Zeus, pare dels déus i dels homes

Després de conèixer el poder donjuanesc de Zeus, animats per la cançó de la Liana, hem decidit saber qui era aquest déu tan poderós, esbrinar els seus orígens, la seva descendència…! Ho voleu saber vosaltres? No us perdeu la nostra presentació!

En aquesta moneda grega, hi reconeixeu Zeus? Amb quins atributs?

Amb quins altres déus (Thor, Taranis, Tarhun, Indra…) podríeu establir un paral·lelisme amb el Zeus grec o el Júpiter dels romans?

Judit Martínez i Joan Barrabino
1r Batx. Grec

P.D. (curs 2018/2019): Vols jugar a un Kahoot fet per l’Andrea i la Natàlia (4t ESO curs 2018/2019)!

Aquest article s'ha publicat dins de Amor donjuanesc, Déus, General, Mitologia comparada i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Zeus, pare dels déus i dels homes

  1. Retroenllaç: El fet de menjar carn | Menjar i beure a l'Antiga Grècia

  2. Retroenllaç: La poma de la discòrdia | L'univers clàssic dels nostres mots

  3. Retroenllaç: L’EMPREMTA D’ORFEU » Zeus rock band d’Eslovènia

  4. Retroenllaç: Xena- La princesa guerrera | La cinta de Νίκη

  5. alexia.alvarez diu:

    Xaipete!
    – En aquesta moneda grega, hi reconeixeu Zeus? Amb quins atributs?
    Si, amb els atributs del llamp i l’àguila.
    Per ampliar més informació a l’apunt m’agradaria destacar un aspecte d’aquest grec que no s¡ha esmentat: les seves relacions amoroses i sexuals fora del matrimoni. És conegut per les seves nombroses aventures i amants, fruit de les quals van ser moltes deïtats i herois, incloent Atenea, Apol•lo i Artemisa, Hermes, Persèfone, Dionís, Perseu, Hèracles, Helena, Minos i les Muses. Amb Hera sol dir-se que va ser pare d’Ares, Hebe i Hefest.
    Algunes de les amants de Zeus:
    Afrodita
    És la deessa de la bellesa entesa com a desig, esposa infidel, amant capritxosa, burladora de déus i homes i, sobretot, seductora.
    Alcmena
    Zeus es va transformar en el viu retrat d’Amfitrió, per poder usurpar com a marit la companyia de la gentil reina Alcmena. L’estratagema va funcionar a la perfecció i de tal amor va sorgir ni més ni menys que Hèrcules.
    Antíope
    És la filla del rei Nicteo de Beòcia. Per conquistar-la, Zeus es va fer passar per un modest però eròtic sàtir i l’encantament va fer l’oportú efecte. Cal no confondre-la amb la seva homònima Antíope, reina de amazones i esposa del gran Teseu.
    Calisto
    Va ser una bella nimfa que Diana, la deessa caçadora dels romans tenia en alta estima. Com a esposa gelosa de Júpiter, Juno no compartia aquesta opinió i va convertir la gentil nimfa en óssa; Júpiter, commogut, va fer que la mare i el fill de la seva unió passessin a ocupar un lloc privilegiat en el cel, com Óssa Major i Óssa Menor.
    Climena
    És una de les nombroses esposes que va tenir el rei dels déus i dels homes, Zeus. Fruit de la seva unió va néixer Atlas.
    Dione
    Va ser una nimfa, filla d’Urà o Oceà i Terra o Tetis, de qui es va enamorar en el seu dia Júpiter ardentment. Venus és fruit de la seva relació, segons aquelles versions llatines que preferien acceptar que la seva deessa de la bellesa i l’amor procedia de l’apassionat romanç de Dione i Júpiter, abans que de la castració d’Urà a mans del seu fill Cronos.
    Europa
    El rei Agenor de Fenícia estava molt orgullós de la bellesa i dels molts dons de la seva filla Europa, tants que van arribar a oïdes de Zeus. Convertit en toro, el déu de l’Olimp va carregar contra el grup de joves donzelles que envoltaven Europa en el seu bany, per després portar-fins a l’illa de Creta muntada en el seu llom. Allà, Zeus i Europa van viure un apassionat romanç i de la seva unió van néixer tres fills: Minos, Sarpèdon i Radamanto, els qui arribarien a ser jutges dels inferns.

  6. Retroenllaç: Zeus, un ésser ben sexual – El vol de Cenis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *