapis.Aquesta el localitzava al Serapeo d’Alexandria d’estil greco-egípcia. Els seus atributs eren els que porta Hades, coronat amb el modius, representant un emblema del inframón, portant un ceptre, i als seus peus el ca Cèrber i una serp.
Aquí us deixo una imatge: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/00/SerapisHellenistic.jpg
vale!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » L’Esculapi d’Empúries, una història fascinant!
Salve!!
Aquesta escultura original restaurada representa l’Esculapi, un déu grec, el de la medicina. Fa més de 2 metres d’alçada.
L’escultura es va trobar a Empúries fa uns 100 anys i és considerada la millor escultura clàssica trobada a la Mediterrània occidental.Té més de 2 metres d’alçada.
El 25 d’octubre de 1909 va ser trobada la part inferior de l’estàtua per Emili Gandia abocada endavant dins el seu temple.
Vale!!
Salve!
Esculapi d’Empúries és una estàtua que va ser trobada al jaciment Empúries l’any 1909 durant les excavacions, va ser feta en dues parts, durant 98 anys va ser exposada a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya i va ser portada a la seu d’Empúries el març de 2008.
A la mà esquerra portava un ceptre, però no s’ha trobat cap part d’aquest.
Aquesta escultura és la més important trobada fins ara als Països Catalans.
Vale!
Esculapi (Asclepi en grec) era el déu de la medicina i també dels navegants i era venerat en moltes ciutats gregues, entre elles Empúries, era una polis que depenia del comerç marítim i per tant de la bona navegació.
En l’àmbit de la medicina també va ser molt important, de fet venia gent de diversos indrets amb el propòsit que Escolapi curés la seva malaltia i sembla ser que el déu va complir amb les espectatives dels seus fidels.
Però arran de les últimes investigacions s’ha posat en dubte la identitat de l’estàtua. Alguns arqueòlegs sospiten de que es tracti del déu Serapis en comptes d’Escolapi. L’estàtua la va encarregar un mercader d’Alexandria que sembla ser que s’inventà aquesta nova divinitat qui es suposava que era l’espòs de la dea egípcia Isis. Quan el mercader va fer l’encàrrec, els esculptors desconeixien qui era aquest déu.
El 1909, l’any següent d’iniciar-se oficialment les excavacions a Empúries, es va trobar una gran estàtua d’un déu. Es van proposar dues identificacions: Serapis, divinitat sincrètica alexandrina, i Asclepi, el déu grec de la medicina. La segona va ser ràpidament acceptada i durant un segle no ha estat posada en dubte. Recentment s’ha tornat a discutir sobre quin déu representa la peça i aquesta vegada l’atribució a Asclepi ha quedat profundament qüestionada.
L’estàtua va ser realitzada encaixant tres peces: la part inferior (vestit i peus) es va esculpir en marbre del mont Pentèlic, situat a 7 km d’Atenes, mentre que el tors, el cap i els braços van ser realitzats amb marbre de l’illa grega de Paros. Aquesta especialització ja era habitual en l’antiguitat, ja que el marbre pentèlic era opac, adequat per representar la roba, mentre que el de Paros es caracteritzava per la seva considerable transparència i facilitat de treballar, trets que el feien ideal per a les parts carnoses.
Hi ha acord a situar el taller que va produir la peça a l’illa grega de Delos, famosa pel seu santuari dedicat a Apol·lo. En la cronologia també es coincideix a assenyalar que es va compondre a l’últim quart del segle II a.C.
Pingback: L’Esculapi d’Empúries, una història fascinant! | El Fil de les Clàssiques