ODA AL PAPER DEL WATER
Pa, pa, pa, pa,
paper paper,
paper paper esterilitzat,
paper paper higienitzat,
paper paper enrotllat.
Paper paper
de color groc, color rosat, color vermell o color blau
et demanem, paper estimat, que sobretot siguis suau.
Tu sempre alerta al servei del poble,
i et fa servir l’analfabet, l’intel·lectual,
el soldat ras, el general,
el gran burgès i el menestral,
per què en això d’evaquar lluita de classes no n’hi ha.
El teu destí fatal,
màrtir de la societat,
que quan t’ha utilitzat
estira de la cadena
i tu t’en vas al darrera,
de cap a la claveguera.
Però en acte de “rebeldia”
embusses la “cañería”
i ho deixes tot fet un nyap.
Paper enrotllat de cel·lulosa i satinat,
t’han destrossat i despreciat,
vilipendiat i deshonrat.
Paper abnegat,
paper estimat de l’excusat,
la humanitat t’ha maltractat
i ara et volem reivindicar:
t’han estripat, empastifat
i rebregat i rebutjat.
Pobre paper,
com t’han deixat.
Ens has lliurat del neguit
d’haver-nos d’embrutar el dit,
per això et cantem amb afany,
que et considerem el nostre company
i sempre et trobarem al cuarto de bany
Endavant !, endavant !, endavant !, endavant !
Que el nostre clam arribi fins el cel,
que de tots els amics
tu ets el més fidel,
modest paper de wàter immortal.
Paper, paper…
Glòria al paper … al paper.
* Col·laboració especial: Ludwing van Beethoven
Encara que ha passat molt de temps entre tots quatre protagonistes, la Trinca i Plaute, trobeu semblances entre els seus estils? Escolteu el vídeo, mireu les imatges, llegiu la lletra de la cançó, repaseu els apunts de Plaute i la comèdia llatina… i segur que en trobeu ! Espero.
Moltes gràcies, Rocío, una vegada més per les teves genials aportacions a L’empremta d’Orfeu. De ben segur ens ajudarà a reprendre el fil després de la Setmana Blanca i ens permetrà trobar molts paral·lelismes amb Plaute, un autor que hem de treballar ben aviat.
Hola,
m’ha agradat molt aquesta publicació, perque he entrat aqui, he vist el video i (no sabía res de Plaute) i sincerament no sabia quines semblances tenen (no ho podia no imaginar).Pero ara que he llegit sobre ell, i he comentat, de lo poc que se d’ell puc dir, que les semblances que hi han entre Plaute i Trinca, és que els dos tenen les característiques bastant semblants (pel que he vist de la letra de la cançó).
Els dos utilizen llenguatge col·loquial, vigoros i ple d’obscenitats i insults. Suposo que cap dels dos teníen ninguna intenció moral quan van escriure la cançó, sino que simplement volíen divertir.
I els dos ho aconseguiexen, a mi m’ha fet molta gràcia aquesta cançó!
Gracies Rocío m’has fet pensar amb aquest video!
Hola! Anteriorment no tenia molta informació sobre Plaute, però al comentar aquest article he buscat informació i he llegit sobre Plaute i m’ha agradat. És un honor tenir un article com aquest tan interesant en el meu treball de recerca, ja que aporta noves informacions i noves portes per a obrir i cada cop fer mes gran aquest bloc.
Plaute i Trinca, tenen bastantes coses semblants, on es reflecteix sobretot en la lletra de la cançó. La temàtica és semblant en els dos, i la manera d’escriure i de com està representada la lletra, és una manera col·loquial, i no gaire formal, amb la intenció de divertir-se a l’hora de escriure i divertir a la gent que la escolta.
Ja ja ja ja! aquesta cançó és molt divertida! però quina raó que té!
Al principi, he de dir que m’ha passat el mateix que a l’Alis! no havia llegit Plaute i no entenia el perquè d’aquesta cançó, però un cop he llegit la teoria sobre l’autor, he deduït que tant la Trinca com Plaute utilitzen un to satíric i burlesc, i un vocabulari propi d’aquest estil, de caire col·loquial i obscè.
La Trinca són uns MESTRES!
Realment és molt dificil cantar aquesta cançó des de un punt de vista vocal. És una molt bona adaptació-paròdia de la primera part de la Cinquena Simfonia de Beethoven, i la lletra és genial, plena de comparacions grotesques, humor un pèl desagradable, sense un llenguatge massa líric, si no més aviat quotidià, amb la que totes ens sentim identificats en certa manera.
Són aquestes característiques les que fa que les seves cançons les poguem comparar amb Plaute i amb els seus escrits, ja que tant La Trinca com l’autor clàssic utilitzen un humor per a tots.
Ave,
que graciosa aquesta cançó, quin fart de riure!jajaja
La veritat es que té raó i tot!
Tots dos tan Plaute com Terenci van ser dos grans comediògrafs durant l’època Republicana. Podem trobar diferents semblances i diferencies entre ambdós. Per una part a diferència de Plaute, l’èxit de públic no va ser per Terenci tan immediat, tot i que quan va escriure “el Eunuchus”, aquest va ser rotund. Terenci, no només va haver d’enfrontar-se al poeta amb la indiferència i fredor del públic, sinó que durant tota la seva curta carrera dramàtica va haver de fer front a la crítica d’altres poetes dramàtics i literats.
Generalment a Grècia, tant en la tragèdia com en la comèdia, s’utilitzava el pròleg-exposició, en el qual es presentava molt breument el tema de la peça teatral. Molt excepcionalment, la Comèdia Nova afegia a l’exposició de la trama l’elogi de l’obra i del seu autor (pròleg-elogia). Plaute utilitzà tot tipus de pròleg, tot i que prefereix el pròleg-benevolència. Terenci en canvi, rebutjà els pròlegs-exposició per considerar-los grollers i converteix els seus en pròlegs literaris de manera que respon a les acusacions col•laborant i pactant amb nobles amics per escriure comèdies, plagiar trossos i personatges d’altres autors romans, de “contaminar” els originals grecs i de debilitat d’estil, que se li formulaven, raonava sobre els models utilitzats i exposaven les seves idees sobre la seva obra.
Amb la mort de Plaute, els gustos van canviar fent que els cercles literaris no acceptessin la llatinització dels originals grecs. Terenci se sotmet al gust vigent mantenint en les seves comèdies l’ambient grec. Fugint de l’acudit fàcil, de les trames complicades, del recurs a la caricatura, en definitiva de tot allò que havia donat a les comèdies de Plaute el seu estil peculiar. En Terenci, la comèdia gira al voltant de la caracterització dels personatges, les inconseqüències i el contrast entre ells és el mitjà escollit pel poeta per a provocar l’alegria, sempre moderada, no com era la de Plaute. Potser aquest sigui un dels punts febles de l’obra de Terenci: les seves obres són d’un gran alçada des del punt de vista lingüístic, la caracterització psicològica dels personatges està aconseguida, però el conjunt no té força còmica. No reflecteix la burla, sinó més aviat la pietat, la tendresa i la malenconia.
En quant als personatges de Terenci, podem destacar que són amables i no guarden cap relació amb els estereotips caricaturescos de Plaute. En les comèdies els esclaus són servicials, els fills respectuosos, els pares afectuosos i preocupats, les llevadores respectables, etc. Tot això dona un menor efecte còmic, però de gran valor humà.
Terenci pretén escriure obres de teatre d’un elevat nivell artístic. La seva llengua és de gran puresa i elegància. Des de l’època imperial se li proposava com a model de “sermo urbanus”. En resum, Terenci pels seus coneixements literaris, pels seus gustos elevats, pel seu estil elegant allunyat de tota vulgaritat.
vale!!:D
Aquests tres artistes de la Trinca tenen molta relacio amb Plaute. Almenys així es veu en aquesta cançó on el to que es fa servir es gaire groller i malsonant, així com el que va fer servir Plaute a les seves obres i justament per aquest to a les seves obres s’el recorda igual que pel mateix segurament recordarem a la Trinca.
Salve!
Buff! Sempre que intento cantar aquesta cançó seguida, m’ofego! Jajajaja
És boníssima!
Jo no sabia res de Plaute fins haver llegit aquest article sobre la Trinca.
Es veu que no hi ha gaire informació sobre Plaute, però pel que he vist feia comèdies i paròdies dels déus, i la Trinca en fa però dels homes en general.
Hi ha realment bastantes semblances!
Valete!