Pablo López és un cantant de pop d’origen malagueny.
Pablo López
Hijos de verbo amar és una de les cançons de Pablo López, que pertany a l’àlbumEl mundo y los amantes inocentes, publicat l’any 2015.
Vaig escoltar aquesta cançó de Pabo López Hijos del verbo amar i la lletra em va cridar l’antenció ja que podem trobar tòpics literaris i també figures retòriques. Podries dir-ne algun?
Dos animales de verbo salvaje De abrazo mortal De brillante y maldito linaje De guerra y paz Bajo la lluvia van caminando Están tan vivos tan renovados su piel Y en este mundo desesperados Van engañando al sol que hay bajo sus pies
Nadie les calla la boca Nadie conoce de sus heridas Maleta y rumbo directo al sol Han incendiado la ropa Han aprendido a bailar la vida Que no les roben su libertad Son hijos del verbo amar
Carne bendecida por la tierra Larga vida a los amantes locos Grita el pecho su canción de guerra Viva esta revolución Y que viva el amor de los que besan desesperados Como si esta luna fuera la ultima vez Que sobre el libro de los pecados Han endeudado al dios Y al miedo al perder
Nadie les calla la boca Nadie conoce de sus heridas Maleta y rumbo directo al sol Han incendiado la ropa Han aprendido a bailar la vida Que no les roben su libertad Son hijos del verbo amar
Nadie les calla la boca Nadie conoce de sus heridas Maleta y rumbo directo al sol Han incendiado la ropa Han aprendido a bailar la vida Que no les roben su libertad Son hijos del verbo amar
Coneixeu aquest cantant? Us agrada la cançó?
Heu trobat algun tòpic literari? I figures retòriques ? Quines?
Escoltant música l’altre dia vaig trobar aquesta cançó de ThomasMonica amb el nom de “Perséphone“. ThomasMonica és un cantant francès de música pop. Desconeixia per complet aquest cantant, i no he trobat massa informació sobre ell.
Rosario Flores és una cantant i compositora, molt coneguda.
Rosario Flores
L’altre dia mirant la televisió vaig veure que Rosario Flores té una cançó anomenada “Gloria”. Gloria és un nom llatí, ja que és una paraula que forma part de la Doxologia cristiana i que és utilitzada per catòlics, oxtodoxes i moltes esglésies protestants.
Sinéad O’Connor va néixer a Dublín el 8 de desembre de 1966. És una cantautora irlandesa que es va fer famosa per la seva extraordinària veu i les seves composicions. És guanyadora d’un premi Grammy.
Troy és una cançó escrita i gravada per Sinéad O’Connor, el primer single del seu àlbum de debut de 1987, The Lion and the Cobra. En 2002 es va fer una altra versió dance de la cançó.
Sinéad O’connor troy
Troia va ser una ciutat importat dins la mitologia ja que va formar part de l’obra de La Ilíada atrbuïda a Homer. Segons La Ilíada, el príncep Paris de Troia va raptar a Helena de Grècia, la dona més bella , i Melenau de Esparta, el seu marit, va convocar als grecs, els quals van emprendre la guerra contra els troians. Aquesta guerra va ser la trobada de molts dels grans herois. Així dons Troià es va convertir en un camp de guerra entre grecs i troians.
[youtube]https://youtu.be/0c4v7fp5GC8[/youtube]
En aquesta cançó surt un personatge mitològic molt important. Sabríeu dir quin?
Per què es va donar la guerra de Troia? Com va acabar?
Quins herois van formar part de la guerra de Troia?
Avui us porto un article sobre uns dels millors grups catalans del moment, Manel. Ahir mentre estudiava filosofia, em vaig adonar el que realment volia dir aquesta cançó Flor Groga i amb quin mite llegit a Narracions de mites clàssics es relacionava.
Aquí us deixo la lletra de la cançó Flor Groga, el títol i les primeres frases de la cançó ja et donen pistes de quin mite pot ser. Tot i que, hi ha un altre referent d’una manera de morir d’un altre mite. Sabríeu dir quins dos mites són mencionats? I la relació amb la flor groga? Què n’opineu? Què n’opinen?…
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent, ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents. Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm, que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son. Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment quan s’obre com una flor rara el penediment i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur, que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies, que jo creia en tu.
Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó, que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció. Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort. I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment quan s’obre com una flor groga el penediment. Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur, una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies, que jo creia en tu.
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar. Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies, quan jo creia en tu.
La mitologia no només es troba representada en els llibres, sinó que també la podem trobar en la música. En aquest cas, vull comentar la coneguda cançó de Joaquim Sabina: ”Y nos dieron lasdiez.”
Aquesta va ser una polèmica cançó, però no precisament pel seu missatge, sinó que per la semblança amb la cançó ”Ojos de gata” de EnriqueUrquijo, ja que les dues primeres estrofes són exactament iguals! Realment no va ser cap plagi, sinó que Sabina i Urquijo compartien una bona relació d’amistat i Sabina li va escriure el text de la cançó en un tovalló, i finalment, per un mal entès cadascú va publicar les cançons en diferents àlbums!
El tema de la cançó té una certa similitud amb el mite que van protagonitzar Ulisses i Penèlope.
Ulisses i Penèlope estaven casats, i tenien un fill, Telèmac. Quan es va cridar Ulisses per lluitar a la guerra de Troia, el Laertíada no volia deixar la seva jove esposa i el seu fill per anar a una guerra que preveia de llarga durada; de manera que va fingir estar boig. L’astut Ulisses tenia l’esperança que això el feia incapaç per lluitar. Però Palamedes era més astut encara, i va agafar el fill d’Ulisses simulant de malmetre’l i això va provocar una ràpida reacció d’Ulisses per salvar el seu fill, donant a entendre que no estava boig. Després de tot es va haver d’unir a la flota que va partir cap a Troia.
La guerra de Troia es va perllongar durant deu anys, però quan per fi Ulisses va aconseguir iniciar la seva tornada a casa, se li van interposar més obstacles durant el viatge de tornada. Va haver de superar nombroses proves i temptacions, i durant algun temps el van seduir els encants de la maga Circe, de la bella nimfa Calipso i de la princesa Nausícaa. Però, per sobre de tot, en la seva ment sempre estaven presents la seva dona i el seu fill; i encara que el va portar deu anys, finalment va aconseguir completar el seu viatge a casa.
Mentrestant, Penèlope es va mantenir en l’esperança que el seu estimat espòs tornés amb el seu fill. Durant la seva absència es van presentar molts pretendents a Ítaca i va haver de trobar una manera de rebutjar els pretendents, per la qual cosa va prometre que, un cop hagués acabat de teixir un sudari per al seu sogre, en triaria un d’ells per casar-s’hi. No obstant això, tot i que treballava intensament en el seu teixit durant el dia, de nit desfeia secretament la feina que havia fet durant el dia, de manera que mai no completava la seva tasca.
Encara que era difícil seguir creient en el retorn d’Ulisses després de vint anys, Penèlope va mantenir la seva fe i lleialtat, i va ser recompensada amb el definitiu retorn del seu marit i la seva feliç reunió. Penèlope simbolitza la proverbial fidelitat femenina.
Bé, la cançó Y nos dieron las diez de Sabina, com d’altres, ens tracta un tema similar al del mite: l’amor, i els obstacles d’aquest. Els dos enamorats han de separar-se i això els hi causa dolor.
El final de la cançó, en canvi, no coincideix amb el del mite, ja que a la cançó ens diu que ell no acaba trobant la noia del bar després d’una llarga cerca pel seu poble, però en el mite Ulisses i Penèlope sí que s’acaben retrobant i acaben els seus dies feliços.
Aquí us deixo la lletra completa de la cançó i us convido a reflexionar (no us oblideu de comentar) sobre la seva similitud amb el mite:
Fue en un pueblo con mar una noche después de un concierto; tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto -“cántame una canción al oído y te pongo un cubata”- -“con una condición: que me dejes abierto el balcon de tus ojos de gata”- loco por conocer los secretos de su dormitorio esa noche canté al piano del amanecer todo mi repertorio. los clientes del bar uno a uno se fueron marchando, tú saliste a cerrar, yo me dije: “cuidado, chaval, te estas enamorando”, luego todo pasó de repente, su dedo en mi espalda dibujo un corazón y mi mano le correspondió debajo de tu falda; caminito al hostal nos besamos en cada farola, era un pueblo con mar, yo quería dormir contigo y tú no querías dormir sola… y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna. nos dijimos adios, ojalá que volvamos a vernos el verano acabó el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno, y a tu pueblo el azar otra vez el verano siguiente me llevó, y al final del concierto me puse a buscar tu cara entre la gente, y no halle quien de ti me dijera ni media palabra, parecia como si me quisiera gastar el destino una broma macabra. no había nadie detrás de la barra del otro verano. y en lugar de tu bar me encontré una sucursal del banco hispano americano, tu memoria vengué a pedradas contra los cristales, -“se que no lo soñé”- protestaba mientras me esposaban los municipales en mi declaración alegué que llevaba tres copas y empecé esta canción en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
El compositor, lletrista i guitarrista d’Antònia Font, Joan Miquel Oliver, ha publicat el seu tercer disc, “Pegasus“, el primer que edita després de la dissolució de la banda mallorquina el novembre de 2013.
[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/OuWnNIcl5Rc[/youtube] Amb el nom del cavall alat de la mitologia, Pegasus és el tercer disc en solitari d’Oliver, que en paral·lel a la seva activitat en Antònia Font va publicar Surfistes en càmera lenta en 2005 i Bombón mallorquín en 2009.
En aquest vídeo podeu veure la música de Jacques Brel en que ens explica la seva infantesa i els seus desamors adolescents.
Us agrada aquesta cançó? Sabríeu esbrinar els mots de la tornada? Quin són?
C’est le plus vieux tango du monde Celui que les têtes blondes Ânonnent comme une ronde En apprenant leur latin C’est le tango du collège Qui prend les rêves au piège Et dont il est sacrilège De ne pas sortir malin C’est le tango des bons pères Qui surveillent l’oeil sévère Les Jules et les Prosper Qui seront la France de demain
Rosa rosa rosam Rosae rosae rosa Rosae rosae rosas Rosarum rosis rosis
C’est le tango des forts en thème Boutonneux jusqu’à l’extrême Et qui recouvrent de laine Leur coeur qui est déjà froid C’est le tango des forts en rien Qui déclinent de chagrin Et qui seront pharmaciens Parce que papa ne l’était pas C’est le temps où j’étais dernier Car ce tango rosa rosae J’inclinais à lui préférer Déjà ma cousine Rosa
Rosa rosa rosam Rosae rosae rosa Rosae rosae rosas Rosarum rosis rosis
C’est le tango des promenades Deux par seul sous les arcades Cernés de corbeaux et d’alcades Qui nous protégeaient des pourquoi C’est le tango de la pluie sur la cour Le miroir d’une flaque sans amour Qui m’a fait comprendre un beau jour Que je ne serais pas Vasco de Gama Mais c’est le tango du temps béni Où pour un baiser trop petit Dans la clairière d’un jeudi A rosi cousine Rosa
Rosa rosa rosam Rosae rosae rosa Rosae rosae rosas Rosarum rosis rosis
C’est le tango du temps des zéros J’en avais tant des minces des gros Que j’en faisais des tunnels pour Charlot Des auréoles pour saint François C’est le tango des récompenses Qui vont à ceux qui ont la chance D’apprendre dès leur enfance Tout ce qui ne leur servira pas Mais c’est le tango que l’on regrette Une fois que le temps s’achète Et que l’on s’aperçoit tout bête Qu’il y a des épines aux Rosa
Rosa rosa rosam Rosae rosae rosa Rosae rosae rosas Rosarum rosis rosis