Monthly Archives: març 2009

Xerrada de la dra. Reig: Déus i herois a la literatura grega

El passat Dijous 19 de Febrer, els alumnes de 1er i 2n de Batxillerat vam anar a escoltar dues conferències a la Universitat de lletres de Barcelona. La primera la va fer la Dra Rodà, el tema era l’urbanisme romà a Tàrraco i Emèrita Augusta; tot i que aquesta va resultar molt entretinguda, personalment la Dra Reig va aconseguir captar molt més la meva atenció, per aquest motiu faig l’article de la seva xerrada.
La Dra. Reig va començar la seva xerrada definint-nos les paraules déu, heroi i altres éssers:

. Déu: els déus són éssers que neixen, creixen, es reprodueixen, fan vida familiar igual que la nostra i mantenen el mateix tipus de relacions entre ells mateixos (odi, amor, mentides, gelosia, guerres…). La principal diferència entre ells i els humans, és que són immortals, però la mort està vigent des del començament (Tànatos), els déus no moren perquè entre ells no hi ha la malaltia ni la vellesa. En canvi, els humans som mortals per la culpa de Pandora. A més a més, els déus mengen ambrosia, que es guarda a l’entrada del món dels morts. Tot això demostra que tot i que els déus no moren, la seva divinitat està molt a prop dels humans.

•Heroi: un heroi és definit com a tal segons la seva mort i la seva tomba. Els herois són éssers mortals, que han patit una mort tràgica, demostrant la seva valentia i singularitat, i que finalment tenen una tomba on molta gent els hi rendeix culte.

•Nimfes, monstres, sàtirs, nens elegits per les deesses: Aquets éssers no interessen per explicar la vida quotidiana dels déus però sí per explorar els marginats a la societat grega.

Un cop tenim clares les definicions anteriors, la dra. Reich va continuar el seu discurs explicant-nos quin interès tenen aquests éssers a la literatura grega. Primer, hem de saber, que a aquesta literatura no hi ha gèneres, hi ha ocacions i cada ocasió té diferents protagonistes:

Symposion: són reunions on s’ajunten amics que canten i reciten poesia acompanyats per molta beguda. És per aquest motiu que els poemes parlen d’amor, d’amistat, de política, del vi i del seu déu (Dionís), d’Afrodita, d’Eros…
• Àgora: el públic s’ajuntava aquí per escoltar un poeta que cantava o recitava històries panhel·lèniques. Els personatges dels poemes d’aquestes reunions, eren els déus i herois més coneguts, els fonamentals. Aquests poemes basaven el seu argument segons el déu o heroi que tingués el poble d’on era l’àgora, és a dir, segons la seva proximitat. Els déus intervenen a la història de la mateix manera que ho fan els humans o els herois i treballen pel destí. Aquests poemes de l’èpica grega van sempre en busca del que el públic vol escoltar, per exemple, a aquestes històries, cap humà que ataca  els déus rep un càstig, perquè els que escolten l’èpica busquen que els hi justifiquin la seva existència i el seu origen mitjançant els herois. L’èpica, per tant, explica el nostre origen, la nostra història i la de la nostra col·lectivitat.
• Festes religioses de cada ciutat: aquí es produïa la “lírica coral”, on un cor de nois i noies recitaven allò ensenyat per un poeta. Aquí els poetes havien de tenir la imaginació molt controlada, ja que només podien dir les coses bones de l’heroi de la ciutat i criticar el de la ciutat contrària. Aquí el poeta havia de moralitzar, de parlar a la ciutat d’uns certs valors (models positius i negatius).
• Teatre del s.V: es donava a la festa religiosa del déu Dionís i incloïa tragèdia i comèdia. A la tragèdia l’heroi era el protagonista i tenia problemes amb el destí, finalment cau a la supèrbia i és castigat. A la tragèdia també, prenen importància les heroïnes, que normalment tenen un amor matrimonial en excés, aquest excés de passió femenina la porta a trencar la relació establerta entre l’home i la dona. En canvi, a la comèdia, el protagonisme està compartit entre déus, herois i humans; aquí el públic espera que els homes i els herois siguin ridículs.

Aquest és només un recull d’informació que va vaig fer de les moltíssimes històries i idees que la dra. Reig ens va explicar. Espero que us sigui útil a tots aquells que no vau poder assistir i a tots aquells que vulgueu repassar-vos-ho una mica!

Camila Pérez López 1er de Batxillerat A.

Age of Mythology

A més d’estar interessat en els animals exòtics com la serp, l’Aítor és aficionat als videojocs i ens fa arribar aquest article.

Us presento un joc relacionat amb la mitologia Grega, Egípcia i Nòrdica al qual porto jugant des de fa temps. Al joc pots escollir entre 3 déus de cada cultura. Cultura grega: Zeus, Posidó, Hades. Egípcia: Isis, Ra i Set.  Nòrdica: Odín, Loki, Thor.
Depenent de quin déu escullis, et donen una sèrie de poders divins i criatures mitològiques, com colossos, ciclops, minotaures, centaures o Pegasos. Un dels poders divins que té (te l’atorga Zeus) són els llamps. També hi surten alguns personatges mitològics com Ulisses.

Aquesta es la presentació del joc:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Onik-BD92Ow" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Què us sembla? Algú hi ha jugat també?

Aítor Auñón

Llatí 4t ESO

IES Isaac Albéniz (Badalona)

Narracions de mites clàssics III. Pedres

Arran d’una pregunta de la Verónica Vega en el seu article Atlas sobre la ubicació d’aquesta serralada, us presento un Power Point que hem utilitzat a l’Albéniz per facilitar la lectura i interpretació de la darrera part de Narracions de mites clàssics. Esperem que us pugui servir igualment a vosaltres no només per visualitzar la ubicació de l’Atlas, sinó també d’altres metamorfosis en pedra, font,…

[slideshare id=1112244&doc=metamorfosis3-090306145034-phpapp01]

Al meu Espai Web Compartit de l’institut, a l’apartat Apunts: documents i presentacions hi podeu trobar també les presentacions corresponents a la primera i segona part.

TERESA

Divinitats menors femenines

La Laia  de l’Albéniz ha presentat enguany un interessant treball de recerca de mitologia grega i ha volgut compartir-lo amb vosaltres a través de l’article que segueix.

Sabríeu dir quines divinitats són aquestes?

carites.jpg

furias.jpg

s241hygeia-2.jpg

moires-3.jpg

Després d’analitzar i comparar diversos grups de deïtats femenines de la mitologia grega com les de les il·lustracions precedents, he arribat a la conclusió que cada divinitat simbolitza una part de la figura femenina. Les Muses representen a la dona artista, intel·ligent; en les Gràcies veiem a tres germanes perfectament unides en harmonia, ja que mai apareixen separades, representen les noies joves, innocents, alegres; les Hores i les nimfes són les dones i noies fèrtils, relacionades amb la Natura i el cicle de la vida; les filles d’Asclepi representen aquelles ”dones curanderes” que preparaven els remeis per guarir tot tipus de malalties i està relacionat amb el fet de “donar vida”; les Moires i les Grees són les antigues ancianes que la tribu venerava per la seva saviesa i experiència sobre el món que els envoltava; les Erínies són les dones venjatives i furioses, plenes de ràbia, sobretot contra els homes; les Harpies i les Gòrgones representen aquelles dones malvades i cruels.

Veiem doncs, que malgrat els múltiples atributs, títols i facultats de les divinitats femenines, totes emanen d’una mateixa font: la realitat fonamental que podem descriure com “la deessa”, que representa la dona en tots els seus aspectes possibles i sobretot reflecteix aquesta dualitat femenina.

Un altre concepte que també es troba vigent i que tenen en comú els col·lectius de dees analitzades (a excepció de les nimfes) és el número tres i la seva simbologia. Sempre ha tingut un paper molt important en totes les cultures, ja que hi ha molts conceptes agrupats en tres: naixement, vida, mort; passat, present, futur; cel, terra, infern. Segurament aquest número està relacionat amb la dona perquè es considera que en la seva vida passa tres “fases” que solen estar relacionades amb el cicle lunar: donzella o verge (lluna nova), mare o dona fèrtil (lluna plena), viuda o anciana (lluna menguant). Observem que el cicle lunar es correspon també amb les diferents etapes segons la menstruació de la dona i d’aquesta manera veiem que són tres conceptes generals (el cicle lunar, la vida de la dona i la menstruació) subdividits cadascun en tres etapes o fases que es relacionen.

Simplificant el que he dit anteriorment i després d’haver analitzat les deïtats escollides i la seva simbologia, jo he tret com a conclusió que aquestes divinitats van ser creades per representar la realitat, utilitzant la simbologia femenina que hi havia llavors però que encara ara segueix havent-hi. Així doncs, per molt que ara ja ningú pensi en elles com a deesses, la seva essència continua estant en la figura femenina actual; perquè al cap i a la fi, cadascuna d’elles simbolitza la Dona o “deessa”.

Laia de Frutos

Grec 2n de batx.

IES Isaac Albéniz (Badalona)

MARGALIDA CAPELLÀ I ROGER COCH OBTENEN ELS PREMIS AURIGA 2008

El passat divendres 27 de febrer va tenir lloc, a la localitat maresmenca de Premià de Mar, el lliurament dels premis Auriga 2008, destinats a guardonar anualment professors i alumnes dels territoris de parla catalana per la seva contribució a la difusió del llegat grecoromà. Els premis Auriga arriben enguany a la seva setzena edició i estan promocionats per la revista que duu el mateix nom, vinculada a l’organització Capital de la Cultura Catalana i que actualment és l’única publicació en català dedicada específicament a la divulgació del món clàssic.

La professora Margalida Capellà va rebre el premi Didascàlia, d’experiències docents, pel seu projecte El fil de les clàssiques, el bloc per no perdre el fil del llatí i del grec a l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. El premi Núria Tudela i Penya, per a estudiants d’ensenyament secundari i universitari, fou lliurat a Roger Coch, alumne de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat, pel seu treball Antígones, tutoritzat per la professora Roser Campi.

Com a preàmbul d’aquest acte de lliurament dels premis Auriga, els assistents vàrem poder gaudir d’una visita prèvia al jaciment arqueològic de les termes romanes de Can Farrerons. Ramon Coll, tècnic de l’àrea de Cultura de l’ajuntament premianenc i arqueòleg, va tenir l’amabilitat de guiar els assistents per aquesta peculiar troballa arqueològica, consistent en un edifici de planta octogonal d’uns 750 metres quadrats i que conté vint-i-tres habitacions que es distribueixen seguint un ordre geomètric gairebé perfecte al voltant d’un gran espai central també de planta octogonal. El conjunt va tenir en origen una funció residencial confirmada per l’existència d’uns banys privats (balneum), que va perdre més endavant en favor d’usos productius i industrials. El jaciment ja ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Local i actualment s’està a l’espera de la redacció del Pla Director i de l’Estudi d’Identificació Narrativa en col·laboració amb l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) per procedir a una futura museïtzació.

dsc_0248.jpg

Maria Jesús Espuña, Margalida Capellà, Montserrat Tudela, Roger Coch i Joan Pedrola a Can Farrerons. Foto de T. Devesa

 

A continuació, els assistents es traslladaren al centre cívic de la mateixa localitat, on tingué lloc la resta de l’acte, presidit pel tinent d’alcalde i regidor de Cultura del municipi Ernest Casadesús i que comptà també, entre les gairebé cent persones del públic, amb la presència de la regidora d’Ensenyament Mercè Gisbert i de l’arqueòloga de l’ICAC Marta Prevosti. Després dels mots de presentació per part del regidor Ernest Casadesús, la sotsdirectora de la revista Auriga, Montserrat Tudela, va tenir unes paraules per destacar la vitalitat dels estudis clàssics en el panorama actual de la cultura catalana i en va donar uns quants exemples tot aportant dades molt recents, del Baròmetre de la comunicació i la cultura, a propòsit de la consolidació de la revista Auriga dintre del ventall de publicacions periòdiques en llengua catalana. Després, l’arqueòleg i museòleg Pere Izquierdo va fer una dissertació titulada “Món clàssic en temps de la II República”, tot destacant la importància que va arribar a tenir aleshores la nissaga dels Bosch Gimpera com a referents i estendards en la construcció d’un espai cultural nacional català. Amb dades a la mà, el conferenciant va deixar ben clar el compromís que aquesta família i altres, filles del romanticisme i protagonistes del noucentisme, tingueren amb l’educació i la cultura nacional catalana.

 

Més endavant, en el moment de l’entrega dels guardons va prendre la paraula Xavier Tudela, director de la revista Auriga i president de l’Organització Capital de la Cultura Catalana, qui va destacar així mateix la vitalitat dels premis Auriga i va fer una breu història de les seves denominacions i motivacions. A continuació, i després d’uns mots d’agraïment de Roger Coch a la tutora del seu treball Roser Campi pel seu suport, Margalida Capellà va tenir unes amables paraules per a totes aquelles persones que han fet i fan possible l’existència del seu projecte El fil de les clàssiques, i molt especialment per als seus alumnes, alguns dels quals eren presents a la sala i sense els quals no tindria sentit la seva feina. Per acabar, Margalida Capellà va mostrar la validesa dels blocs com a eina de participació dels alumnes en el procés d’ensenyament-aprenentatge i de formació de la seva competència digital, tot fent un interessant recorregut a través de les diverses seccions que formen el seu bloc i destacant l’aparició d’Aracne fila i fila, un bloc específic dels alumnes de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar.

 

La cerimònia va cloure amb la tradicional foto de família amb les persones premiades, les autoritats locals presents i els membres del consell de redacció de la revista Auriga.

aurigafamilia.jpg

Foto de Teresa Devesa

Joan Pedrola