Els passats 23 i 24 de març vàrem fer una sortida a Empúries i Barcelona amb alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat de llatí i grec per visitar les restes arqueològiques d’Emporiae i de Barcino. També vam tenir el plaer d’estar-nos un matí al Parc del Laberint d’Horta, el qual ens va fascinar. És un lloc que combina la natura amb l’art d’inspiració mitològica. Vam poder entrar al pavelló neoclàssic al sostre del qual hi h unes pintures força interessants que representen les muses i al.legories de l’art i la inspiració dels artistes.
Si us hi fixeu, a la façana d’aquest pavelló hi ha una inscripció en llatí que m’agradaria que intentéssiu fer-ne la traducció:
ARTIS NATURAEQUE PARIT CONCORDIA PULCHRUM
Foto Francesc
Si l’enteneu, veureu que té molta relació amb l’esperit d’aquest bonic lloc.
També us penjo unes fotos del sostre del pavelló neoclàssic. Es tracta que reconegueu les muses i l’art que presideixen.
tal com us vaig comentar a principi de curs, ara que ja heu agafat el ritme d’aprenentge del grec clàssic, és el moment de fer alguna petita incursió en el grec modern (τα νέα ελληνικά), per tal que veieu com ha evolucionat al llarg del temps aquesta llengua indoeuropea, unes de les poques que no va sucumbir a la força abassegadora del llatí de l’Imperi romà. Algú em pot explicar quin factors van condicionar aquest fenomen?
Per començar, visiteu el curs Φιλογλωσσία (em podeu dir l’οrigen etimològic d’aquest nom?) per treballar l’alfabet, comprovar l’evolució fonètica d’algunes vocals i consonants i veure grafies que no hem treballat a classe.
A la pantalla The Greek alphabet reviseu totes les lletres i escolteu-ne el so actual. Especifiqueu quines han experimentat una tansformació fonètica respecte a la pronunciació que hem estudiat per al grec antic.
Continueu per Letter combinations, és a dir, els diftongs, i remarqueu també els canvis, tot especificant quines pronúncies coincideixen amb les regles de transcripció dels diftongs que hem estudiat a classe.
A la següent pantalla, Alphabet: stress, comenteu l’evolució de l’accentuació . I els esperits i la ι subscrita, què ha passat amb ells? A més, intenteu deduir el significat de les paraules de les tres columnes. Aprofiteu per escriure els mots amb el teclat grec.
Finalment, feu els exercicis 1 i 2 i deixeu testimoni al comentari dels resultats.
Aquesta Setmana Santa he estat a València i a l’hotel on vaig hostejar-me amb la meva família hi vaig trobar aquest puzle d’un mapa mundi antic, escrit en llatí. Em va semblar molt curiós i el vaig fotografiar amb el mòbil com podeu veure més avall. A més, hi ha a sota una inscripció cèlebre de Ciceró que jo he traduït, però m’agradaria que també ho féssiu vosaltres i em donéssiu la vostra opinió: creieu que és idoni per decorar un hotel? i la frase ciceroniana, què us sembla? Què sabeu de Ciceró?
QVID EI POTEST VIDERE MAGNVM IN REBVS HVMANIS, CVI AETERNITAS OMNIS, TOTIVSQVE MVNDI NOTA SIT MAGNITVDO. CICERO
Fa uns quants mesos, que la Lida em va demanar de fer un article que per mi és interessant i que podria agradar molt sobretot a aquella gent que és tan aficionada i seguidora del món romà.
Ara que s’apropen les festes de la famosíssima “TARRACO VIVA” he recordat que l’any passat vaig estar durant una setmaneta a un càmping de la Costa Daurada, justament situada a Roda de Barà, al costat de l’arc de Barà, possiblement per això van posar aquest nom al càmping. Estam ubicats en una comarca plena de senyals romanes, com ja sabeu que la capital d’ Hispania era Tarragona. En aquesta ciutat podem contemplar l’amfiteatre, el fòrum romà, l’aqüeducte, algunes restes, l’art que hem heretat dels romans i tantes altres obres que l’home va crear durant aquella època.
Per això os voldria informar que al càmping s’està molt de gust, pels dos cops que hi he estat, a més hi podem observar un amfiteatre on s’organitza cada nit espectacles fabulosos que podem compartir des de els més petits i els mes grans. A la piscina hi ha com unes estàtues dels emperadors i com no l’Arc de Barà.
Recordeu les preposicions en llatí? Després de l’apunt Plurilingüisme amb prefixos grecs, ara li toca el torn al llatí i els prefixos que es mantenen en la formació de mots compostos en diferents llegües actuals, romàniques i no romàniques. No us perdeu abans aquesta galeria de les preposicions per anar fent memòria!:
Fins i tot la música oriental d’Haifaa Wahby – Enta Tany tria l’escenari d’un amfiteatre romà per ambientar el seu video clip i si no us ho creieu mireu:
Torna la Magna Celebratioa Badalona! Del 23 al 25 d’abril els carrers de la ciutat s’ompliran, com en les cinc edicions anteriors, de la vida i les activitats d’una ciutat de l’Imperi romà, els restaurants serviran menús de l’antiga Roma i hi haurà portes obertes per visitar el llegat romà de la ciutat. Aquest any, però, hi haurà una novetat important: l’Instiut Isaac Albéniz hi participarà directament, tot involucrant-se en el taller de jocs infantils. De moment, ja hem mantingut una primera reunió amb la Núria Sadurní, del Museu de Badalona, que molt amablement s’ha mostrat disposada a ajudar-nos amb material i informació per a la sessió prèvia que volem celebrar el dia 22 d’abril al nostre institut.
Per començar hi ens apuntat les professores i alguns alumnes de segon de batxillerat, però us animem a afegir-vos-hi i participar activament en la vida cultural de la vostra ciutat. És un bon moment també perquè aquells que voleu treballar amb nens en un futur comenceu a fer pràctiques tot convidant els visitants a jugar a la baldufa, a fer rodar el cèrcol… Us he de dir que al museu ja es respiren aires de Roma… Sense anar més lluny, el dia de la reunió, en obrir-se les portes de l’ascensor, ens vam trobar de cara amb un scriptor armat amb el seu stylus i el corresponent papyrus. Un cop al vestíbul, al final de la reunió, vam creuar-nos amb un sculptor que portava un bust a la mà, i un monetarius, a punt d’obrir la seva officina monetalis. Un viatge en el temps al cor de Badalona!
Qui s’hi apunta? No cal que hi sigueu els dos dies, podeu participar-hi un matí o una tarda, o venir a fer-nos un reportatge per al bloc. L’oferta està oberta també als companys de Premià, que l’any passat em consta que vau visitar la fira i que la Margalida us en té ben informats a través del bloc. Sabem, a més, que sou uns experts en jocs romans i que de tant en tant us ho passeu la mar de bé practicant-los al Cristòfol Ferrer. Espero les vostres propostes del dia i les hores que us van bé al llarg d’aquesta setmana, perquè la setamana entrant hi haurà la reunió preparatòria al Museu.
Per anar fent boca, us deixo amb la presentació que van fer l’any passat l’Albert i la Thaïs i el reportatge que van fer -passat per aigua!- la mateixa Thaïs i la Sara. Esperem que aquesta vegada ens visti Hèlios i Júpiter no llenci els seus llamps i trons sobre nosaltres, pobres mortals!
A la mort de Cèsar (44 aC), Lèpid, Octavi i Antoni van fundar un Secundus triumviratus, una magistratura extraordinària que tenia com a objectiu mantenir la seguretat de l’estat durant deu anys. El primer que van fer va ser mantenir la tercera guerra civil de la República romana contra els conspiradors partidaris del manteniment del règim republicà, amb els assassins de Cèsar, Cassi i Brutus, al capdavant. El Tertium bellum civile va concloure amb la derrota del bàndol senatorial a la batalla de Filipos (42 aC), on els dos caps republicans es van suïcidar.
Després d’aquesta victòria, protagonitzada per Octavi i Marc Antoni, va haver-hi una nova redistribució de poder entre els triumvirs, en la qual Lèpid, que s’havia quedat a Roma, va començar a quedar en un segon pla. Octavi es va quedar amb el control de les províncies occidentals, Antoni amb les orientals i Lèpid es va haver de conformar amb Àfrica. Així mateix, comencen les tensions entre Octavi i Antoni, que s’intenten apaivagar amb el matrimoni d’aquest últim amb Octàvia, germana del seu adversari, però que inevitablement esclaten l’any 33 aC, quan Antoni es divorcia de la seva esposa romana i s’uneix a Cleòpatra, fet que comporta a Roma la derogació dels seus poders i la declaració de la guerra contra Egipte. És així com comença el Quartum bellum civile que enfrontarà Octavi i Antoni del 32 al 30 aC, data del suïcidi de Marc Antoni i Cleòpatra. La batalla naval definitiva d’aquesta guerra va ser la d’Acci (31 aC), tot i que els dos amants encara van resistir un temps a Alexandria després de la derrota.
Amb la victòria d’Octavi, acaba definitivament el període republicà de la història de Roma i comença l’Imperi amb l’investidura del vencedor com a Princeps civitatis.
Per il·lustrar aquest període històric recorreré altre cop a un film de J. Mankiewicz, en aquesta ocasió la seva versió de la tragèdia de W. Shakespeare Iulius Caesar. El fragment que he seleccionat està protagonitzat per un jove Marlon Brando en el paper de Marc Antoni, que després de l’assassinat de Cèsar fa un apassionat discurs a les escales del Senat per rebatre el que acaba de pronunciar Brutus. Esteu al cas del contingut històric de les seves paraules, però no deixeu de gaudir de la lliçó magistral de retòrica romana reelaborada per la ploma del dramaturg anglès. Fixeu-vos en les pauses, la gestualitat, les mirades, la manera com, sense desacreditacions directes o violentes, acaba arrossegant la voluntat de la plebs i girant-la en contra dels assassins de Cèsar.
Quina altra pel·lícula del mateix director hem comentat al bloc? Poseu els enllaços corresponents als articles que hi fan referència.
Ubiqueu l’escena en el marc de la història de Roma, en el context concret en què té lloc el discurs i en els esdeveniments que el succeiran.
Analitzeu els recursos retòrics i escènics del dicurs: adjectius amb què irònicament es refereix als conspiradors, negacions del que en realitat està afirmant, preguntes retòriques, ús del testament com a recurs decisiu, exposició del cadàver…
Comenteu la reacció de la plebs romana com a públic receptor del discurs.
I què me’n dieu, de la interpretació de Marlon Brando?
