Bruno Oro és un actor, imitador i músic català que va estudiar art dramàtic. Va començar la seva carrera aproximadament l’any 2000, també va intervenir a la televisió. Des d’aleshores ha anat publicant diferents discos de música, entre els quals destaca aquest últim, anomenat en llatí Tempus Fugit (vid. àlbums en llatí) i que jo he conegut gràcies a un comentari de la Teresa al nostre Facebook de classe (FIldelesclassiques Aracne). La nova entrega combina el català el català, l’italià, i el castellà i ens ofereix onze noves composicions pròpies que es mouen entre la cançó, el jazz i el pop. El disc, de pretès eclecticisme d’estils i registres, reuneix històries sobre la nostàlgia, la mort, sobre Cadaqués o Nova York, i de personatges que voldrien quedar suspesos en el temps, i d’aquí ve el nom ”Tempus fugit” que vol dir en català: El tems s’escapa. Enregistrat a Nova York, aquesta nova entrega compta amb un luxós repartiment de músics, entre els quals destaca el guitarrista Marc Ribot, so inconfusible de Tom Waits.

Aquí teniu una cançó que forma part d’aquest disc ”Tempus fugit” que s’anomena Geloso. Com ja podeu saber, parla d’un home guapo però que té un petit problema que molta gent té avui en dia, ser gelosos amb la parella.

Per cert sabeu de qui és el tòpic literari que dóna nom al segon treball discogràfic de Bruno Oro? En podríeu posar alguna citació clàssica?

Oriol Garcia-Penche de Gea2n Batx. Grec i Llatí