Pablo Alborán (@pabloalboran) acaba d’estrenar el vídeo oficial “Saturno”, un avançament del seu proper disc que sortirà a la llum el proper novembre.
El vídeo ha estat produït per Dear Wonder i dirigit per Salvador Moreno de Alborán (BAMSTUDIO).
[youtube]https://youtu.be/yBAx5nBdJqU[/youtube]
Si pareu l’orella mentre visualitzeu les impactants imatges, potser hi trobeu també referents clàssics a partir del mite de Saturn i podreu comparar-la o diferenciar-la amb d’altres.
Saturno
Vuelves en cada sueño que tengo, caigo de nuevo en tu red. Sé que tarda un tiempo curarme de ti, de una vez.
Tuve tantos momentos felices que olvido lo triste que fue, darte de mi alma, lo que tú echaste a perder.
Yo no quería amarte, tú me enseñaste a odiarte, todos los besos que me imaginé vuelven al lugar donde los vi crecer.
En Saturno viven los hijos que nunca tuvimos, en Plutón aún se oyen gritos de amor. En la Luna gritan a solas tu voz y mi voz pidiendo perdón, cosa que nunca pudimos hacer peor.
Tienes la misma culpa que tengo, aunque te cueste admitir que sientes como siento, la almohada no suele mentir.
Yo no quería amarte, tú me enseñaste a odiarte, todos los besos que me imaginé vuelven al lugar donde los vi crecer.
En Saturno viven los hijos que nunca tuvimos, en Plutón aún se oyen gritos de amor. En la Luna gritan a solas tu voz y mi voz, pidiendo perdón, cosa que nunca pudimos hacer peor.
José de Rico, forjador d’èxits internacionals com Rayos de sol o Noche de estrellas, ara amb Henry Méndez i Dani J. Juntos ha tret Cupido i de ben segur ens clavarà fletxes d’amor als nostres cors.
Pau Vallvé (Barcelona, 15 de maig de 1981) és un músic, compositor i productor català que es dedica, a banda de fer els seus discs i gires de concerts, a compondre bandes sonores per a cinema, televisió i publicitat i a produir discs d’altra gent (Maria Coma, Inspira, etc), però abans era conegut per l’àlter ego d’Estanislau Verdet en una època on feia música humoristíca i de sàtira.
El Fluimocil/Fluimucil és un medicament contra el refredat i les mucositats, i en aquesta cançó trobem una oda de caràcter còmic dedicada a aquest medicament.
L’oda, una composició lírica en vers destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea, va néixer a Grècia i estava pensada per a ser cantada o recitada per un cor.
Aquesta és una cançó dedicada
al meu medicament preferit, el Fluimocil.
M’encanta el Fluimocil. M’encanta el gust que té. M’encanta els mocs que em treu. M’encanta el Fluimocil.
Estem aquí tots junts. Farem una ronda de Fluimocil i fliparem de “lo” bo que esta.
M’encanta el Fluimocil. M’encanta el gust que té. M’encanta els mocs que em treu. M’encanta el Fluimocil.
Que bo que està el Fluimocil!
En aquest cas us passo el link a Spotify, perquè no hi és al Youtube, disfruteu-la!
Eloi Salat Navarro, alumne de clàssiques de 2n de Batxillerat
Joan Colomo Azcarate (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1981) és un músic i cantautor català. Ha format part de diferents bandes, essent les més destacades Zeidun (veus i guitarra), Moksha (baix) o Unfinished Sympathy (guitarra). L’any 2004 va fundar la Célula Durmiente, un trio de música eclèctica que han tingut una activitat intermitent arribant a publicar tres discos.No serà fins al 2009 va debutar en solitari amb el disc Contra todo pronóstico el qual el van seguir en poc més de dos anys, els volums 1 i 2 de Producto Interior Bruto amb el que va aconseguir bones crítiques.El 4 de març de 2014 surt a la venda el nou disc anomenat La fília i la fòbia, el qual consta de 12 cançons.
De vegades no m’agrada l’ésser humà no em sembla un animal sa una espècie sense miraments de vegades no m’agrada gens la gent
Però de cop sento la teva veu com un so màgic que entra dins meu la teva presència em torba la ment i ja torno a pensar com m’agrada la gent
De vegades no puc amb la totalitat dels actes de la humanitat som la vergonya del regne animal
Però de cop sento un disc del Neil Young i tots els mals rotllos se’n van desconnecto el televisor i el fàstic se’n va, em sento millor l’esperança és l’últim que es perd, però s’amaga com un iceberg potser tot comença a tenir sentit si em segueixes tocant amb la punta dels teus dits
De l’amor i de l’odi sabem que seran presents eternament és inútil intentar-ho evitar el problema de ser humà o massa humà nens i nenes, si us plau feu-me cas de la filia fília a la fòbia hi ha un pas potser tot comença a tenir sentit tu i jo amagats a dintre del teu llit
Sabeu que són les fílies i les fòbies? En teniu alguna? Creieu que és necessari tenir fòbies i fílies?
Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat
Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantautor el 2004. Des d’aleshores, i fins a dia d’avui, ha editat sis treballs discogràfics, ha publicat dos llibres i ha dut a terme més de 1.500 actuacions.
PROPOSTA és el sisè disc de Cesk Freixas. Després de renovar-se i reivindicar un so més contundent amb l’anterior treball discogràfic (PROTESTA, 2014), el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles torna als escenaris recollint l’experiència de 13 anys ininterromputs dedicats a l’ofici de fer cançons. De nou, l’aliança inseparable amb Víctor Nin, guitarrista que l’acompanya des de l’any 2006, que ha arranjat i produït els seus tres darrers discos, torna a posar de manifest la vigència i l’originalitat d’aquest treball conjunt. Amb PROPOSTA, Cesk Freixas connecta la reivindicació amb la vessant més constructiva i positiva de la seva tradició ideològica, identificant-se en la reflexió i en l’autocrítica, i evidenciant que el gir cap a sonoritats contundents, i a vegades també més mediterrànies, es justifica en aquesta intenció de seguir actualitzant el discurs i l’estètica de la cançó de protesta. En concret parlarem de Pandora, una cançó que pertany aquest disc. Però qui era Pandora? Pandora (etimològicament “la que tot ho dóna”) és un personatge de la mitologia grega, coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat. El seu mite apareix en diverses obres antigues, entre elles els escrits d’Hesíode, qui li va donar fama.
Pobre és qui espera poder fer d’una bandera un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui pensa que una tela de colors està lliure de penes i d’espines buida el llit.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble, i contra mi mateix quan sigui fort.
Pobre és qui es crema amb un sol glop de poder, amb l’excusa del temps i l’aliança de l’oblit.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir, i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble, i contra mi mateix quan sigui fort.
La meva pàtria és el meu poble; imprescindible ningú, bandera ni la meva.
Les estelles del silenci s’escamparan pels teatres i les places. Serà un crit de deu, de cent, de mil, i esclatarà, amb tacte de carícia i abraçada, a les orelles de companyes i companys que tenen presó i no llibertat perquè amb punys o amb poemes han lluitat contra a l’Estat.
Pobre és qui espera poder fer d’una bandera un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l’ahir, i s’ofega en l’amnèsia i sent aliens els propis crits.
Quins mites hi ha sobre Pandora? Creus que hi ha alguna relació entre la cançó i algun dels seus mites?
Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat
Blaumutés una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El nom del grup ve de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista. Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí) i Manel Pedrós (bateria). Fan lletres plenes d’imatges, arranjaments d’instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons.
Dins del portal de totmusicat.cat, la Mireia Rom escriu un article el 2015, sobre el concert de Blaumut a Vila-seca i l’anomena Cant de Sirenes.
John Stephens, conegut com John Legend, va néixer a Springfield, Ohio, el 28 desembre de 1978. És un cantant, compositor, pianista i actor nord-americà. Ha guanyat deu premis Grammy, un Premi Globus d’Or i un Oscar.
M’ha semblat molt romàntica ja que la cançó va ser una balada a piano, inspirada per llavors la seva promesa Chrissy Teigen. La parella és va conèixer el 2007 en el set quan realitzava la gravació d’un dels seus vídeos . El 14 de setembre de 2013 va ser una data en què van contraurematrimoni.
What would I do Without your smart mouth drawing me in And you kicking me out I got my head spinning No kidding, I can’t pin you down What’s going on in that beautiful mind I’m on your magical mystery ride And I’m so dizzy, don’t know what hit me But I’ll be alright
My head’s underwater But I’m breathing fine You’re crazy and I’m out of my mind
Because all of me Loves all of you Love your curves and all your edges All your perfect imperfections Give your all to me I’ll give my all to you You’re my end and my beginning Even when I lose I’m winning Because I give you all of me And you give me all of you
How many times do I have to tell you Even when you’re crying you’re beautiful too The world is beating you down I’m around through every mood You’re my downfall, you’re my muse My worst distraction, my Rhythm & Blues I can’t stop singing It’s ringing in my head for you
My head’s underwater But I’m breathing fine You’re crazy and I’m out of my mind
Because all of me Loves all of you Love your curves and all your edges All your perfect imperfections Give your all to me I’ll give my all to you You’re my end and my beginning Even when I lose I’m winning Because I give you all of me And you give me all of you Give me all of you
Cards on the table We’re both showing hearts Risking it all though it’s hard
Because all of me Loves all of you Love your curves and all your edges All your perfect imperfections Give your all to me I’ll give my all to you You’re my end and my beginning Even when I lose I’m winning Because I give you all of me And you give me all of you I give you all of me And you give me all of you
Us sentiuidentificatsamb la història de l’autor i la seva parella ?
Estimaríeu totde la vostra parella?
Quin tòpic literari en llatí trobeu en aquesta cançó?
Edward Christopher Sheeran, més conegut com a Ed Sheeran (17 de febrer de 1991) és un cantant i compositor anglès, una de les seves cançons “The A Team” va ser nominada per Cançó de l’Any en els Premis Grammy 2013. I aquesta és una de les seves cançons. Espero que us agradi ! ♥
The club isn’t the best place to find a lover So the bar is where I go Me and my friends at the table doing shots Drinking fast and then we talk slow Come over and start up a conversation with just me And trust me I’ll give it a chance now Take my hand, stop, put Van the Man on the jukebox And then we start to dance, and now I’m singing like
Girl, you know I want your love Your love was handmade for somebody like me Come on now, follow my lead I may be crazy, don’t mind me Say, boy, let’s not talk too much Grab on my waist and put that body on me Come on now, follow my lead Come, come on now, follow my lead
I’m in love with the shape of you We push and pull like a magnet do Although my heart is falling too I’m in love with your body And last night you were in my room And now my bedsheets smell like you Every day discovering something brand new I’m in love with your body Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I I’m in love with your body Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I I’m in love with your body Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I I’m in love with your body Every day discovering something brand new I’m in love with the shape of you
One week in we let the story begin We’re going out on our first date You and me are thrifty, so go all you can eat Fill up your bag and I fill up a plate We talk for hours and hours about the sweet and the sour And how your family is doing okay Leave and get in a taxi, then kiss in the backseat Tell the driver make the radio play, and I’m singing like
Girl, you know I want your love Your love was handmade for somebody like me Come on now, follow my lead I may be crazy, don’t mind me Say, boy, let’s not talk too much Grab on my waist and put that body on me Come on now, follow my lead Come, come on now, follow my lead
I’m in love with the shape of you We push and pull like a magnet do Although my heart is falling too I’m in love with your body And last night you were in my room And now my bedsheets smell like you Every day discovering something brand new I’m in love with your body Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I I’m in love with your body Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I I’m in love with your body Oh—I—oh—I—oh—I—oh—I I’m in love with your body Every day discovering something brand new I’m in love with the shape of you
Come on, be my baby, come on Come on, be my baby, come on Come on, be my baby, come on Come on, be my baby, come on Come on, be my baby, come on Come on, be my baby, come on Come on, be my baby, come on Come on, be my baby, come on
I’m in love with the shape of you We push and pull like a magnet do Although my heart is falling too I’m in love with your body Last night you were in my room And now my bedsheets smell like you Every day discovering something brand new I’m in love with your body Come on, be my baby, come on Come on, be my baby, come on I’m in love with your body Come on, be my baby, come on Come on, be my baby, come on I’m in love with your body Come on, be my baby, come on Come on, be my baby, come on I’m in love with your body Every day discovering something brand new I’m in love with the shape of you
Avui us presento Pau Vallvé, músic, compositor i productor català que es dedica, a banda de fer els seus discs i gires de concerts, a compondre bandes sonores per a cinema, televisió i publicitat i a produir discs d’altra gent.
En aquest cas us ensenyo una de les seves cançons del seu nou disc que ha tret aquest 2017 Abisme cavall hivern primavera i tornar, la cançó es diu Saturn.
Saturn
És veure Saturn i tot torna a lloc.
L’abisme és tan gran i som tan petits que ja ni fa por que tot està bé.
Saturn allà dalt dient-me “tranquil que no passa res”
Saturn allà dalt dient-me “tranquil” i jo li faig cas
És veure Saturn i tot a lloc
L’abisme és gran i nosaltres petits tan petits
Saturn allà dalt dient-me “tranquil que no passa res”
Saturn allà dalt dient-me “tranquil” i jo li faig cas.
He trobat una petita relació amb el món clàssic: Segons la mitologia romana Saturn va ser una divinitat de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra. En aquesta cançó representa com Saturn tranquil·litza el personatge de la cançó, d’alguna manera dient-li que la collita anirà bé, però en sentit metafòric.
El passat 24 de gener va ser el dia del punt volat i des de l’aula volíem reivindicar el grec i el llatí del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat.I per això, porto dues cançons catalanes que utilitzen el punt volat.
Tal com ens suggereix El fil de les clàssiques, us proposo que feu les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques (són la majoria!):
La primera cançó és d’un grup anomenat Els Sulfitos. El Nadal del 2009, uns amics de tota la vida decideixen posar-se a fer cançons. La seva il·lusió no té límits, i després de molts assajos els del Montseny llancen el seu primer disc el gener del 2012, titulat “Podria semblar il·lògic…”. Les seves cançons els porten a guanyar els concursos Easy Music Festival i Sant Celoni Sona, i classificar-se per a la fase final del Sona 9.
El febrer del 2014 veu la llum el seu segon treball discogràfic que graven als estudis de Ca La Cari, al Montseny, amb en Mau Boada. Produït de nou per Roger Gascon i masteritzat per Yves Roussel, el presenten la primavera i l’estiu del 2014 en diversos escenaris.
Els Sulfitos són: Sònia Casanovas (violí i veu), Albert Fontanella (teclats), Franc Lluis (veu i guitarres), Joan Miquel (bateria), Xavi Morell (guitarres), Antoni Solà (baix i veu).
Podria semblar il·lògic
que el vi es *(…………………..?)
Dir-li a algú que et taral·legi
que t’estimo és ben pal·lés.
Sol·licitaré un satèl·lit
amb les vistes excel·lents
i viurem el nostre idil·li
tus seràs mon al·licient
Jo et portaré a Brusel·les
on no hi ha pol·lució,
i llogaré una cel·la
per fer una fel·lació.
Acabarem la novel·la,
ens vendrem aquella aquarel·la,
agafarem la varicel·la,
però mai legionel·la.
Ens col·larem a una pel·li
que recordi el mil·lenni
on els nens fan putxinel·li
per molt que jo m’hi rebel·li.
Jo et portaré a Brusel·les
on no hi ha pol·lució,
i llogaré una cel·la
per fer una fel·lació.
Xavieruga és un grup de pop contemporani amb un disc al mercat que es diu ¨Jo què sé…es diuen tantes coses!”, cantat íntegrament en català i que es caracteritza per les originals lletres i unes melodies pop d’ampli abast. Xavier Lizana, nom real d’aquest cantautor barceloní, comença a tocar la guitarra i a compondre fa relativament poc temps, després d’escoltar el disc Alegria d’Antònia Font i sobretot de llegir les lletres de Joan Miquel Oliver. La possibilitat de relatar una història original en aproximadament tres minuts i d’acompanyar-la de música pop el porta a escriure una vintena de cançons que primer presenta darrere el nom de Xavioruga, després en formació com a Urugues i, actualment, com a Xavieruga.
El disc, íntegrament cantat en català, sorprèn per l’originalitat de les seves lletres i pel seu estil senzill i proper al pop contemporani.
Jo vull ser un punt volat.
Xitxarel·lo, xitxarel·lo.
Ser un punt volat.
Vés, quina imbecil·litat!
Jo vull ser un punt volat.
Xitxarel·lo, xitxarel·lo.
Jo vull ser un punt volat,
quina imbecil·litat.
Ser l’Apol·lo a les Gàl·lies,
ser l’Aquil·les al col·legi,
ser la cèl·lula tranquil·la
que pul·lula sigil·losa.
Ser la fal·laç varicel·la
ser un al·lot al·lucinat,
ser un al·lènic apol·línic,
ser un mil·límetre il·legal.
Ser l’axil·la que es col·lapsa,
el col·lega d’un goril·la,
un mol·lusc compostel·là.
Ser l’al·lènic, cercar la glòria,
circumval·lar un paral·lel,
i al·lucinar tot plegat.
Jo vull ser un punt volat.
Xitxarel·lo, xitxarel·lo.
Ser un punt volat.
Vés, quina imbecil·litat!
Jo vull ser un punt volat.
Xitxarel·lo, xitxarel·lo.
Jo vull ser un punt volat,
quina imbecil·litat.
Ser una novel·la il·legible,
ser una il·lògica pupil·la,
ser un pal·li putxinel·li.
ser un dany col·lateral.
Ser un cel·lo Maquiavel,
ser un il·lustre estel·lar,
ser una ‘pel·li’ il·limitada,
ser un cristal·lí punt volat.
Ser l’axil·la que es col·lapsa,
el col·lega d’un goril·la,
un mol·lusc compostel·là.
Ser l’el·lipse cal·ligrama,
circumval·lar un paral·lel
i al·lucinar tot plegat.
Jo vull ser un punt volat…
Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat
