Ja sabem posar el nostre nom en grec i en qualsevol suport! La setmana passada no sabíem ni com era l’alfa! La Margalida cada any ho demana, mireu els dels anys anterior a El Fil de les Clàssiques, i poseu també el vostre aquí, però sigueu creatius:
Aràcnids i aràcnides de Grec 1
De mica en mica s’omple la pica i entre tots i totes hem aconseguit el que ens demanava l’altre dia la Margalida a través del Fòrum de notícies del Moodle: aquests retalls de diaris, revistes i personals en què es fa humor amb l’alfabet grec. A què espereu per donar-nos a conèixer el vostre, inventat o publicat? Només l’heu de pujar a l’àlbum corresponent “Alfabet i humor”!
Aràcnids i aràcnides de Grec
Ara que ja sabeu l’alfabet grec, que aneu comentant els apunts corresponents en El Fil de les Clàssics i a Aracne (per cert, els podríeu recopilar en comentari i així no ens en perdríem cap!), potser us agradarà aquest vídeo amb una pila d’alfabets, endreçats per ordre alfabètic. Compte, n’hi ha de reals, però d’altres són inventats i extrets de revistes, llibres, còmics, pel·lícules o sèries de televisió. De quins en teníeu notícia? Quins heu arribat a aprendre? Quin us agrada més? Quina petjada hi té l’alfabet grec? En coneixeu més? Què n’opineu de tot plegat?
Gaby
Feliciter, aràcnids i aràcnides!
Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys, aràcnids i aràcnides, alumnes, col·laboradors i companys! Tot just avui celebrem el segon aniversari! Sembla que Aracne sempre hagi format part de les meves classes i tot just el vaig obrir un 15 de setembre de l’any 2008 per als meus alumnes de llatí, de grec i de cultura clàssica de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, tot convidant-los a compartir-lo amb altres estudiants, professors i enamorats del món clàssic d’arreu. Dos anys després ja no sé què més puc demanar! En els meus millors somnis, mai no m’hagués pogut arribar a imaginar el que és avui Aracne! Moltíssimes gràcies a tots i totes que cada dia ho feu possible! Moltíssimes gràcies a Xtecblocs que sempre ens acaben concedint el que demanem, ja sigui escriure en grec, més espai o que alumnes i col·laboradors del centre i de fora del centre puguin editar els seus propis articles.
Aracne fila i fila avui fa dos anys, no ha fet vacances ni durant l’estiu!, i a hores d’ara llegiu l’article que fa 654, hem fet entre tots 5421 comentaris i s’han rebut 34.040 visites ; hem gaudit del centaure d’or 2009 de Chiron, de ser finalistes a Edublogs i de ser bloc guanyador de centre a La Mostra 2010, organitzada pel Departament d’educació,….
Jo només puc dir MOLTES GRÀCIES. Depèn de tots vosaltres, alumnes de l’institut Cristòfol Ferrer i alumnes de l’ Isaac Albéniz, alumnes i professors d’arreu, col·laboradors i col·laboradores, que la nostra teranyina clàssica es vagi fent més grossa i més gruixuda i que aquest nostre projecte educatiu de pràctica compartida es mantingui en el temps.
És curiós que el nostre primer article fou Lletres gregues arreu i que celebrem el segon aniversari amb aquest encantador projecte de Chiron: LA MIRADA GRIEGA. Us hi afegiu també?
FELICITER!
Avui se celebren els 2.500 anys de la fi de la batalla de Marató (a El Fil de les Clàssiques teniu un magnífic documental històric). Sabeu què va suposar per a occident? Per què en l’actualitat hi ha una prova esportiva que es diu marató?…
Gaby
Ιάννης Κατσίς
Αθἠνα
Les acaballes de Catul
IX
El teu car fill, un mamonet encara,
s’ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.
Hem acabat la nostra febril feina,
i en jeure, nus, escampats sobre el llit,
per aquell son suavíssim que ens pren,
el tendre fill de les teues entranyes,
que tinc motius per dir-li fill de puta,
ha començat a cridar i jugar,
pujant al teu amorosíssim cos,
caient, feroç, des de la doble alçària
dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.
Encara més, se m’ha pujat a mi
i ha descobert la meua artilleria.
Li he deixat fer tot allò que ha volgut,
no amb sentiments, precisament, de pare,
sinó, més bé, de Tiberi, segons
ha repetit Suetoni, el cabró.
….
M’he masturbat avui mirant el cos
des del meu llit d’una jove a la platja:
he retornat a la meua infantesa
d’albercoquers i de dacasars furtius.
He estat feliç, immensament feliç.
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos,
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d’adelerada gràcia.
Molt l’he estimat, molt més l’he desitjat.
En arribar aquell delit suprem,
el goig darrer, he sentit caure espès,
en gotes grans i calentes l’esperma.
No he lamentat el que he fet: contemplava,
amable, el cos, dura imatge invencible,
i he retornat, amb l’altra mà, al meu acte.
Vicent Andrés Estellés
Amb aquests versos eròtics de Vicent Andrés Estellés vull retre homenatge al poeta de Burjassot, a l’Horta valenciana, nascut el 4 de setembre de 1924 i traspassat a València el 27 de març de 1993. Josep Lozano va tenir la idea de dedicar-li el 4 de setembre de cada any, el dia del seu naixement. Esperem que sigui una festa que acabi arrelant en què es tingui ben present una de les figures més destacades de les nostres lletres.
Per què aquests versos d’Estellés a Aracne? Quina influència de la poesia eròtica romana hi veieu? A quins personatges fa referència? Com explicaríeu el títol Les acaballes de Catul? Què en sabeu de Catul i quins apunts hem fet entre tots tant a El Fil de les Clàssiques com a Aracne fila i fila? Per què creieu que Vicent Andrés Estellés és anomenat el Príap de Burjassot? No us perdeu El món clàssic en Estellés i comenteu les preguntes proposades?
Martin T.
En el claustre de la catedral de Barcelona, prop de l’antic temple romà, crida l’atenció un esbart d’oques. Generalment n’hi ha tretze perquè simbolitzen els anys de Santa Eulàlia, però potser són les descendents de les oques sagrades del Capitoli a Roma. Les oques claquen davant la presència d’estranys i els romans les utilitzaven com a guardianes de les propietats, tot i que també en feien fetge.
Consagrades a la deessa Juno Moneta -aquella que adverteix- van salvar en una ocasió els romans quan Roma es trobava assetjada per la gent del nord, els gals. Hi hagué lluites aferrissades i els romans es varen refugiar en el Capitoli. Tota la ciutat era una flamarada i va fer acte de presència un nou enemic: la fam. Tot i que els venien ganes de cruspir-se les oques sagrades, no ho feren i tanta de sort ja que s’esdevingué una nit que un jove romà molt intrèpid, anomenat Manlius, va veure interromput el seu son pel claqueig de les oques sagrades. Els ànec no deixaven el seu clan al mig de la nit. Manlius s’apropà a la muralla i es trobà fit a fit amb un gal. L’estimbà i les oques no pararen de fer escàndol fins que despertaren tots els defensors i varen córrer al combat. No cal dir que guanyaren!
The Comic History of Rome
És curiós perquè a Palma al costat del mur Manli també hi ha encara un estany d’oques.
Tomeu
Un turista mallorquí a Barcelona
Logo original de la Carme Rosanas
Al Facebook vàrem fer difusió a través de Fildelesclàssiques Aracne de la crida homenatge amb aquest vídeo:
Tot just acabo de llegir l’apunt d’homenatge publicat a El Fil de les Clàssiques i seguint amb els referents clàssics aquí us deixo un poema de Màrius Torres perquè en gaudiu de la lectura, el comenteu i el compareu amb aquest altre de Muriel Rukeyser.
Dos apunts d’estiu del nostre bloc Aracne, un llibre i una notícia de la televisió grega, m’han portat a la recerca apassionada de l’Atlàntida i de grans civilitzacions, com és el cas de la minoica, així com de visionaris com Heinrich Schliemann, Arthur Evans, Spyridon Marinatos… Què en sabeu? Què n’opineu?
L’Atlàntida, el continent perdut:
Com era l’Atlàntida dels minoics?
Gaby