Arxiu d'etiquetes: Ícar

Referents Mitològics al videoclip “Blood, Sweat and Tears” de BTS

Encara que pugui semblar que la cultura asiàtica està molt allunyada de la cultura clàssica grega, BTS, un grup de música coreana (K-POP), ens ha demostrat que no és així.

Una foto de BTS als premis Grammy

Una de les seves cançons, anomenada “Blood, Sweat and Tears” de l’àlbum “Wings”, s’ha guanyat el cor de moltes persones. No només per l’estètica del videoclip o per la melodia, sinó perquè en ella podem trobar molts referents mitològics.

Clica aquí per veure el video original!

Només iniciar el videoclip, es pot veure la imatge d’un dels nois (Jin) observant un quadre en un museu. Darrere d’ell trobem una estàtua que representa a Perseu subjectant el cap de Medusa després d’haver-la matat ell mateix.

Seguidament, quan comencen a ballar, l’espai on abans hi havia estàtues queda buit i només dues són conservades però en una posició diferent. L’estàtua negra és la ja anomenada anteriorment i l’altra representa la dea Demèter. En aquest cas, jo interpreto que l’estàtua de Perseu representa el mal, ja que és d’un color fosc i el seu mite es basa en la cruel mort de Medusa,  etc. En canvi l’estàtua de la dea Demèter representa la puresa, el color blanc i el seu mite parla sobre la maternitat.

La següent referència mitològica que he trobat és en la part on Jungkook es troba penjat en un gronxador. Darrere seu es troba un quadre que representa la mort d’Ícar. Aquí Jungkook representa una versió d’Ícar que va sobreviure a l’accident i que s’ha de conformar en “volar” en un gronxador perquè ja no té ales.

“El lament d’Ícar” de Tate Britain

Després tornem a trobar una referència a Ícar, però aquest cop representada per V. Aquest està situat en una finestra i de fons podem veure un altre quadre mentre ell es tria al vuit. Bàsicament V representa Ícar llençant-se a l’aventura tot just abans del desastre.

“El paisatge amb la caiguda de Ícar” de Pieter Brueghel

A continuació, tornem a veure a Jungkook, però aquest cop sense gronxador. Per el que puc deduir, ell està com somiant i dins del seu cap ell es pensa que verdaderament està volant.

Posteriorment, torna a aparèixer V, però a l’esquena té unes marques, com si hagués tingut ales, però algú o alguna cosa les hagués arrencat. També ho podem relacionar amb el mite d’Ícar, a l’apropar-se molt al sol les seves ales es van desfer, llavors, V igual que Ícar, ja no té ales.

Finalment, apareix una estàtua blanca gegant al mig del museu, amb ales negres. No he trobat cap informació real d’aquesta estàtua, però també se la podria relacionar amb Ícar. Es podria dir que és la representació d’aquest en la ment de Dèdal, representat per Jin en aquest cas. Ell el veu amb les ales negres perquè són les que el va portar a la mort. Després Jin (o Dèdal segons la meva interpretació) li fa un petó. Jo puc interpretar que finalment està assimilant la seva mort.

En conclusió, aquest article ens ha demostrat que la cultura clàssica grega no es limita a les fronteres europees, sinó que està a tot arreu del món.

Especial menció a l’Alba àlies Diana, estudiant de 1r de Bat de l’institut Vallvera de Salt, que hem treballat juntes en aquest projecte.

 

Núria Serra

Grec 1

 

Ícaro, de Presuntos Implicados

La Marta i jo estem preparant un article a Aracne Fila i Fila sobre el mite d’Ícar i Dèdal i hem trobat aquesta cançó que parla sobre Ícar.

Presuntos Implicados és un grup de música pop en castellà integrat per murcians i valencians, format a principis de la dècada del 1980. Actualment els seus integrants són: Lydia Rodríguez Fernández, Juan Luis Giménez i Nacho (Ignacio) Mañó.

Ícaro como un pequeño dios 
desafiando al sol, 
y ahora yo 
que soy un joven gorrión 
y quiero el nido abandonar. 

Y aunque a veces me asuste volar, 
lejos del cobijo de un hogar, 
sé que habrá un viento cálido más 
para dejarme llevar. 

Ícaro, como un pequeño dios 
desafiando a todo un sol, 
y se marchó tan alto como un vendaval, 
tan lejos como una canción. 

Más envidioso el sol le abrazó 
derritiendo en cera su valor 
y aunque le fue advertida la lección 
Ícaro se derrumbó, se derrumbó.
Volaré bajito a ras del suelo, 
como pluma el viento me llevará 
sin perder de vista el horizonte, 
como pluma el viento me llevará. 

Y ahora yo que soy pequeño gorrión 
y quiero el nido abandonar; 
siento que no puedo estar ya más aquí, 
llegó la hora de partir. 

Más aunque al este no nazca el sol, 
y las aves de invierno no emigren al sur, 
sé que habrá un viento cálido más 
para dejarme llevar, dejarme llevar

[youtube]http://youtu.be/-SGoNMgOzwc[/youtube]

· Què us ha semblat la cançó?
· Creieu que està ben representat el mite en la cançó? En coneixeu d’altres amb aquesta referència mitològica?

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batx
Grec