Tag Archives: Treball de recerca

Origen de les grafies: tendències enfrontades

Partint de l’article De l’alfabet grec, els alfabets europeus,  el meu treball de recerca ha consistit en saber quin tipus d’alfabet fan servir les llengües indoeuropees actuals, veure quina és la diferència entre elles i esbrinar per què hi ha grafies modificades en cada llengua.

Es tractava de mirar llengua per llengua totes les grafies per crear unes taules de comparació i buscar quan i on van sorgir les diferències entre elles. Per dur a terme aquesta feina, vaig buscar informació a pàgines web d’Internet sobre diverses teories dels filòlegs actuals, i vaig agafar en préstec alguns llibres d’auto-aprenentatge per veure les regles bàsiques que segueixen i trobar la “naturalesa” de la llengua, ja que també s’ha de valorar la vessant fonètica com a possible responsable dels canvis gràfics.

Vaig començar la meva investigació amb les primeres representacions escrites dels sons produïts pels humans, datades de l’any 5.000 aC aproximadament, fins arribar a l’alfabet fenici (l’alfabet primitiu per excel·lència) i les variants grega, ciríl·lica i llatina.

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.

Aquí us deixo la presentació del meu treball. Si voleu visualitzar-la més còmodament cliqueu el símbol de l’Slideboom.

La versió en PDF del meu treball es troba en aquest enllaç, espero que us agradi i que trobeu coses a comentar sobre les grafies i el seu desenvolupament! Trobeu alguna grafia que sigui impactant? Com veieu aquests canvis al llarg dels segles? D’on provenen la ñ i la ç, segons el que comento al meu treball?

Carla Asensio R.
2n Batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Premi Hèracles per a un treball de l’institut de Calaf

Meritxell Rotés, alumna de 2n de batxillerat de l’IES Alexandre de Riquer de Calaf, ha guanyat el tercer premi al millor Treball de Recerca de Catalunya relacionat amb l’àmbit de la cultura i tradició clàssiques. L’entrega dels Premis Hèracles, que convoca anualment la Secció Catalana de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics, se celebrà dimecres 12 de maig de 2010 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. El treball, intitulat Tabernae Aqualatenses: noms clàssics en comerços i empreses d’Igualada i tutoritzat per Salvador Oliva, fa una anàlisi exhaustiva dels noms de botigues, establiments i empreses ubicats a la capital anoienca que presenten un nom d’origen grec, llatí o bé relacionat amb la cultura clàssica. Noms tan familiars per als igualadins com Abacus, Cafeteria Àgora, Anoia Lingua, Llibreria Aqualata, Domus, Ibericus, Kaelia, Kan Bakus, Magna, Nexus, Nitidus, Olympia, Puerimueble, La Sirena, Stella o Ulisses (i serveixin aquests només a tall d’exemple) són estudiats a fons per acabar extraient-ne no només l’etimologia sinó també la relació entre el producte o servei que l’establiment ofereix i el sentit original del mot. El treball demostra, a partir del cas igualadí, que la incidència de la cultura i tradició clàssiques en el món del màrqueting i de la publicitat segueix ben viva i amb una vigència sorprenent.

Es dóna el cas que aquest mateix treball va ser recentment guardonat dins de la modalitat social-humanística amb el primer premi Recerca Jove d’Igualada, un certamen destinat a incentivar la investigació entre els joves dels instituts de Catalunya i que s’encarrega de premiar els millors Treballs de Recerca de Batxillerat i de CFGS.

La comunitat educativa de l’IES Alexandre de Riquer (Calaf) felicita l’alumna d’aquest centre per l’esforç i la seriositat demostrats en la seva recerca i comparteix amb ella l’alegria pels premis obtinguts.

IES Alexandre de Riquer

Calaf

Déus en vida

Existien els herois en l’antiguitat? Si fem cas a la mitologia, trobarem infinitat d’homes que eren considerats semidéus o herois, com va ser el cas d’Hèrcules. Però realment, què feien per guanyar aquesta reputació? Perquè cap d’ells havia nascut amb qualitats impròpies d’un ésser humà. Això i el fet que m’agradava la història antiga i els seus personatges em va moure cap a la meva idea de treball de recerca. Vaig escollir un personatge del qual ja sabia molt (Ramsès II) i un altre que se’m presentava envoltat de curiositat i fascinació (Alexandre III Magne o el Gran). Volia aprendre sobre ell i vaig aprofitar l’oportunitat del treball per endinsar-me encuriosida en la seva vida. A més, la comparació d’aquests dos homes em permetia l’oportunitat de comparar dos dels més importants imperis, Egipte i Grècia.
La millor manera de comparar aquests dos personatges era fixar-me en els actes que van fer al llarg de la seva vida, però em vaig adonar que igual d’important era analitzar totes les persones del seu voltant, el seu entorn, el qual va influir en les seves conductes i no només la seva biografia. Així vaig començar a redactar l’índex del treball, exposant no només la seva vida des de la infantesa fins a la mort, sinó també les seves batalles, el seu llegat i les dones. Les dones, perquè més endavant vaig descobrir que en tots dos casos van ser una forta influència en les decisions d’aquests personatges.
Un cop vaig tenir fet l’índex, vaig trobar la manera de redactar una qüestió complicada i no pel fet que fos en català, sinó perquè es tractava d’un tema que m’agradava tant que no sabia per on tallar informació, on ser més concreta. Si tot m’agradava! No obstant, tot i que sóc una persona que parla moltíssim, vaig saber cap a on dirigir el meu treball tenint com a referència l’índex. Em vaig adonar que de cadascun dels apartats que feia aprenia alguna cosa nova. En el cas d’Egipte, vaig descobrir molta simbologia, com la trena que tenien els nens i que simbolitzava la infantesa, o els jeroglífics més profunds fets a les parets que ens indicaven que eren de Ramsès II. Ramsès tenia por de què esborressin el seu nom i per aquesta raó va marcar més profunds els símbols. Aquests exemples es veuen en aquestes dues imatges:

En el cas de Grècia, vaig veure molts mites dels quals el propi Alexandre havia estat partícep. Mites com aquests dos, que trobo interessant explicar breument:

Aquest és un mosaic on apareixen Alexandre i Bucèfal. Segur que haureu escoltat el nom de Bucèfal. Era el cavall que Alexandre va aconseguir domesticar i que el va acompanyar durant tota la seva vida militar. El fet de com va guanyar el respecte del cavall ha creat moltes llegendes i diferents versions, però sens dubte és un altre fet que va fomentar la seva reputació com a heroi. Tot va començar quan Alexandre era un nen petit i el seu pare, Filip II, va decidir regalar-li un cavall. Aleshores, segons narra la llegenda, un dels cavalls va començar a mostrar-se tosc i salvatge, renillant per tot arreu, sense que ningú aconseguís tranquil·litzar-lo. Només el jove Alexandre va aconseguir muntar el cavall. Es va adonar que el cavall tenia por de la seva pròpia ombra i, amb un gest, va fer que el cavall girés cap al sol, cegant-lo i pujant a la seva gropa. Davant d’aquest acte, diuen que el seu pare va pronunciar una cèlebre frase: “Fill, troba’t un regne que s’iguali a la teva grandesa, perquè Macedònia és petita per a tu”. Des d’aleshores, aquest cavall amb el nom de Bucèfal, només es deixava muntar per Alexandre.
D’altra banda, existeix el mite del nus gordià, representat en aquesta altra imatge. Segons l’antiga llegenda, un llaurador de Gòrdion (actual Anatòlia), anomenat Gordias, portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nuades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet que el futur rei de Frígia vindria per la Porta de l’Est acompanyat d’un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguís deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Alexandre, quan va conquerir Frígia va decidir tallar el famós nus. Aquella nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d’acord amb la solució, i va dir: «és el mateix tallar-lo que deslligar-lo». Efectivament, més tard Alexandre conquistaria Orient, convertint-se així en un heroi per al seu poble. En aquesta imatge es pot apreciar la reputació que va guanyar amb aquest acte.

Així, amb mites i curiositats com aquestes vaig anar fent, fixant-me en els punts en comú que tenien tots dos i en les seves diferències.
A l’hora de fer la comparació vaig pensar en quines coses tenien en comú com a homes que eren, homes amb una reputació diferent. No obstant, aquest estatus que van guanyar no va fer que deixessin de ser éssers humans amb els seus errors, com tothom, i per aquesta raó, tota la meva comparació tenia una base sòlida basada en les conductes humanes, no d’herois o déus. És cert que, tal i com afirmo a la meva hipòtesi, van ser considerats déus en vida, però per les conductes i actes que van fer al llarg de la seva vida des d’una perspectiva humana.
Ara bé, he de dir per finalitzar el que em va aportar aquest treball. No només representava un repte propi i una manera de superar-me, sinó que a més, va ensenyar-me història i conductes. He après, segon l’exemple d’aquests personatges, que cada persona es capaç d’arribar tan lluny com vulgui, sempre i quan sigui conscient i persistent en la seva idea. Si t’ho proposes, pots ser tot el que vulguis, heroi, déu, etc. Les limitacions les poses tu mateix i en el seu cas, no van trobar cap obstacle fins arribar al seu objectiu. De la mateixa manera que ells van guanyar aquella reputació i van ser elevats a la categoria de déu, un mateix pot fer-ho igualment si s’ho proposa.
Endavant!
Cristina Fernández
2n batxillerat I. Isaac Albéniz